CADA VEGADA MÉS GRAN I VERDA

Sonava el Cànon en D Major de Pachelbel quan el taüt de la Senyora Leocàdia entrava al forn crematori. La senyora ja molt gran no havia tingut gaires llàgrimes al seu acomiadament. Sols la Fina, la minyona que li anava a fer feines i al final es va convertir en la seva cuidadora s´eixugava amb el dors de la mà una fugissera llàgrima.

La Fina és d’Uruguai i va ser la primera casa en la qual va fer feines, la senyora Leocàdia, fina, alta i prima ja d´avançada edat la va estimar i la va ajudar i això ella no ho oblida.

Cert que tenia les seves rareses fruit dels seus molts anys i algun principi potser de Demència Senil, però res en concret que pogués preocupar. Estimava les flors i en especial tenia com una preferència a una planta de bambú, que regava i cuidava amorosament, li deia a la Fina:

– Mira xiqueta cada vegada és més gran i verda.

La Fina no deia res, treia la pols de les seves fulles i somreia , i alguna vegada inclús assentia a les paraules de la dona.

Els fills la miraven tristament si eren presents, movien el cap i deien

– Ai senyor!, no se pas a on arribarem.

L´uruguaiana els mirava tristament a ells i callada no deia res.

L’endemà de la seva mort li varen dir que si volia algun record de la dona. Ella va assenyalar la planta de bambú.

El fill va dir, però si és una fotesa, no val res! És una planta de plàstic que la mare cuidava com si fos viva. Bestieses de les seves!

La Fina va respondre.

– Ja ho sé però la seva mare l´estimava i jo també.,les dues sabíem que era de plàstic,era però,com un joc entre nosaltres. Algunes vegades inclús havia pensat que ho feia per fer una mica la guitza.

Acabada la música, la Fina després d´acomiadar a la família , va anar cap a casa seva. Al menjador al lloc d´honor el bambú resplendia verd com mai. La dona va haver de tocar-la per veure si era de plàstic, de tan bonica com lluïa , i li va semblar sentir una veu dolça que li deia.

Cada vegada més gran i verda.

Montserrat Vilaró Berenguer. 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *