COSETES, XORRADES ,…-De l’anècdota a la categoria.
PROHIBIR, PROHIBIR-HO TOT, QUE S’ACABA EL MON,BURÒCRATES. 1-febrer-
1.- Els metges demanen a la DGT que es prohibeixi fumar si condueixen.(nota 1)
Ja està prohibit, ara, que el conductor fumi si li afecta la visio, l’estabilitat de moviments i l’atenció permanent en la conduccio-
Aquesta societats “científiques”, de les quals ningu sap cap activitat, estan formades per “burrus”, encara que tinguin el títol universitari de metge, o per burrocràtes que no tenen feina. I a més, deixen moltes mes coses a prohibir, que son mes perilloses que fumar dos cigarros en un viatge de 500 km.
Per exemple, jo els hi proposaria que facin moltes mes prohibicions, que si poden i fan alteracions greus en l’estabilitat i atencio permanent i única en la conduccio. Per exemple:
a)- beure aigua. Altera molt mes que fumar un cigarret. Caldria prohibir la venda d’aigua a les botigues de les benzineres. I cal que afecti a tots els qui van al cotxe. (la dona, la sogra, els nens, els germans, els pares, els avis, amics, etc.) Tothom que passi set. Que es beguin tota l’aigua que vulguin quan posin benzina o diesel i els cotxes estiguin parats.
b)- Dopar-se. snifar, fumar porros, cocaina, heroina, i altres drogues perque son molt mes perilloses que un cigarret. Però les societats aquestes “científiques” no en diuen res. Estan obseses amb els cigarrets.
c)- No es pot parlar mentre es condueix. Canviar de cantó la cara, a la dreta o al darrera, per a contestar preguntes dels nens, sogres, pares, amics es molt mes perillos que encendre un cigarret. Fora millor, clínicament, que ningu dels presents al cotxe pugui parlar, per no alterar els nervis dels conductors. Se sugereix que s’inclogui també al Reglament de Circulació, que tots els qui vagin a un cotxe, inclòs sobretot, el conductor, es posin un llarg esparadrap a la boca, que els impedeixi parlar mentre el cotxe circuli.
d)- Tots els mòbils han d’estar desconectats i sense possiblitat de funcionament mentre s’està a la carretera o als carrers. El só de les trucades, al mobil del conductor o a qualsevol del passatger, pot alterar greument al conductor.
e)-No pot funcionar cap GPS. La mirada distreta de la carretera per veure el GPS, es un greu perill.
f)- No pot funcionar la ràdio, ni que es vulgui posar música, sentir un partit de futbol, les noticies o qualsevol programa. Pot alterar el conductor.
g)- N es poden col.locar DVD’s, ni antigues cassettes, mentre el conductor condueix. L’alteracio de l”atencio del conductor pot ser greu.
Totes aquests mesures, com la prohibicio de fumar un cigarret al conductor, han de ser vàlides encara que es produeixin retencions, per molt temps que puguin durar. La seguretat es prioritària sobretot, com el 155.
En fi, tots hem de col.laborar amb noves idees del TBO que facilitin l’atencio permanent del conductor a la conduccio-Els burrocràtes estaran contents, amb mes prohibicions, fins que ho prohibeissin absolutament tot. Es tracta d’eixamplar el 155 a moltes mes activitats.. A mes els cotxes seran mes barats, doncs ja no caldrà que tinguin ràdio, musica, GPS de sortida, i passaran a ser complements variables que podran cobrar per separats els concessionaris.
Nota 1.- La Vanguardia 29/1- Els metges demanen a la DGT que es prohibeixi fumar si es condueix.- 29/01/2018 12:53
Madrid, 29 ene (EFE).- Los médicos han pedido por carta a la Dirección General de Tráfico (DGT) que se impulsen campañas de concienciación entre los conductores fumadores y que no se permita fumar dentro del vehículo, independientemente de quién viaje en él.
Actualmente, el Reglamento General de Circulación no exime del consumo de tabaco mientras se conduce; sólo refleja que el conductor está obligado a mantener su propia libertad de movimientos, el campo necesario de visión y la atención permanente a la conducción para garantizar su propia seguridad y la del resto de los ocupantes del vehículo y usuarios de las vías.
Para los miembros de las sociedades científicas (“???”) que han suscrito la carta -la Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria (Semergen), la de Neumología y Cirugía Torácica (Separ) y la de Medicina de Tráfico (SEMT)-, esos requerimientos pueden verse afectados por el consumo de tabaco mientras se conduce.
En la misiva, las tres sociedades científicas piden que no se fume durante la conducción porque, según la doctora Esther Redondo, coordinadora del grupo de trabajo de Actividades Preventivas de Semergen, el consumo de tabaco afecta a la capacidad refleja, motora y cognitiva del conductor y puede ocasionar accidentes de tráfico.
Fumar dentro de un vehículo, según Fernando Pérez, presidente de la SEMT, perjudica la salud del propio conductor y disminuye su capacidad de concentración, ya que puede ocasionarle cefaleas, cansancio, fatiga, elevación de la presión arterial y mala oxigenación.
También es nocivo para los acompañantes o fumadores pasivos, al encontrarse éstos en un habitáculo pequeño, mal ventilado y estar expuestos a una concentración de humo treinta veces superior a las de una vivienda.
Por eso, el no fumar en el coche, según el doctor Carlos Jiménez, presidente electo de Separ, “redundaría en una mejora de la salud y en un incremento de la seguridad vial”.
Los médicos recuerdan que las distracciones han supuesto un 32 % de las víctimas por accidentes de tráfico en 2017, y que más del 60 % de los accidentes se deben a la pérdida de contacto visual con la carretera.
Además, según el coordinador del Grupo de Trabajo de Tabaquismo de Semergen, José Luis Díaz-Maroto, el tabaco, considerado como una distracción al volante, ‘obliga’ al conductor a conducir con una sola mano, mientras busca el cigarrillo, lo aproxima a la boca, busca el mechero y enciende el cigarrillo o si va echando las cenizas por la ventanilla del vehículo.
Sostener el cigarro impide, además, abrir totalmente la mano y coger el volante con seguridad, según los médicos, que calculan en 4,1 segundos el tiempo medio para encender un cigarrillo.
En esos segundos se recorren 113 metros a 100 Kilómetros por hora, una velocidad que requiere de una distancia aproximada a un campo de fútbol para detener el vehículo que se conduce.
A esto hay que sumar que el encenderse un cigarrillo al conducir aumenta en casi un 50 % la posibilidad de producir un incendio. EFE
2,- MES DE 40.000 Containers de les escombararies a Barcelona.
El nombre de containers em sembla una mica excessiu. Vaja, una mica massa.lona. Els burròcrates de l’Ajuntament de la Col aspiren a “millorar” ,segons la seva miopia total,la neteja amb mes containers.
A Barcelona, a finals del 2016, hi havia 40.459 containers, segons l’Anuari estadistic de Barcelona, d’Estadistiques de l’AJuntament. El 2015 hi havia 40.184 i a finals del 2013, 40.817. Em semblen unex xifres d’abracadabra, bestials.
A Barcelona, estem estabilitzats de poblacio. 1,609 milions de persones a finals del 2o016, 1,605 milions el 2015, o 1,611 a finals del 2013.
La mitjana de poblacio barcelonina per container es manté, doncs, al voltant del 40,0- Bestial. Per cada 40 habitants hi ha un container.Em sembla una xifra massa baixa. Tot el que no signifiqui el doble, uns 80 habitants/contianer, em sembla un exemple d’una realitat ineficient, i ineficaç, totalment. No podriem funcionar amb 20.000/21.000 containers solament?
Recordeu que un 19% de la poblacio de Barcelona es superior als 70 anys.Segur que generen molten menys escombraries que les persones de menor edat.
Barcelona té una superfícies total de 10.206 hectàrees, en total, inclosa la superficie dels habitatges, hospitals,col.legis, jardins, empreses, etc. Doncs els 40.859 containers signifiquen 4 containers per hectària total barcelonina. Una passada.Un excés? Crec que sí.
Les escombraries selectives (les que teoricament s’han de posar en caontainers específics, segons la munio de campanyes de propaganda fetes….) resulta que nomes signifiquen el 28% de les escombraries recollides.
Percentatge en descens, per cert, els ultims anys. La gent s’està fartant de tanta pel.licula, de tanta pressumpta selecció a fer pels ciutadans, i està tornant a posar-les totes a un unic container. Molts dels containers que sobren son els dedicats a tantes subdivisions que la gent se n’ha fartat. El cost dels camions recull-escombraries (una empresa madrilenya, per cert, Fomento Obras y Construcciones) es va disparat cap amunt, i el temps que triguen en passar i alçar tants containers ha augmentat fortament, aixi com el temps de deixar inoperatius els carrers dels barris de Barcelona.
Un altre problema ,in crescendo, de la ciutat, dels habitants barcelonins, que s’agreuja en lloc de disminuir.
3.- SEMÀFORS .
37.289 a finals del 2016.36.500 a la ciutat de Barcelona, a mitjan 2015. 36.185 a finals del 2013. Un gran creixement, inutil, que alenteix la mobilitat. Posats 3 semàfors consecutius en 20 metres en alguna rotonda, i un absurd tercer semàfor verlmell a l’entrada d’una de les entrades de les Rondes. De bojos.
Vaja,una mica menys que contenidors d’escombraries. Però amb un altíssim augment, any rera any. Menys mobilitat, es clar. Deu n’hi do, també, l’elevadíssim nombre de semàfors, i sobretot la progresiva ampliacio de la durada dels pasos de peatons i la conseguent reduccio (en 6 segons!!!!!) del temps de durada del verd per al tràfic de cotxes, motos i busos.
Mitjana de 43 habitats per semàfor. Senzillament els burròcrates s’han tornat mès bojos. Algú creu que una ciutat moderna pot tenir mobilitat amb aquesta baixissima mitjana, de 43 habitants/semàfor? El cost es inaguantable, i el servei afegit es pràcticament nul.
La semaforitis dels burrocrates i burroalcaldesa de l’Ajuntament de Barcelona, està apropant BCN a Buenos Aires, la ciutat mundial amb menys habitats per semàfor. En canvi s’allunya mes i mes d’Asuncion, capital del Paraguai, que nomes tè 400 semàfor.s, quan la seva població es de 525.000 habitants, Ni tant, ni tan pocs, en el just mitjà estaria la virtut.
Les teories dun gran urbanista holandes, partidari de l’Espai compartit, amb reduccio notable de semàfors, senyals, va tenir gran èxit a Txequia, des de Praga a ciutats mitjanes i mes petites, millorant-se molt la mobilitat, sense augmentar els accidents, per la superior atenció i respecte que es donen entre vianants, motos i cotxes, en lloc de la paràlisi mental que comportava la munió de semàfors. La Unio Europea va assumir el 2017 el proiecte d’espai compartit, per a impulsar-lo a molts llocs de l’Europa Unida.
A Alemanya, iniciat a Ausburg, estan posat senyals de colors,equivalents a semàfors, a terra, als creuaments,sobretot, de tramvies i vianants, atès que la majoria de vianants son adictes al mòbil, i no se n’assabenten del que indiquen els semàfors tradicionals, elevats a l’alçada mitjana de les persones o molt mes amunt.
AIxò dels semàfors, como els containers, han d’analitzar-se per gent creativa,enginyers,urbanistes, atès que se segueix, tontament, la teoria delss burrocrates, augment, mes augment, mes cost, mes augment,,,,,,i menys servei,menys utilitat, menys movilitat a les ciutats. El manà dels burròcràtes, l’acumulacio, el creixement indefinit d’estris a l’espai public, superant ja la congestió i amb efectes nocius per a la indispensable mobilitat urbana.
Imaginació de gent preparada y ben formada universitàriament i a la vida real, deixant de banda els burròcràtes anclats en el passat repetit a l’infinit, sense cap imaginacio ni voluntat de repensar les coses de manera creativa, eficient, i sense càrregues suplementàries per a la ciutadania. AIxò dels containers selectius s’ha demostrat que es un “gran fiasco” i es urgent una reforma total, sense que hi intervinguins els burrocràtes ni les companyies prestadores de serveis, mes conservadores que l’extrema dreta dels Cs’s i del PP.
Andreu Serra, 1/2/2018