ADAM I EVA

Eren – costa d’admetre – un parell de sapastres,

El tracte era bo, senzill i clar,

Cuidar el jardí i no menjar cap poma.

 

Les condicions del tot immillorables :

Contracte indefinit, la casa franca,

I la tranquil·litat eterna.

 

Ho devien entendre a l’inrevés,

No fer ni l’ou, i afartar-se de pomes,

I  ‘ l’amo’ és va emprenyar, qui no ho faria ?.

 

El càstig va ser desproporcionat

Desnonament, néixer, créixer i  morir amb  dolor,

I treballar per res,  com ases d’una nòria.

 

I fer el mateix una vegada i altra,

El lliure albir ens porta a reincidir,

I començar  de nou a fer rodar la roda.

 

Fins quan senyor , la teva ira justa

S’apaigavarà de la nostra carn feble,

I acabaràs amb aquest joc macabre ?.

 

Hi ha un temps per cada cosa diu la saviesa.

Aquesta hora nocturna és molt adequada per recordar el que ens explicàvem de menuts, oi?.

Que somnieu amb els angelets

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *