CARTA AL PARE NOEL I ALS MAGS D’ORIENT

En un país oriental,  que històricament havia enviat a l’emigració als seus fills, per raons polítiques  – en masses ocasions – , i econòmiques – com a sistema habitual – , creixia de forma desorbitada el racisme, el fet confirmava una vegada la dita    “ser més papista que el Papa”.

Cridava l’atenció però, el fet que  entre els més  racistes mes aferrissats,  destacaven alguns emigrants  de cognoms sonors, Smith, Vargas Llosa, Álvarez de Toledo,…

I, encara sobtava més  que aquests subjectes – amb doble o triple nacionalitat – defensessin una posició ‘nacional’ , que semblava excessiva fins per alguns dels que s’havien significat com a ‘nacionalistes’.

Això comportava que davant les peticions – legitimes – d’una part de la població, cansada de patir menysteniments, espolis econòmics, vexacions, brutalitats, … , la proposta “dels estrangers racistes”  consistia en aplicar més, i més repressió.

Els reprimits confiaven en la Justícia Internacional, concretament en allò que s’acordava  en la Resolució de l’Assemblea General  de les Nacions Unides, número 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960.

Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.

L’acompliment d’aquesta norma internacional però , topava amb poderosos interessos econòmics, que es disfressaven, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE,  al darrera de  soflames presumptament ‘patriòtiques’.

Els nadius decidien enviar sengles cartes al Pare Noel, i als Mags d’Orient , en les que els demanaven que s’aturés la repressió, que s’alliberessin als presos, i permetis el retorn dels exiliats, i que  fessin possible alhora que des del govern del país oriental es dones compliment a la Resolució de l’Assemblea General  de les Nacions Unides, número 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960.

Hores d’ara, no podem assegurar que les cartes arribin als seus destinataris.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *