AIGUA DE FESTA

La dona porta el carro del supermercat quasi ple. En anar cap a la caixa es dóna compte que ha descuidat una cosa importantíssima, l´aigua.

Refà el camí i va cap a la secció de líquid, si aquí té l´aigua de sempre, n´agafa un pac de sis ampolles. Quasi al seu costat veu l´aigua amb gas de sempre, aquella que no compra mai. No sap per què l´agafa. Potser perquè s´apropa Nadal i per les festes nadalenques la seva mare solia comprar-ne i posar-la a la taula.

A casa seva solien beure aigua del pou, el pou on deien naixia una aigua cristal·lina i bona, que la iaia per assegurar la seva potabilitat solia afegir calç viva i també alguna ampolla de lleixiu.

Al pou també hi feien anar l´aigua de la pluja, ella no sap quina lletra havia de portar el més que no es podia guardar, potser era la R, no ho recorda bé, però el familiar si ho sabien, fa tants i tants anys ja!

La dona també recorda que quan estava malalta, tenia la grip o un refredat la seva mare li donava per beure aquesta mateixa aigua. Ella no sap perquè ho feia, potser pensava era més pura, no ho sap.

Però el que sap , és que l´aigua amb gas natural era aigua de Nadal i d´algun diumenge o festa assenyalada.

La dona somrient i pensant en aquells temps passats agafa un pac d´aigua de Vichy, l´aigua que en la seva infantesa era de “mudar “

I de bon humor s´encamina a la caixa. Aviat serà Nadal!

Montserrat Vilaró Berenguer

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *