El príncep de la boira, de Carlos Ruiz Zafón

El pallasso diabòlic (el dolent de la novel·la)

Vet aquí un llibre amb molts aspectes bons però també amb algun petit detall a millorar. Pel que fa a les coses bones, tinc molts aspectes a destacar. Primerament, a mesura que vas llegint la novel·la, t’enganxa la gran capacitat que té de transmetre emocions, sobretot la por.

També m’agradaria subratllar que en el llibre existeix una trama principal i unes altres de secundàries que, aparentment, semblen independents de la principal. Quan avances en la lectura, t’adones de la manera tan bona que té l’autor d’interconnectar les trames secundàries per resoldre la principal. Aquestes connexions van fer que tingués la típica sensació que tot encaixa i et deixa molt “complet” –és una percepció difícil d’explicar. Finalment, vull ressaltar el final, que et deixa bocabadat. En cap moment dona cap pista i sorprèn molt.

La novel·la també té algun detall fluix, com per exemple que en alguns moments abusa de la ficció. Si esteu pensant a llegir un llibre de misteri, interessant i amb moments de por, el recomano, aquest és ideal!

Celia López (4t ESO)