10.EL CASTELLAR DEL VALLÈS QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. CASA ESTEVE. LES ARENES. SANT ESTEVE DE CASTELLAR. VALLÈS OCCIDENTAL. JOIA DEL MODERNISME CATALÀ

Des del Diari de Castellar del Vallès, on de moment no col·labora cap ‘castellarenç’  de naixement, hem fet algunes coses;  val a dir  però, que en queden MOLTES MÉS, i si hi ha algun castellarenc  – de naixement i/o de naturalització – que vulgui compartir els seus records, ens encantarà fer-nos-en ressò.

Teniu imatges de :

El primer Ambulatori ‘Provisional’ de la Seguretat Social. Escola Emili Carles-Tolrà

El segon ambulatori al carrer  de Puigvert

La Fàbrica Playtex

Cinema Califòrnia

https://www.lactual.cat/actualitat/carrer-sala-boadella-cine-california-vers-1950_40526_102.html

Escorxador

El Cementiri Parroquial situat al costat de l’Església de Sant Esteve.

El Bar del Pi

Cal Torretes

La Farinera

Els safareigs de Cal Calissó ,   la Baixada de Palau , el del carrer de les Bassetes, hi ha almenys una imatge del  Safareig del Pont Vell

 El Castellar del Vallès d’avui té poc o res a veure amb el de fa 100, 75, 50, i fins 25 anys enrere, els canvis han sigut masses, i en ocasions molt accelerats, a la societat sembla haver-se-li  imposat un «trágala» que consisteix bàsicament en l’oblit.

Demanarem als Reis d’Orient que facin  tot el possible perquè aquesta situació es reverteixi.

CASA ESTEVE. LES ARENES. SANT ESTEVE DE CASTELLAR. VALLÈS OCCIDENTAL. JOIA DEL MODERNISME CATALÀ.

https://www.diba.cat/documents/429042/b857fa27-797b-475b-949a-d8e06308319b
Habitatge aïllat situat en solar de grans dimensions, amb terrassa, jardí i zones d’esbarjo orientats a migdia. Edifici principal compacte, de dues plantes i golfes des de l’accés, i una planta més sota rasant per salvar el desnivell del terreny, amb coberta a dues vessants paral·leles a les façanes principals. Aquestes presenten els capcers esglaonats amb formes arrodonides als cantons, destaca l’òcul central (inscrit en un rombe i decorat amb elements vegetals), que correspon a la zona de les golfes, i el conjunt de set finestrals amb arc d’ogiva de la planta primera, tota l’ornamentació és d’estil modernista amb elements eclèctics. Adossats a la façana, i en l’espai que resta entre la porta d’accés i les finestres, hi ha dos bancs d’obra amb el respatller de formes ondulants.

El garatge, petit volum separat de l’edifici principal, presenta una teulada de ceràmica de colors.

Si hem de creure la documentació ‘oficial’ ‘aixecava de forma furtiva, i quasi ‘màgica’; malgrat això descartem TOTA participació, ‘celestial’ o ‘demoníaca’, i ateses les proporcions de l’edifici, ens fem ressò de la hipòtesis que defensen alguns historiadors de l’art, que n’atribueixen l’autoria a Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d’abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952), que havia col·laborat amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926) . El primer projecte en el que coneixem que va intervenir va ser a la Casa Calvet. També, va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l’edifici Bellesguard, en el Park Güell, i en les obres de restauració de la catedral de Palma. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el mateix Rubió. En un principi, només s’encarregava de les qüestions d’estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, llampades i la restauració de la capella de Sant Bernat.

Ens agradaria confirmar aquesta interessant hipòtesis que atorgaria a Castellar del Vallès un plus de ‘qualitat’, tenim identificats edificis de :

Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 – 1906)Arquitecte

Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 – la Garriga 7 de juny de 1920) Arquitecte

Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) Arquitecte

Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) Mestre d’obres

Demanem a la família una imatge i/o fotografia.
Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949)Mestre d’obres

Afegir un Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d’abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952) estaria molt bé, oi?.

A Sant Esteve de Castellar, i desprès a Castellar del Vallès, s’ha fet una excel·lent feina de destrucció del patrimoni històric i/o artístic, tant, tant, tant, que ni en el supòsit MOLT improbable que TOTHOM comences a fer recerca, es imaginable que es pugues ‘recuperar’ una mínima part.

Insistim ESPECIALMENT als aborígens ; NO OBLIDEU la vostra història, i FACILITEU TANT COM SIGUI POSSIBLE que els nouvinguts la coneguin també.

Un prec als nouvinguts; tingueu una especial ‘atenció amb els aborígens, a dia d’avui representen poc més del 10% del cens, concentren el 100% de la memòria col·lectiva, i tenen un ínfim pes social. .

Si ho feu, Catalunya us ho agrairà.

Esperem les vostres fotografies, amb el màxim de dades possibles, a l’email [email protected] , [email protected] , [email protected] 

Així com “el moviment es demostra caminant”, l’estimació a Castellar del Vallès es demostra recuperant la seva memòria.

qui perd els seus orígens, per la seva identitat.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *