COM EL VALLÈS NO HI HA RES. 15.01. SANT LLORENÇ DE FONTCALÇADA. SANT CUGAT. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

El Cisco Prats, sense tenir-ne consciencia, engegava el que sembla un allau de peticions, recordeu que ell volia que parléssim de Castellar – cosa que anem fent, diríem que a desgrat de molts castellarencs, que torpedinen la recuperació de la memòria històrica – , de les comarques del  Vallès, i de moment entre altres de :

AL BERGUEDÀ S’HI HA D’ANAR. O1. SANTUARI DELS TOSSALS. CAPOLAT.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/al-bergueda-shi-ha-danar-o1-santuari-dels-tossals-capolat/

LA NOGUERA US ESPERA.01. qat´a al-gunya VIATGE A L’OBLIT

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/la-noguera-us-espera-01-qata-al-gunya-viatge-a-loblit/

OSONA, LA COMARCA BUFONA. 01. IN MEMORIAM DELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/osona-la-comarca-bufona-01-in-memoriam-dels-edificis-religiosos-de-confessio-catolica-al-terme-de-balenya-osona-catalunya/

SI TENS BONA GARRA, VINE A LA SEGARRA. 01. CAL XURIGUERA & HOSTAL PALOUET DE SEGARRA. MASSOTERES. LLEIDA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/si-tens-bona-garra-vine-a-la-segarra-01-cal-xuriguera-hostal-palouet-de-segarra-massoteres-lleida-catalunya/

ALS PALLARS, GAUDIRÀS, O .., PLORARÀS. 01. SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sembla que l’hemorràgia creativa, pel que fa al lema de cada comarca,  s’ha estroncat, recordeu que a Catalunya hi ha 42 comarques:

COMARQUES DE MUNTANYA (situades als Pirineus)

 

Comarca    >     Capital de comarca

La Vall d’Aran          Vielha

Alta Ribagorça        el Pont de Suert

Pallars Sobirà           Sort

Pallars Jussà       Tremp

Alt Urgell             Seu d’Urgell

Cerdanya         Puigcerdà

Berguedà          Berga

Solsonès            Solsona

Ripollès              Ripoll

Garrotxa              Olot

COMARQUES DEL LITORAL (tenen contacte amb el mar)

 

Comarca    >     Capital de comarca

Alt Empordà            Figueres

Baix Empordà           la Bisbal

La Selva            Santa Coloma de Farnés

Maresme           Mataró

Barcelonès        Barcelona

Baix Llobregat          Sant Feliu de Llobregat

Garraf          Vilanova i la Geltrú

Baix Penedès           el Vendrell

Tarragonès        Tarragona

Baix Camp        Reus

Baix Ebre           Tortosa

Montsià                      Amposta

Pla de l’Estany         Banyoles

Gironès       Girona

Vallès Oriental         Granollers

Vallès Occidental          Terrassa / Sabadell

Alt Camp          Valls

Alt Penedès       Vilafranca del Penedès

COMARQUES D’INTERIOR

 

Comarca    >     Capital de comarca

Noguera           Balaguer

Segrià         Lleida

Pla d’Urgell        Mollerussa

Urgell          Tàrrega

Segarra       Cervera

Anoia           Igualada

Garrigues          Les Borges Blanques

Conca de Barberà        Montblanc

Bages         Manresa

Moianès       Moià.

Osona        Vic

Terra Alta           Gandesa

Ribera d’Ebre          Móra d’Ebre

Priorat         Falset

Esperem les vostres aportacions a l’email [email protected] , [email protected]

Atenen  doncs a la petició del Cisco Prats començàvem la sèrie COM EL VALLÈS NO HI HA RES, amb:

Continuarem ara per odre alfabètic, la comarca del Vallès Occidental està formada pels següents municipis:

Barberà del Vallès

Castellar del Vallès

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Gallifa

Matadepera

Montcada i Reixac

Palau-solità i Plegamans

Polinyà

Rellinars

Ripollet

Rubí

Sabadell

Sant Cugat de Vallès

Sant Llorenç Savall

Sant Quirze del Vallès

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat

Terrassa

Ullastrell

Vacarisses

Viladecavalls

Amb l’excepció de  Badia del Vallès,  que actualment no té cap element inventariat.  De la resta de  tots  i cadascun hem publicat alguna cosa.

Sabadell encetava juntament amb Terrassa, la relació amb :

Sant Llorenç de Fontcalçada

Anava a l’Hospital General de Catalunya , a recollir els resultats dels anàlisis que m’haurien de confirmar la plena recuperació, desprès de l’ensurt que en els primers dies de desembre, em va obligar a fer una estada – del tot involuntària – en aquest centre hospitalari.

Em calia passar molt aprop de Can Atmeller i la seva ermita , pre-romànica segons algunes fonts, de Sant Llorenç de Fontcalçada .

Quan al topònim, s’ha trobat un document datat l’any 986 que referint-se a l’indret diu “ in locum que dicunt fonte calciata “ . L’any 1.136 apareixen els primers cognoms Fontcalçada.

El segle XV els Atmeller s’ocupen ja de l’explotació de les terres, però no serà fins al segle XVII que la casa serà coneguda també amb aquest nom.

El Monestir de Carmelites Descalços de Barcelona apareix com a propietari als inicis del Segle XVIII.

L’any 1.781 es reconstrueix l’ermita que estava segons les cròniques en estat d’absoluta ruïna.

Passada la Guerra Civil 1936-1939 l’ermita es objecte d’una restauració.

L’any 1.976 en ocasió d’unes obres de restauració es va descobrir un absis en forma de ferradura.

De l’edifici original en resten únicament els murs. En el mur de migdia hi ha traces de la que fou possiblement la porta d’entrada [ actualment aparedada ] , i una finestra de doble esqueixada.


Demanava tenir accés a l’interior de la capella, i molt amablement m’ho permetien; l’austeritat del romànic malgrat les necessàries obres de restauració i conservació es manté encara. Actualment els nuvis que fan el banquet al restaurant de Can Atmeller, poden celebrar el seu enllaç en aquesta petita joia romànica.

 


En acabar de fotografiar l’interior de la capella , m’acomiadava agraint-los la seva gentilesa, i adquiria el compromís de fer-los arribar via e.mail, el resultat d’aquesta tasca.

Al llarg dels segles, però sobretot durant el segle XX, la zona ha estat objecte de constants intervencions i modificacions; no hi ha cap evidència que permeti suposar que Sant Llorenç de Fontcalçada , fou altra cosa que una capella rural depenent possiblement de la Parròquia propera de Santa Maria de Campanyà .

Deiem en ocasió de la visita a església de Santa Maria i Sant Mamet. :

Estem en terres del que fou segles ha, l’antic terme i poble de Campanyà, a mig camí entre Sant Cugat i Rubi; el lloc esmentat l’any 991, fou donat al Monestir de Sant Cugat el 1.120.De l’antiga església n’hi ha noticies d’ença del 1.047; l’any 1.176 consta ja com Parròquia, avui encara es conserven al costat esquerra de l’edifici vestigis de l’antic cementiri. L’any 1.492 passà a dependre de la Parròquia de Valldoreix, i esdevé fins al nostres dies una capella rural.

L’edifici fou objecte d’una profunda restauració en el període 1.733 -1.739, en la que es perderen sens dubte alguns dels trets romànics inicials.

Juntament amb Santa Maria, el lloc és centre de devoció de Sant Mamet, quina denominació acabarà imposant-se. El lloc és avui un polígon industrial.

No és senzill accedir fins a l’edifici; no tant per l’absència de senyalització, com pel sistema d’ordenació del tràfic rodat . Malgrat això us recomanem molt aquesta visita.

De Sant Llorenç de Fontcalçada hem trobat únicament les següents dades :

Capella del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a l’W del terme, prop del límit amb el de Rubí, vora la masia de ca n’Ametller, l’antic mas de Sant Llorenç. El lloc és esmentat ja el s X, i el s XV estava a cura del monestir de Sant Cugat. El 1796 fou reconstruïda, i restaurada després del 1939.

Amic lector, en aquesta ocasió podràs – com mai – fer coincidents els plaers de l’esperit i els de la carn; Can Atmeller té una justa fama entre els gastrònoms.

http://www.elsblogs.info/coneixercatalunya estarem encantats de rebre qualsevol dada que ens permeti ampliar aquesta informació.

Seguiu el nostre bon  consell , sortiu de casa, i comporteu-vos SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, com catalans. Educació, respecte, …….

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *