CAMÍ DE MADRID

Gerardo Martínez Fernández vivia a la petita Havana un barri cubà a la ciutat de Miami a l’Estat de Florida,  no tenia cap amic íntim, malgrat mantenia bones  relacions amb tothom, tenia quasi 40 anys , estava solter,  i MAI parlava de la seva feina, que periòdicament l’obligava a viatjar a l’estranger, on passava en ocasions llargues temporades.

Era un dels hereus d’Eleazar ben Yair, que tornaven a reviscolar gràcies en bona part als modes antidemocràtics de govern, i al sistema econòmic capitalista,  el “modus operandi”  de l’organització  era  simple i  senzill “ que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”. Estaven prohibits els telèfons mòbils, els ordinadors, els vehicles amb geolocalitzador,…., i els “encàrrecs” es lliuraven sempre de forma personal – el lliurador però, desconeixia el contingut del missatge – , i l’interessat en confirmava la recepció SEMPRE PER ESCRIT en una adreça que canviava en cada ocasió.  Els errors, si n’hi havien,  implicaven la mort i/o la presó.

La remuneració era millor que la mitjana de les forces policials, i cada “treball”  comportava alhora que una “gratificació” una millora percentual permanent.

En el territori on vivien els hereus d’Eleazar ben Yair únicament podien fer tasques de seguiment i informació quin resultat feien arribar per correu ordinari a l’adreça que els havia fet l’encàrrec.

Quan, com succeïa ara, rebia una carta que li encarregava anar a Madrid sabia que possiblement  hauria de desfer-se d’algú, i que tota la informació i àdhuc les “eines” per dur-la a terme  se’ls hi facilitarien en el lloc i moment oportú.

Havia seguit amb molt interès totes les noticies que insistien en els excessos policials en la repressió, i la “connivència” o “tolerància” que trobaven en bona part de la judicatura. Interiorment pensava que succeïa si fa no fa, el mateix als EEUU, encara que allà  NOMÉS amb els manifestants negres i/o hispans.

MADRID 25/09/2020.- Cientos de personas se manifiestan este viernes frente a la Asamblea de Madrid en repulsa a la represión de la Policía Nacional empleada ayer contra los vecinos y jóvenes que se manifestaban en defensa de los servicios públicos. EFE/Emilio Naranjo

El seu vol amb destí a l’Aeroport de Madrid, al que rebatejaven  en ocasió del seu traspàs amb el nom  de l’Adolfo Suárez González (Cebreros, 25 de setembre de 1932-Madrid, 23 de març de 2014), el polític que pilotava la transició des de la dictadura a la “democraciola” , fent realitat la màxima “ cal canviar-ho tot, perquè res canviï”., ; coincidia amb la sentència del Tribunal Suprem que inhabilitava – contra el parer de la majoria de juristes–  al Molt Honorable 131 President de la Generalitat de Catalunya , Joaquim «Quim» Torra i Pla (Blanes, 28 de desembre de 1962), que havia estat un exemple per a la resta des polítics, i un lluitador convençut pels drets i la salut. Catalunya tenia fins aleshores la xifra de contagis de la Covid.19 més baixa del REINO DE ESPAÑA 

Malgrat la seva condició “professional”, el descontrol de la pandèmia de la Covid.19 el preocupava més, que la “feina” que li explicarien en arribar a Madrid, .

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *