COM EL VALLÈS NO HI HA RES. 15. EL SANT CRIST DE LLACERES A SANT CUGAT DEL VALLÈS

El Cisco Prats, sense tenir-ne consciencia, engegava el que sembla un allau de peticions, recordeu que ell volia que parléssim de Castellar – cosa que anem fent, diríem que a desgrat de molts castellarencs, que torpedinen la recuperació de la memòria històrica – , de les comarques del  Vallès, i de moment entre altres de :

AL BERGUEDÀ S’HI HA D’ANAR. O1. SANTUARI DELS TOSSALS. CAPOLAT.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/al-bergueda-shi-ha-danar-o1-santuari-dels-tossals-capolat/

LA NOGUERA US ESPERA.01. qat´a al-gunya VIATGE A L’OBLIT

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/la-noguera-us-espera-01-qata-al-gunya-viatge-a-loblit/

OSONA, LA COMARCA BUFONA. 01. IN MEMORIAM DELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/osona-la-comarca-bufona-01-in-memoriam-dels-edificis-religiosos-de-confessio-catolica-al-terme-de-balenya-osona-catalunya/

SI TENS BONA GARRA, VINE A LA SEGARRA. 01. CAL XURIGUERA & HOSTAL PALOUET DE SEGARRA. MASSOTERES. LLEIDA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/si-tens-bona-garra-vine-a-la-segarra-01-cal-xuriguera-hostal-palouet-de-segarra-massoteres-lleida-catalunya/

ALS PALLARS, GAUDIRÀS, O .., PLORARÀS. 01. SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sembla que l’hemorràgia creativa, pel que fa al lema de cada comarca,  s’ha estroncat, recordeu que a Catalunya hi ha 42 comarques:

COMARQUES DE MUNTANYA (situades als Pirineus)

 

Comarca    >     Capital de comarca

La Vall d’Aran          Vielha

Alta Ribagorça        el Pont de Suert

Pallars Sobirà           Sort

Pallars Jussà       Tremp

Alt Urgell             Seu d’Urgell

Cerdanya         Puigcerdà

Berguedà          Berga

Solsonès            Solsona

Ripollès              Ripoll

Garrotxa              Olot

COMARQUES DEL LITORAL (tenen contacte amb el mar)

 

Comarca    >     Capital de comarca

Alt Empordà            Figueres

Baix Empordà           la Bisbal

La Selva            Santa Coloma de Farnés

Maresme           Mataró

Barcelonès        Barcelona

Baix Llobregat          Sant Feliu de Llobregat

Garraf          Vilanova i la Geltrú

Baix Penedès           el Vendrell

Tarragonès        Tarragona

Baix Camp        Reus

Baix Ebre           Tortosa

Montsià                      Amposta

Pla de l’Estany         Banyoles

Gironès       Girona

Vallès Oriental         Granollers

Vallès Occidental          Terrassa / Sabadell

Alt Camp          Valls

Alt Penedès       Vilafranca del Penedès

COMARQUES D’INTERIOR

 

Comarca    >     Capital de comarca

Noguera           Balaguer

Segrià         Lleida

Pla d’Urgell        Mollerussa

Urgell          Tàrrega

Segarra       Cervera

Anoia           Igualada

Garrigues          Les Borges Blanques

Conca de Barberà        Montblanc

Bages         Manresa

Moianès       Moià.

Osona        Vic

Terra Alta           Gandesa

Ribera d’Ebre          Móra d’Ebre

Priorat         Falset

Esperem les vostres aportacions a l’email [email protected] , [email protected]

Atenen  doncs a la petició del Cisco Prats començàvem la sèrie COM EL VALLÈS NO HI HA RES, amb:

Continuarem ara per odre alfabètic, la comarca del Vallès Occidental està formada pels següents municipis:

Barberà del Vallès

Castellar del Vallès

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Gallifa

Matadepera

Montcada i Reixac

Palau-solità i Plegamans

Polinyà

Rellinars

Ripollet

Rubí

Sabadell

Sant Cugat de Vallès

Sant Llorenç Savall

Sant Quirze del Vallès

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat

Terrassa

Ullastrell

Vacarisses

Viladecavalls

Amb l’excepció de  Badia del Vallès,  que actualment no té cap element inventariat.  De la resta de  tots  i cadascun hem publicat alguna cosa.

Sabadell encetava juntament amb Terrassa, la relació amb :

COM EL VALLÈS NO HI HA RES.01. SABEU QUI VA SER L’AUTOR DEL QUIOSC DE LA MÚSICA QUE ES CONSERVA – ENCARA – AL PARC TAULÍ DE SABADELL?. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA.

EL SANT CRIST DE LLACERES A SANT CUGAT DEL VALLÈS

 

 

Anàvem la Maria Vila Massagué, el Joel Noé Diaz Vila, i l’Antonio Mora Vergés pels carrers de Sant Cugat del Vallès, dita en el període romà Octavià; els romans tenien el mal costum de canviar els noms de lloc, mentre que els àrabs es limitaven a traduir-los a la seva llengua, els cristians reprendrien el mal costum romà, i batejarien l’ indret com Sant Cugat, sens dubte pel domini senyorial del Monestir ; en el període de la darrera guerra genocida contra Catalunya, el 19 d’octubre de 1936 el nou Ajuntament “tenint en compte el sentiment general de la població, els moments de transformació que estem vivint, les noves tendències del país i el sentiment popular allunyat de tot signe d’insinuació religiosa” decideix canviar el nom de Sant Cugat del Vallès per Els Pins del Vallès, per ser els pins “una de les característiques més remarcables tant pels veïns com pels forasters” de la població. No fou una bona decisió, tota vegada que el pi és una ‘ espècie invasora’, portada fins al nostre país per substituir el bosc mediterrani de menor creixement, però adaptat perfectament a les nostres condicions climàtiques. El feixisme – recuperant la tradició romana, de la que se’n declara hereu – recuperarà la designació Sant Cugat, convertit en Cucufate, perquè aleshores fins i tot Déu, havia d’enraonar en llengua castellana, ells però, en deien, i en diuen espanyola.

Ens aturàvem davant la petita esglesiola del Sant Crist de Llaceres, d’una sola nau, té contraforts exteriors a les parets o façanes laterals; hi ha un porxo que protegeix la porta d’entrada, i la façana està coronada per un campanar d’espadanya.

Ens expliquen que al segle X quan es parla ja del terme de Llaceres; posteriorment existí el Mas Llaceres, i al 1406 hi havia en aquest indret la creu de Llaceres, que va ser substituïda per una imatge del crucificat, coneguda des d’aleshores com el Sant Crist de Llaceres al 1696.

La capella actual es va aixecar per rememorar la troballa de la imatge del Crist, i data de la meitat del segle XVII, fou inaugurada el 2 de maig de l’any 1745, aquell dia es celebrà una gran processó amb motiu del trasllat del Sant Crist que, malgrat l’esmenta’t miracle, s’havia guardat a l’església parroquial, les cròniques Diuen que hi assistiren el domer de la parròquia, els monjos del monestir i tot el poble de Sant Cugat.

Fou restaurada al 1956, moment en què l’artista Josep Grau-Garriga va fer-hi les pintures murals que llueixen en el seu interior.

Fa pocs anys la Penya Regalèssia – que s’ocupa també de l’esglesiola de Sant Medir – va fer una segona restauració; aquesta entitat és la que s’encarrega del manteniment de l’edifici religiós.

Els darrers anys s’ha recuperat la tradició de celebrar el seu aplec el dilluns de segona Pasqua.

http://www.totsantcugat.cat/ca/cercador.php?search_cci24=Recull+de+fotografies+antigues

Cercava inútilment entre les fotografies antigues, imatges del Sant Crist de Llaceres; moltes del Monestir, algunes del desaparegut Casino de l’Arrabassada, i cap ni del Sant Crist, ni de Sant Domènec.

Als  que teniu a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, a Catalunya el vostre domicili, un  insistim sense desmai – hi havia un escollit de Déu que defensava la Santa Obstinació – , i pels catalans, la insistència, la perseverança, la paciència , son virtuts que portem a l’ADN; els que encara el teníeu, recupereu/practiqueu el bon costum de sortir de casa per gaudir de Catalunya.

Els que sou molt de casa, repenseu-vos-ho.

Uns i altres recordeu aquesta veritat indiscutible; dia passat, dia perdut.

El proppassat , dia 21 de desembre de 2018, malgrat l’estat paupèrrim de les finances del REINO DE ESPAÑA i de la GENERALITAT DE CATALUNYA, esmerçaren una ingent quantitat de recursos públics per garantir que en aquest país dissortat  TOT ESTÀ PER DAVANT DELS DRETS DE LES PERSONES

La Constitución Española de 1978,  i les seves disposicions, NO SON PARAULA DE DÉU. Santificar-la suposa incórrer en un pecat de blasfèmia gravíssim,   i en un sacrilegi aberrant

En termes polítics  – d’estricta aplicació al REINO DE ESPAÑA- la Constitución és el Paradís, i dins seu es permeten TOTA MENA DE DELICTES, amb l’excepció de mossegar la poma de la llibertat.

 

 

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *