COM SI FOS MORTA

La Susanna esta penjant uns llums al arbre de Nadal . Es vint-i-quatre de Desembre i el arbre de Nadal, llueix esplendorós prop de una finestra. La Susanna te tretze anys i molts somnis per complir.

Es quasi Nadal i com altres vegades al passar pel carrer ha sentit una veïna que deia,  ‘és tant semblant a la seva mare, esperem que no s’assembli a ella en segons que’ ,…,  i al veure la nena ha callat, mirant l’altre dona.

Sempre que pregunta al seu pare. Pare on es la mare ?. Ell li respon tristament, es morta de fa molts anys nena.

De més petita el amor del pare i el avi en tenia prou. Més ara es va preguntant si la seva vida es com li han dit. Perquè a casa seva no hi ha res que recordi la mare, ni fotos , res com si no existís. Es va fent gran i es fa moltes preguntes.

Avui sens falta preguntarà al seu pare, perquè no tenen fotos ni res

Tothom té fotos de les persones mortes . Tampoc  ella  ha vist cap nínxol per Tots Sants al que el pare porti flors. Si,  avui al sopar li ho preguntarà

Mentre mengen l’escudella la nena torna a preguntar dirigint-se al pare i l’avi. Avui he sentit que unes veïnes deien que era semblant a la mare, però que tant debò no fos com ella. Com era la mare ? . El avi es mira tristament al pare i a la nena i diu :

-Crec que  seria hora que  li parlessis de la seva mare, potser no es el dia mes escaient, però no li podem amagar eternament, es va fent gran.

-El pare assenteix i mira la Susanna;  nena el que et tinc de dir no es gens agradable, la teva mare  no se on és. No se si és morta o viva, quans ens varem casar era molt jove i suposo que no sabia massa el que feia. Quan et va tenir a tu la responsabilitat devia aclaparar-la perquè un dia va marxar . Sols ens va deixar una carta que deia que ens estimava però que no es veia en cor de continuar amb nosaltres. Jo vaig anar a Terrassa a casa els seus pares i ells m’ho van confirmar. Ells sabien on era ella però tenien ordres de no dir res. Vaig marxar i mai més he demanat per ella i ella  per mi. Vaig saber que més tard van morir els seus pares i no he sabut  mai més d´ella. Prefereixo pensar que es morta…… Nena em sap tant greu !!!!

1-conte

La Susanna que escoltava atentament, corre a abraçar el pare, grans llàgrimes li cauen per la cara. El avi li agafa una ma de la nena .

Mai ha preguntat per mi ?, diu entre sanglots

-No,  diuen el pare i el avi, es com si fos morta, potser ho es o potser no , nosaltres som la família, la teva única família..

Sidiu la Susanna, ara ho se , per això deien que tant debò no m’assembles a ella les veïnes, per això….,m’estimo més  saber-ho, diu la nena i abraça ben fort al pare i al avi.

L’escudella resta abandonada i freda a la taula ningú te ganes de menjar. La nena amb llàgrimes diu. Us estimo molt, ara se perquè sempre  deies que era morta.  Una persona que abandona una filla, es com si fos morta, procuraré pensar d’ara endavant que es així i a vosaltres dos, us estimo molt , gracies per tot, vosaltres si sou la meva família.

Gràcies a tu , diuen els dos, la teva mare ens va fer un gran regal el millor regal que ens podia deixar. La nena entre llàgrimes assenteix i diu. Si procuraré ser un bon regal, quan sigui gran cuidaré de vosaltres, ho prometo.

I ara pare i avi perquè no mengem una mica de torrons ?. Sempre ho havia intuït, heu confirmat el que el meu cor deia i entre mitges paraules la gent m’havia dit. Necessito menjar alguna cosa dolça.

El arbre de Nadal brilla en un canto del menjador . La nena te el cor mig trencat però mirant els dos homes es diu que encara es afortunada, té una família que l’estima . I va corrents a la cuina a buscar les neules i els torrons

La vida segueix i es Nadal.

Montserrat Vilaró Berenguer

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *