LA TRADICIÓ PERDURA

Un jubilat passejava el seu avorriment. Pensava en tots els problemes sense resoldre. Cada dia hi ha més gent dormint al carrer, els polítics són menys fiables, les pensions estant en perill i un etcètera  que feia mal de cap. Tanmateix l’home confiava cegament en la dialèctica mediterrània per resoldre la situació. Una tradició ancestral basada en la discussió.

Va observar a dos homes que estaven discutint acaloradament. Aquella era la prova que l’essència del saber parlar estava més viva que mai. Apassionat es va col•locar darrera per escoltar i gaudir de la dialèctica. La conversa era sobre el color de les margarites. Un deia que eren blaves, l’altre verdes. El jubilat va exclamar que les margarites eren blanques.

Els dos homes es van girar enfurismats i…. aquells homes eren cecs.

El jubilat es va esborronar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me. Trist i derrotat va haver d’acceptar que la tradició s’havia perdut. Era evident que en un país on els cecs es discuteixen pel color de les flors els problemes mai es solucionaran.

Cita de Svileta de Tessàlia: el vertader valor no és quantes vegades has guanyat una discussió, sinó quantes vegades no t’has equivocat en la vida.

Francesc Estival

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *