LA MISTERIOSA CASA DE LA VÍDUA MARFÀ

El Miguel Allué Aguilar publicava un retrat, magnífic , malgrat que forçosament parcial de la casa que aixecava entre 1901 i 1904 l’arquitecte Manuel Comas i Thos ( Mataró , 1855 + Barcelona) , per encàrrec d’una enigmàtica ( en tant que no té nom, ni cognoms, ni data i lloc de naixement i traspàs coneguts ‘ Vídua Marfà’). Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email [email protected]

La descripció tècnica en diu ; Edifici en cantonada resolt amb un llenguatge medievalista amb alguns elements formalment modernistes.

https://modernistespuntcom.blogspot.com/2010/05/casa-viuda-marfa.html

L’horitzontalitat de la façana queda trencada pels elements verticals dels vèrtexs del xamfrà (tribunes, finestrals allargats i torres que sobresurten de la coberta). Efectivament, les arcades de planta baixa, la tribuna de la planta principal, la disposició de les obertures de la resta de plantes, les arcades de la galeria de l’última planta i, especialment, l’important ràfec de la coberta donen horitzontalitat al conjunt.

Hem l’esmentar el llenguatge neoromànic de les arcades de planta baixa i galeria de l’última planta, que contrasta amb els elements de més pur estil gòtic de la “loggia” i tribunes de la planta principal. A l’interior destaca el vestíbul, les dues escales (una per a veïns i una per al propietari). Aquesta última, amb una barana monumental, ha estat coberta per una magnífica claraboia de vidres policromats.

http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2010/05/casa-viuda-marfa.html
http://orgullosademiciudad.blogspot.com.es/2014/03/casa-viuda-marfa.html
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/casa-vidua-marf

Insistim en recavar la vostra col•laboració a l’email [email protected]

La Maria Teresa Macià i Costa em feia arribar un email en el que em deia; acabo d’entrar a la viquipedia les dades sobre el misteri de la vídua Marfà.

L’edifici el fa construir Emili Marfà Artigas fabricant natural de Mataró que mor el 10 de novembre de 1903 a Barcelona.

La seva viuda Isabel Palau i Vera és natural de Veneçuela i mor a l’edifici el 13 d’abril de 1926 (veure esquela a la Vanguardia 14 d’abril de 1926 pàg.1).

Curiosament l’arquitecte Manuel Comas i Thós també  mor l’any 1914

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1914/12/22/pagina-2/33341999/pdf.html?search=%22manuel%20comas%22

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_V%C3%ADdua_Marf%C3%A0

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *