SANT ESTEVE DE LA COSTA DEL MONTSENY. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés a la Costa del Montseny , Poble (620 m alt.) del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), al vessant meridional del turó de l’Home (Montseny), damunt la Tordera. Es troba comunicada amb la carretera de Santa Fe per un brancal que surt davant el Mas Rifer, i que abans moria a la Costa, però que ara continua fins Fontmartina i per una bona pista enllaça també amb el poble de Montseny i la carretera de Palautordera a Seva.

El motiu de la nostra visita és l’església parroquial (Sant Esteve), que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, tot i que molt modificat el temple és romànic.

La parròquia és molt antiga i surt ja citada en un diploma reial del 862, concedit pel rei Carles el Calb al comte Sunyer I d’Empúries-Rosselló, quan li concedí l’alou de Montseny, que comprenia les dues parròquies de Palautordera i aquesta de Montseny. En èpoques més acostades, segles XI i XII, la seva demarcació amb la de Fogars depenien del castell de les Agudes i Miravalls, mentre que la parròquia de Mosqueroles depenia del de Montclús.

L’església de Sant Esteve de la Costa, està encerclada amb una reixa que en barra l’accés, gràcies als amics de l’Obaga puc obtenir una imatge de la nau i absis romànics del segle XII,

; com en el cas de Santa Susanna, i fins el de Sant Julià del Montseny,podem pensar que l’actual campanar amb una alta coberta piramidal, un arc extern per a la seva escala d’accés – que qualifica l’enciclopèdia de Barcelona com matusser – devia exercir inicialment funcions de guàrdia i bada.

El campanar fou construït el 1680, al mateix temps que el comunidor.

L’església ha sofert l’afegitó de dues capelles per banda, cobertes de nerviacions d’ogiva, i d’una sagristia (1758) que li va mutilar un absis lateral, però ha estat restaurada en part i presenta un conjunt harmoniós. Ens expliquen – l’església és tancada- que conserva una pila baptismal del segle XVI; sembla però que la peça més valuosa és una imatge gòtica de la Mare de Déu dels Àngels, d’alabastre, de 75 cm d’altura, del principi del segle XIV, firmada per l’escultor Berenguer Ferrer.

 


A l’exterior del temple, en un buit en el gruix de la paret – a manera de fornícula – hi ha una estàtua d’aquesta advocació.

 

Des de la plaça veiem darrera l’església el cementiri parroquial.

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10214269644962594&set=pcb.908700416141744&type=3&theater&ifg=1

El Cristan Palau publica una fotografia de 1924, que palesa clarament que massa sovint quan arriba el progrés, desapareix la vida.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *