COM EL VALLÈS NO HI HA RES.14.ESCOLES PROTESTANTS DE RUBÍ AL VALLÈS JUSSÀ. CATALUNYA

El Cisco Prats, sense tenir-ne consciencia, engegava el que sembla un allau de peticions, recordeu que ell volia que parléssim de Castellar – cosa que anem fent, diríem que a desgrat de molts castellarencs, que torpedinen la recuperació de la memòria històrica – , de les comarques del  Vallès, i de moment entre altres de :

AL BERGUEDÀ S’HI HA D’ANAR. O1. SANTUARI DELS TOSSALS. CAPOLAT.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/al-bergueda-shi-ha-danar-o1-santuari-dels-tossals-capolat/

LA NOGUERA US ESPERA.01. qat´a al-gunya VIATGE A L’OBLIT

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/la-noguera-us-espera-01-qata-al-gunya-viatge-a-loblit/

OSONA, LA COMARCA BUFONA. 01. IN MEMORIAM DELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/osona-la-comarca-bufona-01-in-memoriam-dels-edificis-religiosos-de-confessio-catolica-al-terme-de-balenya-osona-catalunya/

SI TENS BONA GARRA, VINE A LA SEGARRA. 01. CAL XURIGUERA & HOSTAL PALOUET DE SEGARRA. MASSOTERES. LLEIDA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/si-tens-bona-garra-vine-a-la-segarra-01-cal-xuriguera-hostal-palouet-de-segarra-massoteres-lleida-catalunya/

ALS PALLARS, GAUDIRÀS, O .., PLORARÀS. 01. SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sembla que l’hemorràgia creativa, pel que fa al lema de cada comarca,  s’ha estroncat, recordeu que a Catalunya hi ha 42 comarques:

COMARQUES DE MUNTANYA (situades als Pirineus)

 

Comarca    >     Capital de comarca

La Vall d’Aran          Vielha

Alta Ribagorça        el Pont de Suert

Pallars Sobirà           Sort

Pallars Jussà       Tremp

Alt Urgell             Seu d’Urgell

Cerdanya         Puigcerdà

Berguedà          Berga

Solsonès            Solsona

Ripollès              Ripoll

Garrotxa              Olot

COMARQUES DEL LITORAL (tenen contacte amb el mar)

 

Comarca    >     Capital de comarca

Alt Empordà            Figueres

Baix Empordà           la Bisbal

La Selva            Santa Coloma de Farnés

Maresme           Mataró

Barcelonès        Barcelona

Baix Llobregat          Sant Feliu de Llobregat

Garraf          Vilanova i la Geltrú

Baix Penedès           el Vendrell

Tarragonès        Tarragona

Baix Camp        Reus

Baix Ebre           Tortosa

Montsià                      Amposta

Pla de l’Estany         Banyoles

Gironès       Girona

Vallès Oriental         Granollers

Vallès Occidental          Terrassa / Sabadell

Alt Camp          Valls

Alt Penedès       Vilafranca del Penedès

COMARQUES D’INTERIOR

 

Comarca    >     Capital de comarca

Noguera           Balaguer

Segrià         Lleida

Pla d’Urgell        Mollerussa

Urgell          Tàrrega

Segarra       Cervera

Anoia           Igualada

Garrigues          Les Borges Blanques

Conca de Barberà        Montblanc

Bages         Manresa

Moianès       Moià.

Osona        Vic

Terra Alta           Gandesa

Ribera d’Ebre          Móra d’Ebre

Priorat         Falset

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Atenen  doncs a la petició del Cisco Prats començàvem la sèrie COM EL VALLÈS NO HI HA RES, amb:

Continuarem ara per odre alfabètic, la comarca del Vallès Occidental està formada pels següents municipis:

Barberà del Vallès

Castellar del Vallès

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Gallifa

Matadepera

Montcada i Reixac

Palau-solità i Plegamans

Polinyà

Rellinars

Ripollet

Rubí

Sabadell

Sant Cugat de Vallès

Sant Llorenç Savall

Sant Quirze del Vallès

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat

Terrassa

Ullastrell

Vacarisses

Viladecavalls

Amb l’excepció de  Badia del Vallès,  que actualment no té cap element inventariat.  De la resta de  tots  i cadascun hem publicat alguna cosa.

ESCOLES PROTESTANTS DE RUBI AL VALLÈS JUSSÀ. CATALUNYA

Francisco Portillo Quintana – un més de la llarga llista d’arquitectes oblidats de Catalunya- aixecava l’edifici de les Escoles Protestants de Rubí , que tindrien una vida breu, ja que el feixisme es va qualificar com Estat Confessional Catòlic, i això li atorgava – com a l’agent 007, llicència per a matar – . Em costava trobar aquest edifici entre mitgeres, de planta rectangular, amb façana principal que dona al carrer Poeta Virgili, 17.- 08191- RUBÍ.

En la meva recerca – l’ajuntament no té cap interès en el Patrimoni històric, si atenem l’absoluta manca d’informació – rebia fins a tres vegades la mateixa resposta; ‘no lo sé, yo no soy de aquí’, està clar que si finalment es fa un referèndum, i guanya l’opció de l’estat propi, serà principalment com a conseqüència de l’espoli sistemàtic dels Gobiernos de España. Sembla que trobar un rubinenc, fills de pares nascuts a Rubí, és tant difícil com trobar un demòcrata al PP o al PSOE; les dades demogràfiques insisteixen en que haberlos aylos malgrat no he coincidit amb ells, mentre que els fets neguen tossudament l’existència de ‘ vida democràtica’ en els Partits Nacionalistes Espanyols, i els seus satèl•lits.

Llegia de la descripció tècnica; del conjunt resulta d’interès la façana, que es desenvolupa en dos pisos: baix i primer i que, compositivament de manera vertical, presenta una certa simetria que te l’eix marcat per dos grups de finestres. El motiu constant es l’aplicació de totxo a tots els elements que sobresurten de la línia de parament, presentant-se als trencaaïgues superiors a totes les obertures i als sobrearcs de la planta baixa. La composició de façana es com segueix: d’esquerra a dreta, al pis baix finestra simple, finestra triple -dividida per mainells de totxo- amb llinda oberta a sota de sobrearc escarcer triforat, porta d’accés; al primer pis, finestra simple, finestra triple, dividida de la mateixa manera que al pis baix, però d’allindat recte únic, i a la dreta, finestra simple. Totes les finestres estan tancades mitjançant persiana de llibret. La teulada es a una aigua, amb ràfec de fusta molt senzill.

Els Protestants tenen la presumpció d’honestedat, defensen amb vehemència el principi de ‘ regles justes, i cap favor ‘, els catolicós tenim en el millor dels casos el benefici del dubte – entre nosaltres hi ha també bones persones -, i els politics avui, tenen la presumpció de deshonestedat que venen a confirmar un dia si, i l’altre també.

Retratava la placa, i cercava informació del Francesc Albricias Bacas ; va dirigir entre els anys 1877 a 1879 l’església de Monistrol de Montserrat, en la que va ser molt estimat, i respectat fins i tot pels seus enemics; l’obra evangèlica a Monistrol de Montserrat fou una de les més importants de la seva època. L’església ocupava una casa llogada al carrer de Manresa i disposava de capella, dues sales per fer escola a nens i nenes i habitacions pel pastor. En aquells anys els pastors generalment vivien de l’ensenyament.

Francesc Albricias Bacas va deixar Monistrol per anar a exercir el seu ministeri a Rubí, on pràcticament va ser el fundador de l’obra en aquesta població. Al cap d’uns anys fou desterrat per negar-se a agenollar-se al pas del viàtic per davant de casa seva.

Home d’una gran fe, va continuar el seu ministeri a la ciutat d’Alacant, on la seva obra religiosa i d’ensenyament fou d’un gran nivell.

Anys després el Reverend Albricias va contribuir al desenvolupament de l’església de Sabadell i va posar en relació el Reverend Antonio Estruch Simó, i en Primitiu Rifà.

Als  que teniu a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, a Catalunya el vostre domicili, un  insistim sense desmai – hi havia un escollit de Déu que defensava la Santa Obstinació – , i pels catalans, la insistència, la perseverança, la paciència , son virtuts que portem a l’ADN; els que encara el teníeu, recupereu/practiqueu el bon costum de sortir de casa per gaudir de Catalunya.

Els que sou molt de casa, repenseu-vos-ho.

Uns i altres recordeu aquesta veritat indiscutible; dia passat, dia perdut.

 

Avui,  dia 21 de desembre de 2018, malgrat l’estat paupèrrim de les finances del REINO DE ESPAÑA i de la GENERALITAT DE CATALUNYA, s’esmerçaran una ingent quantitat de recursos públics per garantir que en aquest país dissortat  TOT ESTÀ PER DAVANT DELS DRETS DE LES PERSONES

La Constitución Española de 1978,  i les seves disposicions, NO SON PARAULA DE DÉU. Santificar-la suposa incórrer en un pecat de blasfèmia gravíssim,   i en un sacrilegi aberrant

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *