NOSTÀLGIA , Jordi Pujol i Soley, Associacio Serviol -14 febrer

Nostàlgia, de què? Nostàlgia d’Europa. De més coses. Però també d’Europa.

Aquest comentari ve motivat perquè és un fet que Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes relatiu durant els últims vint anys. En part perquè hi ha nous centres de poder en el món. Amb els USA ja consolidats després de 1945 però amb una Àsia emergent, especialment la Xina. I perquè la Unió Europea ha perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor model social i polític del món, però cada cop grinyola més.

Aquest comentari també ve motivat per un altre fet. D’ordre personal. I és la sorpresa que m’ha produït l’aparició d’un llibre sobre Coudenhove-Kalergi “Coudenhove -Kalergi. Un ideal para Europa”, de Juan Manuel de Faramiñán Fernández-Figares, de la Universitat de Granada.

Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes relatiu durant els últims vint anys.
La UE ha perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor model social i polític del món, però cada cop grinyola més.
Quan jo tenia setze anys em vaig enamorar d’Europa i del projecte de Pan-Europa que va impulsar un personatge excepcional, Coudenhove-Kalergi. Un personatge mig visionari i mig analista rigorós de la realitat europea. Que a Catalunya va donar a conèixer en Joan Estelrich a través del “Diari de Barcelona” just en el moment que en Churchill va instar els europeus a constituir una unitat política (discurs de Zurich l’any 1946).

Les idees en un cert sentit massa atrevides de C.K. no varen poder resistir l’impacte molt negatiu del Tractat de Versalles, massa inspirat en el revengisme francès. Ni tampoc la radicalització general ideològica i social del període entre guerres (1918-1939). Amb el feixisme i el nazisme, i el comunisme. Però varen reaparèixer – adaptades a la nova realitat europea i mundial – durant la Segona Guerra Mundial i sobretot a partir de 1946 – quan es reprèn la tasca de reconstruir una Europa arruïnada i en crisi política i de projecte. Amb gent com Jean Monnet, Schumann, De Gasperi, Adenauer i en un cert sentit el mateix De Gaulle. Amb un plantejament menys idealista, més pràctic, més operatiu. Més parlant de carbó i d’acer que amb discursos com els de la Societat de Nacions dels anys vint i trenta. Però també va caldre disposar d’arguments històrics i de concepció global (Weltanschaung) que facilités ideològicament la superació de les pors i dels ressentiments entre els pobles d’Europa. I això es va aconseguir amb el canvi d’actitud de la gent – ja molt escaldada després de dues guerres mundials que varen provocar la ruïna d’Europa -, la por de la Unió Soviètica i el suport polític, econòmic i militar dels USA. Però també una renovació del projecte europeista. I a això hi varen contribuir no només polítics i economistes sinó també gent que des de la reflexió històrica i l’actualització dels valors positius d’Europa va donar consistència a un ideal i un projecte europeus renovats. Barreja d’idealisme i realisme, de valors històrics i de projectes de futur. La vella idea de C.K. de “Pan-Europa. Cap als Estats Units d’Europa” (de 1923) no va renéixer ben bé amb la formulació massa teòrica de 1923 sinó amb més esperit pràctic, amb més realisme polític. Però en tot moment amb el mateix objectiu.

D’entrada amb la Comunitat del Carbó i de l’Acer.

………………………………………
Tothom vol ser europeu. És el millor model.
I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.
Més realisme polític és el que ens va donar a entendre l’any 2005 l’ex-Canceller Helmut Schmidt quan en Joan Vallvé i jo mateix el vàrem visitar a Hamburg. Helmut Schmidt, molt europeista en un doble sentit polític i intel·lectual. Pràctic i ideològic. “La Unió Europea no podrà tenir mai el grau d’unitat que tenen els USA, però ha de tenir – i podria tenir – un grau d’unitat sensiblement més alt del que ara té. Si es manté la bona entesa franco-alemanya i si s’aconsegueix una integració ràpida i sòlida dels països de l’Est”. D’aleshores ençà aquests dos objectius només a mitges s’han aconseguit. L’entesa franco-alemanya ha funcionat, però de vegades al ralentí. I la incorporació dels països de l’Est de moment no ha anat del tot bé. I per altra banda han sorgit fets nous. Que el mateix H.Schmidt havia, si més no en bona part, previst. El desplaçament cap a Àsia (i sobretot cap a la Xina) de la iniciativa mundial. I el fet immigratori massiu cap a Europa del qual ja l’any 1992 el mateix Helmut Schmidt havia dit que requeria una eficaç política d’integració.

………………………………………
Tot plegat dibuixa un gran repte per a Europa. Que en alguns aspectes fa la sensació de no estar en condicions de donar-hi una resposta prou adequada. I que justifica el títol d’aquest escrit: nostàlgia. Que es pot entendre en vells europeistes com sóc jo. Però que per la mateixa raó del nostre molt llarg compromís ens permetrà seguir creient en Europa. Per dos motius:

1
Tothom vol ser europeu. És el millor model. I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.
2
En el seu llibre el Professor Faramiñán, explica els antecedents històrics del que finalment ha estat Europa. Ens fa anar molt lluny, quasi bé massa lluny per un no expert com jo. D’abans dels grecs i també dels perses…. Sense anar més lluny i quedar-nos en els grecs antics i en els pobles mesopotàmics – i per tant en un espai geogràfic limitat – ja podem entendre que es va anar creant una civilització que ha arribat fins avui i que ha estat en tots sentits molt productiva. Que es va instal·lar a Europa, que geogràficament només és una península modesta del gran continent euroasiàtic. I que en molts sentits ha arribat a un desenvolupament de molt alta qualitat. Que ha exportat en molts aspectes a bona part del Món. I que sí que és cert que té defectes. I que hi ha hagut moltes civilitzacions en el Món i que n‘hi ha hagut en la història molt antiga, que en el seu marc històric varen ser molt importants i que en alguns aspectes ara mateix ho són. La xinesa, per exemple. Però de moment no és així. Perquè potser sí que ara Àsia marca el rumb del Món com s’afirma en el llibre de Jaume Giner digne de ser llegit i meditat (editat per la Casa Àsia de Barcelona el 2012) però no és menys cert que avui per avui el millor model de societat del Món és l’europea. Si es pregunta a un ciutadà dels Estats Units, de la Xina, de Rússia, de la Índia o de Sudamèrica, etc… a quin sistema sanitari voldria poder-se acollir, la immensa majoria diuen a l’europeu. O a quin sistema de pensions. O quin grau de llibertat política. O de respecte del medi ambient. O de la independència de la justícia (malgrat algunes recents desviacions recents i per nosaltres properes) la resposta seguirà sent “Europa”. I si es pregunta a algun ciutadà d’arreu del Món condemnat a presó a quin sistema penitenciari, a quines presons podria voler complir condemna, la resposta també serà contundent. En una presó europea.

Si això és així – i malgrat falles de vegades greus en termes generals realment és així – , vol dir que Europa, que el model europeu segueix tenint un alt grau de qualitat ètica i política. I d’eficàcia. En tot cas per damunt clarament de gran part del Món. I això ja indica que mereix ser defensat. I que no està justificat el grau elevat d’escepticisme i de derrotisme que de vegades s’observa a Europa
………………………………………
La decadència i la dilució dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a Europa però ho seria també per al Món.
Per tant, nostàlgia sí. Però no tant. No de manera que faci inviable una reacció d’Europa en tots els sentits. El de les idees i els valors. En el de l’autoestima, en el de l’autoexigència, en el sentir-se responsable del poder econòmic, social i polític. Del propi i, en part, en el del Món.

………………………………………
És per això que és just i oportú celebrar l’aparició del llibre del Professor Faramiñán. I s’entén que a alguns utopistes de fa 60, 70, 80 anys ens rejoveneixi. Però sobretot perquè la decadència i la dilució dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a Europa però ho seria també per al Món. No hi ha d’haver en això petulància o cofoisme. Entre altres coses perquè en la Història de la Humanitat hi ha hagut i hi ha altres aportacions espirituals, culturals, humanistes, místiques, també tècniques que han constituït un llarg procés de desenvolupament i de progrés. De fet Europa ve de molt lluny, dels primers grecs i d’abans i tot (el Professor Faramiñán ho explica molt bé en el seu llibre). Des d’un punt de vista operatiu avui – i des de fa molts segles i alguns mil·lennis – Europa es pot definir com Steiner va fer fa unes quantes dècades. Com un conglomerat d’etapes successives, totes elles incorporades, presents i operatives.

El món antic, també els dels primers grecs, el del Partenó, el de Sòcrates, Aristòtil i Plató. Amb inicials influències perses.
El dels romans, el de Sèneca i Ciceró, el del Capitoli.
El dels jueus i del cristianisme. El del Sinaí i del Gòlgota.
Amb tardanes influències nòrdiques.
………………………………………
Aquest llarg comentari sobre el llibre del Professor Faramiñán pot semblar l’expressió – com diu el títol – d’un sentiment nostàlgic. Potser ho és. Però des de mil·lennis d’esplendor europeu – amb alts i baixos, però de fet molt positius – no pot no ser objecte d’una reivindicació potent i convençuda. Per nosaltres seria suïcida i pel Món en general seria negatiu. Perquè gran part del progrés general del Món de fa molts i molts segles porta marca europea.

………………………………………
Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus.
Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran.
No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.
Tot plegat pot comportar ara algunes decepcions. D’origen i naturalesa diversos. És el que se’n diu euroescepticisme. És el rebuig a algunes conseqüències de la integració europea o de la globalització mundial. Que ens va semblar que contribuiria a un creixement mundial benèfic per a tothom. I en part així ha estat, però no del tot ni per tothom. Ni a Europa mateix. I ara veiem amb sorpresa que d’uns anys ençà la construcció europea s’encalla. I que hi ha més gent que en desconfia. I que se sent decebuda. Tot i que finalment tothom en vol ser. Però el malestar i la desconfiança han crescut. Cal per tant a nivell europeu recordar a la gent els beneficis de tot ordre – materials, polítics i de progrés general – que Europa i la Unió Europea han representat. Això val també, i especialment, per Catalunya. Que ha estat clarament l’avançada de l’europeisme a Espanya, i sempre a primera fila també en el conjunt d’Europa. I que ara en algun aspecte es podria sentir decebuda. Com enganyada. I s’entén. Però sempre és un risc deixar-se endur per un idealisme excessiu. Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus. Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran. A condició que els valors constitutius de Catalunya no s’esllangueixin. I d’aquests valors formen part la mentalitat i la consciència europees. Formen part del nostre codi genètic. No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.

És bo recordar ara, que tot sembla que trontolli, que venim de lluny.
Espanya i Catalunya vénen de lluny, i Europa també.
Gràcies al Professor Faramiñán perquè és bo recordar ara, que tot sembla que trontolli, que venim de lluny. Espanya i Catalunya vénen de lluny, i Europa també. I gràcies també – de part dels més vells com jo – per haver-nos recordat anys de joventut il·lusionada. Una mica utòpica, però malgrat tot eficaç. Cal situar-se l’any 1918 i sobretot en el 1945 per a calibrar tot el que de positiu ha fet Europa durant els darrers 100 anys.

Gràcies.

(P.D. Ahir, dia 13 de febrer, hi hagué un col·loqui a l’Ateneu Barcelonès sobre: “Catalunya europeista o euroescèptica?”. Des de la meva perspectiva que, entre altres coses és la d’un nacionalista català, la resposta segueix essent clara. Europeista.)

Sospites de la Guardia Civil -Fakes papers

Sospites de la Guardia Civil -Fakes papers

Com mes va més, apareixen en els media (diaris i television) sotmesos voluntàriament als Fake News i al 155, libels que son titulars com “La Guardia C ivil sospita que…….bla bla bla”).  Una autèntica porqueria.  La Guardia Civil, per començar, ni sospita ni prova ni afirma res de res.

Es un anònim de la Guardia Civil, això de la “sospita”?

Mai es diu ni es publica que qualsevol informe té sempre un autor, persona fisica, responsable de l’informe, si es informe, o s fake news.

Pepito Perez, tinent de la GUardia Civil sospita? o es Juanito, l’emerit? O son els mateixos que van assassinar a Lasa i Zabala? O es el General Galindo? ó es el Director General de la Guardia Civil, Sr. Jose Manuel Holgado. nomenat a dit pel Ministre de l’Interior del govern Rajoy, també nomenat a dit, Juan Ignacio Zodio?  Es una teoria ,sense proves,d’un número de la Guardia civil que va habitar  dies i setmanes al Piolin?

Mentre no es difongui qui es responsabilitza de la presumpta “sospita”, es pur fum, porqueria, no es cap informacio, no es cap fet, no es cap “indici”, es  un “anònim”, i la Guardia Civil no està autoritzada a emetre anònims ni els mèdia a publicar-los.

Claredat, primer, i responsabilitat, amb noms i cognoms.,previament. No anònims, que sempre son descartables penalment.

Si jo sospito que un vei de l’escala es un atracador, sense cap prova, sense cap,indici, sense cap element objectiu, per pur desig personal revanchista o voluntariista, es evident  que si presento una denúncia, m’aplicaran a mi el delicte de denúncia falsa.  Un jutge pot acceptar indicis, proves, encara que desprès es provi que són fake’s, amb un responsable de les proves o indicis, no pot acceptar anònims, com tampoc pot acceptar “sospites”.

Ens segueixen enganyant. Segueixen amb el “a por ellos”, sense cap prova, segueixen amb l’odi indiscriminat contra els catalans pel simple fet de ser catalans, segueixen escampant elements subjectius,i anònims, per escampar la por. Nosaltres no som d’eixe món, digué el poeta. Ni ho som, ni en volem ser.

Per acabar, recordar  els sinònims del  “sospecha:”segons els diccionaris castellans: creencia, suposición, conjetura, presentimiento, presagio, desconfianza, recelo, aprensión, previsión, suspicacia, escrúpulo, prejuicio, presunción, temor, preocupación, malicia, celos

Potser “malícia” es el que explica milllor  les “sospites de la Guardia Civil”, o Prejudici.   En cap cas una “sospita”i més si es anònima,  es cap indici, ni cap prova, ni cap element considerat en el dret penal dels estats democràtics i no dictatorials.

Copio d’una gran penalista: “La sospecha policial, o la categoría amiga de “olfato policial”, han sido históricamente cuestionadas desde posiciones garantistas por fundar un derecho penal de autor —y no de acto—, avalar la vigencia de un estado de peligrosidad sin que exista delito, estar contra los principios fundamentales de un estado de derecho y habilitar numerosos casos de violencia policial.”  Un estat de dret que sigui garantista NO ACCEPTA SOSPITES, NOMES ACCEPTA INDICIS O FETS, PERO MAI SOSPITES.

Andreu Serra, 16 febrer

 

LES ALTRES MIRADES -DIJOUS 15 FEBRER

LES ALTRES MIRADES -DIJOUS 15 FEBRER

1.-Catalunya: Un banc alemany proposa que Merkel mediï i la UE s’impliqui, Lluis Bou, el Nacional, 15/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/catalunya-banc-alemanya-medii-ue-impliqui_239157_102.html

2.-Junqueras al·lega al TC que la declaració d’independència no tenia valor jurídic ,Avui/El Punt, 14/2,http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1340162-junqueras-al-lega-al-tc-que-la-declaracio-d-independencia-no-tenia-valor-juridic.html

3.-Un ministre de Baviera fa referència als presos polítics i als exiliats,el Nacional, 15/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/baviera-presos-exiliats_239196_102.html

4.–Josep Costa nega que Torrent li expliqués que recorreria a Estrasburg, el Nacional, 14/2,   https://www.elnacional.cat/ca/politica/josep-costa-torrent-estrasburg_238887_102.html

5.-Multen el Banc Santander, el Banc Sabadell, BBVA i CaixaBank per concertar ‘swaps’-Les quatre multes sumen 91 milions d’euros,   Vilaweb,14/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/multen-el-banc-santander-el-banc-sabadell-bbva-i-caixabank-per-concertar-swaps/

6. -.-La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil,Pere Cardus,Vilaweb,14/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/la-gran-llico-de-mireia-boya-una-ostatge-inutil-cronica-pere-cardus/

 7.- L’SPD s’enfonsa en un caos intern que complica el futur govern de Merkel, http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1339884-l-spd-s-enfonsa-en-un-caos-intern-que-complica-el-futur-govern-de-merkel.html

8.-Beatriz Talegón: «Els independentistes només són culpables de mostrar la claveguera que hi ha a Espanya»,Nacio Digital, 14/2,https://www.naciodigital.cat/noticia/148407/beatriz/talegon/independentistes/nom/son/culpables/mostrar/claveguera/espanya

9.-Boya i la Republica que no volem simbòlica,Vicent Partal, Vilaweb, 15/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/boya-i-la-republica-que-no-volem-simbolica-editorial-vicent-partal

0.Junqueras demana empara al TC per a ser alliberat,   Vilaweb,14/2,       https://www.vilaweb.cat/noticies/junqueras-demana-empara-al-tc-per-a-ser-alliberat-presos-politics-jxcat-erc-sanchez-cuixart-forn

11.- CHRONIQUES CATALANES. CES NOUVELLES FORMES DE VIOLENCE D’ETAT QUE SOUTIENNENT DES INSTANCES JUDICIAIRES,Christian Campiche,L1DEX,14/2,   https://1dex.ch/2018/02/chroniques-catalanes-nouvelles-formes-dWoRKn6jOV1ge-violence-detat-soutiennent-instances-judiciaires/#.

LES ALTRES MIRADES -DIMECRES 14 FEBRER

LES ALTRES MIRADES -DIMECRES 14 FEBRER

1.-Les sorprenents decisions de Roger Torrent, ,Vicent Partal, editorial Vilaweb,14/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/les-sorprenents-decisions-de-roger-torrent

2.-L’oposició denuncia inacció de Colau amb els «narcopisos» del Raval,Nacio Digital, 13/2,
https://www.naciodigital.cat/noticia/148519/oposicio/denuncia/inaccio/colau/amb/narcopisos/raval

3.-Detenen el President internacional d’OXFAM, el Món, 13/2,http://elmon.cat/mon/detenen-president-internacional-doxfam

4.-Espanya bat un nou rècord: lidera amb Grècia l’atur més alt de tota la UE-L’Estat és el segon país on es registra més atur juvenil, 36,8%, Directe, 12/2,http://www.directe.cat/noticia/719523/espanya-bat-un-nou-record-lidera-amb-grecia-l-atur-mes-alt-de-tota-la-ue

5.-JxCat critica la decisió ‘unilateral’ de Torrent de portar la investidura de Puigdemont a Estrasburg-‘Ens haguera agradat que ho comentessin amb l’afectat’, en referència a Puigdemont, ha dit el portaveu del partit, Eduard Pujol
https://www.vilaweb.cat/noticies/jxcat-critica-la-decisio-unilateral-de-torrent-de-portar-la-investidura-de-puigdemont-a-estrasburg

6. -Romàntics i conversos, Gabriel .Genesta, El Matí digital, 13/2, http://elmati.cat/article/5371/romantics-i-conversos

7.-El recurs de Torrent a Estrasburg sobre Puigdemont: una via difícil i amb risc-Us expliquem les implicacions que pot tenir la presentació  d’aquest recurs de mesures cautelars al TEDH,Vilaweb, 13/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/el-recurs-de-torrent-a-estrasburg-sobre-puigdemont-una-via-dificil-i-amb-risc/?f=rel

9.-L’atractiu de Catalunya per a l’FT,Josep ANtich, director d’el Nacional, 13/2,https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-catalunya-financial-times_238476_102.html

10. Comença la segona onada de la repressio judicial contra l’independentisme, Vilaweb, 13/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/comenca-la-segona-onada-de-la-repressio-judicial-contra-lindependentisme/

11.- ERC torpedea el plan de JxCAT para la investidura telemática de Puigdemont, su Inmundo, 12/2,   http://www.elmundo.es/cataluna/2018/02/12/5a81d2a1468aebb1098b45a2.html

 

LES ALTRES MIRADES -DIMARTS 13 FEBRER

LES ALTRES MIRADES -DIMARTS 13 FEBRER

1.-El colpidor missatge de Puigdemont en què reclama unitat i llibertat per als presos,el Nacional, 12/2,   https://www.elnacional.cat/ca/politica/missatge-puigdemont-unitat-llibertat-presos_238149_102.html

2.-I si, en realitat, el judici no és el fet important?-«Amb les actuacions judicials, volen allunyar en el temps la concreció de la República».Vicent Partal, 13/2,Vilaweb, 13/2, https://www.vilaweb.cat/noticies/i-si-en-realitat-el-judici-no-es-limportant-editorial-vicent-partal/

3.-Puigdemont a PP, PSOE i Cs: “Us acabaran passant pacíficament per sobre”-L’expresident qualifica els tres partits de “carcellers de la democràcia” i “garants” de la “violència policial”, Su Periodico, 12 febrer,   http://www.elperiodico.cat/ca/politica/20180212/missatge-puigdemont-pp-psoe-ciutadans-us-acabaran-passant-per-sobre-6618648

 

 

4.–Sense un govern fort a l’exterior no tindrem República,directe,12/2,,http://www.directe.cat/editorial/718603/sense-un-govern-fort-a-l-exterior-no-tindrem-republica

5.-Catalunya és el territori més atractiu del sud d’Europa per als inversors, segons el Financial Times-És la segona vegada consecutiva que Catalunya ocupa el primer lloc del prestigiós rànquing de la revista fDi Magazine,Vilaweb 12/2,,https://www.vilaweb.cat/noticies/catalunya-es-el-territori-mes-atractiu-del-sud-deuropa-per-als-inversors-segons-el-grup-financial-times

6. -Uns 70 eurodiputats reclamen revocar el nomenament d’Elósegui com a jutgessa del TEDH-Membres del grup socialista, liberal, de l’esquerra unitària i els verds expressen la seva ‘profunda preocupació’ per les ‘inacceptables declaracions homòfobes’ de la magistrada,Vilaweb, 12/2,s://www.vilaweb.cat/noticies/uns-70-eurodiputats-reclamen-revocar-el-nomenament-delosegui-com-a-jutgessa-del-tedh-drets-humans-homofoba/

7.-ERC desmenteix que Rovira sigui candidata i insisteix en Puigdemont, El Nacional, 12/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/erc-dificil-combinar-investidura-efectiva-puigdemont_238296_102.html

8.- La desfeta de la llibertat, Agustí Colomines, El Nacional, 12/2, https://www.elnacional.cat/ca/opinio/agusti-colomines-la-desfeta-de-la-llibertat_238110_102.html

9.-Un rei sense crèdit a Catalunya, Editorial Avui/El Punt, 12/2,http://www.gxi.cat/12-02-18-editorial-un-rei-sense-credit-a-catalunya-el-punt-avui

10. Rahola i Clara Simó planten un dinar pel diàleg Barcelona-Madrid que ignora els presos,el Nacional, 12/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/rahola-clara-simo-dinar-dialeg-barcelona-madrid_238305_102.html

11.- Els comuns intenten dividir l’independentisme

Aprofiten el blocatge de la investidura per pressionar ERC a presentar un candidat alternatiu *** La justícia espanyola investiga si Francisco Camps va avalar la construcció d’un circuit de fórmula 1 ‘a la carta’ *** Malestar a Junts per Catalunya per les decisions ‘unilaterals’ de Roger Torrent,Pere Marti, Vilaweb,13/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/els-comuns-intenten-dividir-lindependentisme/

LES ALTRES MIRADES – Diumenge 11 febrer

LES ALTRES MIRADES -DIUMENGE 11 FEBRER

1.-Eduard Pujol: “Puigdemont ha de fer de president i poder manar”,el Nacional, 11/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/eduard-pujol-puigdemont-president-manar_238020_102.html

2.-De derrota en derrota, fins la victòria final, Jordi Barbeta, el Nacional, 11/2, https://www.elnacional.cat/ca/opinio/cami-investidura-puigdemont-preso-europa_237948_102.html

3.- I ara es deixarà passar una setmana mès, Vicent Partal, director Vilaweb, 12/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/i-ara-es-deixara-passar-una-setmana-mes-editorial-vicent-partal/

4.–l’ANC posa pressió, Josep ANtich, el Nacional, 11/2, https://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-anc-posa-pressio_238116_102.html

5.-Si Elsa Artadi fos un home espanyol. Iu Forn, el Nacional, 11/2,https://www.elnacional.cat/ca/opinio/iu-forn-elsa-artadi-home-espanyol_238059_102.html

6.Agraïment, tristesa, esperança, Jordi Sales, el Mati Digital, 11/2,http://elmati.cat/article/5370/agraiment-tristesa-esperanca

7.- Elsa-Artadi remarca que la presidència de Puigdemont no ha de ser simbòlica-La portaveu de JxCat diu que els partits independentistes no estan ‘tan allunyats com per acabar en unes eleccions’,Vilaweb,11/2,
https://www.vilaweb.cat/noticies/artadi-considera-que-els-partits-independentistes-no-estan-tan-allunyats-com-per-acabar-en-unes-eleccions/

8.- Kim Jong-un, més dialogant que Rajoy?,Indirecte, 10/2, http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/18331/kim-jong-un-mes-dialogant-que-rajoy

9.-Lindon: “El govern espanyol ha utilitzat maneres dictatorials”,el Nacional, 11/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/entrevista-advocada-onu-presos-rachel-lindon_237609_102.html

10. Colau promociona un tast de drogues (i el retira a petició del PDeCAT, Cs i PP),el Nacional, 11/2,https://www.elnacional.cat/ca/bcn-hub/tast-drogues-barcelona-colau_237381_102.html

Cada cuadro con su nihil obstat -QUIM MONZO 10/2/2018

Cada cuadro con su nihil obstat -QUIM MONZO 10/2/2018-La Vanguardia-http://www.lavanguardia.com/opinion/20180210/44651928140/cada-cuadro-con-su-nihil-obstat.html

10/02/2018 00:20 | Actualizado a 10/02/2018 03:55

El miércoles, Eusebio Val, corresponsal de La Vanguardia en París, narraba en estas páginas el conflicto que hay entre un maestro de escuela francés, Frédéric Durand-Baïssas, y Facebook, que hace siete años clausuró su cuenta porque había colgado una imagen de El origen del mundo, de Gustave Courbet, una tela de 1866. Se trata de un óleo que muestra, en primer plano, los muslos abiertos de una mujer, con su sexo como centro de la composición. La obra se exhibe desde hace décadas en el Museo d’Orsay, en París, sin ningún problema, pero Facebook –que tiene una brigada censora que no debe de haber estudiado mucha historia del arte– decidió que eso no era una pieza cultural sino simple pornografía. Ya han pasado casos parecidos en esta y en otras redes sociales. El próximo mes se celebrará el juicio que tiene que decidir si Durand-Baïssas tiene razón o no, y si, en caso de que la tenga, Facebook tiene que reactivar su cuenta y abonarle veinte mil euros por el daño moral causado.

Es un debate que recuerda al de Mateo Rueda, un profesor de Utah al que hace un par de meses despidieron por mostrar en clase fotografías de obras básicas del arte –de Ingres, Modigliani, Boucher, Bronzino…– en las que hay desnudos. Dicen los diarios americanos que algún alumno se sintió incómodo ante esas imágenes. Francamente, no me lo creo. ¿Cómo va a sentirse incómodo frente a un Modigliani un chaval que debe estar ya harto de visitar PornHub o Beeg? Evidentemente, cuando se enteraron, los padres de los alumnos protestaron. El resultado: el profesor Rueda, despedido.

Mientras esas cosas pasan en París y en Estados Unidos, en el municipio de Membrilla, en Ciudad Real, el pintor Antonio Ximénez se queja de que una pintura suya de gran formato que donó por encargo del antiguo párroco de la iglesia está arrinconada para que la gente no pueda verla. Se trata de un óleo del apóstol Santiago que el nuevo párroco considera demasiado sexy, incluso erótico. En la cadena Ser, Antonio Ximénez ha explicado esta semana que de ninguna forma puede considerarse un cuadro provocativo ya que el apóstol lleva una túnica que le llega a la rodilla. Ofendido, ha pedido a la iglesia que vuelvan a exhibirlo o, si no, que se lo devuelvan. El pintor, nacido en Membrilla, tiene ochenta y siete años, vive en Miami y ha expuesto en galerías de medio mundo. El cuadro censurado muestra a Santiago con un corte de pelo y una barba tope hipster. Viste una túnica de color azul mecánico, sí, con una concha bordada a la altura del pecho izquierdo y una cruz de Santiago a la del derecho. Como todo buen peregrino, en la mano lleva un bastón.

Francamente, por mucho que Antonio Ximénez haya expuesto en Buenos Aires o en Roma, el cuadro es muy malo, pero eso importa poco porque el neopuritanismo no censura las obras por su calidad. Por cierto, Membrilla es conocida como “la capital mundial del melón”, por su gran producción anual: ochenta millones. Espero que nadie repare en la acepción guarra de melones y decida también censurarlos.

 

LES ALTRES MIRADES 11 febrer

LES ALTRES MIRADES 11 febrer

JT
Jordi Lleyda Torres
|
Avui, 0:45
cris.lleyda@gmail.com;

RV: recuperacio de mis cuentas de Facebbok,urgent. MAS PROPAGANDA PARA SEGURIDAD FB EN LOS MEDIA CATALANES.
JT
Jordi Lleyda Torres
|
Avui, 1:31
security@facebookmail.com

IL.LEGAL BLOCKED FB SPAIN

IL.LEGAL BLOCKED

JT

Jordi Lleyda Torres

|
Avui, 18:56
Press@fb.com

 

Elements enviats

FB PRESS – ABSURD –

presoner fb spain

JT
Jordi Lleyda Torres

|

Avui, 19:10 11/02/2018

Press@fb.com

 

TITELLA LOLA O TITELLA MARIA DOLORES

TITELLA LOLA O TITELLA MARIA DOLORES
11/2/2018
cartes@lavanguardia.cat

Realment, el sectarisme anticatalanista, antimajoria de vots  sobiranistes catalans està assolint ja l’insult diari des de premsa diària barcelonina.Inaudit.
La mala educacio de redactors, caps de seccio, subidrectores amb afanys televisius forçats, es diària, en cròniques interiors.
Nomes ens queda la tradicional educacio i professionalitat en les croniques dels corresponsals a l’estranger.
A Barcelona, seguint l’estil pervers de la direccio, s’han desmadrat les subdirectores. Ja no sabem si es diuen Lola o Maria Dolores per que firmen amb ambdos noms.,al mateix article. Despreci a lectors..

Ni son simbols ni són realitats. Son correus de La Moncloa, afegint insults propis.

A mi no em diexarien publicar que” Soraya ja admet la possibilitat d’investir amb els dits un nou delegat del gobierno de Madriz a Catalunya, malgrat que tingui la tentacio de convertir-lo en un titella a les seves ordres i que porti la Delegacion del Gobierno com una gestoria, mentra ella, des de la Moncloa, se’n reserva la direccio politica”.

Potser la Maria Dolores no es, de veritat, una titella interessada del director del diari?.

Pensa la titella Maria Dolores, o la marioneta Lola,, que tothom es titella, o marioneta, com ella, quan no es veritat. Mes respecte, titella.

Jordi Lleyda, 11/02, Subscriptor

LES ALTRES MIRADES -DISSABTE 10 FEBRER

LES ALTRES MIRADES -DISSABTE 10 FEBRER

1.-JxCat registra una proposta per a modificar la llei de presidència sense l’acord amb ERC-ERC respon que vol continuar negociant un acord global de legislatura,Vilaweb, 9/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/jxcat-registra-una-proposta-per-a-modificar-la-llei-de-presidencia-sense-lacord-amb-erc/

2.-El complicat camí de JuntsxCat i ERC cap al nou Govern,el Nacional, 9/2,tps://www.elnacional.cat/ca/politica/juntsxcat-erc-noms-govern-investidura_237048_102.html

3.- Reunió de 40 alts càrrecs de la Generalitat convocats per Felip Puig, Jordi Barbeta,el Nacional, 10/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/jordi-barbeta-reunio-felip-puig_237525_102.html

4.-Què passa entre Junts per Catalunya i ERC?-Junts per Catalunya registra en solitari la reforma de la llei per a investir Puigdemont mentre ERC demana temps ,Pere Martí, L’Ultima, Vilaweb,9/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/que-passa-entre-junts-per-catalunya-i-erc/

5.-Junqueras amb la unió, Jordi Galves, el Nacional, 9/2 , https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-junqueras-unio_237246_102.html
6.-La deriva falangista, Enric Vila, el Nacional 9/2, https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-deriva-falangista_237327_102.html

7.-Els catalans suspenen la policia espanyola per la violència de l’1-O i aproven els Mossos, segons el CEO-Percepció negativa generalitzada sobre l’actuació del govern de Rajoy, Vilaweb, 9/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/els-catalans-suspenen-la-policia-espanyola-per-la-violencia-de-l1-o-i-aproven-els-mossos-segons-el-ceo/?f=rel

8.Frau, Bernat Dedeu, el Nacional, 9/2, https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-frau_237285_102.html

9.-Europa Versus Facebook.org-Queixes contra “Facebook Ireland Limited”,http://europe-v-facebook.org/ES/Quejas/quejas.html

10.Muslim Voters and the European Left-When Inclusion Leads to Populism, Rafaela M. Dancygier, Foreign Affairs, 9/2,https://www.foreignaffairs.com/articles/europe/2018-02-06/muslim-voters-and-european-left?cid=nlc-fa_twofa-20180208

ALTRES MIRADES – 8 FEBRER

ALTRES MIRADES -DIJOUS 8 FEBRER

1.-JxCat contradiu a ERC i preveu que Puigdemont sigui investit pel Parlament-La formació assegura que no hi haurà consell de la república  i rebutja  la idea de la presidència simbòlica presidencia simbólica, La Vanguardia 7/2, http://www.lavanguardia.com/politica/20180207/44600434033/jxcat-contadice-erc-puigdemont-investido-parlament.html

2.-JuntsxCat negocia amb ERC la proposta de resolució per reconèixer Puigdemont,el Nacional, 7/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/junts-per-catalunya-erc-puigdemont-investidura-resolucio-parlament_236880_102.html

3.- El TC admet a tràmit el recurs del Parlament contra el 155,el Nacional,7/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/tc-admet-tramit-recurs-155_236769_102.html

4.- Tots a la garjola……..menys un, Jordi Barbeta, el Nacional, 7/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/tots-garjola-menys-un_236550_102.html

5.-El meu poble i jo,ANTONI SEGURA I MAS,Avui/El Punt,7/2,,http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1334592-el-meu-poble-i-jo.html

6.-Aparcar Puigdemont,Bernat Dedeu, El Nacional, 7/2,https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-aparcar-puigdemont_236442_102.html

7.-La CUP fa arribar a la militància els plans de Puigdemont-El partit ha enviat un document que recull una investidura de Puigdemont al capdavant del Consell de la República a Brussel·les el 18 de febrer i al parlament el 20 o 21,Vilaweb,7/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/aquesta-es-la-proposta-de-la-cup-a-la-seva-militancia-per-a-investir-puigdemont/

8.Els catalans fem coses, Miquel Puig, La Vanguardia, 7/2,http://www.lavanguardia.com/economia/20180207/44594936276/los-catalanes-hacemos-cosas.html

9.-‘Narcís Serra i l’excúpula de Catalunya Caixa, citats a l’Audiència Nacional,el Nacional, 7/2   ,https://www.elnacional.cat/ca/politica/narcis-serra-excupula-catalunya-caixa-audiencia-nacional_236832_102.html

10.-El zel purità de Facebook, La Vanguardia, 7/2,   http://www.lavanguardia.com/internacional/20180207/44594682072/juicio-facebook-cuadro-lorigine-du-monde-courbet-pronografia.html

11.- Bildu encén el senat amb la defensa del govern legítim: ‘Hi ha res més supremacista que governar des de Madrid?’-El senador Jon Iñarritu denuncia la repressió i l’existència de presos polítics davant la indignació dels senadors espanyols,Vilaweb,7/2   ,https://www.   vilaweb.cat/noticies/bildu-encen-el-senat-amb-la-defensa-del-govern-legitim-hi-ha-res-mes-supramacista-que-governar-des-de-madrid/

12.- El Tribunal d’Estrasburg podrà jutjar si Espanya ha vulnerat el dret intern amb els presos catalansEntrevista al magistrat andorrà, ex-jutge i vice-president del Tribunal Europeu dels Drets Humans,   Vilaweb,7/2https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tribunal-destrasburg-podra-jutjar-si-espanya-ha-vulnerat-el-dret-intern-amb-els-presos-catalans/
,

13.- Així desplega Espanya una estratègia clara de ‘lawfare’ contra Catalunya-El concepte de justícia com a arma de guerra política, nascut als EUA, és aplicable en aquest conflicte,Vilaweb,7/2,   ,https://www.vilaweb.cat/noticies/aixi-desplega-espanya-una-estrategia-clara-de-lawfare-contra-catalunya/

14.- Amnistia Internacional demana que es retirin les acusacions de sedició i rebel·lió sobre Sànchez i Cuixart-L’organització acusa el Tribunal Suprem espanyol ‘d’agreujar aquesta injustícia’,Vilaweb,7/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/amnistia-internacional-demana-que-es-retirin-les-acusacions-de-sedicio-i-rebellio-sobre-sanchez-i-cuixart/

15.- Why Spanish Nationalism Is on the Rise-And What It Means for the Country’s Politics,By Omar G. Encarnación,Foreign Affairs, 7/2,http://www.gxi.cat/07-02-18-encarnacion-omar-g-why-spanish-nationalism-is-on-the-rise-foreign-affairs

16.- From Wales to Catalonia and Beyond: Gene Sharp and Non-Violent Nationalism, February 6, 2018 by  & filed under Peace Research,https://blogs.prio.org/2018/02/from-wales-to-catalonia-and-beyond-gene-sharp-and-non-violent-nationalism/

17.- La Moncloa exigeix el ‘sacrifici’ de Puigdemont,Pere Martí, la ultima, Vilaweb, 7/2/https://www.vilaweb.cat/noticies/la-moncloa-reclama-el-sacrifici-de-puigdemont/

18.- PASSES AL COSTAT? HIPÒCRITES, FARISEUS, MEDIOCRES, ANTIDEMÒCRATES, ANTISOBIRANISTES, Andreu Serra, El retorn d’Andreu Serra.blogspot, 31/1

PASSES AL COSTAT?  HIPÒCRITES, FARISEUS, MEDIOCRES, ANTIDEMÒCRATES, ANTISOBIRANISTES,

PASSES AL COSTAT?

HIPÒCRITES, FARISEUS, MEDIOCRES, ANTIDEMÒCRATES, ANTISOBIRANISTES,

La frase de fer una “passa al costat” es propietat intelectual del President Artur Mas, el 2016, quan els diputats de la CUP es van encaparrar, SENSE HAVER-HO DIT MAI ABANS A LA CAMPANYA EECTORAL PREVIA, per cert,.

Va ser un xantatge total inesperat, i sense justificar, per a no investir novament President el MH Artur Mas, lider i cap de llista de Junts pel Si.

Certament els diputats d’ERC a Junts pel Si, van donar suport total a la marranada dels Cupaires.

Be, l’Artur Mas va prendre la decisio de renunciar a la investidura en nom de Junts pel Si, i va tenir la saviesa, santa saviesa, i gran decisió, de decidir qui seria el seu succesor a la investidura i a la Presidència, Carles Puigdemont.

Puigdemont, el gran president que tenim des del 2016, únic legitimat pel Parlament dissolt ilegalment  pel 155, i alhora únic candidat a la investidura del 2018, avui paralitzada i suspesa pel President del Parlament, d’ERC, votat pels diputats de Junts per Catalunya, a canvi de la investidura com a President, novament, del gran lider sobiranista refrendat a les eleccions ilegals del 155, del 21-D.

Com sempre, els voltors espanyols i espanyolistes, amb el seu estil violent ,antidemocràtic, i invasor de terres alienes, repeteixen ara la frase del President Mas,en altres cicumstàncies i situacions ben diferents, adreçada al summum opositor al règim antidemocràtic espanyol, des del sobiranisme català pacífic i democràtic, al MH President Carles Puigdemont.

En Puigdemont podia anar de cap de llista, pot ser diputat al Parlament, estigui a Brusel.les o on vulgui, sense cap problema, adhuc per als espanyols. 

Però, ai, amb l’estil discriminatori, personalitzat, plé d’odi i de ressentiemnt, dels politics espanyols, ara s’inventen que un diputat, el President Puigdemont, no pot ser investit President pel Parlament català. Ara i aci, per la punta del  cul,  vulnerant totes les normes, totes, que ho permeten.

Quan tots i cadscun dels 135 diputats/des electes el 21-D tenen la plena capacitat de ser presentants a investidura del Parlament, segons totes les lleis parlamentàries de tots els estats democràtics, s’inventen que Carles Puigdemont no te el mateixos drets que els altres 134 diputats. 

Es frau de pressumptes lleis espanyoles,es dictamen d’uns xixarel.lols idiotes i sectaris que es diuen magistrats dels tribunals espanyols,i del no tribunal i no constitucional sicari TC.

No tenen cap valor, zero patatero, les seves lleis,decrets o interlocutòries ad hoc.

Es impropi d’una separacio de poders inexistant a l’estat espanyol, es impropi d’una democràcia moderna.

Vulneren les seves pròpies pseudolleis espanyoles.

En lloc, en lloc, ni a l’Estatut, ni a la Llei del Parlament ni al Reglament del Parlament, es prohibeix l’actuacio a distància, la presència telemàtica dels diputats. 

I si no està prohibida ex-professo, es que es pot fer.

Volen tornar al segle XIII, quan ni hi havia Spain ni espanyols.

Si en Puigdemont es fes certificar a Brusel.les per un metge en actiu que es troba malalt, i per duracio llarga, (2 setmanes o més), el reglament del Parlament contempla la votació no presencial, i la participacio en les tasques parlamentàries (inclosa la investidura, i tant), com a  plenament admesa.

Pero el President Puigdemont, a part de ser molt inteligent i honest, no menteix. No té per que fer-se certificar per un metge que està malalt,quan no ho està.

La veritat es que l’Estatut, la  Llei del Parlament, i el Reglament del Parlament permeten l’activitat paralamentària a distància, telemàtica, i el Sr. Puigdemont ho hauria de poder utilitzar.

Es 100% cert que el TC, el de la Moncloa, el de no juristes, el dels que no saben idiomes i menteixen als seus curriculums NO POT MARCAR CONDICIONS PER A UN UNIC DIPUTAT ABANS QUE ES PRODUEIXI LA INVESTIDURA,(ES IL.LEGAL COM JA HA DIT FINS I TOT EL CONSELL D’ESTAT ESPANYOL), NI POT MODIFICAR L’ESTATUT DE cATALUNYA, NI LA Llei del Parlament, ni el Reglament del Parlament que nomes poden ser modificats pel Parlament catala.

Aixi, per què ha de fer un pas al costat en Puigdemont, ?

Els espanyolistes no haurien de demanar cap pas al costat si creuen (no s’ho creuen ni ells) que les disposicions del 155 poden estar pel damunt de l’Estatut, la Llei del Parlament.

Per que demanar una cosa obligada?

Ah, perque no està obligada per cap norma legal, ni una.

Es la manera  habitual d’actuar dels envejosos, dels ressentits, dels qui tenen l’odi  al catalanisme sobiranista com a unica fe a la seva trista. vida.

Nomes gent mediocre, antidemòcrata, fariseus, hipòcrites, falsos, derrotats electoralment, mentiders, i alhora imbècils ho poden dir en public o en privat.(Rajoy’s, nana Saenz, Millo el botifler, els no magistrats del TC que nomes volen anar als toros, l”Iceta, l’Albiol i  tota mena d’espècies animal  que fins i tot s’enganya a si mateix)

Be, vegem uns quants dels centenars de casos de corrupcio en que gent significada del PSC-PSoe, del PP i del Psoe , NO VAN FER CAP PAS ENRERA NI VAN DESAPAREIXER DE L’AMBIT DELS SEUS PARTITS, ni de la vida publica espanyola.

1)-Els condemants pel cas Filesa de corrupcio del Psoe i del PSC-Psoe. JOSE MARIA SALA I GRISO, CARLOS NAVARRO GOMEZ, LUIS OLIVERO CAPELLADES, ALBERTO FLORES VALENCIA, AIDA ALVAREZ ALVAREZ,etc.

Jospe M. Sala i Navaro segueixen al si del PSC-Psoe.Cap pas enrera.Ni Un.

Olivero i AIda ALvarez han seguit agafant diners corruptes per al Psc-Psoe i per al Psoe. (Lluis Olivero, un exemple mes: “Francia acredita el pago de 351 millones de Alsthom a Oliveró”.  60 paalaus de la musica!!!  900.000 euros rebuts de Seat per Aida ALvarez, al marge que van declarar la part grossa de la corrupcio PSoe-SEAT. prescrita. 

Olivero, nomes va recollir 1.000 milions ptes, del cas de corrupcio AVE (” Siemens AG, la francesa Alsthom y la española Dragados y Construcciones. Las tres pagaron en Suiza comisiones millonarias (al menos 1.001 millones) a Luis Oliveró,”) 

el cas Roldan (“en los casos Roldán y Urralburu trufaron sus cuentas ginebrinas con 140 talones de la UBS contra las cuentas de Siemens AG por 19.650.000 marcos alemanes, más de 1.200 millones de pesetas del año 1990. 

Luis Roldán, ex director de la Guardia Civil (38 cheques); Gabriel Urralburu, ex presidente del Gobierno de Navarra (14);) Alts càrrecs del Psoe, i cap secretari general del Psoe (Felipe Gonzales)va fer cap pas al canto. Ells son espanyols.

2.- 264 casos  de corrupcio del Psoe i 200 de membres del PP. Cal dimissio, cap pas al cantó, ni de Mariano Rajoy, ni de Perez Rubalcaba, di de José Borrell, ni de Mayor Oreja, ni de Jose Barrionuevo. Cap dimissio, cap pas al cantó.  (any 2009) I recordem els casos d’escoltes ilegals del Sr. Zaragoza (PSC-PSoe), o de la Sra. Camacho (PP C)

“El fiscal general del Estado, Cándido Conde Pumpido, reconoce que el PSOE supera al PP en corrupción al revelar que en la actualidad hay un total de 730 casos de corrupción, entre procedimientos judiciales y diligencias de investigación, abiertos contra partidos políticos, de los que 264 son procedimientos penales abiertos contra cargos públicos o políticos del PSOE y 200 contra miembros del PP.>>   500 pasos a l’esquerra? Zero patatero.

<<También hay 43 causas abiertas contra miembros de Coalición Canaria, 30 contra miembros de Convergencia i Unió, 24 del Partido Andalucista, 20 de Izquierda Unida, 17 del Grupo Independentista Liberal (GIL), 7 de Unión Mallorquina, 5 de Esquerra Republicana de Catalunya, 3 del Bloque Nacionalista Galego, otros 3 de PNV, uno de ANV y otro de Eusko Alkartasuna, además de otras 67 investigaciones seguidas contra miembros de otros partidos de implantación local.>

3.-     2011- ranking corrupcions  partits politics,

  • Partidos políticos con 1 caso de corrupción: Alternativa dos Veciños, ASI, Bloc Progresista, Centro Canario Nacionalista, ERC, GIM, IP (Independientes Portuenses), PIL, PIM, Sineuers Independents, UC (Unión Cordobesa), Unión Bagañeta.
  • Partidos políticos con 2 casos de corrupción: GIL, Nueva Canarias, PA, PAL, UPN.
  • Partidos políticos con 3 casos de corrupción: BNG
  • Amb 6 casos de corrupción: Unió Mallorquina
  • Amb 8 casos de corrupción: IU
  • Amb 9 casos de corrupción: Coalición Canaria
  • Amb 10 casos de corrupción: PAR
  • Amb 13 casos de corrupción: PNV
  • Ambn 14 casos de corrupción: CiU
  • Partidos políticos con 128 casos de corrupción: PSOE
  • Partidos políticos con 177 casos de corrupción: PP                             
  • AIxo es el ranking real, des de Madriz, dels partits politics amb casos de corrupcio vigents i pendents.  CiU i el EAJ-PNB tenen el 11% dels casos del Psoe (inclos PSC-Psoe), i encara no el 8% dels casos vigents del PP.
  •  
  • On estan les demandes de “pas al cantò” per als dirigents màxims del PP i del Psoe? ALgu els hi ha demanat, des de la Moncloa?, des de Ferraz?  Zero patatero. 
  •  
  • No tenen lateralitat, tots els dirigents dels partits sucursalistes espanyols,son disminuits fisics a més de mentals, doncs no tenen lateralitat, ni a l’esquerra ni a la dreta. 

4.– Narcis Serra, ex-ministre de la guerra del govern espanyol. Implicat en cas de terrorisme GAL: Cap pas al canto. VA exigir, i ho va aconseguir de Montilla, ser posat com a President de Caixa Catalunya, en lloc del gran President Serra i Ramoneda.

En 3 anys va fer inviable  i a un pas de la fallida, desprès de multiples operacions creditices rares, sense garanties, i que van esdevenir fallits. En proces judicial vigent per  operacions crediticies no estudiades i per augmentasr-e el sou  de manera enorma  personalment. Cap pas al canto.

4.- ANA  MATO, cas Gurpel.  Jaume Matas, Francesc Campos, ministra i presidents autonomics. Rodrigo Rato, El Sr. Blesa, l’amic antim de Jose Maria Aznar, posat en paraigudes a CajaMadrid, que va acabar sent, com a Bankia, el record europeu d’ajuts amb recursos publics donat per cap estat europeu.. Va acabar suicidat? Corrupcio manifesta, PP

Manuel Chaves, José Antonio Griñan, exPresidents Junta Andalucia; Magdalena Alvarez, exconsellera d’Economia de la Junta d’Andalucia. Prevariacio  per 856 millioms.d’euros-Psoe.  

Cap pas al canto.  Manuel Chaves, fill de coronel franquista, va ser President del Psoe, a més, entre 2000 i 2012.

5,. Miquel Iceta. No tè cap carrera universitària.Va preferir ser membre assalariat del PSc-Psoe.

Des del 1987, ara fa mes de 30 anys consecutius, sempre ha tingut un carrec politic remunerat (cap gabinet Narcis Serra a Madrid els temps del Gal, diputat a Madrid, al Parlament de Catalunya,..) , sense haver trepitjat mai cap empresa privada.

Tampoc ha fet cap pas al costat, ni quan va liderar els pitjors resultats històric en 40 anys del PSc-Psoe  a les generals espanyoles i a les catalanes. Cap pas al costat, cap dimissio.

6.- Xavier Garcia ALbiol, no acabà mai la carrera de dret (a l’gual que Iceta no va arribar a la 2a. part de la carrera de quimiques..), als 23 anys fou elegit President del PP de Badalona, i el 1990, 1 any despres d’afiliar-se al PP.

D’aleshores ença fou Alcalde elegit a l’Ajuntament de Badalona, diputat del PP, i President del PP  de Catalunya, on ha aconseguit el pitjor resultat electoral del PP a Catalunya en eleccions catalanes el 21-D, obtenint 4 escons, fet que impedeix que tinguin grup parlamentari propi.

Tampoc ha dimitit mai ni ha fet cap pas al cantó.  Tampoc tenen lateralitat?

Bé. Conclussio. Cap raó, ninguna, per a demanr un pas al cantó al MH President Carles Puigdemont.

Quan la premsa i teles madrilenyes hagin exigit pasos al canto a tots – i més- aquests delinquents del PPPSOEPSC. aleshores si escoltaré, sense compartir-ho, of course, demandes del espanyols i de la seva caverna mediàtica  demanant-li a Puigdemont. Pero necessiten molts anys per  a fer-ho per ordre temporal, abans de molestar al nostre Molt Honorable President Puigdemont.

El que no puc entendre, ni suportar, es que un català/catalana, per poc catalanista que sigui, ho pugui també dir o demanar.

Primer que se n’assabentin, segon que ho demanin als milers de militants i alts càrrecs del PPPSOEPSC corruptes i als quals no  ho han fet encara.

Cap catalanista es, per definició, sucursalista polític.

Espero, i confio, que cap catalanista, ni que es digui Tardà, ho faci, perque això es propi,unicament, del sucursalisme espanyolista que vol destruir la nacio catalana, la llengua catalana, i la possibilitat, propera, d’independència de Catalunya.

El sobiranisme català nomès fa passes endevant, no en fa a cap cantó, politicament, i aixi arribarem aviat als màxims objectius politics del nostrepoble.

Andreu Serra, 31 gener 2018

EL ZELO PURITÀ DE FACEBOOK – La Vanguardia 7/2/18

http://www.lavanguardia.com/internacional/20180207/44594682072/juicio-facebook-cuadro-lorigine-du-monde-courbet-pronografia.html- El celo puritano de Facebook
Un maestro francés pleitea con la red social que lo expulsó por colgar un célebre cuadro del siglo XIX EUSEBIO VAL, París. Corresponsal
07/02/2018 03:20 | Actualizado a 07/02/2018 14:36
Los confines entre el arte y la pornografía siempre han sido borrosos y subjetivos. Sorprende, sin embargo, que en pleno siglo XXI sea todavía motivo de escándalo –y de pleito judicial– un desnudo de mujer. El caso que se dirime en un tribunal civil de París refleja también la contraposición cultural, aún viva en la era digital, entre cierto puritanismo estadounidense y la liberal cultura francesa.

En el centro de la disputa se halla un célebre cuadro de Gustave Courbet, L’origine du monde (El origen del mundo), de 1866. El óleo, de modesto tamaño –46 por 55 centímetros–, está expuesto desde 1995 en el museo d’Orsay de París sin que a nadie se le haya ocurrido presentar una denuncia. Pero hace ya siete años, un maestro de escuela francés, Frédéric Durand-Baïssas, vio cancelada su cuenta en Facebook por haber colgado el cuadro de Courbet. Debió de ser un sistema de control interno, algún censor de la red social, el que detectó la atrevida pintura –sin duda lo fue en su tiempo, pues retrata con extraordinario realismo el sexo femenino– y consideró que era inadecuada para los usuarios de Facebook. Durand-Baïssas, por el contrario, se mostró sorprendido e indignado por la drástica medida, tratándose de una conocida obra de la historia del arte. Su único objetivo era animar a sus alumnos a ver por televisión un documental sobre la vida de Courbet que iba a emitir el canal cultural Arte.

El profesor exige 20.000 euros por el daño moral y la falsa sospecha de pornografía

Facebook se negó a reactivar la cuenta del maestro. Este decidió entonces emprender la vía judicial, por una cuestión de principios, para tratar de asestar un golpe al gigante de internet fundado por Mark Zuckerberg y mostrar que no detenta todos los derechos. Según los abogados de Durand-Baïssas, su cliente se sintió “agredido” por la supresión de su cuenta. Le hizo aparecer casi como un delincuente y hubo de dar explicaciones a algunas de sus amistades, que empezaban a sospechar mal. Por ello reclama a Facebook, además de la reapertura de la misma cuenta que fue cancelada, una indemnización de 20.000 euros por el daño moral causado por este episodio.

No resultó fácil actuar contra Facebook. “Ha sido un poco como David contra el todopoderoso Goliat americano –admitió al diario Nice-Matin la abogada Marion Cottineau-Jousse–. Facebook ha hecho todo lo posible para que el asunto no fuera juzgado en Francia y no someterse así a las leyes francesas”. “Las reglas que quiere imponer Facebook no pueden ir contra las leyes y contra ciertos principios fundamentales como la libertad de pensamiento y la libertad de expresión”, agregó la abogada. Es obvio que el desarrollo del juicio en París da más confianza al maestro y a quienes lo asesoran. La sentencia se espera para el 15 de marzo.

Una portavoz de Facebook en Europa indicó al diario Le Parisien que la red social, después del caso del maestro, ha cambiado de política y ya no considera el cuadro de Courbet un tabú sino como una pieza cultural. “Facebook quiere ser un lugar de acceso a la cultura”, dijo Delphine Reyre.

La red social americana ha vivido otras experiencias polémicas, como cuando borró un seno en una foto alusiva al cáncer o retiró la icónica foto de la niña desnuda, durante la guerra de Vietnam, que corría despavorida tras un ataque estadounidense con napalm. La primera ministra noruega protestó con energía e instó a Facebook “a diferenciar entre pornografía infantil y una imagen histórica”.

El juicio parisino sobre L’origine du monde añadirá aún más leyenda al cuadro de Courbet, que tardó más de un siglo en ser expuesto al público. La obra fue encargada por un diplomático turco-egipcio, Jalil Bey, un peculiar personaje que acabó en la ruina por su afición al juego. En el 2014, el óleo había sido noticia por última vez porque el servicio de correos francés se negó a editar un sello conmemorativo, con el argumento de que la cruda imagen podía herir la sensibilidad infantil y que sus normas internas lo impedían. El pobre Courbet, protagonista de la insurrección de la Comuna de París (1871) y cercano al socialismo revolucionario, que murió en el exilio suizo tras ser obligado a pagar una abultada multa, probablemente atribuiría el azaroso destino de su obra a una injusta persecución política.