BALLADA COUNTRY A BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El dissabte 28 de juliol de 2018, veníem fins a la Costa Brava per assistir a una Ballada Country, com a primera acció deixàvem l’equipatge a casa del Ramon, la Mercè i el Gerard, que ens acollien; dinàvem a Can Flores, en algun temps sinònim quasi de Blanes, la realitat no aconseguia igualar les sensacions del record, m’expliquen que d’aquell ‘Flores’, només en queda el nom, i que la direcció ha patit almenys un parell de canvis. Quan sortíem de dinar el local estava literalment a petar.

Fèiem, sota un sol d’injustícia un tomb per Blanes, retratava la capella de l’Esperança, la de l’Antiga, abans de dinar ho havia fet a la de Sant Francesc, el local dels Terrassans – al que dedicarem un post a Diari de Blanes – i els forats de la polleguera del que havia estat el portal del Mont, o de la Verge Maria, del que ja n’hem publicat alguna cosa. Feina

Al vespre sopàvem a la bodega Jose, amb el Ramon, la Mercè , el Gerard i la Montse , i en acabar el sopar, uns anaven al Concert de Cala Bona, i la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, anàvem fins al Club de Vela.

Com acostuma a succeir a l’estiu , a la mateixa hora, a les 22.00 hores hi havia un Concert amb la Selva Big Band a la platja de Cala Bona. No tenim – entre moltes més mancances, el do de la ubiqüitat – , i ens quedàvem al Club de Vela amb les balladores – les dones son majoria al Country-, fins quasi les 2 de la matinada.

Blanes, potser per la seva orografia té un clima extremadament humit; suaven les més de 120 persones que puntualment – quan sonava una cançó molt coneguda – ballaven, com els espectadors que s’ho miraven des del Club de Vela, o els que ho contemplaven assentats al voltant de l’espai destinat a ballar, o fins els que com jo mateix fèiem funcions de cronista gràfic.

 

 

 

De Castellar del Vallès, Sentmenat,.., havien de venir força persones, està clar – fins per als ateus – que l’home proposa i Déu disposa, oi?. Coincidíem amb el Pedro i la Vicky, que ens havien ofert també allotjament a casa seva.

Ens recollien al voltant de les 2,00 del mati, abans de marxar prendríem encara un refresc al Club de Vela; quan ens estiràvem al llit eren quasi les 3 de la matinada.

You may also like...

1 Response

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *