CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR DELS VALENTINS. ULLDECONA. EL MONTSIÀ

En aquesta ocasió em portava fins aquest petit fossar el deure dolorós de donar sepultura a la Josefa Andrés Cardona ( El Mas de Barberans, el Montsià, 1934 + Barri Castell, Ulldecona, el Montsià, 23.09.2019) per a mi ‘la tia’, les seves despulles es situaven al costat del seu espòs Eleuterio, i no gaire lluny de la seva sogra Mercè Lleixà, que avui hauria celebrat la seva onomàstica.

La capella , pintada de color blanc, com la tanca que delimita el recinte funerari és senzilla, i atesa la manca de sacerdots,  diria que només per excepció s’hi duen a terme actes religiosos.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003), va ser l’autor de les paraules que molts voldríem dir als nostres absents ;

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

La Pepita ‘la tia’, ingressa avui en aquest col·lectiu del que en ocasions parlem;  l’Antonio ‘el pare’, l’Enriqueta ‘la mare’, L’Enric ‘ l’avi’, la Mercè ‘l’avia’,  l’Eleuterio ‘ el tio’,…..

Em va doldre que a la missa de comiat que es duria a terme en terres de Castelló, a la parròquia de Sant Rafael del Rio, s’emprés la llengua castellana, que per a molts de nosaltres té clares connotacions repressives;  hi ha qui ho justifica amb la manca de vocacions i el fet que vinguin sacerdots d’arreu del mon, tots ells tenen – si més no cal suposar-ho – un nivell de formació que els permetria entendre i enraonar la llengua catalana en menys d’un trimestre.

Als difunts catòlics,  de la nostra nació ens agrada acomiadar-los  amb aquestes paraules:

 

Que els àngels t’acompanyin al paradís que,

a la teva arribada, et rebin els màrtirs

i et facin entrar en la ciutat santa de Jerusalem.

Que el cor dels àngels t’aculli,

i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.

Tots els que han precedit, gràcies a la memòria, els tenim amb nosaltres.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *