Ni oblit ni perdó – Les seus i els dirigents de Sabadell i de la Caixa

El catedràtic d’economia illenc, ben preparat, Guillem Lopez Casanovas publicà el 8/6 un article important i interessant a l’Ara. (Els moviments de dipòsits bancaris durant els fets d’octubre del 2017-Els canvis de seu de les entitats bancàries poden ser comprensibles per evitar el risc sistèmic d’una ciutadania poc informada financerament,Guillem López Casasnovas, Ara.ad, 8/6, https://www.ara.ad/firmes/guillem_lopez_casasnovas/moviments-diposits-bancaris-durant-octubre_0_2249175090.html)

Per la seva prudència habitual , sempre ha estat una mica poruc i molt “diplomètic”, i afirma, a mes de moltes altres coses força interessants, que “els canvis de seu de les entitats bancàries poden ser comprensibles per evitar el risc sistèmic d’una ciutadania poc informada financerament”.

Em sap greu però això , i molt menys els clients, no expliquen els canvis de seu-estrictament politics i espanyolista, dels canvis de seu de Sabadell i la Caixa.

Els canvis de seu de Sabadell i la Caixa no són, ni poden ser, en absolut, comprensibles, ni tecnicament, ni comercialment ni identitàriament .

A part dels màxims gestors d’ambdues entitats catalanes, el decret Guindos, demanat per Isidre Faine i Josep Oliu, el frivol, fill de l’extraordinari i prudent Joan Oliu,, de manera urgent, i que es ilegal, atès que per decret madrileny no es pot derogar la legislacio mercantil!! a Rajoy-Guindos, es donaren les trucades del Borbó reiet a amics i coneguts seu de grans empreses, i les de el govern Rajoy, amb la retirada de cop de tots els diposits a la Caixa i Sabadell de les grans empreses espanyoles i de totes les empreses publiques espanyoles, el 80% dels quals es posaren a Madriz (Santander, BBVA, Bankia i encara segueixen…

No va ser el procès,..no,
va ser el desgovern anticatalà de Madrid i els empresaris ecspanyols i els botiflers d’aci).

Aviat farà dos anys de la perversa maniobra ecspanyola, espanyolista, i antidemocràtica, sense que els govern del Psoe, of course, no hagin decretat el boomerang, el retorn de les seus socials a Catalunya de manera inmediata.

Per exemple, la Caixa, si seguis sent una Caixa (com Unicaja, Ontinyent,Ibercaja, la Kutxa, Pollensa) ,per a marxar, fotre el camp de Catalunya per a la seva seu social, el 2017, hagues estat obligada per la Llei de Caixes de Catalunya, vigent encara,a demanar-ho al Govern de la Generalitat, i, per descomptat,t, s’hagues denegat totalment pel govern de la Generalitat, que es el nostre màxim i democràtic govern, el govern de Catalunya.

L’intent de Faine i de les patums patam de la Caixa fa anys i panys, des del temps d’en Vilarasau – gran gestor, aixó si, a diferència de Faine,..que ho va intentar plant als seus amics de Madrid i del PPPSOE, i fins i tot, va intentar aproximacions al President de la Generalitat al respecte. Les respostas inmediates dels Presidents Pujol i Mas van ser totals: mai es concederia una aprovacio de la Generalitt per fugar-se a Madrid o a qualsevol lloc fora de Catalunya. Mai dels mais.

Vist el seu comportament en 2 anys, sembla del tot necessari fer-se notar, efectivament, front els rectors de la Caixa i de Sabadell.

Es tracta de retirar, abns del mes d’octubre, un cop passat l’estiu central de juliol i agost, el maxim de diposits propis mantinguts a la Caixa i/o al Sabadell. Pero no solament diposits, tambe donar de baixa les targetes de crèdit, traspassar els fons/plans de Pensions (gratuit i rapid), els dipòsits de valors, etc. etc.etc.

I on dur-los o que gestionin el trasvassament?

A les notres entitats financeres pròpies i que mai s’han mogut de Catalunya, com ho son la Caixa d’Enginyers, Caixa de Guissona,.. ) i/o a les entitats estrangeres operants a Catalunya (ING, Deutsche Bank,…Caja Laboral Popular, la potentissima Kutxa basca,..), que ofereixen serveis ,operacions d’actiu i de passiu, comissions, mes baixes de les que aplica la Caixa..i el Sabadell..

.
Les Assemblees d’accionistes de Sabadell i la Caixa haurien d’exigir el retorn de la seu social a Catalunya, abans d’octubre 2019, dos anys desprès, i davant la previsible negativa dels ben millionariament remunerats dels membres dels Consells d’Administracio, …

presentar peticions de cessament dels dos presidents i dels que manen a l’ombra

(Faine, el notari jubilat psociata columnista sectari de la Vanguardia despres de ser articulista propsociata sectari tambe al Periodico, el Comte de Godo, que com els altrs no representa a ningu, a sí mateix, i cessament també del conseller delegat actual de la Caixa, madrilenys,espanyolista, provinent de Lheman, es a dir, no precisament de l’activitat financera amb particulars de cap lloc.).

El mateix per al frívol Josep Oliu, (i els 3 seus amiguets de l’ànima )el destructor de l’imperi financer creat per moltes generacions de directius i presidents sabadellencs, entre els quals el gran financer català, Joan Oliu, pare, al qual dissortadament, el seu fill ha sortit totalment oposat)Josep Oliu ja ha col.locat el seu fill com director de la divisio inmobiliària…………

I fer el mateix amb els actius i pasius finances que tenim amb Banco Santander i BBVA, dos oligopolis espanyols, espanyolistes i anticatalans, d’ideologia i de facto.

Ni oblit ni perdò.

Però amb accions de trasvassament el mes massiva possible de diposits i altres serveis a les entitats catalanes puixants que tenim (Caixa Enginyers, Guissona) o a la banca estrangera present i operativa a Catalunya

Sabadell i la Caixa han estat entitats financeres catalanes sempre, des de la seva fundació, fins el octubre 2017, i son moltissimes les generacions de catalans que les han fet importants. I ho tornaran aviat a ser, el que sempre havien estat.

Fainé, Josep Oliu i amiguets: ni oblit ni perdó.
Accions del magnific poble català.

Andreu Serra
10 juny 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *