COM EL VALLÈS NO HI HA RES.13.CASA DE LA SOCIETAT CORAL “EL VALLÈS” A RIPOLLET

El Cisco Prats, sense tenir-ne consciencia, engegava el que sembla un allau de peticions, recordeu que ell volia que parléssim de Castellar – cosa que anem fent, diríem que a desgrat de molts castellarencs, que torpedinen la recuperació de la memòria històrica – , de les comarques del  Vallès, i de moment entre altres de :

AL BERGUEDÀ S’HI HA D’ANAR. O1. SANTUARI DELS TOSSALS. CAPOLAT.

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/al-bergueda-shi-ha-danar-o1-santuari-dels-tossals-capolat/

LA NOGUERA US ESPERA.01. qat´a al-gunya VIATGE A L’OBLIT

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/la-noguera-us-espera-01-qata-al-gunya-viatge-a-loblit/

OSONA, LA COMARCA BUFONA. 01. IN MEMORIAM DELS EDIFICIS RELIGIOSOS DE CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/osona-la-comarca-bufona-01-in-memoriam-dels-edificis-religiosos-de-confessio-catolica-al-terme-de-balenya-osona-catalunya/

SI TENS BONA GARRA, VINE A LA SEGARRA. 01. CAL XURIGUERA & HOSTAL PALOUET DE SEGARRA. MASSOTERES. LLEIDA. CATALUNYA

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/si-tens-bona-garra-vine-a-la-segarra-01-cal-xuriguera-hostal-palouet-de-segarra-massoteres-lleida-catalunya/

ALS PALLARS, GAUDIRÀS, O .., PLORARÀS. 01. SANT URBÀ DE MONTESQUIU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Sembla que l’hemorràgia creativa, pel que fa al lema de cada comarca,  s’ha estroncat, recordeu que a Catalunya hi ha 42 comarques:

COMARQUES DE MUNTANYA (situades als Pirineus)

 

Comarca    >     Capital de comarca

La Vall d’Aran          Vielha

Alta Ribagorça        el Pont de Suert

Pallars Sobirà           Sort

Pallars Jussà       Tremp

Alt Urgell             Seu d’Urgell

Cerdanya         Puigcerdà

Berguedà          Berga

Solsonès            Solsona

Ripollès              Ripoll

Garrotxa              Olot

COMARQUES DEL LITORAL (tenen contacte amb el mar)

 

Comarca    >     Capital de comarca

Alt Empordà            Figueres

Baix Empordà           la Bisbal

La Selva            Santa Coloma de Farnés

Maresme           Mataró

Barcelonès        Barcelona

Baix Llobregat          Sant Feliu de Llobregat

Garraf          Vilanova i la Geltrú

Baix Penedès           el Vendrell

Tarragonès        Tarragona

Baix Camp        Reus

Baix Ebre           Tortosa

Montsià                      Amposta

Pla de l’Estany         Banyoles

Gironès       Girona

Vallès Oriental         Granollers

Vallès Occidental          Terrassa / Sabadell

Alt Camp          Valls

Alt Penedès       Vilafranca del Penedès

COMARQUES D’INTERIOR

 

Comarca    >     Capital de comarca

Noguera           Balaguer

Segrià         Lleida

Pla d’Urgell        Mollerussa

Urgell          Tàrrega

Segarra       Cervera

Anoia           Igualada

Garrigues          Les Borges Blanques

Conca de Barberà        Montblanc

Bages         Manresa

Moianès       Moià.

Osona        Vic

Terra Alta           Gandesa

Ribera d’Ebre          Móra d’Ebre

Priorat         Falset

Esperem les vostres aportacions a l’email [email protected] , [email protected]

Atenen  doncs a la petició del Cisco Prats començàvem la sèrie COM EL VALLÈS NO HI HA RES, amb:

Continuarem ara per odre alfabètic, la comarca del Vallès Occidental està formada pels següents municipis:

Barberà del Vallès

Castellar del Vallès

Castellbisbal

Cerdanyola del Vallès

Gallifa

Matadepera

Montcada i Reixac

Palau-solità i Plegamans

Polinyà

Rellinars

Ripollet

Rubí

Sabadell

Sant Cugat de Vallès

Sant Llorenç Savall

Sant Quirze del Vallès

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat

Terrassa

Ullastrell

Vacarisses

Viladecavalls

Amb l’excepció de  Badia del Vallès,  que actualment no té cap element inventariat.  De la resta de  tots  i cadascun hem publicat alguna cosa.

 

CASA DE LA SOCIETAT CORAL “EL VALLÈS” A RIPOLLET

Rebia una fotografia del Mario Felip Ruiz, d’aquest edifici cantoner de planta rectangular construït amb totxana, que ha estat posteriorment arrebossada i pintada de color ataronjat; s’aixecava com a vivenda i botiga de queviures a finals del segle XIX, Cal Meros era un dels comerços que proveïen de menjar al centre del poble.

A mitjans del segle XX la casa va passar a mans d’una altra família, que va tancar la botiga.

L’any 1985 la Societat Coral ‘el Vallès’ la va convertir en la seva seu, l’arquitecte Joan Canals Esparrach, va ser l’encarregat de restaurar la façana i remodelar l’interior adaptant-lo als nous usos que necessitava la Coral.

De la descripció tècnica llegim : Compta amb planta baixa i primer pis, i es cobreix amb una teulada de dos vessants feta amb teula àrab. Una façana simètrica limitada per pilastres estretes i frontis de motllures ressaltades i coronat amb tres pinyes de pi de pedra. Tres obertures a cada pis, emmarcades amb un marc de ciment. Balcons a les dues finestres laterals del primer pis amb baranes de ferro forjat. Al mig del frontis un pannell rectangular de rajoles amb l’emblema dels Cors Clavé, als quals pertany la societat coral que actualment ocupa l’edifici, i la inscripció ‘SOCIETAT CORAL / EL VALLÈS / RIPOLLET.

La Societat Coral es va fundar l’any 1877 amb Jeroni Montenys com a primer Director , sota el nom de Coro Euterpense com a primera Societat d’aquestes característiques a Ripollet; la societat seguia les directius establertes per Josep Anselm Clavé i Camps, impulsor de la primera societat coral espanyola el 1845.

A partir de l’any 1891 ingressà com a coral federada a l’Associació Euterpense dels Cors d’en Clavé.

L’’any 1919 s’inscriu amb el nom de Societat Coral “El Vallès” a l’entitat “Unió de Societats Corals i Orfeons d’en Clavé”.

Us deixo un enllaç on podreu escoltar l’Himne de Ripollet,’ Cant a Ripollet’ amb lletra de Josep Maria Brull i música d’Antoni Oliva i Oliva, que l’Ajuntament feia seu, per acord del Ple Municipal de Ripollet del dia 18 d’abril de 2008.

Als  que teniu a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, a Catalunya el vostre domicili, un  insistim sense desmai – hi havia un escollit de Déu que defensava la Santa Obstinació – , i pels catalans, la insistència, la perseverança, la paciència , son virtuts que portem a l’ADN; els que encara el teníeu, recupereu/practiqueu el bon costum de sortir de casa per gaudir de Catalunya.

Els que sou molt de casa, repenseu-vos-ho.

Uns i altres recordeu aquesta veritat indiscutible; dia passat, dia perdut.

 

El proper dia 21, malgrat l’estat paupèrrim de les finances del REINO DE ESPAÑA i de la GENERALITAT DE CATALUNYA, s’esmerçaran una ingent quantitat de recursos públics per garantir que en aquest país dissortat  TOT ESTÀ PER DAVANT DELS DRETS DE LES PERSONES

La Constitución Española de 1978,  i les seves disposicions, NO SON PARAULA DE DÉU. Santificar-la suposa incórrer en un pecat de blasfèmia gravíssim,   i en un sacrilegi aberrant

 

 

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *