ALGÚ HA TREPITJAT UNA ROSA

Va començar el discurs d’obertura fent-nos una pregunta: “què creieu sobre els diners, són bons o dolents?”. Tots vam parlar a l’hora i un xivarri molest va omplir la gran sala. Les opinions van ser variades. La campaneta daurada va sonar. Disciplinadament, tothom va callar i ens vam disposar a escoltar-lo. En Neró va afirmar: “són bons si compren una medicina, i dolents si compren un verí”. Un lleuger murmuri d’aprovació va sonar. Ràpidament en Neró es va imposar amb la seva veu i va dir: “us he mentit!”. El murmuri va quedar mut. En Neró va esperar una bona estona orgullosament repapat a la butaca que girava. Des d’allà ens observava a tots. Finalment, va dir: “els diners mai decideixen què han de comprar”.

Uns comptes fa l’ase i uns altres el traginer

 

http://dspace.uvic.cat/bitstream/handle/10854/4551/artconlli_a2016_ugarte_xus_refranys_mes_usuals.pdf?sequence=1

 

Francesc Estival 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *