JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE (1919-2019)

Filed under: Anarcosindicalismo — cntaitmarinaalta at 7:41 pm on diumenge, maig 26, 2019

JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE (1919-2019) 

En el marc del centenari de la creació el 1919 de la Confederació Regional del Treball de Llevant de la CNT-AIT i del centenari de la Vaga de la Canadiense a Barcelona per demanar a la patronal les huit hores de jornada laboral, la Regional de Llevant de la CNT-AIT ha organitzat diversos actes distribuits pels diferents sindicats que la conformen. Els que ha organitzat el sindicat de la Marina Alta són els següents:

El divendres 7 de juny tindrem la xerrada “La revolució de Rojava” a càrrec de membres del col·lectiu Llarga Marxa Internacionalista.

L’acte serà a les 20 hores al Saló d’Actes de la Societat Cultural de Benissa al carrer Pare Andrés número 21.

El dissabte 8 de juny al mateix lloc i hora es representarà l’obra de titelles “Paral·lel 55” per la companyia Títeres desde abajo.

SINOPSI DE L’OBRA

Farts de ser obligats a barallar-a

“cachiporrazos” en cada funció, Francisco i Purita, dos vells

titelles trobats en un antic teatre de l’Avinguda Paral·lel de

Barcelona, decideixen posar-se en vaga com va succeir 100 anys enrere en

La Canadiense, quan la força dels treballadors va aconseguir que es

decretés la jornada de 8 hores. Però els temps han canviat molt

des de llavors i mai els van explicar que la lluita és un camí ple de

contradiccions, alegries i pilotes de goma.

JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE (1919-2019)

Filed under: Marina Alta — cntaitmarinaalta at 11:49 am on dissabte, maig 11, 2019

JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE.

La Confederació Regional del Treball de Llevant de la CNT-AIT celebra els seus 100 anys i aquesta efemèride coincideix amb el centenari de la vaga de la Canadiense, coneguda per ser la vaga que arrancà al capitalisme la jornada de 8 hores a l’estat espanyol. La Regional de Llevant ha organitzat diversos actes per conmemorar aquests fets històrics en la lluita obrera.

El sindicat de CNT-AIT de la Marina Alta ha preparat dos actes  en el marc d’aquest centenari. El divendres 7 de juny a les 20 hores la xerrada “La revolución en Rojava” a càrrec del col·lectiu Larga Marcha Internacionalista i el disabte 8 de juny a les 20 hores també l’obta de titelles “Paral·lel 55” representada pel grup Títeres desde abajo.

Ambdós actes es realitzaran al Saló d’Actes de la Societat Cultural de Benissa al carrer Pare Andrés, 21.

 

GASORBA S.L. EXPLOTA, HUMILLA, REPRIME Y DESPIDE A SUS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS.

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 7:11 pm on dimecres, maig 8, 2019

GASORBA S.L. EXPLOTA, HUMILLA, REPRIME Y DESPIDE A SUS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS.

 

 

El pasado Noviembre de 2018 se constituyó la sección sindical del SLTCMA de CNT-AIT en Gasorba S.L., hecho que se comunicó a la empresa, la cual, aún reconociendo implícitamente a la sección, no hizo lo mismo con su correspondiente delegado, argumentando que la empresa tiene menos 25 trabajadoras/es en la plantilla.

Gasorba S.L., mercantil que tiene sucursales diseminadas por toda la comarca de la Marina Alta, practica el sistemático incumplimiento del convenio colectivo con toda una serie de descuelgues, firmados siempre por un “representante”, elegido a dedo por la empresa. Por ello, con la constitución de la sección sindical de CNT-AIT la empresa se “vio obligada” a preparar unas elecciones sindicales, cuya participación fue nula y a la que se presentó un “comodín” por parte de la UGT. A partir de entonces, la situación empeoró: otra clausula de descuelgue, impago de cantidades, modificación de las condiciones de trabajo, despido del delegado de la sección por unas pretendidas causas objetivas económicas que no se sustentan en un claro caso de represión sindical…y finalmente, un escrito en el que se está intentando criminalizar preventivamente a las trabajadoras, en supuesto cumplimiento de la Ley Orgánica de Protección de Datos.

Por ello, nos vemos en la obligación de informar que, el Art. 173 del Código Penal regula los delitos contra la integridad moral, en los que “la acción típica de esta conducta delictiva consiste en infligir a otra persona un trato degradante menoscabando gravemente su integridad o dignidad moral…Se castigará también en el ámbito de cualquier relación laboral o funcionarial a quien, prevaliéndose de su relación jerárquica superior, realice contra otros de forma reiterada actos hostiles o humillantes que, sin llegar a constituir trato degradante supongan un grave acoso contra la víctima”…

A buen entendedor, pocas palabras bastan…

 

Sección Sindical del SLTCMA de la CNT-AIT en Gasorba S.L.

A 8 de Mayo de 2019,

¡¡¡NINGUNA AGRESIÓN SIN RESPUESTA!!!

LA CNT-AIT MARINA ALTA OBRI CONFLICTE AMB GASORBA

Filed under: Anarcosindicalismo,Autodefensa,Marina Alta — cntaitmarinaalta at 7:57 pm on dissabte, maig 4, 2019

COMUNICADO

 

Informamos que, con fecha 30/04/2019, el compañero Diego, delegado de la Sección Sindical de CNT-AIT en la empresa Gasorba S.L. fue despedido en un claro caso de represión sindical.

A modo de introducción:

El pasado Noviembre de 2018 se constituyó la sección sindical, hecho que se comunicó a la empresa, la cual, aún reconociendo implícitamente a la sección, no hizo lo mismo con el citado delegado, argumentando que la empresa tan sólo tiene 25 trabajadoras/es en la plantilla.

Gasorba S.L. tiene como práctica el sistemático incumplimiento del convenio colectivo con toda una serie de descuelgues, firmados siempre por un “representante”, elegido a dedo por la empresa. Por ello, con la constitución de la sección sindical la empresa se vio “obligada” a preparar unas elecciones sindicales, cuya participación fue nula y a la que se presentó un “comodín” para la UGT. A partir de entonces, la situación empeoró: otra clausula de descuelgue, impago de cantidades, modificación de las condiciones de trabajo… y, finalmente, despido por unas pretendidas causas objetivas económicas que no se sustentan, habida cuenta de la actividad de dicha sección encabezada por el compañero delegado, despedido por la empresa por su legítima actividad sindical.

Por tanto:

La sección sindical y el Sindicato de la Marina Alta de la CNT-AIT, asumen el conflicto que ha planteado la empresa con este despido y hacen una llamada a la Solidaridad para que se envíen faxes, correos electrónicos o se llame a la empresa, con el siguiente texto:

¡¡¡ READMISIÓN INMEDIATA DEL COMPAÑERO DIEGO!!!

¡¡¡ BASTA DE REPRESIÓN SINDICAL!!!

¡¡¡ SI NOS TOCAN A [email protected], NOS [email protected] A [email protected]!!!

Las direcciones más indicadas son:

Telf:96.558.30.34
Tel:96.352.22.18
Fax. 96.578.16.11

[email protected]

 

Seguiremos informando

 

S.O.V. de la CNT-AIT de la Marina Alta,

A 2 de Mayo de 2019,

¡¡¡NUESTRA HERRAMIENTA LA SOLIDARIDAD OBRERA!!!

¡¡¡NINGUNA AGRESIÓN SIN RESPUESTA!!!

PRIMER DE MAIG ANARCOSINDICALISTA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 4:00 pm on divendres, abril 26, 2019

PRIMER DE MAIG ANARCOSINDICALISTA

 

Cada 1er de Maig des de la CNT-AIT de la Marina Alta ens manifestem per a recordar la importància d’aquest dia per a la lluita internacional pels drets de les treballadores i  treballadors. Com cada 1er de Maig, ací estem per a mantenir viva la memòria d’aquells cinc primers màrtirs del moviment obrer anarquista.

Els fets de Haymarket, a maig de 1886, on milers d’obrers es varen mobilitzar amb la vaga general per a reclamar la jornada laboral de 8 hores, va tenir una dura resposta per part de la patronal i de l’estat. Després d’un procés on va quedar clar per a què i a quí servix la justícia burgesa 5 anarquistes foren condemnats i executats.

“El principi fonamental de l’anarquia és l’abolició del salari i la substitució de l’actual sistema industrial i autoritari per un sistema de lliure cooperació universal, l’única cosa que pot resoldre el problema que es prepara. La societat actual sols viu per la represió, i nosaltres hem aconsellat una revolució social de les treballadores i treballadors contra aquest sistema de força”.

Aquestes paraules de l’Albert Parsons posen en clar la voluntat del moviment obrer. L’emancipació de les treballadores i treballadors, l’abolició del règim del salari, més que la millora de les condicions de treball. L’unitat d’acció obrera, més que el pacte social, continuen sent les finalitats de l’anarcosindicalisme internacionalista.

Al 1er de Maig no farem córrer la flama de la conciència obrera cremant cadascuna de les pors de la classe obrera: no ens defendrem dels atacs continuats a les nostres condicions de treball; deixarem que la nostra companya del costat patixca sola les misèries del sistema, perque així ens ho han ensenyat. El 1er de Maig hi estarem ací per a demostrar que no, que la solidaritat i el suport mutu entre iguals són més que principis, una necessitat; sense delegar, sense tecnificar ni professionalitzar les nostres lluites, és l’única via possible per a la defensa dels nostres drets; que lluny dels polítics i la patronal que intentaran instrumentalitzar l’auto-organització de les treballadores i treballadors, hi estarem ací per a treballar sense enganys per les nostres aspiracions d’emancipació i justícia social.

Des de la CNT-AIT de la Marina Alta continuem insistint en treballar des dels principis de la Solidaritat i el Suport Mutu, mitjantçant l’acció sense intermediaris per  la consecució del Comunisme Llibertari. Rebutjem el parlamentarisme i la suposta representativitat amb la que els intermediaris ens traeixen una vegada darrere altra, mentre posen la mà als seus benefactors.

Enguany hi estarem a Alacant, a les 12, en la manifestació des de les escales del Jorge Juan i posterior concentració a la plaça de la Pipa i dinar de fraternitat.

Ahí estarem! Vine amb nosaltres!

UNIÓ, ACCIÓ I AUTOGESTIÓ!

SINDICAT D’OFICIS VARIS DE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA.

[email protected]

Apartat de correus 159, 03720, Benissa

blogscat.com/a/cntaitmarinaalta

Mòbil: 633 86 15 66

NO VOTES CAP PARTIT POLÍTIC, PERQUÈ…

Filed under: Anarcosindicalismo — cntaitmarinaalta at 3:38 pm on diumenge, abril 14, 2019

NO VOTES A CAP PARTIT POLÍTIC, PERQUÈ …

 

* El Parlament sempre ha servit als interessos de la burgesia, mai als dels treballadors.

* S’obliga al ciutadà a delegar el seu dret a decidir en tot el que l’afecta -dret que només a ell pertany- en altres persones, sotmetent-lo a unes relacions de vassallatge amb les institucions, que són el braç executor de la classe dominant.

* Tots els partits -es diguen de dretes o d’esquerres- són simples gestors del Sistema Capitalista. Governe qui governe, res essencial canvia, perquè les diferències entre els programes dels partits són només de matisos i tots acaten, de principi a fi, la Constitució.

* Demanen el teu vot, en tots els casos, per perpetuar el Sistema Capitalista, quan el que caldria fer és substituir-lo per un altre, basat en principis d’igualtat, llibertat i justícia social.

* L’aparell estatal (central, autonòmic o municipal) crea, gràcies al teu vot, dirigents i dirigits. Com que no hi igualtat entre uns i altres, la democràcia és una fal·làcia.

* No es tracta de triar un amo entre els diversos possibles, sinó que els amos desapareguen. I això mai s’aconseguirà a través del vot.

* No és democràcia votar a les urnes, per a que després una minoria (que, segons sembla, sap de tot) prengua tot tipus de decisions que ens afecten, sense que puguem ni tan sols opinar.

* No pot existir igualtat política entre els ciutadans si no hi ha al mateix temps igualtat econòmica. I, a hores d’ara, la desigualtat econòmica és cada vegada més gran.

* Hi ha qui diu que si no votes no pots queixar-te després, però és tot el contrari: qui no vota és el que està més legitimat per queixar-se, ja que no es fa còmplice del que els polítics facen un cop elegits.

* Cap conquesta important per als treballadors s’ha aconseguit mai a través del vot. Sempre s’ha aconseguit a través de la lluita. En el millor dels casos, el Parlament s’ha limitat a legislar a posteriori.

* Algunes persones honestes que han arribat als parlaments s’han corromput i integrat  en el Sistema, inevitablement, o han dimitit quan han conegut el món de la política per dins.

Els militants de la CNT-AIT no aspirem a conquerir l’Estat, sinó a suprimir-lo, ja que és la institució que garanteix que la burgesia pugua seguir explotant-nos en l’aspecte econòmic i privant-nos del dret a decidir en tot el que ens afecta en l’aspecte polític.

 

¡¡¡NO CAIGUES EN EL PARANY DE LES ELECCIONS !!!

 

” ORGANITZA’T A LA CNT-AIT I LLUITA CONTRA EL SISTEMA!!!

CRÒNICA DEL 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.

Filed under: Anarcosindicalismo,Marina Alta — cntaitmarinaalta at 3:59 pm on dissabte, març 9, 2019

CRÒNICA DEL 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.

El passat divendres 8 de març es commemora la jornada del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora i la CNT-AIT de La Marina Alta va fer acte de presència amb diverses activitats.

El nostre sindicat, que havia editat unes octavetes per repartir al llarg de la jornada en els diferents llocs on teníem previst fer alguna activitat.

Al matí es va fer un piquet informatiu per la Vaga General Feminista a la gasolinera que l’empresa Gasorba té a Dénia amb companys i companyes de la secció sindical que CNT-AIT té organitzada en l’empresa. Al llarg del matí el piquet es va desplaçar a la Casa de Cultura de Dénia i al Mercadona proper.

A la vesprada el sindicat va acudir a la manifestació convocada a la localitat de Pedreguer on es va registrar una nombrosa assistència i on s’acabà de repartir tot el material editat específicament per a la jornada del 8 de març.

La manifestació de Pedreguer havia estat convocada entre d’altres per l’Ajuntament de Pedreguer motiu pel qual la secció sindical que CNT-AIT té al mateix va emetre un comunicat que es detalla a continuació:

COMUNICAT SECCIÓ SINDICAL CNT-AIT AJUNTAMENT DE PEDREGUER

Hui el nostre ajuntament convoca manifestació pels drets de les dones. Ho fa amb tota la barra i tan tranquil. Ara toca això, semblar el que no s’és i quedar bé amb tot el món. Per que per a lluitar i defensar els drets de les dones treballadores el que podria fer l’Ajuntament de Pedreguer és incloure d’immediat i sense excuses a les onze dones (11) dels serveis municipals de neteja en el conveni col·lectiu dels treballadors municipals. Donar-los a totes de forma immediata la jornada de 35 hores com a la resta, reconéixer-los l’antiguitat i els trienis i posar un quadrant de treball amb trellat i no la tonteria que hi ha ara. Però no, és més bonic convocar i donar suport al folclore inofensiu que reconéixer drets laborals a les dones treballadores. Des de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer denunciem aquest greuge amb les ‘dones de la neteja’. Amb les companyes que estan llevant la merda (literalment) dels edificis municipals i amb les quals ens solidaritzem totalment.
VISCA LA LLUITA OBRERA

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 6:35 pm on dimecres, març 6, 2019

TOTES I TOTS UNITS PER LA IGUALTAT …

TOTS ELS DIES!

Assassinats masclistes, violacions, agressions i assetjament sexual, ablació de

clítoris, matrimoni infantil, estereotips i rols sexistes, bretxa salarial, doble

jornada laboral … El feminisme, la lluita per l’alliberament de les dones i la

reivindicació dels seus drets, és urgent i imprescindible.

Destacades feministes com Emma Goldman, Voltairine de Cleyre i Lucy

Parsons, i associacions com Dones Lliures, van redefinir el feminisme

associant la recerca de l’emancipació i realització de les dones a

la lluita contra l’estat i el capitalisme, en trobar-hi el germen

del patriarcat i la causa de les relacions  i diferències socials imposades.

El Dia Internacional de la Dona Treballadora va ser concebut el 1910 com una

efemèride pels drets de les dones però, per desgràcia, sembla estar

patint la mateixa involució que el 1r de maig o el 28 de juny: la

conversió d’un dia de lluita per la igualtat i la justícia social en una

espècie de festa dirigida per avantguardes, sense objectius

revolucionaris, buida de contingut i totalment inofensiva per al sistema.

Crida l’atenció el cas que una de les milionàries explotadores del més

alt nivell, Ana Patricia Botín, es declare  feminista sense posar-se roja mentre

s’embutxaca més de 10 milions d’euros a l’any. Com ella, importants

capitalistes es declaren partidàries d’un moviment que defensa

precisament l’oposat a la desigualtat que generen i sostenen.

En el nostre sindicat pensem que les vagues es convoquen per guanyar-les, i

no ens conformem amb les vagues espectaculars d’un dia o unes hores.

Per contra, apostem per les vagues indefinides fins a la victòria.

Si volem que se’ns respecte  hem d’estendre el feminisme a tots els

àmbits, com a part d’una lluita més àmplia per la Llibertat i Igualtat, que

s’ha de mantenir diàriament a les nostres cases, les nostres relacions, els nostres

carrers i els nostres llocs de treball.

Les nostres reivindicacions immediates per al món laboral.

– Permís de maternitat i paternitat de 3 anys.

– Jornada reduïda per cura de filles i fills fins als 14 anys i familiars

dependents per a treballadores i treballadors.

– Baixa mèdica des de la setmana 18 d’embaràs a elecció de la treballadora.

– Eliminació de la bretxa salarial.

– Fi de la discriminació, assetjament i agressions masclistes en el treball.

Les nostres reivindicacions immediates en qüestions globals.

– Fi de la violència, assetjament i discriminació masclista o de gènere.

– Avortament totalment lliure i gratuït.

– Repartiment de cures i tasques domèstiques equitatiu.

– Educació racional, laica, mixta i igualitària.

– Llibertat sexual i reproductiva.

Avancem cap a una societat llibertària i igualitària, per la fi del

masclisme i de qualsevol forma de discriminació o explotació.

FEMINISME REVOLUCIONARI I

DE CLASSE TREBALLADORA

http://blogscat.com/a/cntaitmarinaalta/

https://www.facebook.com/cntaitmarinaalta/

[email protected]

633.861.566 LA MARINA ALTA

Taller de autodefensa laboral Regional de Levante

Filed under: Anarcosindicalismo,Autodefensa,laboral — cntaitmarinaalta at 7:30 pm on divendres, febrer 8, 2019

Taller de autodefensa laboral Regional de Levante

La regional de Levante de la CNT-AIT organiza un Taller de Autodefensa Laboral para toda la clase trabajadora.

Desde la Confederación Regional del Trabajo de Levante de la CNT-AIT ponemos en marcha el acuerdo adoptado en Pleno Regional de Sindicatos de Levante, de realizar un Taller de Autodefensa Laboral a nivel regional para todos y todas las militantes anarcosindicalistas y para toda la clase trabajadora. El acto se realizará el próximo día 16 de febrero y comenzará a las 17:00 horas, en el local del Sindicat d’Oficis Varis de Alcoy de la CNT-AIT, en C/ San Vicente Ferrer, n.º 18, en la localidad de Alcoy.

El taller se llevará a cabo por un compañero de CNT Barcelona, en el que se hablará principalmente de autodefensa jurídica laboral, un proyecto de varios compañeros anarcosindicalistas de Barcelona que consiste principalmente en la decisión de representarse así mismos en los procesos judiciales de carácter laboral: autodefensa jurídica laboral. Sin embargo, la autodefensa jurídica laboral tiene sus propias limitaciones y hay que saber cuales son, fundamentalmente porque se basa en la legislación laboral actual que define el marco jurídico y legal para la explotación de la clase capitalista contra la clase trabajadora.

En éste sentido la autodefensa jurídica no es una apuesta jurídica individual, es una apuesta colectiva que se presenta como un complemento a la acción directa de la clase trabajadora, una herramienta colectiva de la clase obrera que ponga en práctica la solidaridad, el apoyo mutuo y la acción directa en los conflictos sindicales.

Es también una decisión firme por seguir haciendo una defensa de la autogestión del conocimiento y de la socialización de éste, entre la clase trabajadora, que les ayude a conocer los tiempos de la acción jurídica, sus plazos, la conciliación judicial y extrajudicial, papeletas de conciliación y demandas judiciales, las partes de un juicio laboral, autodefensa jurídica en la primera instancia, recursos y la necesidad de abogados en ellos, sanciones, estrategias, cálculo de nóminas, experiencias y conflictos sindicales, etc. El Taller se realizará bajo una perspectiva anarcosindicalista, y se contará con material de difusión del Taller.

Por la importancia de este acto para toda la clase trabajadora, hacemos un llamamiento a toda la militancia de los sindicatos de la CNT-AIT, Ateneos Libertarios, colectivos e individualidades para que acudan a éste taller con el fin de seguir capacitándonos y organizándonos como clase trabajadora en nuestra lucha contra el Estado y el capitalismo.

Crònica d’una conferència- Xylella fastidiosa, el que no ens conten.

Filed under: Agricultura,Marina Alta,Xylella — cntaitmarinaalta at 5:31 pm on divendres, febrer 8, 2019  Tagged , ,

CRÒNICA D’UNA CONFERÈNCIA-XYLELLA FASTIDIOSA, EL QUE NO ENS CONTEN.


El passat divendres 1 de Febrer se celebrà en el saló d’actes de la Societat Cultural de Benissa una conferència informativa amb el nom: “Xylella Fastidiosa, el que no ens conten. El cas de Gino Ancona”. Allí es presentaren les dimensions efectives del problema des de la manca de criteri científic a l’experiències de lluita del sud d’Itàlia que han pogut frenar aquesta barbaritat que no te cap altra motivació que la d’afavorir les conveniències del mercat amb una substitució forçada dels cultius allà on el capitalisme agrari ho considere oportú. Considerem que l’acte fou un èxit per l’assistència de públic que tingué i la receptivitat a les experiències italianes
Es va descobrir una necessitat real de l’auto-organització i el suport mutu com a ferramenta de lluita davant un frau mercantil contra els costums, el paisatge, la cultura i la vida de la Marina Alta. Quasi tres hores de conferència. Bona traducció i bon ambient.
La Secció d’Agricultura del SOV de CNT-AIT de la Marina Alta seguirà en la línia oberta amb aquesta conferència per aconseguir l’organització dels llauradors tradicionals de la nostra comarca en un sindicat molt allunyat del clientelisme i la “subvencionitis” a que ens tenen acostumats els sindicats agraris valencians.
Cal lluitar!

Secció Sindical d’Agricultura del Sindicat de la Marina Alta,
Adherit a la Confederació Regional de Llevant de la CNT-AIT.

CONFERÈNCIA PÚBLICA SOBRE LA XYLELLA FASTIDIOSA, EL QUE NO ENS CONTEN

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 9:51 pm on diumenge, gener 13, 2019

 

XYLELLA FASTIDIOSA, EL QUE NO ENS CONTEN.

La secció sindical d’agricultura del Sindicat de la CNT-AIT de La Marina Alta organitza una conferència pública sobre la Xylella fastidiosa que tan coneguda està fent-se a la nostra comarca. De totes i tots són conegudes les tales indiscriminades que l’empresa TRAGSA està fent amb els diners de tots i arruinant sense cap mirament als llauradors.

La conferència serà l’1 de febrer al Saló d’Actes de la Societat Cultural de Benissa situada al carrer Pare Andrés Ivars número 21. Serà a les 20 hores i contarem amb Gino Ancona que ens contarà de primera mà l’experiència del sud d’Itàlia on també han patit i pateixen el mateix problema.

El paradigma salentí de la Xyllela Fastidiosa; per la Secció Sindical d’Agricultura de la CNT-AIT

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 8:16 pm on divendres, desembre 14, 2018

Llauradors protesteten per l'arrancada d'ametlers Llauradors protesten per l’arrencada d’ametlers.

Quan per febrer de 2017 apareixerien els primers casos de la infecció de la “Xylella fastidosa”, pocs dels agricultors de la Marina Alta pensàvem el que anava a succeir després. En aquests casos d’infeccions, alertes, alarmes… es toca sempre amb la mateixa pedra: la falta d’informació. El cas és que no és difícil identificar conseqüències de les pràctiques econòmiques capitalistes hegemòniques aplicades sistemàticament a un territori, com afecten, de forma determinant i en alguns casos irreversible, als aspectes més bàsics de la vida i a l’entorn en el qual aquesta es desenvolupa. El que resulta més difícil, actualment, és trobar resistència davant de les pràctiques en llocs de la geografia europea, on la cultura popular de resistència ha quedat dràsticament reduïda, existint poques excepcions de lluites dispostes a enfrontar la maquinària capitalista global sense voluntat d’integrar-se en ella.

Per això, ens sembla rellevant la situació que ens aplega des del sud d’Itàlia, en la província d’Apúlia, més concretament a la comarca del Salento situada a la qual comunament coneixem com el tacó de la península italiana. El salentí és un territori predominantment rural, de costums arrelats a uns usos tradicionals d’economia de subsistència entorn de la producció agrícola que, per raó de les distintes intervencions estatals en el sistema productiu al llarg del segle XX, ha anat perdent terreny en els seus usos i costums populars i llauradors.

Mentre que el feixisme italià defensava la figura del llaurador propietari, en la postguerra la reforma agrària impulsada per la socialdemocràcia italiana de 1950, subvencionada pels Estats Units contra el ressorgir de moviments polítics d’esquerra i que produí revoltes llauradores d’importància (Rivolta in bicicleta*) que optaven per l’ocupació directa de terres, s’enfocà, concretament per a la regió d’Apúlia, des d’una lògica de model de desenvolupament econòmic capitalista, promovent una gestió latifundista intensiva acompanyada de grans moviments de capital destinat a obres públiques i de millora agrària que adequaren el territori a les necessitats empresarials. Aquestes lògiques capitalistes de llarg recorregut continuen sent la tònica general des de l’estat Italià trobant poca o nul·la resistència.

Avui dia, encara trobem en el Salento un paisatge i paisanatge particularment rural pel que continua existint una identitat pròpia representada en els seus usos i costums llauradors. Concretament predomina l’olivera, no soles com a generador de riquesa en el sentit econòmic capitalista del terme, sinó com a representació de la relació íntima entre el salentí i la seua cultura. Les oliveres són també més que un element paisatgístic qualsevol, són arbres centenaris i fins i tot mil·lenaris en una importància determinant en el context identitari del territori. Si és tristament cert que, a ulls d’una mentalitat capitalista, resultaria més productiva la substitució d’eixos vells arbres per noves oliveres de menor qualitat però major quantitat de fruit a costa de qualsevol altra consideració.

El cas que ens ocupa, ja ben entrat el segle XXI, ve de la mà de maniobres empresarials i polítiques en el fi d’imposar directa o indirectament un model de producció intensiva típic en l’olivera del camp salentí, seguint el model que ells denominen com espanyol, per a referir-se a la sistematització del conreu i a les pràctiques invasives d’agricultura de la qual l’única finalitat és la producció i el benefici a base de química i usos agressius del sol.

Existeix un problema real de dessecació ràpida d’alguns arbres d’olivera, que ha estat acompanyat per una campanya mediàtica-estatal sense precedents al mateix temps que era designada una Comissió extraordinària estatal a propòsit del cas. Aquests funcionaris, dispostos a gestionar radicalment l’emergència, ben preparats per l’alarma dels mitjans, imposaren una sèrie de solucions dràstiques i irreparables en la “guerra per a acabar amb l’enemic”, usant habitualment eixe to marcial i imperatiu. Però, de quin enemic estem parlant?, la falca per a entrar a obrir els camps salentins a un canvi dràstic de producció sistematitzada cap al model intensiu espanyol anava a ser el bacteri xylella fastidiosa, l’enemic a batre. Les solucions del comissariat per a debilitar al patogen consisteixen en la fumigació d’un còctel de fitofàrmacs i pesticides a desenes de quilòmetres quadrats de superfície sobre arbres malalts, sans, bosc mediterrani… i l’estintolament sistemàtic de mils d’arbres. Tot impulsat des d’una orde executiva regional obligatòria amb les consegüents expropiacions, sancions i ús de la força pública en cas que qualsevol agricultor contravinguera el “pla de guerra” impost.

Resulta rellevant que científicament no hi haja encara raons contrastades per a certificar, almenys, que el bacteri fóra capaç d’infectar en conseqüència una olivera. Encara així, des de l’IAM (Institut Agronòmic del Mediterrani de Bari) s’avançaren unes investigacions en finançament empresarial, res neutra, que apuntaven, des d’un aldarull de contradiccions pseudocientífiques a la xylella com a únic causant de la dissecació de l’olivera. A més, es coneix que, des de fa temps, l’empresa Monsanto** ve desenvolupant llavors d’olivera genèticament modificades resistents precisament a aquest patogen ara encausat. La mateixa empresa, juntament amb Bayer, que proporciona els esmentats fitofàrmacs i pesticides com el Roundup, herbicida cancerigen i dessecant del sol a base de Glifosat i altres verins tan profusament amprats com denunciats.

Per altre costat, existeixen opinions científiques que desestimen completament la teoria del bacteri, optant per una teràpia natural del terreny, sotmés a química i mals usos agraris causants de l’estat poc vital d’algunes espècies vegetals. De fet, afirmen que el causant no és el bacteri Xylella sinó la malaltia “Codiro” (Complesso del Disseccamento Rapido dell’Olivo) causada per un estrés crític determinat per l’esterilitat del sol en estreta relació amb la contaminació química del mateix i la desertificació del territori. La solució del problema del “Codiro” no és la tala d’arbres malalts i sans en pretesa profilaxis, ni molt menys l’ús més intensiu de pesticides i verins contaminants varis per a matar un bacteri, sinó la restauració de bones pràctiques de descontaminació agronòmica i agrotècnica hui disponibles amb facilitat havent-hi voluntat.

Així, les solucions d’emergència governatives no soles no solucionen el problema, sinó que l’agreugen a fi d’acabar amb la tipologia d’agricultura històrica del Salento. En una societat sana, les prioritats no tindrien a l’economia de les grans corporacions per damunt de l’ecosistema natural i humà. Se sent dir per eixes terres que, si la Xylella és fastidiosa per definició, el govern és directament insuportable. Davant aquest panorama poc o res es pot esperar de les lleis i del mateix govern. La solució passa per l’autogestió del problema des dels implicats. No es pot deixar res en mans de tècnics ni investigadors servils al capital, que retenen com exclusiu el coneixement, fent als agricultors dependents de la informació recurtada i interessada que se’ls presenta. Es necessita una resistència activa contra l’ús dels pesticides i fitofàrmacs, contra la tala d’arbres i les expropiacions. Una solidaritat de base que enfront del pla regional comissarial i europeu en lluita contra la política, la propaganda i l’economia del domini, reprenent sabers i pràctiques des de l’auto-organització de la nostra existència, ara reduïda a càlculs de benefici de quins han condemnat la salut i la supervivència en la nostra terra.

Tampoc deixa de ser un desajust d’enfocament afirmar que la nova ecologia progressista, des d’un punt de vista reformista i ecològic, és solució al problema. Promouen solucions sempre en el marc del mercat i de l’assumpció de les institucions estatals com a mediadors i gestors de tot. Tornant-se, de forma més alarmant si cap, l’última ganivetada que disloca l’associació directa del poble en el territori que habita, doncs torna a estar en la seua gestió dirigida des de les lògiques mercantils, independentment del color o disfressa política que s’adopte des de damunt. Una solució que sistematitza la lògica empresarial capitalista, certificada com a ecològica pels seus tècnics, segellada i compulsada, mercantilitzada… afegint plusvàlua i explotació des d’una suposada dissidència que tan sols s’adapta a l’amo, no és CAP solució. Es necessita reprendre la cultura de resistència i tornar a prendre les ramaleres de la gestió dels territoris des d’una xarxa popular horitzontal i autònoma del control econòmic depredador que se’ns imposa.

Davant tant de despropòsit alguns companys salentins, directament afectats, han estat prenint la iniciativa de difondre la situació vergonyosa de la falsa passa de Xylella, acudint a distints actes i manifestacions per a aportar llum i voluntat de resistència contra el pla d’emergència regional governatiu. Per desgràcia els qui ostenten el poder i els seus seguidors no han dubtat en usar mètodes mafiosos d’intimidació per a evitar el moviment contestatari, aplegant a l’extrem de cremar l’oliveral que gestiona un company anarco-sindicalista de la localitat de Bitonto, Gino Ancona, amb el qual, més prompte que tard, tindrem el plaer de comptar perquè ens hi compte in situ la seva experiència de lluita.

El passat dissabte 21 de Juliol se celebrà en la plaça More de Bitonto una concentració informativa amb el nom: “Xylella, el que no ens compten. Informació i solidaritat entre agricultors. El cas de Gino Ancona”, al voltant de la qual es trobaren multitud d’agricultors vinguts des de distints punts d’Apúlia. Allí, es presentaren les dimensions efectives del problema i la necessitat de l’auto-organització i el suport mutu com a ferramenta de lluita. Ha sigut en solidaritat amb Gino, i per la voluntat de difusió de les lluites populars que apleguen al nostre coneixement, que s’ha escrit aquest article, però, sobretot, per la intenció d’activar o reactivar en alguns casos a la nostra comarca una lluita autònoma, desmarcada de les pràctiques tutelades, que, a la fi, seran les que ens permeten aconseguir el nostre objectiu de defensa del nostre patrimoni paisatgístic i cultural.

* La Rivolta in Bicicletta: De desembre del 49 a gener del 50 una part del Camperolat salentí es llançà a l’expropiació i ocupació d’una vasta àrea de terra entre Lecce i Tarento coneguda com l’Arneo. Al crit de “terra, terra”, milers de llauradors estigueren durant 40 dies i 40 nits esquivant les forces de l’ordre (carabiners, policia i un batalló de l’exèrcit) movent-se ràpidament per un vast territori amb bicicleta. Aquesta estratègia i la solidaritat de la població dels voltants, que subministraven dinar i aigua als llauradors, provocà el “necessari” desplegament de forces aèries per al control de la situació. Després del succés es donà l’ordre de confiscar i destruir centenars de bicicletes que acabaren en una gran foguera. Finalment les vagues i manifestacions posteriors foren moderades i desarticulades per polítics i sindicalistes comunistes com Giusseppe Doni Vittorio, que defenia incansable: «È ora doni costruire non doni distruggere». L’estat acabà retirant a les forces repressives i es promulgaren alguns contractes de lloguer sobre la terra per a acontentar als llauradors posposant el problema.

** Es recomana ampliar el coneixement sobre les pràctiques d’aquesta empresa des del llibre de Vandana Shiva “Collita usurpada. El segrest del subministrament mundial d’aliments”, Buenos Aires, PAIDÓS, 2003, 166 P.

Secció Sindical d’Agricultura del Sindicat de la Marina Alta, Adherit a la Confederació Regional de Llevant de la CNT-AIT.

ASSESSORIA A VÍCTIMES DEL FRANQUISME

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 3:06 pm on divendres, desembre 7, 2018

Asesoría a víctimas del franquismo (en valencià més avall)

El 18 de julio de 1936, bajo el mando del dictador Franco, el Estado español ofrece su peor cara y comienza un proceso sistemático de identificación, búsqueda y aniquilación de todas las personas que no tienen cabida en un régimen “nacional-católico” de corte fascista, provocando un número aun indeterminado de víctimas que son encarceladas, torturadas y asesinadas.

Existen numerosas fosas comunes sin localizar, que contienen los restos humanos de mujeres y hombres anarquistas, comunistas, socialistas, ateos, homosexuales, extranjeros, masones… Cualquier excusa era buena para ejercer la más cruenta represión.

En la inmensa mayoría de los casos, los juicios sumarísimos, ejecutados por los tribunales del ejército franquista sin ningún tipo de garantías y plagados de irregularidades, determinaban la condena de estas personas, creando a la vez un extenso archivo del horror almacenado en diferentes localidades que llega hasta nuestros días.

Los archivos de los tribunales militares territoriales de Madrid, Sevilla, Barcelona, A Coruña y Santa Cruz de Tenerife contienen la documentación relativa a los juicios de la vergüenza, donde se reflejan los procesos, sin ningún tipo de garantías, que se llevaron a cabo. En ellos encontramos datos tan relevantes como la fecha de ejecución de las sentencias de pena capital, en la mayoría de los casos a través de fusilamiento de un pelotón militar, o el lugar de enterramiento de las víctimas.

El primer paso para encontrar a la gente desaparecida es consultar esos archivos y descubrir la verdad que esconden, con historias personales desgarradoras de gente que luchó, sufrió y murió defendiendo ideales como la Libertad, la Igualdad y la Justicia social.

A continuación se puede solicitar al Estado la localización, exhumación e identificación de sus restos, a través de organismos como la Oficina de atención a las víctimas del franquismo de la Diputación de Valencia, y la entrega de los mismos a la familia, que tiene el derecho de decidir su destino final, lejos del olvido.

El sindicato de La Marina Alta de la CNT-AIT ofrece asesoría totalmente libre, voluntaria y gratuita a familiares de personas desaparecidas durante el periodo de la dictadura franquista y la denominada Guerra civil.

Puedes ponerte en contacto con el sindicato a través de:

– Correo electrónico

[email protected]

– Teléfono

633 86 15 66

¡Salud y Libertad!

CNT-AIT POR LA MEMORIA

 

 

 

Assessoria a víctimes del franquisme

 

El 18 de juliol de 1936, sota el comandament del dictador Franco, l’Estat espanyol ofereix la seua pitjor cara i comença un procés sistemàtic d’identificació, recerca i aniquilació de totes les persones que no tenen cabuda en un règim “nacional-catòlic” de tall feixista, provocant un nombre encara indeterminat de víctimes que són empresonades, torturades i assassinades.

 

Existeixen nombroses fosses comunes sense localitzar, que contenen les restes humanes de dones i homes anarquistes, comunistes, socialistes, ateus, homosexuals, estrangers, maçons … Qualsevol excusa era bona per a exercir la més cruenta repressió.

 

En la immensa majoria dels casos, els judicis sumaríssims, executats pels tribunals de l’exèrcit franquista sense cap tipus de garanties i plens d’irregularitats, determinaven la condemna d’aquestes persones, creant alhora un extens arxiu de l’horror emmagatzemat en diferents localitats que arriba fins als nostres dies.

 

Els arxius dels tribunals militars territorials de Madrid, Sevilla, Barcelona, ​​la Corunya i Santa Cruz de Tenerife contenen la documentació relativa als judicis de la vergonya, on es reflecteixen els processos, sense cap tipus de garanties, que es van dur a terme. En ells trobem dades tan rellevants com la data d’execució de les sentències de pena capital, en la majoria dels casos a través d’afusellament d’un escamot militar, o el lloc d’enterrament de les víctimes.

 

El primer pas per trobar la gent desapareguda és consultar aquests arxius i descobrir la veritat que amaguen, amb històries personals punyents de gent que va lluitar, va patir i va morir defensant ideals com la Llibertat, la Igualtat i la Justícia social.

A continuació es pot sol·licitar a l’Estat la localització, exhumació i identificació de les seues restes, a través d’organismes com l’Oficina d’atenció a les víctimes del franquisme de la Diputació de València, i el lliurament dels mateixos a la família, que té el dret de decidir la seua destinació final, lluny de l’oblit.

 

El sindicat de la Marina Alta de la CNT-AIT ofereix assessoria totalment lliure, voluntària i gratuïta a familiars de persones desaparegudes durant el període de la dictadura franquista i la denominada Guerra civil.

Pots posar-te en contacte amb el sindicat a través de:

 

– Correu electrònic

[email protected]

 

– Telèfon

633 86 15 66

 

¡Salut i Llibertat!

 

CNT-AIT PER LA MEMÒRIA

LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA CREA UNA SECCIÓ SINDICAL AGRÍCOLA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 5:12 pm on dimecres, novembre 28, 2018

NOTA DE PREMSA.

Davant les desproporcionades actuacions de Tragsa, empresa contractada per la Generalitat Valenciana, dedicada entre altres oneroses activitats a la trituració indiscriminada d’arbres supostament infectats o en el radi d’infecció de la Xyllela fastidiosa, vista la dependència dels sindicats agraris a les institucions per les subvencions que reben, dins del Sindicat d’Oficis Varis de la Marina Alta de la CNT-AIT s’ha constituït una Secció Sindical d’Agricultura per a defrendre’ns sense frens i lligases de les esmentades actuacions.

Som conscients de que aquestes finalitzaran quan s’acaben els fons destinats per a tal interessat despropòsit, però el risc és molt gran. Està en joc el nostre paisatge, els nostres costums i també l’economia de moltes famílies. Per tant, uns quants treballadors de la terra de la comarca hem decidit organitzar-nos al sindicat autogestionat per excelència amb una dilatada trajectòria de lluita, que ha demostrat autèntica indepèndencia davant tants caramels de l’estat-capital.

L’adreça on demanar més informació es  [email protected] i/o telèfon 633 86 15 66.

Contra les tales indiscriminades!

Per la defensa de la nostra cultura i economia!

Pel nostre medi ambient!

Agricultor, organitzat i lluita!

SECRETARÍA GENERAL DE LA AIT SOBRE LAS DEMANDAS DE LA CNT ESCISIONISTA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 1:34 pm on diumenge, maig 13, 2018

 

SECRETARÍA GENERAL DE LA AIT SOBRE LAS DEMANDAS DE LA CNT ESCISIONISTA

El 30 de abril de 2018, la Secretaria General de la AIT visitó al asesor legal de la CNT-AIT con relación a las demandas judiciales presentadas contra algunos de sus sindicatos miembro y, más tarde, participó en una rueda de prensa junto con representantes del Secretariado de nuestra Sección en España. El propósito de esta rueda de prensa era el de clarificar posiciones públicamente y presentar los hechos relativos a este caso.
Antecedentes
La CNT-AIT es la Sección en España de la Asociación Internacional de los Trabajadores y la AIT la ha reconocido como la continuación de la CNT-AIT. Al mismo tiempo, hay una organización denominada CNT, que es una escisión de la AIT y por tanto, de la CNT-AIT. También hay al menos una docena de otras organizaciones llamadas CNT que ni están federadas en esa Confederación CNT ni en la CNT-AIT. Se trata mayormente de organizaciones que se marcharon o fueron expulsadas –ya sea estatutariamente o no- de la Confederación CNT, cuya sede social está actualmente en Bilbao. Nos referiremos a ésta como CNT-R (CNT renovada o CNT reformada).
Hace casi una década, la CNT-R comenzó una deriva ideológica –una de las muchas ocurridas en la historia de la organización. Como parte de esta deriva y haciéndose eco de la que tuvo lugar entre 1979-1984, cuando lo que ahora es la CGT creó una escisión en la organización, la CNT-R comenzó a reevaluar su relación con la Asociación Internacional de los Trabajadores. La CNT-R presentó numerosas propuestas que iban a marginalizar o a eliminar a la mayoría de las Secciones internacionales, por lo que fueron rechazadas por tres Congresos. Los continuos intentos de dividir a la AIT según el tamaño de los sindicatos, combinados con los intentos de crear nuevas redes con otras organizaciones, llevaron finalmente a la CNT-R a acciones orientadas a socavar a la AIT y a intentar coaccionarla para que aceptara sus posiciones. Los resultados de todo esto se expondrán más adelante.
La génesis de las escisiones en España
En España, para poder completar la deriva ideológica, hubieron de llevarse a cabo una serie de purgas en la organización. Al mismo tiempo, aparecieron cada vez más irregularidades en la organización que, en varias ocasiones, iban contra los estatutos de la CNT-AIT. El IX Congreso de la CNT ya estuvo marcado por las irregularidades. A continuación, hubo un escándalo en el seno de la CNT que dio forma a muchos de los actuales problemas. Este escándalo comenzó en 2008 e implicó la compra de votos por la Federación Local de Sevilla y otros actos anti estatutarios, tales como doble afiliación y el ayudar a una organización paralela que participaba con representantes en los comités de empresa. El escándalo condujo a una investigación interna que terminó en la expulsión de varies individues de dicha organización. No obstante, tal como las cosas progresaron en Sevilla y la organización regional andaluza, resulto que, en realidad, comenzó ahí un conflicto sobre la futura dirección de la organización. Quienes ostentaban posiciones de autoridad y liderazgo en los Comités respondieron a las crecientes críticas sobre lo que estaba pasando con diversas expulsiones.
Una de las personas implicadas en estos conflictos internos fue el abogado, Escribano, que ahora está denunciando a varios sindicatos de la CNT-AIT. Este abogado fue uno de los anti-héroes de la primera serie de purgas que tuvo lugar en la región de Andalucía. Fue inhabilitado por les compañers de este sindicato pero, después de un tiempo, instancias más altas decidieron dar un ultimátum al SOV de Sevilla: aceptar plenamente a Escribano como afiliado, a pesar de las amenazas que él había hecho a otres miembres, o ser expulsades de la CNT.
Con estas maneras, varios sindicatos radicales de la región andaluza fueron expulsados o acordaron marcharse. A continuación, otros sindicatos de esa Regional decidieron mantener contactos con estos sindicatos desfederados, prefiriéndolo a tratar con los sindicatos que comenzaban a dominar la región.
Después del X Congreso, había más purgas a la vista –algunas tuvieron éxito, otras no. Varios sindicatos abandonaron la organización y continuaron como grupos locales. Una Regional entera (Levante) fue expulsada más adelante, pero de forma no acorde con los Estatutos de la CNT-AIT. Por tanto, no se puede decir que la Regional de Levante fuera expulsada correctamente, sino solamente que las entidades que dominan la actual CNT-R una vez más incumplieron los estatutos de la CNT-AIT.
Acciones anti-estatutarias contra la AIT
Al mismo tiempo, la CNT-AIT, cuya facción CNT-R fue miembro hasta hace poco tiempo, se enfrentaba a varios retos contra sus estatutos debido a las prácticas de la facción CNT-R que, por virtud de las purgas y prácticas, se había convertido paulatinamente en la facción dominante. Una de las numerosas violaciones de los estatutos de la CNT-AIT fue el incumplimiento de acuerdos vinculantes con la AIT, que tuvo lugar de una manera anti estatutaria. Los estatutos de la CNT-AIT señalan claramente que es miembro de la AIT y que los acuerdos presupuestarios requieren que el Tesorero pague las cuotas de la AIT de las cuotas de cada afiliade. Sin ningún acuerdo organizativo, el Tesorero, de acuerdo con el Secretario, retuvo las cuotas que se iban pagando por la afiliación en diversas ocasiones. Esto fue un grave incumplimiento de su mandato y sus obligaciones estatutarias, para lo cual recibió consentimiento tan sólo en diciembre de 2015, durante el XI Congreso de Zaragoza.
Durante este tiempo, numerosos sindicatos de la CNT-AIT se quejaron a la AIT de que la organización había vuelto a las andadas y se enfrentaba a su expulsión de la AIT debido a las acciones anti estatutarias de la ejecutiva que, desafortunadamente no podía considerarse representante de la organización. Hablando de acciones anti estatutarias, debería especificarse que les ejecutives, que venían de la facción CNT-R, incumplieron tanto los estatutos de la Asociación Internacional de los Trabajadores como los de la CNT-AIT.
Los sindicatos de la CNT-AIT consideran que lo que ahora es la CNT-R creó una facción anti estatutaria en el seno de la CNT-AIT creando, por tanto, una escisión. La CNT-R ignoró muchas de las obligaciones estatutarias de la CNT-AIT y provocó que varias organizaciones fueran expulsadas o se marcharan.
El XI Congreso de Zaragoza declaró sus intenciones hostiles de dividir también a la AIT. Su idea era la de ignorar los estatutos y acuerdos vinculantes de dicha organización y celebrar un congreso anti estatutario para “relanzar” la federación internacional. Según este plan, el mismo hecho de este acuerdo significaría que la CNT-R rechazaría reconocer a la mayoría de las Secciones de la AIT como parte de la misma.
Tras declarar públicamente sus intenciones de ignorar los Estatutos vinculantes y de intentar dividir y re-crear la AIT, fue evidente que esta organización no podía, de hecho, continuar en la AIT ni reclamar el legado de la CNT-AIT.
En 2016, la AIT declaró que la CNT había dejado la AIT por voluntad propia (al decidir no cumplir con sus estatutos) y asimismo tuvo que ser expulsada (por intentar dividir y crear una organización paralela). Al mismo tiempo, reconocimos que muches compañeres de España, tanto de dentro como de fuera de la organización, aún seguían los estatutos de la CNT-AIT y deseaban permanecer como Sección Española. No obstante, para que ocurriera tal cosa, necesitaban declarar que la facción reformista no era, de hecho, la CNT-AIT.
Denuncias judiciales
En 2018 se presentaron denuncias contra varias organizaciones de la CNT-AIT, contra un Ateneo Anarquista y tres personas individuales. Cada denuncia busca 50.001euros por lo que llaman daños morales. La denuncia se apoya principalmente en declaraciones supuestamente injuriosas contra la CNT-R.
Varias personas anónimas de la CNT-R que no tienen la valentía de revelar públicamente sus identidades, aparecen en algunos fórums populares de internet y han intentado dar a entender que estas denuncias son algo normal, similares a las denuncias presentadas en 1985 contra lo que entonces era la CNT-U (posteriormente CGT), con relación al uso de las siglas CNT.
Hay numerosas razones por las que esto no es verdad.
*La CNT-R no ha denunciado a la CNT-AIT. Ha denunciado a varios de sus sindicatos. Por lo tanto, no se puede ver como un caso contra la CNT-AIT.
*La CNT-R no ha presentado una denuncia para declarar que la CNT-AIT no tiene derecho al uso completo de las siglas CNT. La CNT-R presentó una denuncia contra sindicatos individuales, reclamando dinero por “daños morales” citando varios artículos en internet y pidiendo compensación monetaria por los daños causados por el uso de las siglas CNT.
*La CNT-R no reclama derecho exclusivo a las siglas CNT. La CNT Catalunya, que fue expulsada hace más de 20 años, ha estado usando libremente esas siglas durante décadas pero no es objeto de ninguna denuncia. Del mismo modo, numerosas organizaciones a lo largo de España usan este nombre y no han sido objeto de denuncias. Las denuncias se relacionan con las organizaciones que la CNT-R desea destruir.
Por lo tanto, estas denuncias son bastante diferentes de la denuncia iniciada por Gómez-Casas en el 85. La primera denuncia fue contra toda una entidad organizativa por el nombre y los derechos que conllevaba pero no incluían ningún elemento punitivo.
Las denuncias actuales no son contra la CNT-AIT sino contra sindicatos individuales, un grupo anarquista e incluso individues, y el peso del caso recae en la llamada difamación de la CNT y su reputación. En vez de simplemente intentar demandar que no se puedan usar las siglas CNT, están usando coacción extrema contra individues. Bajo la ley española, si dicho sindicato no tiene fondos para pagar las deudas o los juzgados, les Secretaries de esas organizaciones se considerarán que responden a título personal. No poder pagar puede significar terminar en prisión.
No obstante, si se miran las denuncias de los 80 y sus resultados, el hecho es que estas batallas legales no fueron contra individues o sindicatos individuales y, por ello no se trató de intentos de vendetta. No buscaban la ruina económica de la otra parte, no intentaban violar el derecho de expresar libremente las opiniones ni implicaban la posible pérdida de libertad de ninguna persona. Finalmente, la CNT-R ha apelado al estado en estos casos actuales para que actúe como co-demandante.
Lo peor de todo, las denuncias no fueron objeto de acuerdo realizado por ninguna asamblea nacional de la CNT-R sino el resultado de una decisión ejecutiva con el pretexto de “defender a la CNT”. No es que tales denuncias hubieran sido mejores aunque las hubiera llevado a cabo la afiliación general.
Defensa de la CNT-AIT
El Secretariado de la AIT considera que la defensa de la CNT-AIT es más que la simple defensa natural de nuestra Sección Española, que resulta de las prácticas de la solidaridad que la Internacional siempre ha mostrado cuando sus Secciones están siendo reprimidas o atacadas.
La defensa de la CNT-AIT es también la defensa de muchos otros temas. Como la defensa de la libertad. Es absolutamente inaceptable que se tomen medidas punitivas contra gente libertaria por el “crimen” de permanecer fieles a sus creencias y por expresar sus opiniones.
Muchas personas y organizaciones han expresado opiniones contrarias, o representado equívocamente a la AIT y a su afiliación. Pero la AIT no ha buscado el uso del estado para castigar a dichas personas. Les compañeres de la AIT que han escrito críticas por las que han sido denunciades han estado de acuerdo con estos textos en asambleas y los han firmado. Esto debería representar un vivo contraste con las prácticas de algunas personas que escriben largas historias de manera anónima pero dando a entender que representan las posturas de organizaciones. Esta gente ni siquiera asume la responsabilidad de sus propias palabras.
La defensa de la CNT-AIT es también la defensa de una forma de organización libertaria de España, basada en sólidos principios, por oposición a la deriva actual de la CNT-R, que tiende al verticalismo, el profesionalismo y el ejecutivismo.
Finalmente, la defensa de la CNT-AIT que se basa en la ética anarquista, como opuesta a la simple ética de clase, es una defensa de los valores que los anarquistas expusieron contra la orientación marxista de la primera internacional. Un conjunto de valores que no busca reducir la lucha al campo material y que pone el acento en el anti estatismo y la libertad.
Las tendencias actuales han ido minando estos puntos en nuevos intentos de combinar varias tendencias, tanto estatistas como anti estatistas, en organizaciones “de clase” más neutras. Buscan hacer esto para aumentar sus números pero, mientras se esfuerzan en ser más numerosos, han estado cediendo sucesivamente en posiciones más claras.
La CNT-AIT como la propia AIT continúa manteniendo sus ideales, a pesar de los recientes ataques de la CNT-R, que han sido vergonzosamente apoyados por quienes proponen un sindicalismo neutro.
El Secretariado de la AIT contempla esta situación como una desgracia en la que la CNT-R ha intentado continuamente estrangular a la AIT y a su Sección Española. En lugar de, simplemente, irse de la AIT o de organizar una facción en su seno, intentó (sin éxito) hacerse con ella y terminó atacando a les compañeres que han mostrado su solidaridad con elles durante años. En vez de dejar que la CNT-AIT se dedique a sus asuntos, intentan destruirla económicamente. Y después de años de acosar desagraciadamente a las organizaciones que consideran “demasiado pequeñas” o “demasiado anarquistas”, buscan el apoyo de pequeñas organizaciones específicamente anarquistas para su proyecto paralelo.
Mientras tanto, nosotres declaramos que no vamos a permitir que nada de esto impida nuestro trabajo en curso.
La Secretaria también desea agradecer a los numerosos colectivos libertarios de España y de otros países que han sido solidarios con nuestres compañeres y se niegan a seguir la deriva.
Laure Akai
Secretaria General de la AIT
6 de mayo de 2018

PRIMER DE MAIG, NO OBLIDEM…QUE TOT HO PODEM ACONSEGUIR!

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 6:37 pm on dijous, abril 19, 2018

 

PRIMER DE MAIG, NO OBLIDEM…QUE TOT HO PODEM ACONSEGUIR!

Com cada any, primer de maig i eixim al carrer a retrobar-nos. Encara que les institucions i l’estat han intentat amb tota mena de maniobra de confusió que oblidem la gènesi d’aquesta cel.lebració, nosaltres recordem cada any als anarquistes assasinats per part de l’estat a Chicago en 1886.

No oblidem que molts dels drets laborals que perduren fins avui son gràcies a aquestes lluites i, pels mateixos  mitjants es deuen de, no sols seguir defenent, sinó també arrabasar a l’estat i al capital la nostra llibertat.

La ferramenta és el sindicat i el sindicat és bàsicament solidaritat. Sols així s’entén el suport mutu i l’acció sense intermediaris (acció directa). Recuperem la vaga. Penseu en aquelles vagues que duraven setmanes, mesos, … i no hi havia nevera a casa! Els treballadors i treballadores menjaven a les places dels pobles del que hi havia, que seria ben poc.

La Canadiense és un clar exponent. Una vaga que va constituir un dels majors èxits del moviment obrer. Una vaga de 44 dies. S’aconseguíren millores salarials, la readmisió d’obrers acomiadats, l’alliberament de mils d’obrers detesos durant la vaga i el Decret de la jornada de vuit hores de treball, convertint a Espanya en el primer estat que promulgava aquesta reivindicació obrera.

I qué tenim ara? Una llei que regula les vagues. “Vagues” d’una hora, de dos, com a molt d’un dia, amb seveis mínims…comedietes de cara a la galeria i la gent morint-se als talls, precarietat, injustícia, salaris miserables, preus alts, atur, pensions ridicules…

Però qui va pactar tal llei que permet derrotar i soscavar les vagues abans de que comencen?

El govern de torn, la patronal i aquells que s’autodenominen “sindicats majoritaris”. Aquestes empreses (sí!, empreses amb molts empleats!) que diuen defendre la nostra causa i mai estaran en la solució, perque, sencillament,  són part del problema. Les reconversions industrials, els tancaments d’empresa, la legalització de les ETT’s, les reformes… i, en definitiva, els pactes, sempre contraris al interessos de la classe treballadora, fets per aquestos buròcrates durant tota la “democràcia” ho corroboren.

Però és primer de maig. Tot això és palla! Tots i totes nosaltres ho podem canviar. No ens donem compte del poder que tenim: una vaga general tan sols d’una setmana ben organitzada i n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries. No som conscients de que la por i la comoditat són enemigues de la solidaritat. Oblidem que tot el que ens rodeja és fruit d’un treball. Un treball que no té per que ser capitalitzat amb diners. Un treball fet per nosaltres, que el podem organitzar o orientar d’altra manera. El treball, el nostre treball. La vida, les nostres vides. La llibertat, la nostra llibertat. La pau, la nostra pau… Això és el que està en joc! Nosaltres, tots nosaltres i el planeta on habitem, que ja ens dona sobrades  mostres de que no pot aguantar més i cal canviar obligatòriament de sistema.

1er de Maig. És hora d’organitzar-se i lluitar!

Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta

 

COMUNICAT DE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA DAVANT LES CONCENTRACIONS EN DEFENSA D’UNES PENSIONS DIGNES, CONVOCADES PEL 17 DE MARÇ

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 11:41 pm on divendres, març 16, 2018

COMUNICAT DE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA DAVANT LES CONCENTRACIONS EN DEFENSA D’UNES PENSIONS DIGNES, CONVOCADES PEL 17 DE MARÇ.

El Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta vol manifestar la seua solidaritat i recolzament a qualsevol tipus de lluita que vaja en defensa d’unes pensions públiques dignes.

Que una societat cobrixca dignament les necessitats de les persones que, per edat o per malaltia, no poden ni han de treballar és una de les millors mostres del seu nivell de civilització. En el debat de quin sistema de pensions volem, com en el de quina educació o quina sanitat a la qual aspirem, o es pren el camí de el “tant tens tant vals” o s’opta pel suport mutu i la solidaritat. Les retalladles contínues que sofreix el sistema de pensions en les últimes décades no s’han justificat obertament amb raons ideològiques, sinó que s’han embolicat en vestidures comptables i aritmètiques, com si la seua manera de fer els comptes, interessada i parcial, no influís en el benestar o el sofriment de la gent. En aquest contexte, la pujada del 0’25 %, més que una eufemística congelació, és un insult.

Se’ns diu que “hi haurà més persones jubilades per cobrar i menys persones per cotitzar”, que  “la vellesa s’allarga per que la qualitat de vida és millor”, que ”no es pot gastar més  del que entra”, que “per a guanyar competitivitat cal reduir les cotitzacions socials i perqué augmente l’ocupació cal abaratir els costos que tenen les empreses en contractar”…

El que no se´ns diu és que, amb la gent aturada més els inmigrants als que donen amb la porta als nassos els eixirien els comptes de sobra, perque feina hi ha per a tots (tan sols hi ha que passetjar per la muntanya per adonar-se’n o repartir la poca que diuen que hi ha!)

El nombre d’anys que una persona cobra amb la seua pensió influeix en les despeses de la Seguretat Social, però d’altra banda influixen en els ingresos del sistema la contínua baixada de salaris, el treball precari, l’atur juvenil, els aturats majors de 45 anys exclosos del “mercat laboral”. Els augments de productivitat també poden influir en els ingressos i despeses del sistema públic de pensions. Però, per això, l’augment del que es produeix hauria d’incrementar els salaris i les cotitzacions socials i no solament, com fins ara, els beneficis empresarials.

Per què al dret a unes pensions dignes se li exigeix un equilibri entre cotitzadors i pensionistes que a altres partides de l’Estat no se li demana? Els ingressos que proporciona a l’Estat el Ministeri de Defensa són iguals a les despeses que ocasiona? I la Casa Reial? I la classe política? I els sindicats subvencionats? Qué hi ha de les exempcions i privilegis de l’Esglèsia? I el rescat als bancs? … Però ens venen que l’Estat ha de gastar menys en pensions i així: augmenten l’edat de jubililació (cotitzar més i cobrar menys temps) , s’amplien els períodes de còmput per a calcular la pensió reduint la seua quantia, s’exigeixen més anys de cotització per a poder tenir dret a la pensió….

Els “experts” proposen  a major esperança de vida, menor pensió. A aquesta manera de castigar-nos li criden el Factor d’Equitat Intergeneracional. Tanmateix, parlen  del Factor de Sostenibilitat  quan baixen les pensions o les congelen. Per a rematar, després de deixar sense valor els nostres drets adquirits durant anys, aquests ben pagats “professionals” afegeixen  que des de l’estat s’han de recolzar i fomentar els sistemes privats de pensions perquè els ciutadans (que puguen) complementen la seua (escassa) pensió pública. Ells “proposen solucions”, però la solució és molt més senzilla. Que se´n vajen tots a casa!

No ens fan falta per a res! La CNT-AIT ha demostrat que es pot viure sense intermediaris i professionals de la “protecció”.

Treballem i cotitzem durant tota la vida. És irrenunciable el dret a una pensió en base únicament a assegurar el benestar en la nostra vellesa. Les pensions s’han de finançar amb les contribucions empresarials i financeres i les pensions han d’augmentar (els seus beneficis no han deixat d’augmentar mentre els nostres salaris estan en caiguda lliure). És clar que les pensions no són una prioritat de l’Estat (no així com el pagament del deute, introduït en la Constitució quan ho va exigir la classe empresarial). Les pensions, al costat de la sanitat i l’educació públiques i el suport a la dependència han d’estar en el primer lloc entre les despeses de la societat. Més que res, perque  les pensions públiques han de ser un mirall de l’aritmètica de la solidaritat.  Els sistemes privats de pensions no han de tenir cap suport públic. Aquestes mesures per al repartiment de la riquesa que la col.lectivitat produeix, han d’anar parelles a mesures per al repartiment del temps de treball i de reducció de l’atur. La classe treballadora ha vingut assistint a la reculada de les seues condicions laborals i de vida en els darrers 45 anys; elmateix temps que porta la lluita obrera trobant-se a faltar.

Pel repartiment del treball i la riquesa, lluita per unes pensions dignes!

És hora d’organitzar-se i lluitar!

VISCA LA CNT-AIT

PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL, PER L’ANARQUIA.

Next Page »