GUIA SOCIO-LABORAL SARS COVID-19 (TERCERA PART) DESESCALADA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 12:52 pm on diumenge, maig 17, 2020

GUIA SOCIO-LABORAL SARS COVID-19 (TERCERA PART) DESESCALADA

Pots descarregar-la en el seguent enllaç

Guia desescalada-TERCER-convertido

 

En castellano más abajo

 

Guia per a la “desescalada”

 

Hi ha territoris de l’estat espanyol que ja han entrat en la fase 1 de la denominada com “desescalada”. El departament sanitari de la Marina Alta és un d’ells. Tots haureu sentit o llegit en els mitjans de comunicació que en fase 1 es permet obrir a les terrasses al 50%, comerços al 30%, etc. Però dins de la fase 1 hi ha també altres mesures generals de caràcter laboral ja vigents en els territoris que ja estiguin en la fase 1 i que també entraran en vigor en els altres territoris a mesura que vagin assolit aquesta fase.

 

Sempre que sigui possible, es fomentarà la continuïtat del teletreball per a aquells treballadors que puguin realitzar la seva activitat laboral a distància. Cal no oblidar que el teletreball segueix tenint prioritat obligatòria enfront de la inclusió en un ERTO quan és possible i proporcionat.

 

A les empreses que puguin començar a obrir en aquesta fase 1 s’ha d’assegurar que tots els treballadors tinguin permanentment a la seva disposició en el lloc de treball gels alcohòlics o desinfectants amb activitat vírica autoritzats i registrats pel Ministeri de Sanitat per a la neteja de mans, o quan això no sigui possible, aigua i sabó. El registre amb empremta dactilar serà substituït per qualsevol altre sistema de control horari que garanteixi les mesures higièniques adequades per a protecció de la salut i la seguretat dels treballadors, o bé s’haurà desinfectar el dispositiu de fitxatge abans i després de cada ús, advertint els treballadors d’aquesta mesura.

La disposició dels llocs de treball, l’organització dels torns i la resta de condicions de treball existents en els centres, entitats, locals i establiments es modificaran, en la mesura necessària, per garantir la possibilitat de mantenir la distància de seguretat interpersonal mínima de dos metres entre els treballadors. No només en el lloc de treball sinó també en els vestidors, taquilles i lavabos dels treballadors, així com en qualsevol altra zona d’ús comú. Quan no es pugui garantir aquesta distància de seguretat, s’ha d’assegurar que els treballadors disposin d’equips de protecció adequats  al nivell de risc. En aquest cas, tot el personal haurà d’estar format i informat sobre el correcte ús dels esmentats equips de protecció. Tant per a treballadors contractats com per subcontractats o “externs”. Per cert que si ets “extern” potser t’interessaria llegir l’article sobre cessió il·legal de treballadors (enllaços a al final).

Si un treballador comencés a tenir símptomes compatibles amb la malaltia, es contactarà immediatament amb el telèfon habilitat per a això per la comunitat autònoma o centre de salut corresponent i, si escau, amb els corresponents serveis de prevenció de riscos laborals. Sempre que sigui possible, el treballador es col·locarà una mascareta, havent d’abandonar, en tot cas, el seu lloc de treball fins que la seva situació mèdica sigui valorada per un professional sanitari. A més de l’anterior, s’hauran de realitzar els ajustos en l’organització horària que resultin necessaris per a evitar el risc de coincidència massiva de persones, treballadores o no, en espais o centres de treball durant les franges horàries de previsible màxima afluència o concentració, atenent la zona geogràfica de la qual es tracti. Es considera que hi ha risc de coincidència massiva de persones quan no hi hagi expectatives raonables que es respectin les distàncies mínimes de seguretat, particularment en les entrades i sortides a la feina, tenint en compte tant la probabilitat de coincidència massiva de les persones treballadores com l’afluència d’altres persones que sigui previsible o periòdica. L’empresa ha d’assegurar que s’adopten les mesures de neteja i desinfecció adequades a les característiques i intensitat d’ús dels centres, entitats, locals i establiments. Es prestarà especial atenció a les zones d’ús comú i a les superfícies de contacte més freqüents com poms de portes, taules, mobles, passamans, terres, telèfons, penjadors, i altres elements de similars característiques, d’acord amb les següents pautes:

• S’utilitzaran desinfectants com dilucions de lleixiu (1.50) acabada de preparar o qualsevol dels desinfectants amb activitat virucida que es troben al mercat i que han estat autoritzats i registrats pel Ministeri de Sanitat. En l’ús d’aquest producte es respectaran les indicacions de l’etiqueta.

• Després de cada neteja, els materials emprats i els equips de protecció utilitzats es rebutjaran de forma segura, procedint-se posteriorment al rentat de mans.

• Les mesures de neteja s’estendran també, si escau, a zones privades dels treballadors, com ara vestuaris, taquilles, lavabos, cuines i àrees de descans

. • Quan hi hagi llocs de treball compartits per més d’un treballador, es realitzarà la neteja i desinfecció de el lloc després de la finalització de cada ús, amb especial atenció al mobiliari i altres elements susceptibles de manipulació. Es procedirà al rentat i desinfecció diària dels uniformes o roba de treball, i ha de rentar-se de manera mecànica en cicles de rentat entre 60 i 90 graus centígrads. En aquells casos en què no s’utilitzi uniforme o roba de treball, les peces utilitzades pels treballadors en contacte amb clients, visitants o usuaris, també hauran de rentar-se en les condicions assenyalades anteriorment. S’han de realitzar tasques de ventilació periòdica en les instal·lacions i, com a mínim, de forma diària i per espai de cinc minuts.

Quan hi hagi ascensor o muntacàrregues, el seu ús es limitarà a el mínim imprescindible i s’utilitzaran preferentment les escales. Quan sigui necessari utilitzar-los, l’ocupació màxima dels mateixos serà d’una persona, llevat que sigui possible garantir la separació de dos metres entre elles, o en aquells casos de persones que puguin necessitar assistència, en aquest cas també es permetrà la utilització per la seva acompanyant. Quan l’ús dels lavabos estigui permès per clients, visitants o usuaris, la seva ocupació màxima serà d’una persona, excepte en aquells supòsits de persones que puguin necessitar assistència, en aquest cas també es permetrà la utilització per la seva acompanyant. S’ha de procedir a la neteja i desinfecció dels esmentats lavabos, com a mínim, sis vegades a el dia.

Es fomentarà el pagament amb targeta o altres mitjans que no suposin contacte físic entre dispositius, evitant, en la mesura del possible, l’ús de diners en efectiu. Es netejarà i desinfectarà el datàfon després de cada ús, així com el TPV si l’empleat que l’utilitza no és sempre el mateix. Això de fomentar el pagament amb targeta segur que els agradarà molt a Manolo el del bar i a la resta d’empresaris. Ja sabeu el contents que es posen cada vegada que un client vol pagar amb targeta i el que se’ls nota a la careta. S’ha de disposar de papereres, si pot ser amb tapa i pedal, en els quals poder dipositar mocadors i qualsevol altre material d’un sol ús. Aquestes papereres han de ser netejades de forma freqüent, i al menys una vegada al dia.

CNT-AIT MARINA ALTA

la [email protected]

Apartat de Correus 159, 03720, Benissa (Alacant)

blogs.com/a/cntaitmarinaalta

Telèfon: 633 86 15 66

 

Guía para la “desescalada”.

Hay territorios del estado español que ya han entrado en la fase 1 de la denominada como “desescalada”. El departamento sanitario de la Marina Alta es uno de ellos. Todos habréis oído o leído en los medios de comunicación que en fase 1 se permite abrir a las terrazas al 50%, comercios al 30%, etc. Pero dentro de la fase 1 hay también otras medidas generales de carácter laboral ya vigentes en los territorios que ya estén en la fase 1 y que también entrarán en vigor en los demás territorios conforme vayan alcanzado dicha fase.

Siempre que sea posible, se fomentará la continuidad del teletrabajo para aquellos trabajadores que puedan realizar su actividad laboral a distancia. No hay que olvidar que el teletrabajo sigue teniendo prioridad obligatoria frente a la inclusión en un ERTE cuando es posible y proporcionado.

En las empresas que puedan comenzar a abrir en esta fase 1 se asegurará que todos los trabajadores tengan permanentemente a su disposición en el lugar de trabajo geles alcohólicos o desinfectantes con actividad vírica autorizados y registrados por el Ministerio de Sanidad para la limpieza de manos, o cuando esto no sea posible, agua y jabón.

El registro con huella dactilar será sustituido por cualquier otro sistema de control horario que garantice las medidas higiénicas adecuadas para protección de la salud y la seguridad de los trabajadores, o bien se deberá desinfectar el dispositivo de fichaje antes y después de cada uso, advirtiendo a los trabajadores de esta medida.

La disposición de los puestos de trabajo, la organización de los turnos y el resto de condiciones de trabajo existentes en los centros, entidades, locales y establecimientos se modificarán, en la medida necesaria, para garantizar la posibilidad de mantener la distancia de seguridad interpersonal mínima de dos metros entre los trabajadores. No solo en el puesto de trabajo sino también en los vestuarios, taquillas y aseos de los trabajadores, así como en cualquier otra zona de uso común. Cuando no pueda garantizarse esta distancia de seguridad, se asegurará que los trabajadores dispongan de equipos de protección adecuados al nivel de riesgo. En este caso, todo el personal deberá estar formado e informado sobre el correcto uso de los citados equipos de protección. Tanto para trabajadores contratados como para subcontratados o “externos”. Por cierto que si eres “externo” quizá te interesaría leer el artículo sobre cesión ilegal de trabajadores (enlaces al final).

Si un trabajador empezara a tener síntomas compatibles con la enfermedad, se contactará de inmediato con el teléfono habilitado para ello por la comunidad autónoma o centro de salud correspondiente y, en su caso, con los correspondientes servicios de prevención de riesgos laborales. Siempre que sea posible, el trabajador se colocará una mascarilla, debiendo abandonar, en todo caso, su puesto de trabajo hasta que su situación médica sea valorada por un profesional sanitario.

Además de lo anterior, se deberán realizar los ajustes en la organización horaria que resulten necesarios para evitar el riesgo de coincidencia masiva de personas, trabajadoras o no, en espacios o centros de trabajo durante las franjas horarias de previsible máxima afluencia o concentración, atendiendo a la zona geográfica de la que se trate. Se considerará que existe riesgo de coincidencia masiva de personas cuando no haya expectativas razonables de que se respeten las distancias mínimas de seguridad, particularmente en las entradas y salidas al trabajo, teniendo en cuenta tanto la probabilidad de coincidencia masiva de las personas trabajadoras como la afluencia de otras personas que sea previsible o periódica.

La empresa deberá asegurar que se adoptan las medidas de limpieza y desinfección adecuadas a las características e intensidad de uso de los centros, entidades, locales y establecimientos. Se prestará especial atención a las zonas de uso común y a las superficies de contacto más frecuentes como pomos de puertas, mesas, muebles, pasamanos, suelos, teléfonos, perchas, y otros elementos de similares características, conforme a las siguientes pautas:

  • Se utilizarán desinfectantes como diluciones de lejía (1:50) recién preparada o cualquiera de los desinfectantes con actividad virucida que se encuentran en el mercado y que han sido autorizados y registrados por el Ministerio de Sanidad. En el uso de ese producto se respetarán las indicaciones de la etiqueta.
  • Tras cada limpieza, los materiales empleados y los equipos de protección utilizados se desecharán de forma segura, procediéndose posteriormente al lavado de manos.
  • Las medidas de limpieza se extenderán también, en su caso, a zonas privadas de los trabajadores, tales como vestuarios, taquillas, aseos, cocinas y áreas de descanso.
  • Cuando existan puestos de trabajo compartidos por más de un trabajador, se realizará la limpieza y desinfección del puesto tras la finalización de cada uso, con especial atención al mobiliario y otros elementos susceptibles de manipulación.

Se procederá al lavado y desinfección diaria de los uniformes o ropa de trabajo, debiendo lavarse de forma mecánica en ciclos de lavado entre 60 y 90 grados centígrados. En aquellos casos en los que no se utilice uniforme o ropa de trabajo, las prendas utilizadas por los trabajadores en contacto con clientes, visitantes o usuarios, también deberán lavarse en las condiciones señaladas anteriormente.

Se deben realizar tareas de ventilación periódica en las instalaciones y, como mínimo, de forma diaria y por espacio de cinco minutos.

Cuando haya ascensor o montacargas, su uso se limitará al mínimo imprescindible y se utilizarán preferentemente las escaleras. Cuando sea necesario utilizarlos, la ocupación máxima de los mismos será de una persona, salvo que sea posible garantizar la separación de dos metros entre ellas, o en aquellos casos de personas que puedan precisar asistencia, en cuyo caso también se permitirá la utilización por su acompañante.

Cuando el uso de los aseos esté permitido por clientes, visitantes o usuarios, su ocupación máxima será de una persona, salvo en aquellos supuestos de personas que puedan precisar asistencia, en cuyo caso también se permitirá la utilización por su acompañante. Deberá procederse a la limpieza y desinfección de los referidos aseos, como mínimo, seis veces al día.

Se fomentará el pago con tarjeta u otros medios que no supongan contacto físico entre dispositivos, evitando, en la medida de lo posible, el uso de dinero en efectivo. Se limpiará y desinfectará el datafono tras cada uso, así como el TPV si el empleado que lo utiliza no es siempre el mismo. Eso de fomentar el pago con tarjeta seguro que les va a gustar mucho a Manolo el del bar y al resto de empresarios. Ya sabéis lo contentos que se ponen cada vez que un cliente quiere pagar con tarjeta y lo que se les nota en la carita.

Se deberá disponer de papeleras, a ser posible con tapa y pedal, en los que poder depositar pañuelos y cualquier otro material desechable. Dichas papeleras deberán ser limpiadas de forma frecuente, y al menos una vez al día.

 

 

 

CNT-AIT MARINA ALTA

la [email protected]

Apartat de Correus 159, 03720, Benissa (Alacant)

blogs.com/a/cntaitmarinaalta

Telèfon: 633 86 15 66

GUIA SOCIO-LABORAL SARS COVID-19 (SEGONA PART)

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 5:27 pm on divendres, maig 15, 2020

 

GUIA SOCIO-LABORAL SARS COVID-19 (SEGONA PART)

guia laboral sars.covid-19 SEGON-convertido

Descarrega la segona part de la guia en pdf clicant l’enllaç.

 (En castellano más abajo)

 

Encara desconeguem l’origen d’aquest virus. No sabem si és fruit de la pròpia vida reguladora, si prové d’un laboratori, si existeix com a conseqüència de la guerra comercial, si, en definitiva, és la prova més palpable que aquest sistema està podrit i en descomposició. Siga com siga, el més important és que les treballadores estigueu informades i pugueu decidir en tot moment.

 

Aquesta guia és un annex de la Guia laboral davant l’emergència sanitària pel coronavirus (Covid-19) que vam editar a la CNT-AIT de la Marina Alta, amb informació sobre les situacions laborals derivades de la pandèmia, pel que us interessa llegir-la primer. Les que esteu llegint ara són nocions bàsiques dirigides especialment a les treballadores que esteu en contacte directe amb el virus (amb malaltes, amb objectes que han estat en contacte amb malaltes, en ambients on hi ha hagut o hi ha malaltes …). L’hem enfocat en ajudar-vos a prendre les mesures necessàries per assegurar la vostra protecció i la dels que us envolten. El virus, la malaltia que provoca, com es propaga, les seves conseqüències … estan encara en estudi. Tot el que s’està dient pot canviar i, de fet, està canviant. Per sentit comú i com a norma general de prevenció, en aquestes circumstàncies hem de ser més exigents amb les mesures de protecció i seguretat. En la situació actual, ser més desconfiades o aprensives del normal, és una actitud saludable, especialment entre les més vulnerables (de risc, en exclusió, dependents, estigmatitzades …).

1. Els protocols d’actuació dels talls i les disposicions oficials estan canviant per adequar-les als interessos de lucre d’empreses i estalvi de material d’administracions, no a les necessitats de seguretat de les treballadores. Reviseu les versions més actualitzades que s’hagin publicat de tot el que consulteu, però conserveu les versions anteriors: poden ser-vos d’utilitat per a protegir-vos si els vostres caps prenen represàlies, per denunciar negligència o reclamar danys si es poseu malaltes.

2. En el món laboral no hi ha sortides fàcils per a les treballadores: emmalaltir per Coronavirus o enfrontar-se als caps, tot té les seves conseqüències. Mediteu les coses per vosaltres mateixes, debati-ho amb qui tingueu a prop, decidiu què fer i actueu. Fieu-se de la vostra intuïció i la de les vostres iguals. La nostra major defensa serà sempre el suport i l’organització al costat de les nostres companyes de treball i al costat de la comunitat que ens envolta.

3. En els nostres treballs hem de comptar amb totes les proteccions necessàries que garanteixin la nostra seguretat i l’esforç i el cost de les mateixes ha de recaure sobre l’empresa i l’administració, mai sobre la treballadora. L’empresari està obligat a fer els estudis de prevenció i a informar dels perills que hi ha i de les mesures que està prenent per protegir la vostra salut. També ha de donar-te formació perquè puguis enfrontar-te a la teva feina minimitzant riscos. Això ve regulat per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, entre d’altres.

4. Interessa a totes les treballadores discernir els riscos que corren i actuar per evitar-los. Totes hauríem d’exigir que ens facin els tests específics de detecció de virus. Estan negant-se, més preocupats per estalviar i assegurar els seus beneficis que per salvar vides. Això és especialment important per als que formen part dels grups de risc, treballen amb persones d’ells o que mereixen especial protecció, i per als que treballen amb malaltes.

5. Si es tenen símptomes (tos, febre, dificultat per respirar, dolor muscular, fatiga, diarrea …) cal trucar als telèfons d’informació i a el Centre d’Atenció Primària. És molt possible que si tenim a almenys dos dels tres primers, ens donin la baixa per telèfon per evitar que ens desplacem a aquest. Si no es tenen símptomes però s’ha estat en contacte amb una persona que els tenia, hem de fer el mateix, ja que el virus es contagia fàcilment. Al Centre d’Atenció Primària t’informaran, però revisa també el punt 4 de Procediment d’actuació davant de casos d’infecció pel nou coronavirus (SARS-CoV-2) i reclama la baixa si ho consideres necessari.

6. Els comunicats de baixa i alta només pot donar-los el servei públic de salut. Si et diuen d’un altre lloc, com una mútua o el servei de prevenció de l’empresa, dient que estàs d’alta i has d’incorporar-te, parla amb el teu metge de capçalera. Si t’han enganyat, denuncia-ho a Inspecció de Treball i als serveis d’inspecció de sanitat de la teva comunitat autònoma si treballes per a centres sanitaris.

7. És molt important que totes les comunicacions amb l’empresa es facin de manera que quedi constància fefaent que s’han presentat i del seu contingut. Per no posar burofax ara, proposem registres, correus electrònics, enregistraments d’àudio (els enregistraments de converses en què intervinguis tu no tenen per què ser avisades, són legals i valen com a prova), testimonis … Qualsevol recurs que puguis utilitzar com a prova.

8. Acostuma’t a signar amb “NO CONFORME” o “CONFORMITAT PENDENT DE REVISIÓ” i posar la data al costat de la signatura, a tot el que et presentin per signar. Et tenen que donar una còpia de tot el que firmes.

9. Com la majoria dels treballs formen part d’una cadena on no saps el que fan els que et precedeixen i els que et segueixen, tracta també d’informar-te i prendre mesures en cas necessari.

10. Si la cosa corre pressa o si no creus que s’estiguin prenent les mesures adequades no esperis més i comunica’ls, per qualsevol mitjà que deixi constància, les dificultats que trobes per exercir el teu treball a causa dels riscos que corres o que fas córrer a altres, i que l’empresa és i serà responsable dels danys que poguessis patir o causar. Cerca a: Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Reial Decret sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball, Reial Decret de seguretat i salut, per a recolzar-te.

11. Si s’entesten a que has de seguir treballant en les mateixes condicions, exigeix-los que t’ho donin per escrit amb data, signatura i segell de l’empresa. Comunica també als serveis de prevenció de riscos laborals de la teva feina, si n’hi ha, i a Inspecció de Treball demanant-los que intervinguin. Fes el mateix amb els serveis d’inspecció sanitària dels Ajuntaments i les Conselleries de sanitat de les CCAA. Entre tant, reuneix totes les proves que puguis (fotos, gravacions, testimonis, documents …) i busca el suport de les teves companyes.

12. En el Procediment d’Actuació per als Serveis de Prevenció de Riscos Laborals davant de l’exposició al sars-cov-2, vénen especificats els casos que el Ministeri reconeix de persones especialment sensibles; cal passar necessàriament pels serveis de prevenció de riscos laborals. Si et trobes en un d’aquests casos has de comunicar la situació. Segons la Guia per a l’actuació en l’àmbit laboral en relació al nou coronavirus del  Ministeri de Treball, si ets persona vulnerable i consideres que hi ha un risc real i imminent de contagi, pots abandonar la feina sense patir represàlies. És fonamental comunicar de forma fefaent l’abandonament i les causes i per si l’empresa vol prendre represàlies, és igualment important que contactis immediatament amb un advocat laboralista i el teu sindicat. Fes-te amb totes les proves i testimonis que puguis. Si treballes en un centre sanitari, pots acudir també als departaments de medicina preventiva per informar-te i informar-los.

13. Si el teu treball és amb persones de risc, cal que l’empresa et faciliti tot el material que calgui per atendre-les adequadament. Cal tractar la situació com si realment estiguessis malalta, pel risc que hi ha de gravetat si contagies a algú, de manera que no només has de exigir les mesures que et protegeixin a tu sinó també les que protegeixin les persones de risc amb què convius. Si no te les dóna, segueix les instruccions de tràmits i denúncies donades abans.

14. Si has tingut contacte estret amb una persona amb símptomes, les disposicions varien. Segons l’Ordre SND / 265/2020 del Ministeri de Sanitat per a centres residencials “Si el personal sanitari mèdic, d’infermeria o d’un altre tipus, ha tingut contacte estret amb un cas possible o confirmat de COVID-19 i no presenta símptomes, seguirà realitzant seva activitat normal així com la vigilància de símptomes”. En canvi, el Procediment d’actuació davant de casos d’infecció pel nou coronavirus (SARS-CoV-2) diu que, en general “No es farà un seguiment actiu dels contactes, únicament se’ls indicarà realitzar quarantena domiciliària durant 14 dies” . A la Guia d’actuació davant COVID-19 en els professionals sanitaris i soci-sanitaris, als 7 dies de tenir símptomes t’has de reincorporar, si portes 3 sense febre i no hi ha problemes respiratoris. El prudent és contactar amb Atenció Primària i demanar la quarantena. Mira “Baixes per quarantena i infecció” de la Guia laboral davant l’emergència sanitària pel coronavirus (Covid-19).

15. Quant a les mesures i equips de protecció, el més important és la generalització del  test específic per a saber on és el virus i poder controlar-ho. També cal exigir formació i informació adequades. Pel que fa a mesures estructurals, organitzatives, d’higiene, etc. es pot trobar informació genèrica en el Procediment d’Actuació per als Serveis de Prevenció de Riscos Laborals davant de l’exposició al sars-cov- 2, al web del Ministeri de Treball i aquí. Tots els materials de la feina de més d’un ús, inclosos els EPI reutilitzables, tenen que descontaminar-se i tornar-los a l’ús sense posar en risc a les treballadores i usant una línia de trasllat i neteja diferent de la resta del material no afectat. En zones de condensació de pacients o objectes contaminats, hem d’exigir una protecció mínima de màscares FFP2, bates i calces d’un sol ús, guants resistents a virus, ulleres de protecció, etc. Recorre a altres companyes, al sentit comú, l’atenció en el que facis i l’experiència per evitar cometre errors. Com a exemple, llegeix el resum de les nostres afiliades del Carlos III.

No us deixeu seduir amb el parany de que som “soldats en una guerra contra el virus”, “herois de la societat”, ni “màrtirs”: som treballadores. L’única cosa que busca aquest frau és fer-nos sentir importants o culpables per convèncer-nos que arrisquem la nostra salut i la de les nostres pròximes, només per ocultar la seva inutilitat i salvar els privilegis dels autèntics responsables de contagis i morts: polítics, empresaris, accionistes .. . Contraresteu els seus FakeNews difonent la veritat. Doneu suport i no deixeu soles a les treballadores que estan publicant i denunciant la crua i brutal realitat.

Som Treballadores No Soldats Ni Herois Ni Màrtirs

Contacta amb nosaltres davant qualsevol dubte o si necessites ajuda.

CNT-AIT MARINA ALTA

la [email protected]

Apartat de Correus 159, 03720, Benissa (Alacant)

blogs.com/a/cntaitmarinaalta

Telèfon: 633 86 15 66

VERSIÓN EN CASTELLANO

Todavía desconocemos el origen de este virus. No sabemos si es fruto de la propia vida reguladora, si proviene de un laboratorio, si existe como consecuencia de la guerra comercial, si, en definitiva, es la prueba más palpable de que este sistema está podrido y en descomposición. Sea como fuere, lo importante es que las trabajadoras estéis informados y podáis decidir en todo momento.

 

Esta guía es un anexo de la Guía laboral ante la emergencia sanitaria por el coronavirus (Covid-19) que editamos en la CNT-AIT de la Marina Alta, con información sobre las situaciones laborales derivadas de la pandemia, por lo que os interesa leérosla primero. Las que estáis leyendo ahora son nociones básicas dirigidas especialmente a las trabajadoras que estáis en contacto directo con el virus (con enfermas, con objetos que han estado en contacto con enfermas, en ambientes donde ha habido o hay enfermas…). La hemos enfocado en ayudaros a tomar las medidas necesarias para asegurar vuestra protección y la de quienes os rodean.

 

El virus, la enfermedad que provoca, cómo se propaga, sus consecuencias… están aún en estudio. Todo lo que se está diciendo puede cambiar y, de hecho, está cambiando. Por sentido común y como norma general de prevención, en estas circunstancias tenemos que ser más exigentes con las medidas de protección y seguridad. En la situación actual, ser más desconfiadas o aprensivas de lo normal, es una actitud saludable, especialmente entre las más vulnerables (de riesgo, en exclusión, dependientes, estigmatizadas…).

 

  1. Los protocolos de actuación de los tajos y las disposiciones oficiales están cambiando para adecuarlas a los intereses de lucro de empresas y ahorro de material de administraciones, no a las necesidades de seguridad de las trabajadoras. Revisad las versiones más actualizadas que se hayan publicado de todo lo que consultéis, pero conservad las versiones anteriores: pueden seros de utilidad para protegeros si vuestros jefes toman represalias, para denunciar negligencia o reclamar daños si enfermáis.

 

  1. En el mundo laboral no hay salidas fáciles para las trabajadoras: enfermar por Coronavirus o enfrentarse a los jefes, todo tiene sus consecuencias. Meditad las cosas por vosotras mismas, debatidlo con quienes tengáis cerca, decidid qué hacer y actuad. Fiaros de vuestra intuición y la de vuestras iguales. Nuestra mayor defensa será siempre el apoyo y la organización junto a nuestras compañeras de trabajo y junto a la comunidad que nos rodea.

 

  1. En nuestros trabajos tenemos que contar con todas las protecciones necesarias que garanticen nuestra seguridad y el esfuerzo y el coste de las mismas debe recaer sobre la empresa y la administración, nunca sobre la trabajadora. El empresario está obligado a hacer los estudios de prevención y a informarte de los peligros que hay y de las medidas que está tomando para proteger vuestra salud. También debe darte formación para que puedas enfrentarte a tu trabajo minimizándolos riesgos. Ello viene regulado por la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, entre otras.

 

  1. Interesa a todas las trabajadoras discernir los riesgos que corren y actuar para evitarlos. Todas deberíamos exigir que nos hagan los test específicos de detección del virus. Están negándose, más preocupados por ahorrar y asegurar sus beneficios que por salvar vidas. Esto es especialmente importante para quienes forman parte de los grupos de riesgo, trabajan con personas de ellos o que merecen especial protección, y para quienes trabajan con enfermas.

 

  1. Si se tienen síntomas (tos, fiebre, dificultad para respirar, dolor muscular, fatiga, diarrea…) hay que llamar a los teléfonos de información y al Centro de Atención Primaria. Es muy posible que si tenemos al menos dos de los tres primeros, nos den la baja por teléfono para evitar que nos desplacemos al mismo. Si no se tienen síntomas pero se ha estado en contacto con una persona que los tenía, debemos hacer lo mismo, dado que el virus se contagia fácilmente. En el Centro de Atención Primaria te informarán, pero revisa también el punto 4 de Procedimiento de actuación frente a casos de infección por el nuevo coronavirus (SARS-CoV-2) y reclama la baja si lo consideras necesario.

 

  1. Los partes de baja y alta solo puede darlos el Servicio Público de Salud. Si te llaman de otro sitio, como una mutua o el servicio de prevención de la empresa, diciendo que estás de alta y debes incorporarte, habla con tu médico de cabecera. Si te han engañado, denúncialo a Inspección de Trabajo y a los servicios de inspección de sanidad de tu comunidad autónoma si trabajas para centros sanitarios.

 

  1. Es muy importante que todas las comunicaciones con la empresa se hagan de forma que quede constancia fehaciente de que se han presentado y de su contenido. Para no poner burofaxes ahora, proponemos registros, correos electrónicos, grabaciones de audio (las grabaciones de conversaciones en las que intervengas tú no tienen por qué ser avisadas, son legales y valen como prueba), testigos…Cualquier recurso que puedas utilizar como prueba.

 

  1. Acostúmbrate a firmar con “NO CONFORME” o “CONFORMIDAD PENDIENTE DEREVISIÓN” y poner la fecha junto a la firma, a todo lo que te presenten para firmar. Te tienen quedar una copia de todo lo que firmes.

 

  1. Como la mayoría de los trabajos forman parte de una cadena donde no sabes lo que hacen quienes te preceden y quienes te siguen, trata también de informarte y tomar medidas en caso necesario.

 

  1. Si la cosa corre prisa o si no crees que se estén tomando las medidas adecuadas no esperes más y comunícales, por cualquier medio que deje constancia, las dificultades que encuentras para desempeñar tu trabajo debido a los riesgos que corres o que haces correr a otras, y que la empresa es y será responsable de los daños que pudieras sufrir o causar. Busca en: Ley de Prevención de Riesgos Laborales, Real Decreto sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo, Real Decreto de seguridad y salud, para apoyarte.

 

  1. Si se empeñan en que tienes que seguir trabajando en las mismas condiciones, exígeles que te lo den por escrito con fecha, firma y sello de la empresa. Comunícaselo también a los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales de tu trabajo, si los hay, y a Inspección de Trabajo pidiéndoles que intervengan. Haz lo mismo con los servicios de inspección sanitaria de los Ayuntamientos y las Consejerías de sanidad de las CCAA. Entre tanto, reúne todas las pruebas que puedas (fotos, grabaciones, testigos, documentos…) y busca el apoyo de tus compañeras.

 

  1. En el Procedimiento de Actuación para los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales frente a la exposición al sars-cov-2, vienen especificados los casos que el Ministerio reconoce de personas especialmente sensibles; hay que pasar necesariamente por los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales. Si te encuentras en uno de esos casos debes comunicar la situación. Según la Guía para la actuación en el ámbito laboral en relación al nuevo coronavirus del Ministerio de Trabajo, si eres persona vulnerable y consideras que hay un riesgo real e inminente de contagio, puedes abandonar el trabajo sin sufrir represalias. Es fundamental comunicar de forma fehaciente el abandono y las causas y por si la empresa quiere tomar represalias, es igualmente importante que contactes inmediatamente con un abogado laboralista y tu sindicato. Hazte con todas las pruebas y testigos que puedas. Si trabajas en un centro sanitario, puedes acudir también a los departamentos de medicina preventiva para informarte e informarles.

 

  1. Si tu trabajo es con personas de riesgo, es necesario que la empresa te facilite todo el material que precises para atenderlas adecuadamente. Hay que tratar la situación como si realmente estuvieras enferma, por el riesgo que hay de gravedad si contagias a alguien, por lo que no sólo debes exigir las medidas que te protejan a ti sino también las que protejan a las personas de riesgo con las que convives. Si no te las da, sigue las instrucciones de trámites y denuncias dadas antes.

 

  1. Si has tenido contacto estrecho con una persona con síntomas, las disposiciones varían. Según la Orden SND/265/2020 del Ministerio de Sanidad para centros residenciales “Si el personal sanitario médico, de enfermería o de otro tipo, ha tenido contacto estrecho con un caso posible o confirmado de COVID-19 y no presenta síntomas, seguirá realizando su actividad normal así como la vigilancia de síntomas”. En cambio, el Procedimiento de actuación frente a casos de infección por el nuevo coronavirus (SARS-CoV-2) dice que, en general “No se hará un seguimiento activo de los contactos, únicamente se les indicará realizar cuarentena domiciliaria durante 14 días”. En la Guía de actuación frente a COVID-19 en los profesionales sanitarios y socio sanitarios, a los 7 días detener síntomas te tienes que reincorporar, si llevas 3 sin fiebre y no hay problemas respiratorios. Lo prudente es contactar con Atención Primaria y pedir la cuarentena. Mira “Bajas por cuarentena e infección” de la Guía laboral ante la emergencia sanitaria por el coronavirus (Covid-19).

 

  1. En cuanto a las medidas y equipos de protección, lo más importante es la generalización del test específico para saber dónde está el virus y poder controlarlo. También es necesario exigir formación e información adecuadas. En cuanto a medidas estructurales, organizativas, de higiene, etc. se puede encontrar información genérica en el Procedimiento de Actuación para los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales frente a la exposición al sars-cov- 2, en la web del Ministerio de Trabajo y aquí. Todos los materiales del trabajo no desechables, incluidos los EPIs reutilizables, tienen quedes contaminarlos y devolverlos al uso sin poner en riesgo a las trabajadoras y usando una línea de traslado y limpieza distinta del resto del material no afectado. En zonas de condensación de pacientes u objetos contaminados, debemos exigir una protección mínima de mascarillas FFP2, batas y calzas desechables, guantes resistentes a virus, gafas de protección, etc.

 

Recurre a otras compañeras, al sentido común, la atención en lo que hagas y la experiencia para evitar cometer errores. Como ejemplo, lee el resumen de nuestras afiliadas del Carlos III.

 

No os dejéis seducir con la trampa de que somos “soldados en una guerra contra el virus”, “héroes de la sociedad”, ni “mártires”: somos trabajadoras. Lo único que busca ese fraude es hacernos sentir importantes o culpables para convencernos de que arriesguemos nuestra salud y la de nuestras allegadas, sólo para ocultar su inutilidad y salvar los privilegios de los auténticos responsables de contagios y muertes: políticos, empresarios, accionistas… Contrarrestad sus FakeNews difundiendo la verdad. Apoyad y no dejéis solas a las trabajadoras que están publicando y denunciando la cruda y brutal realidad.

Somos Trabajadoras No Soldados Ni Héroes Ni Mártires

 

Contacta con nosotros ante cualquier duda o si necesitas ayuda.

 

 

CNT-AIT MARINA ALTA

la [email protected]

Apartat de Correus 159, 03720, Benissa (Alacant)

blogs.com/a/cntaitmarinaalta

Telèfon: 633 86 15 66

GUIA SOCIO-LABORAL SARS COVID-19 (PRIMERA PART)

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 10:09 pm on dijous, maig 14, 2020

 

 guía laboral sars. covid-19 PRIMER-convertido

Descarrega-la en pdf.

 

GUIA SOCIO-LABORAL SARS COVID-19

(En castellano más abajo)

 

Informació sanitària

 

El COVID-19, també conegut com a malaltia del coronavirus, és una malaltia infecciosa causada pel virus SARS-CoV-2. De símptomes i contagi molt similars a la grip (encara que amb tos seca i sense mocs) i, encara que no existeix tractament específic, són rares les conseqüències fatals i aquestes es van veient aparellades a altres malalties importants i debilitats prèvies. El contagi es preveu, com en altres malalties respiratòries, rentant sovint les mans, no tocar-se els ulls, nas i boca amb les mans brutes, tapant-se amb un mocador o amb el braç al tossir i esternudar. Les persones malaltes són les que haurien fas servir mascareta davant les altres, quedar-se a casa i trucar a emergències per assessorar-se. És important protegir majors de 60 anys i a malaltes amb debilitat i preservar una distància de 2 metres entre persones que no comparteixen la intimitat. Les reunions és millor fer-les en espais amplis o fins i tot oberts, i si pot ser amb les persones assegudes. Els locals socials o sindicals es poden higienitzar amb aigua i sabó normal, prestant més atenció a cadires, taules, manilles de portes, aixetes i instruments del bany, interruptors (ull amb mullar-los) .Actualment, des del contagi i fins que es confirma el  diagnòstic solen passar entre 8 i 20 dies, així que és improbable saber quan i on una persona el va contraure. Aquesta explicació s’ha contrastat amb personal mèdic experimentat, i s’ha resumit. Per a més detalls i objectivitat es recomana la informació de l’enciclopèdia pública: https://es.wikipedia.org/wiki/COVID-19.

 

Informació mediàtica Des que a la Xina es va alertar públicament de la malaltia al desembre, la premsa massiva i institucionalitzada no ha parat de difondre informació sensacional i d’alarma, gairebé sense qüestionar-se  l‘equilibri i serietat de la informació i del llenguatge, i sense basar-se en fonaments científics. L’espectacle es nota per la velocitat i uniformitat de propagació de textos i imatges, en alguns casos recurrents i absurdes (com mostrar juntes a 10 persones de blanc i amb regadores ruixant un carrer), o donant xifres de morts sense comparar amb les altres malalties comuns ni especificar quina va ser la causa directa. Fa 10 anys hi va haver una campanya d’intoxicació amb aspecte similar, la grip A (H1N1), en què fins i tot l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es va veure corrompuda a favor d’un negoci milionari pels medicaments. Responsables de tots els àmbits (sanitari, administratiu, polític, etc.) es veuen indefensos davant la campanya mediàtica, per no arriscar la seva reputació, el seu electorat, o el seu lloc de treball. Amb la complicitat de la Patronal compareixen seguint la cadena d’alarma i segueixen les seves decisions de gran impacte econòmic i social, el resultat és un desastre per a la classe obrera. Ens trobem també amb l’espectacle de líders polítics que ostenten als poders de l’Estat, cridant a la unitat dels compatriotes, a l’heroisme cap a la victòria, i afirmant de manera enganyosa que «anem a parar el virus». Cada un agafant els mascles del faristol. Algú  arriba a apel·lar al tancament de fronteres del seu mas (comunitat autònoma). Usant el quart poder, han estat cuinant una bona excusa per a una nova crisi a la resta de l’any. Almenys no ha estat amb el terrorisme ni amb una guerra.  Informació jurídica Reial decret llei 6/2020 en www.boe.es/eli/es/rdl/2020/03/10/6 • Es donen més restriccions per desnonar en un procés d’execució hipotecària, a les persones vulnerables econòmicament, socialment o per salut. Cal consultar detalls segons el cas.• Si t‘aïllen de la feina o contreus el COVID-19 cobres la baixa, el mateix que per accident de treball (el 75% com a mínim, i fins al 100% segons quin conveni) i des del primer dia. Si veus venir un acomiadament, no et deixis notificar: Més et val estar de baixa mèdica pel COVID-19. Sobre el teletreball, l’empresa t’ho pot imposar si les tasques ho permeten. Però no et pot descomptar res de el sou per falta de mitjans tècnics a casa, i és responsabilitat de l’empresa el resoldre qualsevol carència. Ull perquè aquesta és l’avantsala d’un acomiadament fàcil en el futur, en el qual la plantilla d’una empresa arribi a ser un núvol de comptes d’usuari en estat on / off. L’empresa no et pot moure dies de vacances a compte de tancar el centre de treball. Reial decret llei 7/2020 a: www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-3580• Per a nens i nenes beneficiaris d’una beca o ajuda de menjador escolar, durant el tancament escolar hi ha dret a ajudes econòmiques o la prestació directa d’aliments, a través de Serveis Socials.• Els pagaments a Hisenda amb venciment entre el 13 de març i el 30 de maig es poden ajornar 6 mesos (veure article 14 per detalls).• Les diverses administracions de l’Estat poden fer contractacions deemergència per al COVID-19.• S’obren tots els pressupostos de l’Estat per a gastar el que calgui. I s’amplien els crèdits de rescat a les empreses afectades per la fallida de Thomas Cook. Ordre PCM / 216/2020 a: www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-3579• No admeten l’entrada d’embarcacions (excepte autoritats, mèdiques i humanitàries) procedents d’Itàlia, ni cap tipus de creuer. Acord entre CGPJ, Ministeri de Justícia i Fiscalia (www.poderjudicial.es)• Suspenen judicis, excepte casos urgents, EROs, ERTEs i de vulneració de drets fonamentals que siguin urgents. Reial decret 463/2020 a: www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-3692Véase també la normativa marc: www.boe.es/eli/es/lo/1981/06/01/4/con• El govern d’Espanya disposarà de les forces armades com a agents d’autoritat, de tots els cossos policials, incloent la policia privada, per supervisar i per fer complir les seves mesures, i les que sorgeixin de l’estat d’alarma sanitària.• Només permeten circular per la via pública, i de forma individual, per:◦ Adquirir aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat◦ Assistència a serveis sanitaris◦ Anar a treballar◦ Tornar a la llar◦ Assistir i cuidar gent gran, menors, dependents, discapacitat i totes.◦ Proveir en gasolineres, anar a el banc o a una asseguradora◦ Altres per causa de força major o situació de necessitat.◦ Nota: Permeten acompanyar gent que ho necessita per moure’s• Suspenen tota l’activitat educativa o formativa presencial. La pot haver per Internet.• Tanquen al públic tot comerç minorista (al detall), excepte.◦ Alimentació per a persones i animals de companyia, begudes◦ Establiments farmacèutics, metges, òptics, higiènics, ortopèdia◦ Premsa, estancs, tintoreries o bugaderies, i en moltes províncies perruqueries.◦ Combustibles◦ Equips tecnològics i de telecomunicacions (TIC)◦ Comerç per internet, telefònic o per correspondència• No permeten consumir productes en els mateixos establiments.• No admeten aglomeracions, i requereixen que tant empleats com a consumidors es mantinguin al menys a 2 metres de distància. Això també afecta cerimònies religioses o civils, que les permeten.• Tanquen a el públic museus, arxius, biblioteca, monuments, establiments esportius, d’espectacles i oci, sales multiús, centres juvenils.• Tanquen a al públic tota l’hostaleria i restauració en locals i terrasses, però permeten fer lliuraments a domiciliSuspenen desfilades, festes populars i revetlles.• El Ministeri de Sanitat podrà prendre a la seva disposició a qualsevol mitjà sanitari, civil o militar, públic o privat.• Tot el personal dels sistemes de salut pública o intervinguda podrà rebre ordres directes del Ministeri de Sanitat quan ho creguin necessari, i això pot implicar serveis extraordinaris.• Les autoritats podran donar ordres i intervenir empreses per assegurar subministraments, serveis i salut. Podrien fer requises temporals i requerir prestacions personals obligatòries si són imprescindibles.• Ministeri de Transports pot dictar qualsevol ordre sobre vies de comunicació. Es manté completament el transport públic regular de rodalies però a la meitat tota la resta (tot i que en cada zona es pot adaptar). • El govern es responsabilitza que hagi subministrament alimentari, electricitat, gas i fuel.• Suspenen terminis processals (de jutjats), excepte de violència sobre la dona, habeas corpus, detencions, conflicte col·lectiu laboral i drets fonamentals, o serveis de guàrdia. Més detalls en D.A. segona• Suspenen terminis de totes les administracions públiques, excepte acord exprés (que es pot demanar) i excepte a tot el que té a veure amb l’estat d’alarma sanitaria.Els  treballadors i treballadores de les administracions públiques queden sota les ordres de la autoritat «competent», i els incompliments o simple resistència suposen la seva suspensió immediata de la feina i possibles responsabilitats legals. Això ho pot aplicar l’autoritat governativa (de normal, amb la policia) .Hi ha mesures que no són pròpies de l’estat d’alarma sinó de l’estat d’excepció, ja que no podrien decretar de forma general: Que hi hagi detencions preventives, ni registres domiciliaris per compte propi de la policia, ni suspensió ni segrest de publicacions, ni requisit d’autorització prèvia per a reunions o manifestacions, ni l’entrada policial a reunions dels sindicats, ni prohibició de vagues. Tot i així hi ha comunitats autònomes que apliquen restriccions a el comerç usant les competències ja transferides de l’estat central. De cap manera poden restringir les reunions orgàniques dels sindicats, és a dir, el que contemplin els seus estatuts. Aquests dies es van publicar altres acords de l’Estat, com el protocol per expulsar albanesos sense residència legal, la creació del Comité Especialitzat contra el Terrorisme, l’excepció de les normes de temps de conducció i descans en els transports de mercaderies, la interrupció de el programa IMSERSO . Una altra cosa que ja està clara és que no es deroguen les anteriors reformes laborals ni de pensions. I que el coronavirus impedirà el compliment de qualsevol promesa electoral. Informació sindical i social Els mitjans de masses diuen que l’economia es ressent, i llavors els agents de mercat fan cas, i l’especulació s’alimenta de la por. D’això també són objecte les administracions públiques. Ens estan preparant per a la «crisi» econòmica que toca aquest any. Aigua tèrbola i s’obre la veda a un torrent d’acomiadaments arbitraris i camuflats. A més, les mesures de força major també limiten la capacitat de mobilització de la classe treballadora. Davant d’una tempesta així, en CNT-AIT des de sempre vam difondre eines que tant ens serveixen a nivell familiar, com veïnal, com laboral:• L’assemblea com a eina per contrastar opinions i prendre decisions acceptables per al grup.• L’autogestió per manejar-nos amb certa autonomia d’organització, establint les nostres pròpies metes, planificació i auto-desenvolupament. Dependre de l’Estat ens porta a formar part de la seva clientela.• L’acció directa, sense esperar que sigui l’Estat o una altra entitat la que hi hagi en les nostres decisions, l’organització i posada en pràctica.• El suport mutu, que tant pot ser pel que fa al intercanvi econòmic, com a la feina en equip, com en la protecció dels drets amb un pacte.• La Solidaritat, que a diferència de la caritat no s’ancora en la dependència: Cap a persones i col·lectius que es vegin en desavantatge amb la situació. Per que siguem capaços de defensar-se amb la mateixa dignitat que nosaltres.• Formar-se i informar-se, en lloc d’empassar qualsevol tipus de rumor o pretensió de les autoritats. La informació sempre amb font i referències. Llegir perquè no ens prenguin el pèl. Saber amb qui més comptem si deixem a part a l’Estat i la Patronal. Mecanismes d’autodefensa en el treball i supervivència social• Si vols prevenir d’un acomiadament, que podria estar al caure, pots comunicar si tens indicis de Coronavirus o els té qui viu amb tu. També si has d’estar en exclusiva amb persones dependents o fills i filles per aquesta moguda. Ho comuniques per escrit a l’empresa i esmentes expressament les indicacions de les autoritats sanitàries que t’afecten. Així l’empresa haurà de prendre una decisió i no canviar de tema.• Qualsevol situació que et plantegi l’empresa ho ha de fer per escrit. No firmes  res si no ho veus clar. Si acabes signant sense veure-ho clar, escriu a  sobre NO CONFORME.• És molt important que recopiles proves que demostrin el que fa l’empresa quan no és correcte (un paper signat, correus electrònics, converses gravades que hauràs transcriure).• El funcionament jurídic és que, les infraccions de l’empresa ara s’atenen, després denúncies i després ganes (o no). El funcionament sindical depèn ara, principalment, que el sindicat es mantingui operatiu.• Si les autoritats es tornen histèriques a l’hora de deixar circular (RD 463/2020):◦ Per anar a la feina (article 7.1.c) pots portar una còpia impresa del teu contracte de treball, on es veu la direcció de centre de treball a què vas.◦ Per tornar al teu domicili (article 7.1.d) pots portar una còpia impresa del certificat d’empadronament, o rebuts o factures de subministraments amb el teu nom i adreça per demostrar que resideixes a on vas.◦ Per anar a comprar queviures (article 7.1.a) (sabent el que hi ha obert) si no vol que passis demana-li un entrepà per la fam que tens (potser necessitis més perquè sou gent a casa).◦ Per anar a la benzinera (article 7.2) els ensenyes que vas en cotxe o moto.◦ Per anar al banc (article 7.1.f) pots mostrar una targeta o llibreta.◦ Per anar a veure un parent, hauran d’acceptar que no pots documentar tu el seu domicili, i pot ser que hagis de portar aliment (article 7.1.a), guardar-li els i fills (article 7.1.e) perquè vagi a treballar.◦ Pot ser que hagis de acompanyar una persona que ho necessita (article 7.1.h), per la seva necessitat o discapacitat.◦ Una situació de força major o necessitat (article 7.1.g) pot ser, per exemple, que no tinguis diners per comprar aliments, i hagis anar a casa d’un @ amic a demanar-li aliments o fins i tot diners. O una urgència molt important per un familiar.◦ Per acudir a una activitat del sindicat (Llei orgànica 4/1981, article 22.3), pots portar una còpia impresa de la convocatòria, on convé que es vegi clar que aquest tipus d’activitat es contempla en els estatuts.◦ Per anar a qualsevol part pots combinar tot, mentre vagis justificant els motius. Comunicacions Les mesures governamentals no sabem quan pararan ni fins on arribaran, així que, és important prevenir-se del control social. L’autoorganització de les persones i l’eficàcia dels sindicats depèn d’això. Si no, ¿com anem a defensar-nos amb llibertat? Com anem a sorprendre a ningú? Tingues un compte de correu electrònic segur (no de tipus Gmail, Hotmail ni Yahoo) .Pregunta en el teu sindicat el què i el com. Si necessites escriure’t en directe (Xat) tingues un compte XMPP independent de Telegram, WhatsApp i empreses semblants. Posa’t de el navegador de torproject.org per prevenir  la censura governativa. A més, qualsevol òrgan de la CNT-AIT pot demanar grups de correu electrònic o canals de reunió en directe dels diferents servidors de l’organització. També formacions, guies i consells per a tots els casos i situacions.

 

 

 

Información sanitaria

 

El COVID-19, también conocido como enfermedad del coronavirus, es una enfermedad infecciosa causada por el virus SARS-CoV-2. De síntomas y contagio muy similares a la gripe (aunque con tos seca y sin mocos) y, aunque no existe tratamiento específico, son raras las consecuencias fatales y estas se van viendo aparejadas a otras enfermedades importantes y debilidades previas. El contagio se previene, como en otras enfermedades respiratorias, lavándose a menudo las manos, no tocarse los ojos, nariz y boca con las manos sucias, tapándose con un pañuelo o con el brazo al toser y estornudar. Las personas enfermas son las que deberían usas mascarilla ante las demás, quedarse en casa y llamar a emergencias para asesorarse. Es importante proteger a mayores de 60 años y a enfermas con debilidad y preservar una distancia de 2 metros entre personas que no comparten la intimidad. Las reuniones es mejor celebrarlas en espacios amplios o incluso abiertos, y a ser posible con las personas sentadas. Los locales sociales o sindicales se pueden higienizar con agua y jabón normal, prestando más atención a sillas, mesas, manillas de puertas, grifos e instrumentos del baño, interruptores (ojo con mojarlos).Actualmente, desde el contagio y hasta que se confirma un diagnóstico suelen pasar entre 8 y 20 días, así que es improbable saber cuándo y dónde una persona lo contrajo. Esta explicación se ha contrastado con personal médico experimentado, y se ha resumido. Para más detalles y objetividad se recomienda la información de la enciclopedia pública: https://es.wikipedia.org/wiki/COVID-19

 

Información mediática

 

Desde que en China se alertó públicamente de la enfermedad en diciembre, la prensa masiva e institucionalizada no ha parado de difundir información sensacional y de alarma, sin apenas cuestionarse el equilibro y seriedad de la información y del lenguaje, y sin basarse en fundamentos científicos. El espectáculo se nota por la velocidad y uniformidad de propagación de textos e imágenes, en algunos casos recurrentes y absurdas (como mostrar juntas a 10 personas de blanco y con regaderas rociando una calle), o dando cifras de muertes sin comparar con las demás enfermedades comunes ni especificar cúal fue su causa directa. Hace 10 años hubo una campaña de intoxicación con aspecto similar, la gripe A (H1N1),en que incluso la Organización Mundial de la Salud (OMS) se vio corrompida a favor de un negocio millonario por los medicamentos. Responsables de todos los ámbitos (sanitario, administrativo, político, etc.) se ven indefensos ante la campaña mediática, para no arriesgar su reputación, su electorado, o su puesto de trabajo. Con la complicidad de la Patronal comparecen siguiendo la cadena de alarma y siguen sus decisiones de gran impacto económico y social, cuyo resultado es un desastre para la clase obrera. Nos encontramos también con el espectáculo de líderes políticos que ostentan a los poderes del Estado, llamando a la unidad de los compatriotas, al heroísmo hacia la victoria, y afirmando de forma engañosa que «vamos a parar el virus». Cada uno agarrando los machos de su atril. Alguno llega a apelar al cierre de fronteras de su cortijo (comunidad autónoma).Usando el cuarto poder, han estado cocinando una buena excusa para una nueva crisis el resto del año. Por lo menos no ha sido con el terrorismo ni con una guerra.

 

 

Información jurídica

 

Real Decreto-ley 6/2020 en www.boe.es/eli/es/rdl/2020/03/10/6

  • Se dan más restricciones para desahuciar en un proceso de ejecución hipotecaria, a las personas vulnerables económicamente, socialmente o por salud. Hay que consultar detalles según el caso.
  • Si te aíslan del trabajo o contraes el COVID-19 cobras la baja, lo mismo que por accidente de trabajo (el 75% como mínimo, y hasta el 100% según qué convenio) y desde el primer día. Si ves venir un despido, no te dejes notificar: Más te vale estar de baja médica por el COVID-19.Acerca del teletrabajo, la empresa te lo puede imponer si las tareas lo permiten. Pero no te puede descontar nada del sueldo por falta de medios técnicos en casa, y es responsabilidad de la empresa el resolver cualquier carencia. Ojo porque esta es la antesala de un despido fácil en el futuro, con que la plantilla de una empresa llegue a ser una nube de cuentas de usuario en estado on/off. La empresa no te puede mover días de vacaciones a cuenta de cerrar el centro de trabajo. Real Decreto-ley 7/2020 en: www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-3580
  • Para niños y niñas beneficiarios de una beca o ayuda de comedor escolar,durante el cierre escolar hay derecho a ayudas económicas o la prestación directade alimentos, a través de Servicios Sociales.
  • Los pagos a Hacienda con vencimiento entre el 13 de marzo y el 30 de mayo se pueden aplazar 6 meses (ver artículo 14 para detalles).
  • Las diversas administraciones del Estado pueden hacer contrataciones de

emergencia para el COVID-19.

  • Se abren todos los presupuestos del Estado para gastar lo que haga falta. Y se amplían los créditos de rescate a las empresas afectadas por la quiebra de Thomas Cook. Orden PCM/216/2020 en: www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-3579
  • No admiten la entrada de embarcaciones (excepto autoridades, médicas y humanitarias) procedentes de Italia, ni ningún tipo de crucero. Acuerdo entre CGPJ, Ministerio de Justicia y Fiscalía (www.poderjudicial.es)
  • Suspenden juicios, excepto casos urgentes, EREs, ERTEs y de vulneración de derechos fundamentales que sean urgentes. Real Decreto 463/2020 en: www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2020-3692Véase también la normativa marco: www.boe.es/eli/es/lo/1981/06/01/4/con
  • El gobierno de España dispondrá de las fuerzas armadas como agentes de autoridad, de todos los cuerpos policiales, incluyendo la policía privada, para supervisar y para hacer cumplir sus medidas, y las que surjan del estado de alarma sanitaria.
  • Sólo permiten circular por la vía pública, y de forma individual, para:

◦ Adquirir alimentos, productos farmacéuticos y de primera necesidad

◦ Asistencia a servicios sanitarios

◦ Ir a trabajar

◦ Volver al hogar

◦ Asistir y cuidar mayores, menores, dependientes, [email protected]

◦ Repostar en gasolineras, ir al banco o a una aseguradora

◦ Otras por causa de fuerza mayor o situación de necesidad.

◦ Nota: Permiten acompañar a gente que lo necesita para moverse

  • Suspenden toda la actividad educativa o formativa presencial. La puede haber por Internet.
  • Cierran al público todo comercio minorista (al detalle), excepto.

◦ Alimentación para personas y animales de compañía, bebidas

◦ Establecimientos farmacéuticos, médicos, ópticos, higiénicos, ortopedia

◦ Prensa, estancos, tintorerías o lavanderías, y en muchas provincias peluquerías.

◦ Combustibles

◦ Equipos tecnológicos y de telecomunicación (TIC)

◦ Comercio por internet, telefónico o por correspondencia

  • No permiten consumir productos en los mismos establecimientos, ni entretenerse ahí.
  • No admiten aglomeraciones, y requieren que tanto empleados como consumidores se mantengan al menos a 1 metro de distancia. Ello también afecta a ceremonias religiosas o civiles, que las permiten.
  • Cierran al público museos, archivos, biblioteca, monumentos, establecimientos deportivos, de espectáculos y ocio, salas multiuso, centros juveniles.
  • Cierran al público toda la hostelería y restauración en locales y terrazas, pero permiten hacer entregas a domicilio

Suspenden desfiles, fiestas populares y verbenas.

  • El M. Sanidad podrá tomar a su disposición a cualquier medio sanitario, civil o militar, público o privado.
  • Todo el personal de los sistemas de salud pública o intervenida podrá recibir órdenes directas del M. Sanidad cuando lo crean necesario, y esto podrá implicar servicios extraordinarios.
  • Las autoridades podrán dar órdenes e intervenir empresas para asegurar suministros, servicios y salud. Podrían hacer requisas temporales y requerir prestaciones personales obligatorias si son imprescindibles.
  • Ministerio de Transportes puede dictar cualquier orden sobre vías de comunicación. Se mantiene completamente el transporte público regular de cercanías pero a la mitad todo lo demás (aunque en cada zona se puede adaptar). • El gobierno se responsabiliza de que haya suministro alimentario, electricidad, gas y fuel.
  • Suspenden plazos procesales (de juzgados), excepto de violencia sobre la mujer, habeas corpus, detenciones, conflicto colectivo laboral y derechos fundamentales, o servicios de guardia. Más detalles en D.A. segunda.
  • Suspenden plazos de todas las administraciones públicas, excepto acuerdo expreso (que se puede pedir) y excepto a todo lo que tiene que ver con el estado de alarma [email protected] [email protected] de las administraciones públicas quedan bajo las órdenes de la autoridad «competente», y los incumplimientos o mera resistencia suponen su suspensión inmediata del trabajo y posibles responsabilidades legales. Esto lo puede aplicar la autoridad gubernativa (de normal, con la policía).Hay medidas que no son propias del estado de alarma sino del estado de excepción, ya que no podrían decretarse de forma general: Que haya detenciones preventivas, ni registros domiciliarios por cuenta propia de la policía, ni suspensión ni secuestro de publicaciones, ni requisito de autorización previa para reuniones o manifestaciones, ni la entrada policial en reuniones de los sindicatos, ni prohibición de huelgas. Aún así hay comunidades autónomas que aplican restricciones al comercio usando las competencias ya transferidas del estado central. De ninguna manera pueden restringir las reuniones orgánicas de los sindicatos, es decir, lo que contemplen sus estatutos. Estos días se publicaron otros acuerdos del Estado, como el protocolo para expulsar albaneses sin residencia legal, la creación del Comité Especializado contra el Terrorismo, la excepción de las normas de tiempos de conducción y descanso en los transportes de mercancías, la interrupción del programa IMSERSO. Otra cosa que ya está clara es que no se derogan las anteriores reformas laborales ni de pensiones. Y que el coronavirus impedirá el cumplimiento de cualquier promesa electoral.

 

Información sindical y social

 

Los medios de masas dicen que la economía se resiente, y entonces los agentes de mercado hacen caso, y la especulación se alimenta del miedo. De esto también son objeto las administraciones públicas. Nos están preparando para la «crisis» económica que toca este año. Río revuelto y se abre la veda a un torrente de despidos arbitrarios y camuflados. Además, las medidas de fuerza mayor también limitan la capacidad de movilización de la clase trabajadora. Ante una tormenta así, en CNT desde siempre difundimos herramientas que tanto nos sirven a nivel familiar, como vecinal, como laboral:

  • La asamblea como herramienta para contrastar opiniones y tomar decisiones aceptables para el grupo.
  • La autogestión para manejarnos con cierta autonomía de organización, estableciendo nuestras propias metas, planificación y autodesarrollo. Depender del Estado conlleva a formar parte de su clientela.
  • La acción directa, sin esperar a que sea el Estado u otra entidad la que medie en nuestras decisiones, la organización y puesta en práctica.
  • El apoyo mutuo, que tanto puede ser en cuanto al intercambio económico, como al trabajo en equipo, como en la protección de los derechos con un pacto.
  • La Solidaridad, que a diferencia de la caridad no se ancla en la dependencia: Hacia personas y colectivos que se vean en desventaja con la situación. Para quesean capaces de defenderse con la misma dignidad que [email protected]
  • Formarse e informarse, en lugar de tragarse cualquier tipo de rumor o pretensión de las autoridades. La información siempre con fuente y referencias. Leer para que no nos tomen el pelo. Saber con quien más contamos si dejamos aparte al Estado y la Patronal. Mecanismos de autodefensa en el trabajo y supervivencia social
  • Si quieres prevenirte de un despido, que podría estar al caer, puedes comunicar si tienes indicios de Coronavirus o los tiene quien vive contigo. También si debes estar en exclusiva con personas dependientes o [email protected] por esta movida. Lo comunicas por escrito a la empresa y mencionas expresamente las indicaciones de las autoridades sanitarias que te afectan. Así la empresa deberá tomar una decisión y no cambiar de tema.
  • Cualquier situación que te plantee la empresa debe hacerlo por escrito. No firmes nada si no lo ves claro. Si acabas firmando sin verlo claro, escribe encima NO CONFORME.
  • Es muy importante que recopiles pruebas que demuestren lo que hace la empresa cuando no es correcto (un papel firmado, correos electrónicos, conversaciones grabadas que deberás transcribir).
  • El funcionamiento jurídico es que, las infracciones de la empresa ahora se atienden, luego denuncias y luego ganas (o no). El funcionamiento sindical depende ahora, principalmente, de que el sindicato se mantenga operativo.
  • Si las autoridades se vuelven histéricas a la hora de dejar circular (RD 463/2020):

◦ Para ir al trabajo (artículo 7.1.c) puedes llevar una copia impresa de tu contrato de trabajo, en donde se ve la dirección del centro de trabajo al que vas.

◦ Para regresar a tu domicilio (artículo 7.1.d) puedes llevar una copia impresa del certificado de empadronamiento, o recibos o facturas de suministros con tu nombre y dirección para demostrar que resides a dónde vas.

◦ Para ir a comprar víveres (artículo 7.1.a) (sabiendo lo que hay abierto) si no quiere que pases pídele un bocadillo por el hambre que tienes (quizás necesites más porque sois gente en casa).

◦ Para ir a la gasolinera (artículo 7.2) les enseñas que vas en coche o moto.

◦ Para ir al banco (artículo 7.1.f) puedes mostrar una tarjeta o libreta.

◦ Para ir a ver a un pariente, tendrán que aceptar que no puedes documentar tú su domicilio, y puede ser que debas llevarle alimento (artículo 7.1.a), guardarle [email protected] hijos (artículo 7.1.e) para que vaya a trabajar.

◦ Puede que debas acompañar a una persona que lo necesita (artículo 7.1.h), por su necesidad o discapacidad.

◦ Una situación de fuerza mayor o necesidad (artículo 7.1.g) puede ser, por ejemplo, que no tengas dinero para comprar alimentos, y debas ir a casa de [email protected] [email protected] a pedirle alimentos o incluso dinero. O una urgencia muy importante por un familiar.

◦ Para acudir a una actividad del sindicato (Ley orgánica 4/1981, artículo 22.3), puedes llevar una copia impresa de la convocatoria, donde conviene que se vea claro que este tipo de actividad se contempla en los estatutos.

◦ Para ir a cualquier parte puedes combinar todo, mientras vayas justificando los motivos.

 

Comunicaciones

 

Las medidas gubernamentales no sabemos cuándo pararán ni hasta dónde llegarán, así que, es importante prevenirse del control social. La auto-organización de las personas y la eficacia de los sindicatos depende de ello. Si no, ¿cómo vamos a defendernos con libertad? ¿Cómo vamos a sorprender a nadie? Ten una cuenta de correo electrónico seguro (no de tipo Gmail, Hotmail ni Yahoo).Pregunta en tu sindicato el qué y el cómo. Si necesitas escribirte en directo (Chat) ten una cuenta XMPP independiente de Telegram, WhatsApp y empresas parecidas. Ponte el navegador de torproject.org para prevenirte de la censura gubernativa. Además, cualquier órgano de la CNT-AIT puede pedir grupos de correo electrónico o canales de reunión en directo de los distintos servidores de la organización. También formaciones, guías y consejos para todos los casos y situaciones.

 

 

CNT-AIT MARINA ALTA

la [email protected]

Apartat de Correus 159, 03720, Benissa (Alacant)

blogs.com/a/cntaitmarinaalta

Telèfon: 633 86 15 66

MANIFEST DE LA CNT-AIT PER L’1 DE MAIG

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 8:11 pm on dissabte, abril 25, 2020

EL PITJOR VIRUS EL CAPITALISME; LA VACUNA: ORGANITZACIÓ I LLUITA

 

-Comunicat de CNT-AIT davant el 1r de maig de 2020-

 

“L’Estat ens protegeix”,” els empresaris són els que creen la riquesa”, ‘’protegim l’Estat del benestar’’, ‘’hem de remar en la mateixa direcció’’.

Des dels mitjans de propaganda del Poder i els poders econòmics i polítics escoltem consignes com aquestes una vegada i una altra, encoratjant a una unitat  interclasista de tota la societat, buscant un consens ciutadà que legitime el seu sistema i les seues crisis. No obstant això, les crisis cícliques del sistema capitalista en general, i la crisi del COVID-19 en particular demostren que la classe obrera és la que tira avant la societat -serveis sanitaris, transports, cures, producció i distribució d’aliments…-,i que és la que crea la riquesa amb el seu esforç tant físic com intel·lectual, i que malgrat això, els mitjans de producció i els béns de consum no estan al servei de la humanitat, sinó que són utilitzats per la burgesia per a enriquir-se, de manera miserable i egoista, protegits i legitimats per l’Estat.

El capitalisme és a les treballadores i al planeta el que un virus per a l’organisme, un sistema basat en l’explotació d’una classe social sobre l’altra, en la division sexual del treball i les -fins i tot- invisibles cures. És un virus que genera violència, desigualtat, guerres, migracions i desastres naturals. Un virus que quan no ens mata ens afebleix i ens espenta a una vida precària i de misèria. És evident que no podem esperar res de la classe política, que en la societat de classes, i davant el virus del capitalisme no són més que els homeòpates, la funció dels quals és vendre’ns falses solucions i servir a la classe dominant, legitimant d’aquesta manera les desigualtats socials.

La crisi sanitària que estem vivint a nivell mundial donarà pas a una crisi econòmica d’una magnitud enorme i les conseqüències de la qual, recauran una vegada més, i com no pot ser d’una altra manera, en la classe obrera: precarització de l’ocupació, desnonaments, milions de persones desocupades, dones compaginant treball domèstic no remunerat amb treball precari…  A més, l’Estat d’Alarma donarà pas a una normalitat més controlada i a un rearmament autoritari de l’Estat, que aprofitarà per a retallar en drets i llibertats. Ens sona, veritat? Atur, repressió, desnonaments, tortures, presó, control social, etc.

Però no tot està perdut, davant l’eix Estat-Capital tenim l’única vacuna possible: l’organització i la lluita.

En un moment d’absoluta desmobilització i de desorganització generalitzada, és necessari que prenguem consciència de la capacitat i força que tenim per a transformar la societat, buscant un model on la justícia social, el treball cooperatiu i el repartiment del benestar i la riquesa triomfen davant la competitivitat, l’individualisme i l’opressió que fomenta la burgesia capitalista. Cal organitzar-se i organitzar-se de debò, sense mitjes tintes, i com es deia abans, anar pel tot. Des de baix, sense concessions i articulant organitzacions fortes, que no queden en moviments ambigus i fàcilmente manipulables pel poder. L’anarcosindicalisme ha de ser un mur de contenció davant d’allò que se’ns ve, però hem d’anar més enllà, no podem ni devem quedar-nos a contindre les contradiccions, no siguem els serveis socials del sistema. Hem de construir una alternativa real que aconseguisca mobilitzar al carrer i que busque fronts col·lectius de lluita. L’anarcosindicalisme, en definitiva, ha de ser una alternativa revolucionària.

Fem memòria, recordem com van lluitar companyes i companys antany i com les grans conquestes de la classe treballadora han sigut aconseguides històricament mitjançant l’organització i la contundència, deixem els acomodaments de creure’ns classe mitjana i lluitem per eixir d’aquesta realitat que ens aliena, prenguem consciència que és des del pensament i l’acció col·lectiva, feminista i de classe des d’on cal canviar radicalment la nostra realitat.

Per tot això, aquest 1r de Maig fem una crida a la classe treballadora perquè isca d’aqueix confinament ideològic i cultural en el qual es troba sumida, i prenga consciència que només una classe obrera organitzada i conscient podrà plantar cara a la tirania.

O donem mort al capitalisme o aquest dóna mort a la Humanitat.

Tornarem als carrers.

LES NOSTRES VIDES VALEN MÉS QUE ELS SEUS BENEFICIS

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 5:55 pm on divendres, abril 24, 2020

 

LES NOSTRES VIDES VALEN MÉS QUE ELS SEUS BENEFICIS

 

Malgrat el «Queda’t a casa» i el «Això ho parem junts», l’Estat espanyol ha permés que torne al treball tota aquella activitat considerada no essencial. Mentrestant, milions de persones romanen recloses a les seues cases des de fa ja més d’un mes, fent un enorme sacrifici per a intentar detindre una pandèmia que, només a Espanya, mata cada dia a centenars de persones i contagia  altres milers.

És necessari recordar que no tothom disposa d’amplis espais on viure, ni de grans jardins ni terrasses on poder passar el temps. La majoria vivim tancats i tancades en pisos xicotets amb les nostres famílies o en minúsculs espais compartits amb altres persones. Les nostres filles i fills xicotets necessiten eixir a jugar i a córrer al parc i no poden, les persones majors necessiten eixir al fet que els done l’aire i a estirar les cames i activar la seua circulació per qüestions de salut, i tampoc poden, i com aquestes, podríem assenyalar moltes altres circumstàncies que converteixen el dia a dia de moltes persones en una cosa insuportable. Som conscients de la gravetat de la crisi sanitària, motiu pel qual és imprescindible que tothom se sacrifique, i en això s’inclou a les empreses d’activitats no essencials. Cal prioritzar la nostra salut, abans que els seus guanys.

Aquest virus i aquest confinament no ens afecta a totes les persones per igual, com han repetit constantment els mitjans de comunicació. En absolut.

La volta al treball de tota activitat no essencial ens sembla una mesura que el govern ha pres amb l’única fi de satisfer a la burgesia capitalista i el seu afany d’acumular riqueses. Creiem que un sistema econòmic ha de tindre en compte el social, l’ètic i el moral per damunt del benefici particular d’uns pocs.

Pensem que el responsable, l’ètic i el moralment acceptable seria prioritzar la salut i les vides de les persones abans que els beneficis econòmics empresarials. Però això seria totalment incompatible amb el sistema de producció capitalista.

Des de la CNT-AIT ens oposem a la tornada al treball de tota activitat no essencial fins que no es retire l’estat d’alarma i s’alcen les mesures de confinament a les seues cases de la població.

Hi ha sectors que s’estan jugant la vida davant aquest virus letal, per a garantir i fer arribar els recursos mínims necessaris per a viure a tota la població: personal de serveis sanitaris, sectors d’elaboració i distribució d’aliments i altres productes bàsics, personal de cures i serveis… De res serveix el gest simbòlic d’apuntar-nos a les finestres a aplaudir, mostrant el nostre suport a totes aquestes persones, si no exigim que es prenguen les mesures necessàries per a detindre la pandèmia. De res serveix que una part de la població es quede a casa, fent un sacrifici enorme, si al mateix temps milions de persones s’aniran a treballar juntes i també compartiran trens, autobusos, metre, posant en risc les seues vides i les de les altres persones. D’altra banda, dubtem que la volta al treball es desenvolupe en molts llocs, respectant les mesures de seguretat mínimes per a evitar contagis. Moltes han sigut les denúncies que s’han fet en aquest sentit, i ni tan sols el personal sanitari disposa a vegades, del material necessari per a garantir la seua seguretat. Aquesta crisi s’està pagant amb vides humanes.

Exigim que es paralitze tota activitat no essencial fins que no es complisquen les condicions necessàries per a retirar l’estat d’alarma, i l’alçament de  les mesures de confinament a les seues cases, de tota la població.

AQUEST SISTEMA ENS ESTÀ EMMALALTINT

Filed under: Anarcosindicalismo — cntaitmarinaalta at 5:46 pm on divendres, abril 24, 2020

 

AQUEST SISTEMA ENS ESTÀ EMMALALTINT

 

Manifest del Secretariat de l’AIT en resposta a les situacions entorn de la pandèmia de COVID-19

 

En aquest moment, en molts països les persones afronten un enorme problema sanitari. A causa de la naturalesa del sistema capitalista i als seus abusos cap a la gent de classe treballadora a tants nivells, molts més de nosaltres podem ser víctimes de la negligència i el desdeny de les classes governants -la malaltia que ja afecta a la nostra societat i les relacions socioeconòmiques. En aquesta situació, com en totes les altres, realment necessitem recolzar-nos els uns als altres per a preservar la nostra salut i les nostres vides.

Les Seccions de l’Associació Internacional dels Treballadors han respost a les seues situacions locals de diverses maneres. Com a defensors de la vaga general per a afeblir el poder dels qui ens oprimeixen i abusen de nosaltres, no veiem millor moment perquè la classe treballadora de determinats països utilitze aquesta eina de lluita, per a actuar en defensa pròpia, per a protegir la seua salut i promoure la força de l’acció col·lectiva contra el poder de la coerció de l’estat i del capital.

Els nostres sindicats han presentat diverses demandes i crides a l’acció a nivell local i estan compromesos en diferents lluites concretes en una sèrie de centres de treball. A nivell global, hi ha diverses posicions i demandes generals que necessiten ser propagades en resposta a la pandèmia actual:

1.Tots els treballadors que s’hagen vist forçats a deixar el seu treball degut a les decisions empresarials reforçades per l’estat, per retallades econòmiques o altres raons o que estan malalts, necessiten baixa laboral remunerada.

Una gran majoria de la classe treballadora de tot el món a penes aconsegueix arribar a final de mes i no pot permetre’s perdre ingressos. Els qui es veuen amenaçats de convertir-se una altra vegada en víctimes -entre altres, víctimes d’amos i financeres. Alguns governs ja han anunciat paquets d’ajuda a les empreses, però les elits són molt menys generoses amb la gent treballadora.

Una vegada que la pandèmia haja minorat, la classe treballadora ha de lluitar per a fer de la baixa laboral remunerada un dret permanent per a tothom.

  1. Defensem l’atur immediat del treball (amb baixa remunerada) per a tots els treballadors de les indústries i serveis no essencials en tots els camps que es vegen amenaçats per la propagació d’aquest virus. Allí on els caps i l’estat amenacen i obliguen la gent a continuar treballant malgrat els riscos, cridem a l’organització de vagues, vagues de solidaritat i altres formes d’acció directa. Necessitem solidaritat concertada i suport mutu per a mostrar que no ens pararan.
  2. Demandem augments de salaris immediats i significatius per a tots els treballadors sanitaris (incloent tot personal “no mèdic” dels centres mèdics, com ara netejadors). Aquests augments de salari han de ser permanents. Un dels majors patògens als quals s’enfronten molts països de tot el món és la falta d’accés a la sanitat, originada per una gran falta de finançament, ja que els governs decideixen desviar els diners a qualsevol altre lloc, lluny de les necessitats humanes més essencials. Molts treballadors mèdics es veuen severament infravalorats i han passat anys lluitant. Estan explotats i no se’ls respecta a nivell quotidià- no obstant això, esperem d’ells la seua total dedicació per a salvar les vides d’altres persones en situacions com aquesta i això a vegades a risc de la seua pròpia salut i benestar. Hem de lluitar per a forçar a l’Estat -al qual solament contemplem com el custodi temporal dels nostres diners públics col·lectius- perquè assegure adequadament la seguretat sanitària de la població reajustant les prioritats socials. És més, l’AIT recorda a la classe treballadora que l’Estat ha usurpat el poder del poble de decidir les coses per si mateix i que en general actua principalment en interés del capital. Hem de recuperar el poder de les seues mans per a introduir un sistema veritablement social i igualitari per a cuidar de tots els membres de la nostra societat de manera col·lectiva.
  3. Demandem pagues extraordinàries immediates a tots els altres treballadors que són necessaris en diverses funcions encara vitals per a mantindre les coses funcionant degudament -des de caixeres de supermercat a repartidors de menjar, productors i proveïdors, des dels treballadors socials als de sanitat. Qualsevol que estiga treballant en risc augmentat i encara treballe mentre uns altres es queden a les seues cases mereix la nostra ajuda i suport mutu. Sempre que siga possible, també fem una crida a la gent perquè ajude a aquestes persones en els seus treballs, perquè els donen un descans i compartisquen la càrrega. Si a aquests treballadors se’ls força a treballar un munt d’hores extraordinàries a causa de la situació, se’ls ha de donar unes vacances pagades extraordinàries tan prompte siga possible una vegada s’estabilitze la situació.

Necessitem subratllar que moltes d’aquestes categories de treballadors, sense els quals la pròpia vida a penes seria possible en els centres urbans (com ara agricultors i altres treballadors de la cadena de subministrament d’aliments) estan entre els treballadors pitjor pagats de molts països. Hem d’agitar i lluitar per a igualar el valor del treball i eliminar les enormes contradiccions de la lògica capitalista que no és capaç de compensar adequadament grans porcions de la força de treball a la qual considera simplement peces reemplaçables, no membres vitals de la nostra comunitat humana.

  1. Demandem accés absolutament gratuït als serveis sanitaris per a tots aquells que puguen veure’s afectats per aquesta crisi actual. Hem de mantindre aquesta demanda com un camp de lluita permanent.
  2. Demandem assistència especial d’urgència per a totes les persones que no compten amb un sostre sobre els seus caps o que viuen en males condicions sanitàries. En general, el no tindre llar, la pobresa habitacional i les diverses formes de tràgic desplaçament resulten en moltes morts i malalties cada any, a sobre de la misèria general. Aquest és un problema de grans proporcions a nivell mundial. Ha de ser gestionat, en particular mitjançant l’assistència social i una lluita permanent contra la classe dels qui tenen capital i obtenen beneficis del seu accés a i possessió de propietat privada. El món també ha respost insuficientment en nombroses crisis humanitàries causades per la guerra i els desastres naturals, deixant a les seues víctimes en condicions precàries i que sovint fan perillar les seues vides.
  3. Demandem que se subministren tots els materials que siguen necessaris per a la població, especialment a les persones que no puguen permetre-li-ho. Els nostres diners públics col·lectius hauria d’usar-se per a assegurar que els segments vulnerables de la població tinguen accés a productes d’higiene, profilàctics i medicines.

Aquestes set demandes són el mínim pel que hem de pressionar per a poder fer una mica més sana la situació i, al final, necessitem pressionar per a una major protecció social per a la població general. Això no pot continuar sent un privilegi dels rics.

La classe treballadora deu finalment adonar-se que no són l’estat ni els caps els qui mantenen la societat funcionant, sinó la pròpia gent treballadora.

Les despeses que demandem per a assegurar un funcionament més segur i just de la societat en el seu conjunt són els nostres diners col·lectius i tenim el dret absolut de decidir en quina mena de societat volem viure: una que amenace als majors, als malalts, a les masses menys privilegiades de persones com si foren d’un sol ús, o una que es preocupe de tot el món i tracte a totes les persones com a importants i amb respecte. A l’Estat, empresaris i altres que viuen de l’esforç de la gent treballadora no se’ls ha de permetre mai més que gestionen les coses com ho han fet. Massa persones han emmalaltit per tot això i això porta ocorrent anys i anys. Ja basta!

El sistema està malalt i necessitem curar-lo.

La millor medicina enfront de la malaltia que assola les nostres poblacions -i no estem parlant ara del Coronavirus- és l’ajuda mútua i la solidaritat de les persones.

Al llarg d’aquest temps moltes persones s’han vist afectades, nosaltres hem sigut testimonis de diversos actes de solidaritat iniciats des de baix cap amunt, a vegades tan necessaris on el sistema no ha sabut protegir a un membre vulnerable de la nostra comunitat humana. Fem una crida a la gent perquè abrace la solidaritat i perquè la faça part de les seues vides, no solament en temps de tragèdia sinó també com una cosa habitual. La solidaritat construeix comunitat i la comunitat és alguna cosa que pot ajudar qualsevol lluita social a aconseguir beneficis per a tothom.

Des de l’AIT, desitgem a totes les persones de classe treballadora seguretat i força en les lluites i reptes que, tal vegada, calga afrontar en aquest moment. Recordeu que la solidaritat és la nostra arma, una arma que és tan útil en temps com aquest. Tots necessitem organitzar-nos -no solament per a aquest moment, sinó per a lluitar per un món millor per a tots nosaltres en el futur.

Secretariat de l’AIT

Varsòvia

16 de març de 2020

COMUNICAT DE LA CNT-AIT DAVANT LA “CRISI COVID-19”

Filed under: Anarcosindicalismo,laboral — cntaitmarinaalta at 5:33 pm on divendres, abril 24, 2020

COMUNICAT CNT-AIT DAVANT LA “CRISI COVID-19”

 

 

Això que s’ha anomenat crisi del COVID-19 és una altra crisi del sistema, una de les més “virulentes”, que està posant a la ciutadania treballadora entre l’espasa i la paret. Els governs repeteixen el mantra “el virus no respecta classes socials ni ideologies polítiques, el virus ens fa iguals a tots”. Però no és veritat. No és el mateix tele treballar en un habitatge confortable i espaiós que estar llargues hores en la caixa d’un supermercat. No és el mateix disposar d’un balcó o una terrassa o un jardí que viure amuntegat en una casa compartida. No és el mateix tindre el treball i sou assegurats o ser *un/a dels treballadors/es que es quedaran al carrer pel tancament de les seues empreses o un/a autónom/a que no pot dedicar-se a la seua activitat professional.

El govern ha anunciat una injecció de fons per a pal·liar els efectes econòmics de la crisi però tenim seriosos dubtes sobre a qui beneficiarà aquest paquet de mesures. Perquè la nostra experiència ens diu que les crisis sempre les paguem nosaltres. La CNT-AIT té també un paquet de demandes:

– Baixa laboral remunerada per als treballadors forçats a abandonar el seu lloc de treball degut a qualsevol de les mesures adoptades amb motiu d’aquesta crisi.

– Atur immediat, amb baixa remunerada, en totes les indústries i serveis no essencials.

– Augment salarial automàtic i substancial per a tots els treballadors de sectors que han de romandre funcionant com empleats de supermercats i botigues d’alimentació, de farmàcies, repartidors de menjar, trabajadors socials, neteja, manteniment i personal de la sanitat, tant sanitaris com administratius, de neteja, manteniment, etc.

– Posada en valor de les cures: Retribució per a qui ha deixat els seus llocs de treball per a cuidar de persones dependents o afectats pel covid-19 i mesures efectives per a les empleades domèstiques.

 

-Assistència urgent i humanitzada per a les persones sense llar, els desplaçats, els inmigrants i qualsevol persona en situació de vulnerabilitat. Demanem subministrament d’aliments, productes d’higiene i medicines gratuïtes a totes les persones que viuen en soledat o en situació de pobresa.

– Suspensió del pagament de subministraments essencials com a electricitat, aigua o sanejament i òbviament impedir els talls d’aquests subministraments.

-La sanitat privada ha de posar tots els seus recursos materials i humans al servei de la sanitat pública sense cap cost, en compensació pels molts beneficis que han obtingut amb càrrec a l’erari públic al llarg dels anys, aquests recursos no han de tornar a estar en mans d’entitats privades.

– Establir una suspensió en el pagament d’hipoteques i en el pagament de lloguers per a tota famílies que vegen reduïts els seus ingressos a causa de la crisi i suspendre també qualsevol desnonament o desallotjament.

-Excarceració de tots els presos majors de 65 anys, embarassades, amb malalties terminals o amb malalties pulmonars, insuficiències cardíaques, insuficiències renals, presos diabètics i inmunosuprimits, o que tinguen tractament oncològic, quimioteràpia o estiguen baix corticoterapia per estar les persones amb aquestes patologies definides com a vulnerables.

-La paralització i retirada de sancions que s’estan duent a terme a la societat, que l’única cosa per al que serveixen és per a culpabilitzar-la, immobilitzar-la i atemorir-la.

-La retirada immediata dels carrers de l’exercit, que els treballs que estan realitzant que ho faça la classe treballadora amb tots els seus EPI’s necessaris i amb aqueix augment de retribució ja esmentat.

La classe obrera portem massa temps carregant el pes del sistema sobre els nostres muscles. Ha arribat l’hora de dir PROU! ORGANITZA’T I LLUITA!

Sense més, salut i anarquia

CORONAVIRUS: INFORMACIÓN LABORAL

NO VOTES, NO SIGUES CÒMPLICE. ABSTENCIÓ ACTIVA

Filed under: Abstenció,Anarcosindicalismo,Eleccions — cntaitmarinaalta at 3:17 pm on diumenge, novembre 3, 2019

 

NO VOTES A CAP PARTIT POLÍTIC, PERQUÈ …

 

* El Parlament sempre ha servit als interessos de la burgesia, mai als dels treballadors.

* S’obliga al ciutadà a delegar el seu dret a decidir en tot el que l’afecta -dret que només a ell pertany- en altres persones, sotmetent-lo a unes relacions de vassallatge amb les institucions, que són el braç executor de la classe dominant.

* Tots els partits -es diguen de dretes o d’esquerres- són simples gestors del Sistema Capitalista. Governe qui governe, res essencial canvia, perquè les diferències entre els programes dels partits són només de matisos i tots acaten, de principi a fi, la Constitució.

* Demanen el teu vot, en tots els casos, per perpetuar el Sistema Capitalista, quan el que caldria fer és substituir-lo per un altre, basat en principis d’igualtat, llibertat i justícia social.

* L’aparell estatal (central, autonòmic o municipal) crea, gràcies al teu vot, dirigents i dirigits. Com que no hi igualtat entre uns i altres, la democràcia és una fal·làcia.

* No es tracta de triar un amo entre els diversos possibles, sinó que els amos desapareguen. I això mai s’aconseguirà a través del vot.

* No és democràcia votar a les urnes, per a que després una minoria (que, segons sembla, sap de tot) prengua tot tipus de decisions que ens afecten, sense que puguem ni tan sols opinar.

* No pot existir igualtat política entre els ciutadans si no hi ha al mateix temps igualtat econòmica. I, a hores d’ara, la desigualtat econòmica és cada vegada més gran.

* Hi ha qui diu que si no votes no pots queixar-te després, però és tot el contrari: qui no vota és el que està més legitimat per queixar-se, ja que no es fa còmplice del que els polítics facen un cop elegits.

* Cap conquesta important per als treballadors s’ha aconseguit mai a través del vot. Sempre s’ha aconseguit a través de la lluita. En el millor dels casos, el Parlament s’ha limitat a legislar a posteriori.

* Algunes persones honestes que han arribat als parlaments s’han corromput i integrat  en el Sistema, inevitablement, o han dimitit quan han conegut el món de la política per dins.

Els militants de la CNT-AIT no aspirem a conquerir l’Estat, sinó a suprimir-lo, ja que és la institució que garanteix que la burgesia pugua seguir explotant-nos en l’aspecte econòmic i privant-nos del dret a decidir en tot el que ens afecta en l’aspecte polític.

 

¡¡¡NO CAIGUES EN EL PARANY DE LES ELECCIONS !!!

 

” ORGANITZA’T A LA CNT-AIT I LLUITA CONTRA EL SISTEMA!!!

CAMPANYA CONTRA LES PRESONS I EL SISTEMA QUE LES MANTÉ

Filed under: Anarcosindicalismo,Presos — cntaitmarinaalta at 7:19 pm on divendres, setembre 13, 2019

CAMPANYA CONTRA LES PRESONS I EL SISTEMA QUE LES MANTÉ

Som conscients que les presons no ajuden ni a l’individu que es troba en elles, ni als familiars dels presos, ni a la societat en general, a causa de la influència i efecte que aquestes produeixen sobre tots, és a dir, perpetuar el delicte , la pobresa, la violència, la venjança i l’odi.

Assenyalem així la influència de les presons sobre tots nosaltres, ja que moltes vegades no ens adonem ni ens parem a pensar en com afecta aquesta institució sobre la societat.

 

-Els carcellers, des de fa un temps exigeixen ser cridats funcionaris de presons, ja que sembla que aquesta paraula és més democràtica, falsejant la realitat i tractant de maquillar amb la humanitat de la qual manca  aquesta “actuació” (que no podem anomenar treball). Aquelles persones que cobren un sou a canvi de tancar, maltractar, colpejar, abusar, amenaçar, torturar físicament i psicològicament, etc … no poden més que condemnar-se a un embrutiment moral, a una deshumanització i falta d’empatia que acabarà estenent-se a tots els seus cercles pròxims . Posar preu a la dignitat per ser un immoral i un estómac agraït, mirar a un altre costat i desentendre’s de la responsabilitat que tenim com a individus de la societat a la qual pertanyem … tot això no pot més que provocar el nostre menyspreu i desinterès cap a aquells als que no els importa participar en el dany a famílies senceres a canvi d’una misèria de salari. És per tot això que desitgem als carcellers allò que més necessiten: la humanitat i empatia suficient per desprendres de semblant funció de vergonya.

 

-Els presos. Tancats entre quatre parets, uns durant mesos, altres durant anys, altres dècades … allunyats de les seues famílies, de la societat del dia a dia, torturats amb la rutina més insuportable per després ser escopits a un món desconegut on tot són presses, impostos i exigències , una exposició facilitada a mercats d’addiccions de tot tipus, per no esmentar el gran panorama laboral, on l’atur espera a tots aquells que són menyspreats per la societat en haver estat presos. No hi ha dubte que les presons no tenen com a finalitat ajudar les persones pobres, a les que per falta de mitjans han donat amb els seus ossos a la presó, als malalts mentals o frustrats que es constitueixen en “perill social”, sinó que reafirma aquestes figures, que passen a ser números i “interns” per deixar de ser persones amb dignitat, la paraula i l’entesa entre aquests i els carcellers no existeix, el diàleg es produirà a força d’insults, cops, i mirades de prepotència per part dels carcellers cap a les mirades de menyspreu o indiferència dels presos. En nombroses ocasions, la situació dins es fa tan insostenible que opten per fer actes reivindicatius danyant-se a ells mateixos, com vagues de fam i set per aconseguir drets ja reconeguts com assistència mèdica, trasllats a presons properes a la família, llibertat de malalts crònics i greus … Un cop fora costarà adaptar-se, i més encara trobar feina estable ben retribuït i amb bones condicions, que és l’únic element base per a aquesta il·lusòria reinserció o resocialització de la qual parla l’estat. Tenim clar que la presó no ajuda, no reinsereix, només destrueix i embruteix, reafirmar el paper de delinqüent que la societat de les presons li imposa a aquesta persona, per això hem d’exigir la llibertat de tots els presos.

 

-La família. Aquest és l’element invisible en aquest procés. Sempre que es dóna una notícia sobre l’empresonament d’algú, o es parla de tal persona presa s’omet el patiment de la família, o en el pitjor cas, és explotat de forma sensacionalista i oportunista. La família pateix el desarrelament d’un ésser estimat quan és traslladat lluny i es veu obligada a haver de desplaçar-se molts quilòmetres per a una visita de 20 minuts a través del vidre; les despeses i possibles contratemps que suposen el viatge, allotjament, enviament de paquets i diners per peculi i trucades de l’ésser estimat; el patiment que es produeix quan passes setmanes sense saber d’ell /d’ella; les vergonyoses vagues dels carcellers basades en mentides, que t’impedeixen comunicar amb el teu ésser estimat després d’haver creuat mig país per veure’l. Una vegada que la persona presa ix, la família ha de abocar-se a estar constantment amb ell, ajudar econòmicament … un panorama que farà en molts casos per necessitat tornar sobre el delicte la persona acabada d’eixir, ja que a casa no hi ha diners i fora no hi ha feina.

Aquest és el breu resum del panorama que imposa la societat de les presons, el qual no acceptem ni donem suport. Ens neguem a suportar un model de “reinserció” basat en tortures, odi, pobresa …

Per tot això, des de la Confederació Regional de Llevant de la CNT-AIT  llancem una campanya contra les presons, amb l’objectiu d’expandir la crítica, donar a conèixer la situació que es dóna dins de les presons i entre presos i preses i afins de fora del mur, i animar als col·lectius i organitzacions en lluita contra les presons, així com a tota la societat a organitzar actes de suport als presos en vaga de fam i altres formes de lluita, a la difusió de la propaganda anticarcelària i el suport a les campanyes per la llibertat de les persones preses; així com buscar plantejaments i models d’ajuda i solució als problemes que la societat pugui tenir entre individus, sense recórrer a la tortura, a l’autoritat, sinó un mètode basat en pedagogia, empatia i renovació moral i ètica. Aquest model no pot funcionar en una societat contrària a ell, ja que la llibertat i empatia no sorgeix de l’autoritat i l’embrutiment, pel que és necessari una condició per a un model com el plantejat: La revolució social i un món encaminat cap a l’anarquia .

LLIBERTAT PER A TOTS ELS PRESOS I PRESES!

PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL I UN MÓN EN ANARQUIA!

Confederació Regional de Llevant de la CNT-AIT

Comitè Pro-Presos de Llevant

Compte de JURÍDICA I PRO-PRESOS de la regional de llevant CNT-AIT:

ES51 1465 0100 9220 3689 7698

contacte:

[email protected]

 

PER LES 25 HORES SETMANALS, SENSE REDUCCIÓ SALARIAL.

Filed under: Anarcosindicalismo,laboral — cntaitmarinaalta at 2:58 pm on divendres, setembre 13, 2019

 

PER LES 25 HORES SETMANALS, SENSE REDUCCIÓ SALARIAL.

 

CNT-AIT La Marina Alta
633 861 566 | [email protected]
http://blogscat.com/a/cntaitmarinaalta/
https://www.facebook.com/cntaitmarinaalta/

L’excessiu bombardeig d’imatges que circulen en societats re-construïdes per icones aliades amb fórmules artificials del simulacre han provocat que els mitjans de comunicació ja no comuniquen. La lògica de la informació ha convertit  la comunicació en una eina no comunicativa. Els mitjans de comunicació (in)comuniquen. En un context de saturació de ments, apareixen notícies als mitjans de comunicació que al·ludeixen a la necessitat de reduir les hores de treball sense reduir el salari a la classe treballadora com a mesura de sostenibilitat del sistema, tot passant aquesta notícia totalment desapercebuda entre les treballadores i els treballadors.

 

El passat 25 d’abril es llegia al diari El País: La OCDE, el club dels països amb economies desenvolupades, creu que molts dels treballs actuals sí que acabaran automatitzats… Amb l’avanç de la tecnologia i la robotització, Espanya té una perspectiva prou complicada: és un dels països amb major percentatge de treballs en risc de ser substituït por autòmats”.

 

La CNT-AIT és una organització revolucionària amb quasi 110 anys d’història, conseqüent amb els seus Principis, Tàctiques i finalitats, per la qual cosa, no vol sostenir el sistema: la CNT-AIT ha demostrat al llarg de la seua història que un model de vida més just, igualitari, ecològic, fraternal i solidari que el proporcionat pel capitalisme és possible. La jornada laboral de la societat futura en la qual la CNT-AIT té una base molt simple: cadascú segons les seues possibilitats, cadascú segons les seues necessitats.

 

No obstant això, la realitat és que vivim en una societat marcada per una gran desigualtat, on l’1% de la població mundial acumula més riquesa que el 80% restant. A un estat on patim el lamentable efecte de l’atur, producte d’una estafa econòmica conseqüència de la més execrable especulació. A més, hauríem d’afegir que la mecanització i informatització del treball suposa més atur i més misèria per a moltíssimes treballadores i treballadors, a un estat on es legisla per protegir una elit que arruïna la vida de la classe treballadora. La corrupció i l’abús de poder són una constant.

Davant aquesta situació lamentable, la CNT-AIT recorda la vaga de la Canadenca, gràcies a la qual, la classe treballadora, organitzada en la CNT-AIT, sense importar-ne la procedència, nacionalitat o creences polítiques, va lluitar i va guanyar la jornada de 8 hores a la indústria catalana, les 40 hores setmanals. Fet que va servir d’exemple per fer la lluita extensible a altres àrees geogràfiques i centres de producció.

 

La jornada de 40 hores setmanals a principis del segle XX va ser perfectament viable. Ara com ara, al segle XXI, amb un major rendiment en les anomenades “rendes del treball”, la idea d’apostar per les 25 hores setmanals no és cap utopia, com assenyalen diferents estudis i realitats alienes al anarcosindicalisme.

 

Perquè la prohibició d’hores extres donaria pas a la creació de centenars de milers de llocs de treball. Perquè la reducció de l’edat de jubilació permetria l’accés al treball de centenars de milers de joves. Perquè la jornada de 25 hores, sense reducció salarial, permetria la creació de centenars de milers de llocs de treball.

 

Amb tot, contra l’atur, la precarització i el descens de la qualitat de vida de les treballadores i els treballadors, des de CNT-AIT fem una crida a què t’informes, t’organitzes i lluites pels teus drets.

 

PER LES 25 HORES SETMANALS, SENSE REDUCCIÓ SALARIAL!

 

PEL REPARTIMENT DEL TREBALL I LA RIQUESA!

 

ORGANITZA’T, MOBILITZA’T I LLUITA AMB NOSALTRES!

CNT-AIT La Marina Alta
633 861 566 | [email protected]
http://blogscat.com/a/cntaitmarinaalta/
https://www.facebook.com/cntaitmarinaalta/

L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER NO COMPLEIX EL CONVENI COL•LECTIU DEL PERSONAL LABORAL.

Filed under: Anarcosindicalismo,laboral,Marina Alta,Pedreguer — cntaitmarinaalta at 10:01 am on dissabte, agost 31, 2019

L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER NO COMPLEIX EL CONVENI COL·LECTIU DEL PERSONAL LABORAL.

Des de la constitució de la Secció Sindical que la CNT-AIT de la Marina Alta té a l’Ajuntament de Pedreguer la lluita pel reconeixemt dels drets sindicals que amparen a la CNT-AIT ha estat una constant. Gairebé sempre ens hem trobat amb l’oposició de l’empresa i dels sindicats grocs. A resaltar la gran feina feta per la UGT i el “senyor” Chinchilla per acabar amb qualsevol indici de lluita obrera amb la connivència  de l’alcaldia.

El dia 10 de desembre de 2018 l’alcaldia convocà una Comissió Paritària per la Interpretació del Conveni Col·lectiu. La CNT-AIT ja portava anys de lluita per participar en aquestes reunions i de fet havia estat convocada a dues amb anterioritat acabant la segona amb l’expulsió del delegat de la Secció Sindical a instàncies del senyor Chinchilla. En assabentar-se la Secció Sindical de la convocatòria de desembre presentà un escrit per registre on demanava ser convocada per poder defensar-se de la seua expulsió de la Comissió celebrada el 29 de febrer de 2012 i seguir amb la seua normal convocatòria en aquest òrgan. Només mirant les dates ja ens podem fer una idea del talant “negociador” de l’Ajuntament i de la poquíssima transparència amb els sindicats que no són afins.

L’alcalde, Sergi Ferrús, no volgué convocar-nos per escrit però via watsapp indicà al delegat de la Secció Sindical que es presentara a la reunió. Tot i lo irregular del moment el nostre delgat es va presentar a la Comissió Paritària i allí es va parlar de la petició de CNT-AIT ja que formava part de l’ordre del dia. Amb l’oposició d’ofici del representant d’UGT, Chinchilla (no és treballador de l’ajuntament però no es mou un fil sense que ell ho aprove), i l’ambigüitat de l’alcaldia, la Comissió va aprovar que mentre no haguera un reglament que ho prohibira els representant de la CNT-AIT serien convocats. També es va aplegar al compromís de convocar Comissió per a gener. Estem al mes de setembre i encara estem esperant.

 

En comptes de convocar la Comissió Paritària com estava acordat l’alcalde va decidir convocar per al 27 de març de 2019 una reunió de la Mesa General de Negociació on sabia que la CNT-AIT no podria aplegar i en el súmmum de despropòsits portava a l’ordre del dia l’aprovació de l’acta de la Comissió de 10 de desembre de 2018 on es decidia convocar a CNT-AIT a les reunions de la mateixa. Un punt totalment fora de lloc ja que ens sembla inaudit que una Mesa General de Negociació aprove les actes de la Comissió Paritària d’Interpretació del Conveni Col·lectiu.

En qualsevol cas no es va aprovar res per què la Mesa no es va poder constituir per l’oposició, com no, dels de sempre. En aquest cas al·legaren que la CGT, convocada a la Mesa, no podia estar present ja que no havia aconseguit representació en les eleccions sindicals per part de funcionaris i personal laboral, limitant-se la seua representació només als laborals.

Sorprenentment, o no tant, l’alcaldia va transigir i la Mesa no es va constituir. Tampoc convoca la Comissió Paritària on la CNT-AIT ha presentat per registre un document on denúncia el no acompliment del Conveni Col·lectiu en punts tan importants com el pagament de medicines o la pòlissa d’assegurances que l’empresa ha de suscriure per cada treballador. Pensem que la no convocatòria de la Comissió té per objectiu frenar les reivindicacions del nostre sindicat i que no puguen ser conegudes per la resta de treballadors. És per això que ho denunciem públicament ja que la nostra Secció Sindical queda indefensa davant l’actitut de l’empresa.

Com a notícia de darrera hora el nostre sindicat s’assabenta de la convocatòria per al dia 6 de setembre un altre cop de la Mesa General de Negociació, convocatòria que tot i no ser possible assistir per legalismes ridículs ideats per barrar el pas al sindicalisme combatiu el nostre sindicat ha de rebutjar ja que el que ens interessa als treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Pedreguer és que el Conveni Col·lectiu es complisca en la seua totalitat i això passa per convocar la Comissió Paritària d’Interpretació del Conveni Col·lectiu amb la presencia de tots els sindicats com així es va acordar.

 

LES TREBALLADORES DE LA NETEJA DELS EDIFICIS MUNICIPALS.

Una altra lluita en la qual la nostra Secció Sindical de CNT-AIT està immersa i de la qual l’Ajuntament de Pedreguer fa cas omís és per a que s’aplique d’una vegada el Conveni Col·lectiu del Personal Laboral de l’Ajuntament de Pedreguer a les 11 netejadores en plantilla.

L’1 de desembre de 2017 l’Ajuntament rescata el servei de neteja d’edificis municipals que feia anys que anava subrogant  a empreses cada vegada més mafioses i que confiaven el seu benefici a l’explotació de les treballadores de la neteja per poder abaratir el cost del servei i així generar beneficis. Des d’aleshores no ha fet cap pas per aplicar el Conveni del Personal Laboral a aquest col·lectiu fent reunions amb les netejadores plenes de fum i sense cap resultat concret. Això sí, les posa al cens electoral de les eleccions sindicals, voten i són votades, ostenten càrrecs dins les seccions sindicals i algunes aniran a la Mesa General de Negociació però sembla que no són encara del tot treballadores municipals.

La nostra Secció Sindical ha demanat per registre una reunió amb l’alcalde per tal de desbloquejar la situació i encetar una negociació constructiva on les treballadores municipals de la neteja puguen ser tractades com a qualsevol altre treballador de l’Ajuntament de Pedreguer. Ja ha passat un mes i no tenim cap resposta. A l’Ajuntament de Pedreguer tot va molt ràpid llevat dels drets laborals i sindicals que tenim clar no estan en l’agenda de l’equip de govern.

CONTINUA EL CONFLICTE ENTRE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA I L’EMPRESA GASORBA S. L.

Filed under: Anarcosindicalismo,Gasorba,laboral,Marina Alta — cntaitmarinaalta at 8:22 pm on dilluns, juliol 22, 2019

CONTINUA EL CONFLICTE ENTRE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA I L’EMPRESA GASORBA S. L.

 

El passat 15 de juliol, tot i que els nostres companys eren partidaris de celebrar el judici per modificació substancial de condicions de treball, ja que és el punt de partida de l’estratègia que condueix finalment a l’acomiadament del delegat de la secció sindical, aquest no va arribar a celebrar-se.

Tot el referent a aquesta demanda s’inclourà en la següent per acomiadament nul amb vulneració de drets fonamentals.

Representant a Gasorba, a més del seu advocat, es van presentar el propietari i administrador únic, el responsable de seguretat i cunyat d’aquest i, sense cap complex, el delegat d’UGT a l’empresa.

Aquests van intentar arribar a un acord econòmic. Acord que no va ser acceptat pels nostres companys, ja que dins de l’empresa, a la secció sindical, continuen dues companyes que estan patint un possible assetjament laboral.

Des del nostre sindicat continuarem amb les pressions i el boicot a l’empresa, reclamant la immediata readmissió del delegat i el cessament de l’assetjament al qual estan sent sotmeses les nostres companyes, per acabar amb la Secció Sindical.

Està clar que anem per bon camí. L’empresari volia acabar com més aviat amb aquest conflicte i ha quedat desconcertat. Des d’ara en endavant pensarà dues vegades abans d’enfrontar-se a la CNT-AIT.

 

SEGUIREM LLUITANT AMB LES NOSTRES ARMES. SOLIDARITAT, ACCIÓ DIRECTA, SUPORT MUTU I LLUITA OBRERA.

 

EN UNA PARAULA: ANARCOSINDICALISME!!!

JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE (1919-2019)

Filed under: Anarcosindicalismo — cntaitmarinaalta at 7:41 pm on diumenge, maig 26, 2019

JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE (1919-2019) 

En el marc del centenari de la creació el 1919 de la Confederació Regional del Treball de Llevant de la CNT-AIT i del centenari de la Vaga de la Canadiense a Barcelona per demanar a la patronal les huit hores de jornada laboral, la Regional de Llevant de la CNT-AIT ha organitzat diversos actes distribuits pels diferents sindicats que la conformen. Els que ha organitzat el sindicat de la Marina Alta són els següents:

El divendres 7 de juny tindrem la xerrada “La revolució de Rojava” a càrrec de membres del col·lectiu Llarga Marxa Internacionalista.

L’acte serà a les 20 hores al Saló d’Actes de la Societat Cultural de Benissa al carrer Pare Andrés número 21.

El dissabte 8 de juny al mateix lloc i hora es representarà l’obra de titelles “Paral·lel 55” per la companyia Títeres desde abajo.

SINOPSI DE L’OBRA

Farts de ser obligats a barallar-a

“cachiporrazos” en cada funció, Francisco i Purita, dos vells

titelles trobats en un antic teatre de l’Avinguda Paral·lel de

Barcelona, decideixen posar-se en vaga com va succeir 100 anys enrere en

La Canadiense, quan la força dels treballadors va aconseguir que es

decretés la jornada de 8 hores. Però els temps han canviat molt

des de llavors i mai els van explicar que la lluita és un camí ple de

contradiccions, alegries i pilotes de goma.

JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE (1919-2019)

Filed under: Marina Alta — cntaitmarinaalta at 11:49 am on dissabte, maig 11, 2019

JORNADES CENTENARI DE LA REGIONAL DE LLEVANT CNT-AIT I LA VAGA DE LA CANADIENSE.

La Confederació Regional del Treball de Llevant de la CNT-AIT celebra els seus 100 anys i aquesta efemèride coincideix amb el centenari de la vaga de la Canadiense, coneguda per ser la vaga que arrancà al capitalisme la jornada de 8 hores a l’estat espanyol. La Regional de Llevant ha organitzat diversos actes per conmemorar aquests fets històrics en la lluita obrera.

El sindicat de CNT-AIT de la Marina Alta ha preparat dos actes  en el marc d’aquest centenari. El divendres 7 de juny a les 20 hores la xerrada “La revolución en Rojava” a càrrec del col·lectiu Larga Marcha Internacionalista i el disabte 8 de juny a les 20 hores també l’obta de titelles “Paral·lel 55” representada pel grup Títeres desde abajo.

Ambdós actes es realitzaran al Saló d’Actes de la Societat Cultural de Benissa al carrer Pare Andrés, 21.

 

GASORBA S.L. EXPLOTA, HUMILLA, REPRIME Y DESPIDE A SUS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS.

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 7:11 pm on dimecres, maig 8, 2019

GASORBA S.L. EXPLOTA, HUMILLA, REPRIME Y DESPIDE A SUS TRABAJADORES Y TRABAJADORAS.

 

 

El pasado Noviembre de 2018 se constituyó la sección sindical del SLTCMA de CNT-AIT en Gasorba S.L., hecho que se comunicó a la empresa, la cual, aún reconociendo implícitamente a la sección, no hizo lo mismo con su correspondiente delegado, argumentando que la empresa tiene menos 25 trabajadoras/es en la plantilla.

Gasorba S.L., mercantil que tiene sucursales diseminadas por toda la comarca de la Marina Alta, practica el sistemático incumplimiento del convenio colectivo con toda una serie de descuelgues, firmados siempre por un “representante”, elegido a dedo por la empresa. Por ello, con la constitución de la sección sindical de CNT-AIT la empresa se “vio obligada” a preparar unas elecciones sindicales, cuya participación fue nula y a la que se presentó un “comodín” por parte de la UGT. A partir de entonces, la situación empeoró: otra clausula de descuelgue, impago de cantidades, modificación de las condiciones de trabajo, despido del delegado de la sección por unas pretendidas causas objetivas económicas que no se sustentan en un claro caso de represión sindical…y finalmente, un escrito en el que se está intentando criminalizar preventivamente a las trabajadoras, en supuesto cumplimiento de la Ley Orgánica de Protección de Datos.

Por ello, nos vemos en la obligación de informar que, el Art. 173 del Código Penal regula los delitos contra la integridad moral, en los que “la acción típica de esta conducta delictiva consiste en infligir a otra persona un trato degradante menoscabando gravemente su integridad o dignidad moral…Se castigará también en el ámbito de cualquier relación laboral o funcionarial a quien, prevaliéndose de su relación jerárquica superior, realice contra otros de forma reiterada actos hostiles o humillantes que, sin llegar a constituir trato degradante supongan un grave acoso contra la víctima”…

A buen entendedor, pocas palabras bastan…

 

Sección Sindical del SLTCMA de la CNT-AIT en Gasorba S.L.

A 8 de Mayo de 2019,

¡¡¡NINGUNA AGRESIÓN SIN RESPUESTA!!!

LA CNT-AIT MARINA ALTA OBRI CONFLICTE AMB GASORBA

Filed under: Anarcosindicalismo,Autodefensa,Marina Alta — cntaitmarinaalta at 7:57 pm on dissabte, maig 4, 2019

COMUNICADO

 

Informamos que, con fecha 30/04/2019, el compañero Diego, delegado de la Sección Sindical de CNT-AIT en la empresa Gasorba S.L. fue despedido en un claro caso de represión sindical.

A modo de introducción:

El pasado Noviembre de 2018 se constituyó la sección sindical, hecho que se comunicó a la empresa, la cual, aún reconociendo implícitamente a la sección, no hizo lo mismo con el citado delegado, argumentando que la empresa tan sólo tiene 25 trabajadoras/es en la plantilla.

Gasorba S.L. tiene como práctica el sistemático incumplimiento del convenio colectivo con toda una serie de descuelgues, firmados siempre por un “representante”, elegido a dedo por la empresa. Por ello, con la constitución de la sección sindical la empresa se vio “obligada” a preparar unas elecciones sindicales, cuya participación fue nula y a la que se presentó un “comodín” para la UGT. A partir de entonces, la situación empeoró: otra clausula de descuelgue, impago de cantidades, modificación de las condiciones de trabajo… y, finalmente, despido por unas pretendidas causas objetivas económicas que no se sustentan, habida cuenta de la actividad de dicha sección encabezada por el compañero delegado, despedido por la empresa por su legítima actividad sindical.

Por tanto:

La sección sindical y el Sindicato de la Marina Alta de la CNT-AIT, asumen el conflicto que ha planteado la empresa con este despido y hacen una llamada a la Solidaridad para que se envíen faxes, correos electrónicos o se llame a la empresa, con el siguiente texto:

¡¡¡ READMISIÓN INMEDIATA DEL COMPAÑERO DIEGO!!!

¡¡¡ BASTA DE REPRESIÓN SINDICAL!!!

¡¡¡ SI NOS TOCAN A [email protected], NOS [email protected] A [email protected]!!!

Las direcciones más indicadas son:

Telf:96.558.30.34
Tel:96.352.22.18
Fax. 96.578.16.11

[email protected]

 

Seguiremos informando

 

S.O.V. de la CNT-AIT de la Marina Alta,

A 2 de Mayo de 2019,

¡¡¡NUESTRA HERRAMIENTA LA SOLIDARIDAD OBRERA!!!

¡¡¡NINGUNA AGRESIÓN SIN RESPUESTA!!!

PRIMER DE MAIG ANARCOSINDICALISTA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 4:00 pm on divendres, abril 26, 2019

PRIMER DE MAIG ANARCOSINDICALISTA

 

Cada 1er de Maig des de la CNT-AIT de la Marina Alta ens manifestem per a recordar la importància d’aquest dia per a la lluita internacional pels drets de les treballadores i  treballadors. Com cada 1er de Maig, ací estem per a mantenir viva la memòria d’aquells cinc primers màrtirs del moviment obrer anarquista.

Els fets de Haymarket, a maig de 1886, on milers d’obrers es varen mobilitzar amb la vaga general per a reclamar la jornada laboral de 8 hores, va tenir una dura resposta per part de la patronal i de l’estat. Després d’un procés on va quedar clar per a què i a quí servix la justícia burgesa 5 anarquistes foren condemnats i executats.

“El principi fonamental de l’anarquia és l’abolició del salari i la substitució de l’actual sistema industrial i autoritari per un sistema de lliure cooperació universal, l’única cosa que pot resoldre el problema que es prepara. La societat actual sols viu per la represió, i nosaltres hem aconsellat una revolució social de les treballadores i treballadors contra aquest sistema de força”.

Aquestes paraules de l’Albert Parsons posen en clar la voluntat del moviment obrer. L’emancipació de les treballadores i treballadors, l’abolició del règim del salari, més que la millora de les condicions de treball. L’unitat d’acció obrera, més que el pacte social, continuen sent les finalitats de l’anarcosindicalisme internacionalista.

Al 1er de Maig no farem córrer la flama de la conciència obrera cremant cadascuna de les pors de la classe obrera: no ens defendrem dels atacs continuats a les nostres condicions de treball; deixarem que la nostra companya del costat patixca sola les misèries del sistema, perque així ens ho han ensenyat. El 1er de Maig hi estarem ací per a demostrar que no, que la solidaritat i el suport mutu entre iguals són més que principis, una necessitat; sense delegar, sense tecnificar ni professionalitzar les nostres lluites, és l’única via possible per a la defensa dels nostres drets; que lluny dels polítics i la patronal que intentaran instrumentalitzar l’auto-organització de les treballadores i treballadors, hi estarem ací per a treballar sense enganys per les nostres aspiracions d’emancipació i justícia social.

Des de la CNT-AIT de la Marina Alta continuem insistint en treballar des dels principis de la Solidaritat i el Suport Mutu, mitjantçant l’acció sense intermediaris per  la consecució del Comunisme Llibertari. Rebutjem el parlamentarisme i la suposta representativitat amb la que els intermediaris ens traeixen una vegada darrere altra, mentre posen la mà als seus benefactors.

Enguany hi estarem a Alacant, a les 12, en la manifestació des de les escales del Jorge Juan i posterior concentració a la plaça de la Pipa i dinar de fraternitat.

Ahí estarem! Vine amb nosaltres!

UNIÓ, ACCIÓ I AUTOGESTIÓ!

SINDICAT D’OFICIS VARIS DE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA.

[email protected]

Apartat de correus 159, 03720, Benissa

blogscat.com/a/cntaitmarinaalta

Mòbil: 633 86 15 66

NO VOTES CAP PARTIT POLÍTIC, PERQUÈ…

Filed under: Anarcosindicalismo — cntaitmarinaalta at 3:38 pm on diumenge, abril 14, 2019

NO VOTES A CAP PARTIT POLÍTIC, PERQUÈ …

 

* El Parlament sempre ha servit als interessos de la burgesia, mai als dels treballadors.

* S’obliga al ciutadà a delegar el seu dret a decidir en tot el que l’afecta -dret que només a ell pertany- en altres persones, sotmetent-lo a unes relacions de vassallatge amb les institucions, que són el braç executor de la classe dominant.

* Tots els partits -es diguen de dretes o d’esquerres- són simples gestors del Sistema Capitalista. Governe qui governe, res essencial canvia, perquè les diferències entre els programes dels partits són només de matisos i tots acaten, de principi a fi, la Constitució.

* Demanen el teu vot, en tots els casos, per perpetuar el Sistema Capitalista, quan el que caldria fer és substituir-lo per un altre, basat en principis d’igualtat, llibertat i justícia social.

* L’aparell estatal (central, autonòmic o municipal) crea, gràcies al teu vot, dirigents i dirigits. Com que no hi igualtat entre uns i altres, la democràcia és una fal·làcia.

* No es tracta de triar un amo entre els diversos possibles, sinó que els amos desapareguen. I això mai s’aconseguirà a través del vot.

* No és democràcia votar a les urnes, per a que després una minoria (que, segons sembla, sap de tot) prengua tot tipus de decisions que ens afecten, sense que puguem ni tan sols opinar.

* No pot existir igualtat política entre els ciutadans si no hi ha al mateix temps igualtat econòmica. I, a hores d’ara, la desigualtat econòmica és cada vegada més gran.

* Hi ha qui diu que si no votes no pots queixar-te després, però és tot el contrari: qui no vota és el que està més legitimat per queixar-se, ja que no es fa còmplice del que els polítics facen un cop elegits.

* Cap conquesta important per als treballadors s’ha aconseguit mai a través del vot. Sempre s’ha aconseguit a través de la lluita. En el millor dels casos, el Parlament s’ha limitat a legislar a posteriori.

* Algunes persones honestes que han arribat als parlaments s’han corromput i integrat  en el Sistema, inevitablement, o han dimitit quan han conegut el món de la política per dins.

Els militants de la CNT-AIT no aspirem a conquerir l’Estat, sinó a suprimir-lo, ja que és la institució que garanteix que la burgesia pugua seguir explotant-nos en l’aspecte econòmic i privant-nos del dret a decidir en tot el que ens afecta en l’aspecte polític.

 

¡¡¡NO CAIGUES EN EL PARANY DE LES ELECCIONS !!!

 

” ORGANITZA’T A LA CNT-AIT I LLUITA CONTRA EL SISTEMA!!!

CRÒNICA DEL 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.

Filed under: Anarcosindicalismo,Marina Alta — cntaitmarinaalta at 3:59 pm on dissabte, març 9, 2019

CRÒNICA DEL 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA.

El passat divendres 8 de març es commemora la jornada del 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora i la CNT-AIT de La Marina Alta va fer acte de presència amb diverses activitats.

El nostre sindicat, que havia editat unes octavetes per repartir al llarg de la jornada en els diferents llocs on teníem previst fer alguna activitat.

Al matí es va fer un piquet informatiu per la Vaga General Feminista a la gasolinera que l’empresa Gasorba té a Dénia amb companys i companyes de la secció sindical que CNT-AIT té organitzada en l’empresa. Al llarg del matí el piquet es va desplaçar a la Casa de Cultura de Dénia i al Mercadona proper.

A la vesprada el sindicat va acudir a la manifestació convocada a la localitat de Pedreguer on es va registrar una nombrosa assistència i on s’acabà de repartir tot el material editat específicament per a la jornada del 8 de març.

La manifestació de Pedreguer havia estat convocada entre d’altres per l’Ajuntament de Pedreguer motiu pel qual la secció sindical que CNT-AIT té al mateix va emetre un comunicat que es detalla a continuació:

COMUNICAT SECCIÓ SINDICAL CNT-AIT AJUNTAMENT DE PEDREGUER

Hui el nostre ajuntament convoca manifestació pels drets de les dones. Ho fa amb tota la barra i tan tranquil. Ara toca això, semblar el que no s’és i quedar bé amb tot el món. Per que per a lluitar i defensar els drets de les dones treballadores el que podria fer l’Ajuntament de Pedreguer és incloure d’immediat i sense excuses a les onze dones (11) dels serveis municipals de neteja en el conveni col·lectiu dels treballadors municipals. Donar-los a totes de forma immediata la jornada de 35 hores com a la resta, reconéixer-los l’antiguitat i els trienis i posar un quadrant de treball amb trellat i no la tonteria que hi ha ara. Però no, és més bonic convocar i donar suport al folclore inofensiu que reconéixer drets laborals a les dones treballadores. Des de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer denunciem aquest greuge amb les ‘dones de la neteja’. Amb les companyes que estan llevant la merda (literalment) dels edificis municipals i amb les quals ens solidaritzem totalment.
VISCA LA LLUITA OBRERA

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 6:35 pm on dimecres, març 6, 2019

TOTES I TOTS UNITS PER LA IGUALTAT …

TOTS ELS DIES!

Assassinats masclistes, violacions, agressions i assetjament sexual, ablació de

clítoris, matrimoni infantil, estereotips i rols sexistes, bretxa salarial, doble

jornada laboral … El feminisme, la lluita per l’alliberament de les dones i la

reivindicació dels seus drets, és urgent i imprescindible.

Destacades feministes com Emma Goldman, Voltairine de Cleyre i Lucy

Parsons, i associacions com Dones Lliures, van redefinir el feminisme

associant la recerca de l’emancipació i realització de les dones a

la lluita contra l’estat i el capitalisme, en trobar-hi el germen

del patriarcat i la causa de les relacions  i diferències socials imposades.

El Dia Internacional de la Dona Treballadora va ser concebut el 1910 com una

efemèride pels drets de les dones però, per desgràcia, sembla estar

patint la mateixa involució que el 1r de maig o el 28 de juny: la

conversió d’un dia de lluita per la igualtat i la justícia social en una

espècie de festa dirigida per avantguardes, sense objectius

revolucionaris, buida de contingut i totalment inofensiva per al sistema.

Crida l’atenció el cas que una de les milionàries explotadores del més

alt nivell, Ana Patricia Botín, es declare  feminista sense posar-se roja mentre

s’embutxaca més de 10 milions d’euros a l’any. Com ella, importants

capitalistes es declaren partidàries d’un moviment que defensa

precisament l’oposat a la desigualtat que generen i sostenen.

En el nostre sindicat pensem que les vagues es convoquen per guanyar-les, i

no ens conformem amb les vagues espectaculars d’un dia o unes hores.

Per contra, apostem per les vagues indefinides fins a la victòria.

Si volem que se’ns respecte  hem d’estendre el feminisme a tots els

àmbits, com a part d’una lluita més àmplia per la Llibertat i Igualtat, que

s’ha de mantenir diàriament a les nostres cases, les nostres relacions, els nostres

carrers i els nostres llocs de treball.

Les nostres reivindicacions immediates per al món laboral.

– Permís de maternitat i paternitat de 3 anys.

– Jornada reduïda per cura de filles i fills fins als 14 anys i familiars

dependents per a treballadores i treballadors.

– Baixa mèdica des de la setmana 18 d’embaràs a elecció de la treballadora.

– Eliminació de la bretxa salarial.

– Fi de la discriminació, assetjament i agressions masclistes en el treball.

Les nostres reivindicacions immediates en qüestions globals.

– Fi de la violència, assetjament i discriminació masclista o de gènere.

– Avortament totalment lliure i gratuït.

– Repartiment de cures i tasques domèstiques equitatiu.

– Educació racional, laica, mixta i igualitària.

– Llibertat sexual i reproductiva.

Avancem cap a una societat llibertària i igualitària, per la fi del

masclisme i de qualsevol forma de discriminació o explotació.

FEMINISME REVOLUCIONARI I

DE CLASSE TREBALLADORA

http://blogscat.com/a/cntaitmarinaalta/

https://www.facebook.com/cntaitmarinaalta/

[email protected]

633.861.566 LA MARINA ALTA

Taller de autodefensa laboral Regional de Levante

Filed under: Anarcosindicalismo,Autodefensa,laboral — cntaitmarinaalta at 7:30 pm on divendres, febrer 8, 2019

Taller de autodefensa laboral Regional de Levante

La regional de Levante de la CNT-AIT organiza un Taller de Autodefensa Laboral para toda la clase trabajadora.

Desde la Confederación Regional del Trabajo de Levante de la CNT-AIT ponemos en marcha el acuerdo adoptado en Pleno Regional de Sindicatos de Levante, de realizar un Taller de Autodefensa Laboral a nivel regional para todos y todas las militantes anarcosindicalistas y para toda la clase trabajadora. El acto se realizará el próximo día 16 de febrero y comenzará a las 17:00 horas, en el local del Sindicat d’Oficis Varis de Alcoy de la CNT-AIT, en C/ San Vicente Ferrer, n.º 18, en la localidad de Alcoy.

El taller se llevará a cabo por un compañero de CNT Barcelona, en el que se hablará principalmente de autodefensa jurídica laboral, un proyecto de varios compañeros anarcosindicalistas de Barcelona que consiste principalmente en la decisión de representarse así mismos en los procesos judiciales de carácter laboral: autodefensa jurídica laboral. Sin embargo, la autodefensa jurídica laboral tiene sus propias limitaciones y hay que saber cuales son, fundamentalmente porque se basa en la legislación laboral actual que define el marco jurídico y legal para la explotación de la clase capitalista contra la clase trabajadora.

En éste sentido la autodefensa jurídica no es una apuesta jurídica individual, es una apuesta colectiva que se presenta como un complemento a la acción directa de la clase trabajadora, una herramienta colectiva de la clase obrera que ponga en práctica la solidaridad, el apoyo mutuo y la acción directa en los conflictos sindicales.

Es también una decisión firme por seguir haciendo una defensa de la autogestión del conocimiento y de la socialización de éste, entre la clase trabajadora, que les ayude a conocer los tiempos de la acción jurídica, sus plazos, la conciliación judicial y extrajudicial, papeletas de conciliación y demandas judiciales, las partes de un juicio laboral, autodefensa jurídica en la primera instancia, recursos y la necesidad de abogados en ellos, sanciones, estrategias, cálculo de nóminas, experiencias y conflictos sindicales, etc. El Taller se realizará bajo una perspectiva anarcosindicalista, y se contará con material de difusión del Taller.

Por la importancia de este acto para toda la clase trabajadora, hacemos un llamamiento a toda la militancia de los sindicatos de la CNT-AIT, Ateneos Libertarios, colectivos e individualidades para que acudan a éste taller con el fin de seguir capacitándonos y organizándonos como clase trabajadora en nuestra lucha contra el Estado y el capitalismo.

Crònica d’una conferència- Xylella fastidiosa, el que no ens conten.

Filed under: Agricultura,Marina Alta,Xylella — cntaitmarinaalta at 5:31 pm on divendres, febrer 8, 2019  Tagged , ,

CRÒNICA D’UNA CONFERÈNCIA-XYLELLA FASTIDIOSA, EL QUE NO ENS CONTEN.


El passat divendres 1 de Febrer se celebrà en el saló d’actes de la Societat Cultural de Benissa una conferència informativa amb el nom: “Xylella Fastidiosa, el que no ens conten. El cas de Gino Ancona”. Allí es presentaren les dimensions efectives del problema des de la manca de criteri científic a l’experiències de lluita del sud d’Itàlia que han pogut frenar aquesta barbaritat que no te cap altra motivació que la d’afavorir les conveniències del mercat amb una substitució forçada dels cultius allà on el capitalisme agrari ho considere oportú. Considerem que l’acte fou un èxit per l’assistència de públic que tingué i la receptivitat a les experiències italianes
Es va descobrir una necessitat real de l’auto-organització i el suport mutu com a ferramenta de lluita davant un frau mercantil contra els costums, el paisatge, la cultura i la vida de la Marina Alta. Quasi tres hores de conferència. Bona traducció i bon ambient.
La Secció d’Agricultura del SOV de CNT-AIT de la Marina Alta seguirà en la línia oberta amb aquesta conferència per aconseguir l’organització dels llauradors tradicionals de la nostra comarca en un sindicat molt allunyat del clientelisme i la “subvencionitis” a que ens tenen acostumats els sindicats agraris valencians.
Cal lluitar!

Secció Sindical d’Agricultura del Sindicat de la Marina Alta,
Adherit a la Confederació Regional de Llevant de la CNT-AIT.

CONFERÈNCIA PÚBLICA SOBRE LA XYLELLA FASTIDIOSA, EL QUE NO ENS CONTEN

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 9:51 pm on diumenge, gener 13, 2019

 

XYLELLA FASTIDIOSA, EL QUE NO ENS CONTEN.

La secció sindical d’agricultura del Sindicat de la CNT-AIT de La Marina Alta organitza una conferència pública sobre la Xylella fastidiosa que tan coneguda està fent-se a la nostra comarca. De totes i tots són conegudes les tales indiscriminades que l’empresa TRAGSA està fent amb els diners de tots i arruinant sense cap mirament als llauradors.

La conferència serà l’1 de febrer al Saló d’Actes de la Societat Cultural de Benissa situada al carrer Pare Andrés Ivars número 21. Serà a les 20 hores i contarem amb Gino Ancona que ens contarà de primera mà l’experiència del sud d’Itàlia on també han patit i pateixen el mateix problema.

El paradigma salentí de la Xyllela Fastidiosa; per la Secció Sindical d’Agricultura de la CNT-AIT

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 8:16 pm on divendres, desembre 14, 2018

Llauradors protesteten per l'arrancada d'ametlers Llauradors protesten per l’arrencada d’ametlers.

Quan per febrer de 2017 apareixerien els primers casos de la infecció de la “Xylella fastidosa”, pocs dels agricultors de la Marina Alta pensàvem el que anava a succeir després. En aquests casos d’infeccions, alertes, alarmes… es toca sempre amb la mateixa pedra: la falta d’informació. El cas és que no és difícil identificar conseqüències de les pràctiques econòmiques capitalistes hegemòniques aplicades sistemàticament a un territori, com afecten, de forma determinant i en alguns casos irreversible, als aspectes més bàsics de la vida i a l’entorn en el qual aquesta es desenvolupa. El que resulta més difícil, actualment, és trobar resistència davant de les pràctiques en llocs de la geografia europea, on la cultura popular de resistència ha quedat dràsticament reduïda, existint poques excepcions de lluites dispostes a enfrontar la maquinària capitalista global sense voluntat d’integrar-se en ella.

Per això, ens sembla rellevant la situació que ens aplega des del sud d’Itàlia, en la província d’Apúlia, més concretament a la comarca del Salento situada a la qual comunament coneixem com el tacó de la península italiana. El salentí és un territori predominantment rural, de costums arrelats a uns usos tradicionals d’economia de subsistència entorn de la producció agrícola que, per raó de les distintes intervencions estatals en el sistema productiu al llarg del segle XX, ha anat perdent terreny en els seus usos i costums populars i llauradors.

Mentre que el feixisme italià defensava la figura del llaurador propietari, en la postguerra la reforma agrària impulsada per la socialdemocràcia italiana de 1950, subvencionada pels Estats Units contra el ressorgir de moviments polítics d’esquerra i que produí revoltes llauradores d’importància (Rivolta in bicicleta*) que optaven per l’ocupació directa de terres, s’enfocà, concretament per a la regió d’Apúlia, des d’una lògica de model de desenvolupament econòmic capitalista, promovent una gestió latifundista intensiva acompanyada de grans moviments de capital destinat a obres públiques i de millora agrària que adequaren el territori a les necessitats empresarials. Aquestes lògiques capitalistes de llarg recorregut continuen sent la tònica general des de l’estat Italià trobant poca o nul·la resistència.

Avui dia, encara trobem en el Salento un paisatge i paisanatge particularment rural pel que continua existint una identitat pròpia representada en els seus usos i costums llauradors. Concretament predomina l’olivera, no soles com a generador de riquesa en el sentit econòmic capitalista del terme, sinó com a representació de la relació íntima entre el salentí i la seua cultura. Les oliveres són també més que un element paisatgístic qualsevol, són arbres centenaris i fins i tot mil·lenaris en una importància determinant en el context identitari del territori. Si és tristament cert que, a ulls d’una mentalitat capitalista, resultaria més productiva la substitució d’eixos vells arbres per noves oliveres de menor qualitat però major quantitat de fruit a costa de qualsevol altra consideració.

El cas que ens ocupa, ja ben entrat el segle XXI, ve de la mà de maniobres empresarials i polítiques en el fi d’imposar directa o indirectament un model de producció intensiva típic en l’olivera del camp salentí, seguint el model que ells denominen com espanyol, per a referir-se a la sistematització del conreu i a les pràctiques invasives d’agricultura de la qual l’única finalitat és la producció i el benefici a base de química i usos agressius del sol.

Existeix un problema real de dessecació ràpida d’alguns arbres d’olivera, que ha estat acompanyat per una campanya mediàtica-estatal sense precedents al mateix temps que era designada una Comissió extraordinària estatal a propòsit del cas. Aquests funcionaris, dispostos a gestionar radicalment l’emergència, ben preparats per l’alarma dels mitjans, imposaren una sèrie de solucions dràstiques i irreparables en la “guerra per a acabar amb l’enemic”, usant habitualment eixe to marcial i imperatiu. Però, de quin enemic estem parlant?, la falca per a entrar a obrir els camps salentins a un canvi dràstic de producció sistematitzada cap al model intensiu espanyol anava a ser el bacteri xylella fastidiosa, l’enemic a batre. Les solucions del comissariat per a debilitar al patogen consisteixen en la fumigació d’un còctel de fitofàrmacs i pesticides a desenes de quilòmetres quadrats de superfície sobre arbres malalts, sans, bosc mediterrani… i l’estintolament sistemàtic de mils d’arbres. Tot impulsat des d’una orde executiva regional obligatòria amb les consegüents expropiacions, sancions i ús de la força pública en cas que qualsevol agricultor contravinguera el “pla de guerra” impost.

Resulta rellevant que científicament no hi haja encara raons contrastades per a certificar, almenys, que el bacteri fóra capaç d’infectar en conseqüència una olivera. Encara així, des de l’IAM (Institut Agronòmic del Mediterrani de Bari) s’avançaren unes investigacions en finançament empresarial, res neutra, que apuntaven, des d’un aldarull de contradiccions pseudocientífiques a la xylella com a únic causant de la dissecació de l’olivera. A més, es coneix que, des de fa temps, l’empresa Monsanto** ve desenvolupant llavors d’olivera genèticament modificades resistents precisament a aquest patogen ara encausat. La mateixa empresa, juntament amb Bayer, que proporciona els esmentats fitofàrmacs i pesticides com el Roundup, herbicida cancerigen i dessecant del sol a base de Glifosat i altres verins tan profusament amprats com denunciats.

Per altre costat, existeixen opinions científiques que desestimen completament la teoria del bacteri, optant per una teràpia natural del terreny, sotmés a química i mals usos agraris causants de l’estat poc vital d’algunes espècies vegetals. De fet, afirmen que el causant no és el bacteri Xylella sinó la malaltia “Codiro” (Complesso del Disseccamento Rapido dell’Olivo) causada per un estrés crític determinat per l’esterilitat del sol en estreta relació amb la contaminació química del mateix i la desertificació del territori. La solució del problema del “Codiro” no és la tala d’arbres malalts i sans en pretesa profilaxis, ni molt menys l’ús més intensiu de pesticides i verins contaminants varis per a matar un bacteri, sinó la restauració de bones pràctiques de descontaminació agronòmica i agrotècnica hui disponibles amb facilitat havent-hi voluntat.

Així, les solucions d’emergència governatives no soles no solucionen el problema, sinó que l’agreugen a fi d’acabar amb la tipologia d’agricultura històrica del Salento. En una societat sana, les prioritats no tindrien a l’economia de les grans corporacions per damunt de l’ecosistema natural i humà. Se sent dir per eixes terres que, si la Xylella és fastidiosa per definició, el govern és directament insuportable. Davant aquest panorama poc o res es pot esperar de les lleis i del mateix govern. La solució passa per l’autogestió del problema des dels implicats. No es pot deixar res en mans de tècnics ni investigadors servils al capital, que retenen com exclusiu el coneixement, fent als agricultors dependents de la informació recurtada i interessada que se’ls presenta. Es necessita una resistència activa contra l’ús dels pesticides i fitofàrmacs, contra la tala d’arbres i les expropiacions. Una solidaritat de base que enfront del pla regional comissarial i europeu en lluita contra la política, la propaganda i l’economia del domini, reprenent sabers i pràctiques des de l’auto-organització de la nostra existència, ara reduïda a càlculs de benefici de quins han condemnat la salut i la supervivència en la nostra terra.

Tampoc deixa de ser un desajust d’enfocament afirmar que la nova ecologia progressista, des d’un punt de vista reformista i ecològic, és solució al problema. Promouen solucions sempre en el marc del mercat i de l’assumpció de les institucions estatals com a mediadors i gestors de tot. Tornant-se, de forma més alarmant si cap, l’última ganivetada que disloca l’associació directa del poble en el territori que habita, doncs torna a estar en la seua gestió dirigida des de les lògiques mercantils, independentment del color o disfressa política que s’adopte des de damunt. Una solució que sistematitza la lògica empresarial capitalista, certificada com a ecològica pels seus tècnics, segellada i compulsada, mercantilitzada… afegint plusvàlua i explotació des d’una suposada dissidència que tan sols s’adapta a l’amo, no és CAP solució. Es necessita reprendre la cultura de resistència i tornar a prendre les ramaleres de la gestió dels territoris des d’una xarxa popular horitzontal i autònoma del control econòmic depredador que se’ns imposa.

Davant tant de despropòsit alguns companys salentins, directament afectats, han estat prenint la iniciativa de difondre la situació vergonyosa de la falsa passa de Xylella, acudint a distints actes i manifestacions per a aportar llum i voluntat de resistència contra el pla d’emergència regional governatiu. Per desgràcia els qui ostenten el poder i els seus seguidors no han dubtat en usar mètodes mafiosos d’intimidació per a evitar el moviment contestatari, aplegant a l’extrem de cremar l’oliveral que gestiona un company anarco-sindicalista de la localitat de Bitonto, Gino Ancona, amb el qual, més prompte que tard, tindrem el plaer de comptar perquè ens hi compte in situ la seva experiència de lluita.

El passat dissabte 21 de Juliol se celebrà en la plaça More de Bitonto una concentració informativa amb el nom: “Xylella, el que no ens compten. Informació i solidaritat entre agricultors. El cas de Gino Ancona”, al voltant de la qual es trobaren multitud d’agricultors vinguts des de distints punts d’Apúlia. Allí, es presentaren les dimensions efectives del problema i la necessitat de l’auto-organització i el suport mutu com a ferramenta de lluita. Ha sigut en solidaritat amb Gino, i per la voluntat de difusió de les lluites populars que apleguen al nostre coneixement, que s’ha escrit aquest article, però, sobretot, per la intenció d’activar o reactivar en alguns casos a la nostra comarca una lluita autònoma, desmarcada de les pràctiques tutelades, que, a la fi, seran les que ens permeten aconseguir el nostre objectiu de defensa del nostre patrimoni paisatgístic i cultural.

* La Rivolta in Bicicletta: De desembre del 49 a gener del 50 una part del Camperolat salentí es llançà a l’expropiació i ocupació d’una vasta àrea de terra entre Lecce i Tarento coneguda com l’Arneo. Al crit de “terra, terra”, milers de llauradors estigueren durant 40 dies i 40 nits esquivant les forces de l’ordre (carabiners, policia i un batalló de l’exèrcit) movent-se ràpidament per un vast territori amb bicicleta. Aquesta estratègia i la solidaritat de la població dels voltants, que subministraven dinar i aigua als llauradors, provocà el “necessari” desplegament de forces aèries per al control de la situació. Després del succés es donà l’ordre de confiscar i destruir centenars de bicicletes que acabaren en una gran foguera. Finalment les vagues i manifestacions posteriors foren moderades i desarticulades per polítics i sindicalistes comunistes com Giusseppe Doni Vittorio, que defenia incansable: «È ora doni costruire non doni distruggere». L’estat acabà retirant a les forces repressives i es promulgaren alguns contractes de lloguer sobre la terra per a acontentar als llauradors posposant el problema.

** Es recomana ampliar el coneixement sobre les pràctiques d’aquesta empresa des del llibre de Vandana Shiva “Collita usurpada. El segrest del subministrament mundial d’aliments”, Buenos Aires, PAIDÓS, 2003, 166 P.

Secció Sindical d’Agricultura del Sindicat de la Marina Alta, Adherit a la Confederació Regional de Llevant de la CNT-AIT.

ASSESSORIA A VÍCTIMES DEL FRANQUISME

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 3:06 pm on divendres, desembre 7, 2018

Asesoría a víctimas del franquismo (en valencià més avall)

El 18 de julio de 1936, bajo el mando del dictador Franco, el Estado español ofrece su peor cara y comienza un proceso sistemático de identificación, búsqueda y aniquilación de todas las personas que no tienen cabida en un régimen “nacional-católico” de corte fascista, provocando un número aun indeterminado de víctimas que son encarceladas, torturadas y asesinadas.

Existen numerosas fosas comunes sin localizar, que contienen los restos humanos de mujeres y hombres anarquistas, comunistas, socialistas, ateos, homosexuales, extranjeros, masones… Cualquier excusa era buena para ejercer la más cruenta represión.

En la inmensa mayoría de los casos, los juicios sumarísimos, ejecutados por los tribunales del ejército franquista sin ningún tipo de garantías y plagados de irregularidades, determinaban la condena de estas personas, creando a la vez un extenso archivo del horror almacenado en diferentes localidades que llega hasta nuestros días.

Los archivos de los tribunales militares territoriales de Madrid, Sevilla, Barcelona, A Coruña y Santa Cruz de Tenerife contienen la documentación relativa a los juicios de la vergüenza, donde se reflejan los procesos, sin ningún tipo de garantías, que se llevaron a cabo. En ellos encontramos datos tan relevantes como la fecha de ejecución de las sentencias de pena capital, en la mayoría de los casos a través de fusilamiento de un pelotón militar, o el lugar de enterramiento de las víctimas.

El primer paso para encontrar a la gente desaparecida es consultar esos archivos y descubrir la verdad que esconden, con historias personales desgarradoras de gente que luchó, sufrió y murió defendiendo ideales como la Libertad, la Igualdad y la Justicia social.

A continuación se puede solicitar al Estado la localización, exhumación e identificación de sus restos, a través de organismos como la Oficina de atención a las víctimas del franquismo de la Diputación de Valencia, y la entrega de los mismos a la familia, que tiene el derecho de decidir su destino final, lejos del olvido.

El sindicato de La Marina Alta de la CNT-AIT ofrece asesoría totalmente libre, voluntaria y gratuita a familiares de personas desaparecidas durante el periodo de la dictadura franquista y la denominada Guerra civil.

Puedes ponerte en contacto con el sindicato a través de:

– Correo electrónico

[email protected]

– Teléfono

633 86 15 66

¡Salud y Libertad!

CNT-AIT POR LA MEMORIA

 

 

 

Assessoria a víctimes del franquisme

 

El 18 de juliol de 1936, sota el comandament del dictador Franco, l’Estat espanyol ofereix la seua pitjor cara i comença un procés sistemàtic d’identificació, recerca i aniquilació de totes les persones que no tenen cabuda en un règim “nacional-catòlic” de tall feixista, provocant un nombre encara indeterminat de víctimes que són empresonades, torturades i assassinades.

 

Existeixen nombroses fosses comunes sense localitzar, que contenen les restes humanes de dones i homes anarquistes, comunistes, socialistes, ateus, homosexuals, estrangers, maçons … Qualsevol excusa era bona per a exercir la més cruenta repressió.

 

En la immensa majoria dels casos, els judicis sumaríssims, executats pels tribunals de l’exèrcit franquista sense cap tipus de garanties i plens d’irregularitats, determinaven la condemna d’aquestes persones, creant alhora un extens arxiu de l’horror emmagatzemat en diferents localitats que arriba fins als nostres dies.

 

Els arxius dels tribunals militars territorials de Madrid, Sevilla, Barcelona, ​​la Corunya i Santa Cruz de Tenerife contenen la documentació relativa als judicis de la vergonya, on es reflecteixen els processos, sense cap tipus de garanties, que es van dur a terme. En ells trobem dades tan rellevants com la data d’execució de les sentències de pena capital, en la majoria dels casos a través d’afusellament d’un escamot militar, o el lloc d’enterrament de les víctimes.

 

El primer pas per trobar la gent desapareguda és consultar aquests arxius i descobrir la veritat que amaguen, amb històries personals punyents de gent que va lluitar, va patir i va morir defensant ideals com la Llibertat, la Igualtat i la Justícia social.

A continuació es pot sol·licitar a l’Estat la localització, exhumació i identificació de les seues restes, a través d’organismes com l’Oficina d’atenció a les víctimes del franquisme de la Diputació de València, i el lliurament dels mateixos a la família, que té el dret de decidir la seua destinació final, lluny de l’oblit.

 

El sindicat de la Marina Alta de la CNT-AIT ofereix assessoria totalment lliure, voluntària i gratuïta a familiars de persones desaparegudes durant el període de la dictadura franquista i la denominada Guerra civil.

Pots posar-te en contacte amb el sindicat a través de:

 

– Correu electrònic

[email protected]

 

– Telèfon

633 86 15 66

 

¡Salut i Llibertat!

 

CNT-AIT PER LA MEMÒRIA

LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA CREA UNA SECCIÓ SINDICAL AGRÍCOLA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 5:12 pm on dimecres, novembre 28, 2018

NOTA DE PREMSA.

Davant les desproporcionades actuacions de Tragsa, empresa contractada per la Generalitat Valenciana, dedicada entre altres oneroses activitats a la trituració indiscriminada d’arbres supostament infectats o en el radi d’infecció de la Xyllela fastidiosa, vista la dependència dels sindicats agraris a les institucions per les subvencions que reben, dins del Sindicat d’Oficis Varis de la Marina Alta de la CNT-AIT s’ha constituït una Secció Sindical d’Agricultura per a defrendre’ns sense frens i lligases de les esmentades actuacions.

Som conscients de que aquestes finalitzaran quan s’acaben els fons destinats per a tal interessat despropòsit, però el risc és molt gran. Està en joc el nostre paisatge, els nostres costums i també l’economia de moltes famílies. Per tant, uns quants treballadors de la terra de la comarca hem decidit organitzar-nos al sindicat autogestionat per excelència amb una dilatada trajectòria de lluita, que ha demostrat autèntica indepèndencia davant tants caramels de l’estat-capital.

L’adreça on demanar més informació es  [email protected] i/o telèfon 633 86 15 66.

Contra les tales indiscriminades!

Per la defensa de la nostra cultura i economia!

Pel nostre medi ambient!

Agricultor, organitzat i lluita!

SECRETARÍA GENERAL DE LA AIT SOBRE LAS DEMANDAS DE LA CNT ESCISIONISTA

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 1:34 pm on diumenge, maig 13, 2018

 

SECRETARÍA GENERAL DE LA AIT SOBRE LAS DEMANDAS DE LA CNT ESCISIONISTA

El 30 de abril de 2018, la Secretaria General de la AIT visitó al asesor legal de la CNT-AIT con relación a las demandas judiciales presentadas contra algunos de sus sindicatos miembro y, más tarde, participó en una rueda de prensa junto con representantes del Secretariado de nuestra Sección en España. El propósito de esta rueda de prensa era el de clarificar posiciones públicamente y presentar los hechos relativos a este caso.
Antecedentes
La CNT-AIT es la Sección en España de la Asociación Internacional de los Trabajadores y la AIT la ha reconocido como la continuación de la CNT-AIT. Al mismo tiempo, hay una organización denominada CNT, que es una escisión de la AIT y por tanto, de la CNT-AIT. También hay al menos una docena de otras organizaciones llamadas CNT que ni están federadas en esa Confederación CNT ni en la CNT-AIT. Se trata mayormente de organizaciones que se marcharon o fueron expulsadas –ya sea estatutariamente o no- de la Confederación CNT, cuya sede social está actualmente en Bilbao. Nos referiremos a ésta como CNT-R (CNT renovada o CNT reformada).
Hace casi una década, la CNT-R comenzó una deriva ideológica –una de las muchas ocurridas en la historia de la organización. Como parte de esta deriva y haciéndose eco de la que tuvo lugar entre 1979-1984, cuando lo que ahora es la CGT creó una escisión en la organización, la CNT-R comenzó a reevaluar su relación con la Asociación Internacional de los Trabajadores. La CNT-R presentó numerosas propuestas que iban a marginalizar o a eliminar a la mayoría de las Secciones internacionales, por lo que fueron rechazadas por tres Congresos. Los continuos intentos de dividir a la AIT según el tamaño de los sindicatos, combinados con los intentos de crear nuevas redes con otras organizaciones, llevaron finalmente a la CNT-R a acciones orientadas a socavar a la AIT y a intentar coaccionarla para que aceptara sus posiciones. Los resultados de todo esto se expondrán más adelante.
La génesis de las escisiones en España
En España, para poder completar la deriva ideológica, hubieron de llevarse a cabo una serie de purgas en la organización. Al mismo tiempo, aparecieron cada vez más irregularidades en la organización que, en varias ocasiones, iban contra los estatutos de la CNT-AIT. El IX Congreso de la CNT ya estuvo marcado por las irregularidades. A continuación, hubo un escándalo en el seno de la CNT que dio forma a muchos de los actuales problemas. Este escándalo comenzó en 2008 e implicó la compra de votos por la Federación Local de Sevilla y otros actos anti estatutarios, tales como doble afiliación y el ayudar a una organización paralela que participaba con representantes en los comités de empresa. El escándalo condujo a una investigación interna que terminó en la expulsión de varies individues de dicha organización. No obstante, tal como las cosas progresaron en Sevilla y la organización regional andaluza, resulto que, en realidad, comenzó ahí un conflicto sobre la futura dirección de la organización. Quienes ostentaban posiciones de autoridad y liderazgo en los Comités respondieron a las crecientes críticas sobre lo que estaba pasando con diversas expulsiones.
Una de las personas implicadas en estos conflictos internos fue el abogado, Escribano, que ahora está denunciando a varios sindicatos de la CNT-AIT. Este abogado fue uno de los anti-héroes de la primera serie de purgas que tuvo lugar en la región de Andalucía. Fue inhabilitado por les compañers de este sindicato pero, después de un tiempo, instancias más altas decidieron dar un ultimátum al SOV de Sevilla: aceptar plenamente a Escribano como afiliado, a pesar de las amenazas que él había hecho a otres miembres, o ser expulsades de la CNT.
Con estas maneras, varios sindicatos radicales de la región andaluza fueron expulsados o acordaron marcharse. A continuación, otros sindicatos de esa Regional decidieron mantener contactos con estos sindicatos desfederados, prefiriéndolo a tratar con los sindicatos que comenzaban a dominar la región.
Después del X Congreso, había más purgas a la vista –algunas tuvieron éxito, otras no. Varios sindicatos abandonaron la organización y continuaron como grupos locales. Una Regional entera (Levante) fue expulsada más adelante, pero de forma no acorde con los Estatutos de la CNT-AIT. Por tanto, no se puede decir que la Regional de Levante fuera expulsada correctamente, sino solamente que las entidades que dominan la actual CNT-R una vez más incumplieron los estatutos de la CNT-AIT.
Acciones anti-estatutarias contra la AIT
Al mismo tiempo, la CNT-AIT, cuya facción CNT-R fue miembro hasta hace poco tiempo, se enfrentaba a varios retos contra sus estatutos debido a las prácticas de la facción CNT-R que, por virtud de las purgas y prácticas, se había convertido paulatinamente en la facción dominante. Una de las numerosas violaciones de los estatutos de la CNT-AIT fue el incumplimiento de acuerdos vinculantes con la AIT, que tuvo lugar de una manera anti estatutaria. Los estatutos de la CNT-AIT señalan claramente que es miembro de la AIT y que los acuerdos presupuestarios requieren que el Tesorero pague las cuotas de la AIT de las cuotas de cada afiliade. Sin ningún acuerdo organizativo, el Tesorero, de acuerdo con el Secretario, retuvo las cuotas que se iban pagando por la afiliación en diversas ocasiones. Esto fue un grave incumplimiento de su mandato y sus obligaciones estatutarias, para lo cual recibió consentimiento tan sólo en diciembre de 2015, durante el XI Congreso de Zaragoza.
Durante este tiempo, numerosos sindicatos de la CNT-AIT se quejaron a la AIT de que la organización había vuelto a las andadas y se enfrentaba a su expulsión de la AIT debido a las acciones anti estatutarias de la ejecutiva que, desafortunadamente no podía considerarse representante de la organización. Hablando de acciones anti estatutarias, debería especificarse que les ejecutives, que venían de la facción CNT-R, incumplieron tanto los estatutos de la Asociación Internacional de los Trabajadores como los de la CNT-AIT.
Los sindicatos de la CNT-AIT consideran que lo que ahora es la CNT-R creó una facción anti estatutaria en el seno de la CNT-AIT creando, por tanto, una escisión. La CNT-R ignoró muchas de las obligaciones estatutarias de la CNT-AIT y provocó que varias organizaciones fueran expulsadas o se marcharan.
El XI Congreso de Zaragoza declaró sus intenciones hostiles de dividir también a la AIT. Su idea era la de ignorar los estatutos y acuerdos vinculantes de dicha organización y celebrar un congreso anti estatutario para “relanzar” la federación internacional. Según este plan, el mismo hecho de este acuerdo significaría que la CNT-R rechazaría reconocer a la mayoría de las Secciones de la AIT como parte de la misma.
Tras declarar públicamente sus intenciones de ignorar los Estatutos vinculantes y de intentar dividir y re-crear la AIT, fue evidente que esta organización no podía, de hecho, continuar en la AIT ni reclamar el legado de la CNT-AIT.
En 2016, la AIT declaró que la CNT había dejado la AIT por voluntad propia (al decidir no cumplir con sus estatutos) y asimismo tuvo que ser expulsada (por intentar dividir y crear una organización paralela). Al mismo tiempo, reconocimos que muches compañeres de España, tanto de dentro como de fuera de la organización, aún seguían los estatutos de la CNT-AIT y deseaban permanecer como Sección Española. No obstante, para que ocurriera tal cosa, necesitaban declarar que la facción reformista no era, de hecho, la CNT-AIT.
Denuncias judiciales
En 2018 se presentaron denuncias contra varias organizaciones de la CNT-AIT, contra un Ateneo Anarquista y tres personas individuales. Cada denuncia busca 50.001euros por lo que llaman daños morales. La denuncia se apoya principalmente en declaraciones supuestamente injuriosas contra la CNT-R.
Varias personas anónimas de la CNT-R que no tienen la valentía de revelar públicamente sus identidades, aparecen en algunos fórums populares de internet y han intentado dar a entender que estas denuncias son algo normal, similares a las denuncias presentadas en 1985 contra lo que entonces era la CNT-U (posteriormente CGT), con relación al uso de las siglas CNT.
Hay numerosas razones por las que esto no es verdad.
*La CNT-R no ha denunciado a la CNT-AIT. Ha denunciado a varios de sus sindicatos. Por lo tanto, no se puede ver como un caso contra la CNT-AIT.
*La CNT-R no ha presentado una denuncia para declarar que la CNT-AIT no tiene derecho al uso completo de las siglas CNT. La CNT-R presentó una denuncia contra sindicatos individuales, reclamando dinero por “daños morales” citando varios artículos en internet y pidiendo compensación monetaria por los daños causados por el uso de las siglas CNT.
*La CNT-R no reclama derecho exclusivo a las siglas CNT. La CNT Catalunya, que fue expulsada hace más de 20 años, ha estado usando libremente esas siglas durante décadas pero no es objeto de ninguna denuncia. Del mismo modo, numerosas organizaciones a lo largo de España usan este nombre y no han sido objeto de denuncias. Las denuncias se relacionan con las organizaciones que la CNT-R desea destruir.
Por lo tanto, estas denuncias son bastante diferentes de la denuncia iniciada por Gómez-Casas en el 85. La primera denuncia fue contra toda una entidad organizativa por el nombre y los derechos que conllevaba pero no incluían ningún elemento punitivo.
Las denuncias actuales no son contra la CNT-AIT sino contra sindicatos individuales, un grupo anarquista e incluso individues, y el peso del caso recae en la llamada difamación de la CNT y su reputación. En vez de simplemente intentar demandar que no se puedan usar las siglas CNT, están usando coacción extrema contra individues. Bajo la ley española, si dicho sindicato no tiene fondos para pagar las deudas o los juzgados, les Secretaries de esas organizaciones se considerarán que responden a título personal. No poder pagar puede significar terminar en prisión.
No obstante, si se miran las denuncias de los 80 y sus resultados, el hecho es que estas batallas legales no fueron contra individues o sindicatos individuales y, por ello no se trató de intentos de vendetta. No buscaban la ruina económica de la otra parte, no intentaban violar el derecho de expresar libremente las opiniones ni implicaban la posible pérdida de libertad de ninguna persona. Finalmente, la CNT-R ha apelado al estado en estos casos actuales para que actúe como co-demandante.
Lo peor de todo, las denuncias no fueron objeto de acuerdo realizado por ninguna asamblea nacional de la CNT-R sino el resultado de una decisión ejecutiva con el pretexto de “defender a la CNT”. No es que tales denuncias hubieran sido mejores aunque las hubiera llevado a cabo la afiliación general.
Defensa de la CNT-AIT
El Secretariado de la AIT considera que la defensa de la CNT-AIT es más que la simple defensa natural de nuestra Sección Española, que resulta de las prácticas de la solidaridad que la Internacional siempre ha mostrado cuando sus Secciones están siendo reprimidas o atacadas.
La defensa de la CNT-AIT es también la defensa de muchos otros temas. Como la defensa de la libertad. Es absolutamente inaceptable que se tomen medidas punitivas contra gente libertaria por el “crimen” de permanecer fieles a sus creencias y por expresar sus opiniones.
Muchas personas y organizaciones han expresado opiniones contrarias, o representado equívocamente a la AIT y a su afiliación. Pero la AIT no ha buscado el uso del estado para castigar a dichas personas. Les compañeres de la AIT que han escrito críticas por las que han sido denunciades han estado de acuerdo con estos textos en asambleas y los han firmado. Esto debería representar un vivo contraste con las prácticas de algunas personas que escriben largas historias de manera anónima pero dando a entender que representan las posturas de organizaciones. Esta gente ni siquiera asume la responsabilidad de sus propias palabras.
La defensa de la CNT-AIT es también la defensa de una forma de organización libertaria de España, basada en sólidos principios, por oposición a la deriva actual de la CNT-R, que tiende al verticalismo, el profesionalismo y el ejecutivismo.
Finalmente, la defensa de la CNT-AIT que se basa en la ética anarquista, como opuesta a la simple ética de clase, es una defensa de los valores que los anarquistas expusieron contra la orientación marxista de la primera internacional. Un conjunto de valores que no busca reducir la lucha al campo material y que pone el acento en el anti estatismo y la libertad.
Las tendencias actuales han ido minando estos puntos en nuevos intentos de combinar varias tendencias, tanto estatistas como anti estatistas, en organizaciones “de clase” más neutras. Buscan hacer esto para aumentar sus números pero, mientras se esfuerzan en ser más numerosos, han estado cediendo sucesivamente en posiciones más claras.
La CNT-AIT como la propia AIT continúa manteniendo sus ideales, a pesar de los recientes ataques de la CNT-R, que han sido vergonzosamente apoyados por quienes proponen un sindicalismo neutro.
El Secretariado de la AIT contempla esta situación como una desgracia en la que la CNT-R ha intentado continuamente estrangular a la AIT y a su Sección Española. En lugar de, simplemente, irse de la AIT o de organizar una facción en su seno, intentó (sin éxito) hacerse con ella y terminó atacando a les compañeres que han mostrado su solidaridad con elles durante años. En vez de dejar que la CNT-AIT se dedique a sus asuntos, intentan destruirla económicamente. Y después de años de acosar desagraciadamente a las organizaciones que consideran “demasiado pequeñas” o “demasiado anarquistas”, buscan el apoyo de pequeñas organizaciones específicamente anarquistas para su proyecto paralelo.
Mientras tanto, nosotres declaramos que no vamos a permitir que nada de esto impida nuestro trabajo en curso.
La Secretaria también desea agradecer a los numerosos colectivos libertarios de España y de otros países que han sido solidarios con nuestres compañeres y se niegan a seguir la deriva.
Laure Akai
Secretaria General de la AIT
6 de mayo de 2018

PRIMER DE MAIG, NO OBLIDEM…QUE TOT HO PODEM ACONSEGUIR!

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 6:37 pm on dijous, abril 19, 2018

 

PRIMER DE MAIG, NO OBLIDEM…QUE TOT HO PODEM ACONSEGUIR!

Com cada any, primer de maig i eixim al carrer a retrobar-nos. Encara que les institucions i l’estat han intentat amb tota mena de maniobra de confusió que oblidem la gènesi d’aquesta cel.lebració, nosaltres recordem cada any als anarquistes assasinats per part de l’estat a Chicago en 1886.

No oblidem que molts dels drets laborals que perduren fins avui son gràcies a aquestes lluites i, pels mateixos  mitjants es deuen de, no sols seguir defenent, sinó també arrabasar a l’estat i al capital la nostra llibertat.

La ferramenta és el sindicat i el sindicat és bàsicament solidaritat. Sols així s’entén el suport mutu i l’acció sense intermediaris (acció directa). Recuperem la vaga. Penseu en aquelles vagues que duraven setmanes, mesos, … i no hi havia nevera a casa! Els treballadors i treballadores menjaven a les places dels pobles del que hi havia, que seria ben poc.

La Canadiense és un clar exponent. Una vaga que va constituir un dels majors èxits del moviment obrer. Una vaga de 44 dies. S’aconseguíren millores salarials, la readmisió d’obrers acomiadats, l’alliberament de mils d’obrers detesos durant la vaga i el Decret de la jornada de vuit hores de treball, convertint a Espanya en el primer estat que promulgava aquesta reivindicació obrera.

I qué tenim ara? Una llei que regula les vagues. “Vagues” d’una hora, de dos, com a molt d’un dia, amb seveis mínims…comedietes de cara a la galeria i la gent morint-se als talls, precarietat, injustícia, salaris miserables, preus alts, atur, pensions ridicules…

Però qui va pactar tal llei que permet derrotar i soscavar les vagues abans de que comencen?

El govern de torn, la patronal i aquells que s’autodenominen “sindicats majoritaris”. Aquestes empreses (sí!, empreses amb molts empleats!) que diuen defendre la nostra causa i mai estaran en la solució, perque, sencillament,  són part del problema. Les reconversions industrials, els tancaments d’empresa, la legalització de les ETT’s, les reformes… i, en definitiva, els pactes, sempre contraris al interessos de la classe treballadora, fets per aquestos buròcrates durant tota la “democràcia” ho corroboren.

Però és primer de maig. Tot això és palla! Tots i totes nosaltres ho podem canviar. No ens donem compte del poder que tenim: una vaga general tan sols d’una setmana ben organitzada i n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries. No som conscients de que la por i la comoditat són enemigues de la solidaritat. Oblidem que tot el que ens rodeja és fruit d’un treball. Un treball que no té per que ser capitalitzat amb diners. Un treball fet per nosaltres, que el podem organitzar o orientar d’altra manera. El treball, el nostre treball. La vida, les nostres vides. La llibertat, la nostra llibertat. La pau, la nostra pau… Això és el que està en joc! Nosaltres, tots nosaltres i el planeta on habitem, que ja ens dona sobrades  mostres de que no pot aguantar més i cal canviar obligatòriament de sistema.

1er de Maig. És hora d’organitzar-se i lluitar!

Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta

 

COMUNICAT DE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA DAVANT LES CONCENTRACIONS EN DEFENSA D’UNES PENSIONS DIGNES, CONVOCADES PEL 17 DE MARÇ

Filed under: General — cntaitmarinaalta at 11:41 pm on divendres, març 16, 2018

COMUNICAT DE LA CNT-AIT DE LA MARINA ALTA DAVANT LES CONCENTRACIONS EN DEFENSA D’UNES PENSIONS DIGNES, CONVOCADES PEL 17 DE MARÇ.

El Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta vol manifestar la seua solidaritat i recolzament a qualsevol tipus de lluita que vaja en defensa d’unes pensions públiques dignes.

Que una societat cobrixca dignament les necessitats de les persones que, per edat o per malaltia, no poden ni han de treballar és una de les millors mostres del seu nivell de civilització. En el debat de quin sistema de pensions volem, com en el de quina educació o quina sanitat a la qual aspirem, o es pren el camí de el “tant tens tant vals” o s’opta pel suport mutu i la solidaritat. Les retalladles contínues que sofreix el sistema de pensions en les últimes décades no s’han justificat obertament amb raons ideològiques, sinó que s’han embolicat en vestidures comptables i aritmètiques, com si la seua manera de fer els comptes, interessada i parcial, no influís en el benestar o el sofriment de la gent. En aquest contexte, la pujada del 0’25 %, més que una eufemística congelació, és un insult.

Se’ns diu que “hi haurà més persones jubilades per cobrar i menys persones per cotitzar”, que  “la vellesa s’allarga per que la qualitat de vida és millor”, que ”no es pot gastar més  del que entra”, que “per a guanyar competitivitat cal reduir les cotitzacions socials i perqué augmente l’ocupació cal abaratir els costos que tenen les empreses en contractar”…

El que no se´ns diu és que, amb la gent aturada més els inmigrants als que donen amb la porta als nassos els eixirien els comptes de sobra, perque feina hi ha per a tots (tan sols hi ha que passetjar per la muntanya per adonar-se’n o repartir la poca que diuen que hi ha!)

El nombre d’anys que una persona cobra amb la seua pensió influeix en les despeses de la Seguretat Social, però d’altra banda influixen en els ingresos del sistema la contínua baixada de salaris, el treball precari, l’atur juvenil, els aturats majors de 45 anys exclosos del “mercat laboral”. Els augments de productivitat també poden influir en els ingressos i despeses del sistema públic de pensions. Però, per això, l’augment del que es produeix hauria d’incrementar els salaris i les cotitzacions socials i no solament, com fins ara, els beneficis empresarials.

Per què al dret a unes pensions dignes se li exigeix un equilibri entre cotitzadors i pensionistes que a altres partides de l’Estat no se li demana? Els ingressos que proporciona a l’Estat el Ministeri de Defensa són iguals a les despeses que ocasiona? I la Casa Reial? I la classe política? I els sindicats subvencionats? Qué hi ha de les exempcions i privilegis de l’Esglèsia? I el rescat als bancs? … Però ens venen que l’Estat ha de gastar menys en pensions i així: augmenten l’edat de jubililació (cotitzar més i cobrar menys temps) , s’amplien els períodes de còmput per a calcular la pensió reduint la seua quantia, s’exigeixen més anys de cotització per a poder tenir dret a la pensió….

Els “experts” proposen  a major esperança de vida, menor pensió. A aquesta manera de castigar-nos li criden el Factor d’Equitat Intergeneracional. Tanmateix, parlen  del Factor de Sostenibilitat  quan baixen les pensions o les congelen. Per a rematar, després de deixar sense valor els nostres drets adquirits durant anys, aquests ben pagats “professionals” afegeixen  que des de l’estat s’han de recolzar i fomentar els sistemes privats de pensions perquè els ciutadans (que puguen) complementen la seua (escassa) pensió pública. Ells “proposen solucions”, però la solució és molt més senzilla. Que se´n vajen tots a casa!

No ens fan falta per a res! La CNT-AIT ha demostrat que es pot viure sense intermediaris i professionals de la “protecció”.

Treballem i cotitzem durant tota la vida. És irrenunciable el dret a una pensió en base únicament a assegurar el benestar en la nostra vellesa. Les pensions s’han de finançar amb les contribucions empresarials i financeres i les pensions han d’augmentar (els seus beneficis no han deixat d’augmentar mentre els nostres salaris estan en caiguda lliure). És clar que les pensions no són una prioritat de l’Estat (no així com el pagament del deute, introduït en la Constitució quan ho va exigir la classe empresarial). Les pensions, al costat de la sanitat i l’educació públiques i el suport a la dependència han d’estar en el primer lloc entre les despeses de la societat. Més que res, perque  les pensions públiques han de ser un mirall de l’aritmètica de la solidaritat.  Els sistemes privats de pensions no han de tenir cap suport públic. Aquestes mesures per al repartiment de la riquesa que la col.lectivitat produeix, han d’anar parelles a mesures per al repartiment del temps de treball i de reducció de l’atur. La classe treballadora ha vingut assistint a la reculada de les seues condicions laborals i de vida en els darrers 45 anys; elmateix temps que porta la lluita obrera trobant-se a faltar.

Pel repartiment del treball i la riquesa, lluita per unes pensions dignes!

És hora d’organitzar-se i lluitar!

VISCA LA CNT-AIT

PER LA REVOLUCIÓ SOCIAL, PER L’ANARQUIA.

Next Page »