1714- CAPVESPRE DE FEBRER

L´Alfons mentre carregava la Bruna, una somera jove amb uns sacs de cigrons, veié baixar a la seva filleta Anna d’11 anys.

L´Alfons es penedia de moltes coses a la seva vida, com la d’haver marxat de la seva Occitània natal per anar a espetegar a aquest petit i rònec mas, apartat de tot, dels seus estudis , pares per no voler lluitar ni agafar una arma , per això és un desertor del seu país, França.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/moli-de-vallgatina-en-el-naixement-de.html

Però mai es penedeix de la seva filla quan la veu, alta espigada, amb aquesta trena rossa i aquests ulls verds d´aigua, tan semblants als seus propis , ben diferent de la Clara la seva dona, grassoneta baixeta tan bona dona, bona mare esposa i també remeiera, si no fossin per les rauxes que a vegades té,!, però una dona que no sap llegir ni escriure, molt diferent d’ell, que havia estudiat al seu país;  l’Alfons  s’estima  el seu Nord,  si, però més encara a la seva filleta..

Avui li ha sortit que l´Anna té d’anar a Prats que no li convé anar a Sant Feliu, a l´escola, que ha tingut uns somnis molt extravagants, en fi, que hi farem……, no vol que la filleta es quedi al poble.

Anna li diu, tens d´anar a Prats a casa la teva tia Ció i li portes cigrons, ella et donarà patates, diu la mare, que així van quedar per Nadal.

Pare i l´escola?, rondina la noieta.!

Bé per un dia no passarà res, a més saps llegir i escriure i moltes més coses que molts nens, així que abrigat bé que fa molt fred i no tornis tard.

L´Anna agafa el burro i marxa al poble veí.

L´Anna s´ho passà d´allò més bé amb els seus cosins jugant i se li feu una mica tard,. Atia a la Bruna tement els crits de la seva mare.

En sortir a les envistes del poble veiem fum. Caram avui estan crema’n molts marges, pensa la noieta.

Però no, després ho veié  més clar , era foc molt foc i molt fum. Comença a caure algun floc de neu, era Febrer, un mes molt fred.

Pensant en la guerra i en els consells de la mare sortí del camí principal i agafà la drecera que li ensenyà la mare, estava molt espantada.

Al cap de poca troba als seus pares que la venien a buscar.

La van abraçar amb força i li varen dir les notícies que portaven.

Oristà crema, Sant Feliu crema, i han matat gent i hi ha tropes , anem cap al mas, com que està tant amagat potser ens salvarem.

Perquè el bé més preuat el tenien amb ells, per aquest cop sana i estalvia, potser per aquest cop, o potser per sempre…….

Montserrat Vilaró Berenguer 

NOTA DE L’AUTORA

Oristà, Sant Feliu Sasserra i Prats de Lluçanès van ser cremat i castigats durament per les tropes de José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d’octubre de 1671 – Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar, aplicant la tàctica de la terra cremada, i van haver morts. Tot això succeí entre el 4 i el 15 de febrer de 1714.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *