Destacat

EL TURISME USA, EL TURISME EEUU, ESTÀ COBRINT ELS DESCENSOS DE TURISME EUROPEU A CATALUNYA

Que es una estadística? Segon el diccionari de l’IEC, pot entendre’s com “estadística”:
a)Ciència que té per objecte d’aplegar, classificar i comptar tots els fets del mateix ordre. Estadística descriptiva.
b)Conjunt dels fets així aplegats, classificats i comptats.
c)-En estad. matemàtica, valor o conjunt de valors que es calcula mitjançant les dades d’una mostra.

Dissortadament, el nivell de qualitat de les estadistiques econòmiques i demogràfiques espanyoles es molt,molt baixa, i encara que una mica millors, tampocs les estadistiques catalanes arriben a un nivell admisible de qualitat. Idescat està fent una feina molt positiva, atesos els recursos disponibles, en millorar les estadistiques catalanes i de l’Anuari Estadistic de Catalunya, però depen massa de les dades que facilita previament l’INE espanyol, un autènc desori vergonyant de la manera de subministrar o “fabricar ” estadistiques amb sabatilles i espardenyes. Patètic INE.

Però es el que tenim.I sobre això ja es poden extreure conclussions o tendències recents que marquen uns canvis importants per a la procedència turistica estrangera a Catalunya. Es ja prou conegut que atesa la pressió mediàtica i política dels ecspanyols, ja fa alguns anys que va disminuint el turisme interior de ciutadans o families espanyoles a Catalunya.
Normal, vista la pressió i els anys de campanya constant anticatalana de tots els mèdia espanyols i del govern de Madrid, amb les seves exageracions dels daerrs 10 anys..

Però i el turisme estranger que arriba a Catalunya els tres anys anteriors? Que passa? Quins fets sobresurten?

1)- La comparacio (Font ANuari Estadistic de Catalunya, Idescat), 2018 front 2016, es caracteritza per:
a)-Molt moderat increment del turisme estranger a Catalunya. 19,1 milions turistes estrangers el 20018,igual que el 2017, i prop d’un milió de turisme estranger respecte a l”any 2016 (18,1 milions). Un increment en 2 temporades anuals de nomes 983.000 turistes i del 5,1% en 2 anys

b)I perquè considero negativa l’evolució turistica estrangera a Catalunya? Doncs perquè els turistes tradicionals mes importants quantitativament per a Catalunya, (per ordre, França, Gran Bretanya,, Alemanya i Itàlia van disminuint clarament i en proporcions mes que notables.).
Disminucion del 7/8%-10% en 2 anys son molt mes que els ajustos “normals” d’anar mes a llocs on abans havien disminuit la seva anada de vacances (Istanbul i la costa turca, Croàcia i les seves platges, la recuperació d’Egipte, per questions d’inseguretat latent). Queda clar, que tot el turisme europeu disminueix o s’estanca i nomes manté un to positiu el de Gran Bretanya.

Considero “greus” els descensos d’alemanya, païisos escandinaus i França. Cal recordar i subratllar que els mètodes medievals de l’INE fan que la seva “depuracio” (nombre de francesos que entren per a consumir mig dia o 1/2 dies,tant a Catalunya sobretot, com a Euskadi i Nafarroa.Quin seria el nombre de “no turistes” francesos comptabilitzats com a tals per l’INE ecspanyol? Entre 1-1,5 milions per al conjunt espanyol estatal, la qual cosa significaria entre 650.000/700.000 “turistes francesos FAKE.

Pero les disminucions del 8-10-11% a Catalunya de determinades nacionalitats importants fan creure que no son descensos puntuals, sinò molt possiblement irrecuperables i amb relació directa a la qualitat dels serveis rebuts i el cost dels viatges i estades.

Es curios, i ben dolent, que les estadistiques d’ingressos hotelers superen sempre, any era any, cada 2 anys, cada 5 anys, l’evolucio numèrica del turisme estranger. Nomes pot tenir una explicacio. Avaricia dels hotelers, que no pensen en el mitja termini ni en fidelitzar clients, pèrdua clara de productivitat mitjana de l’hoteleria catalana, i massa pocs hotels estrangers a les zones turistiques catalanaes, tant de mar com de muntanya.O les dades hoteleres de l’INE son també molt poc fiables, com ho considero.

Desprès, cal subratllar que la ratio “despesa mitjana per turista” es un autètic escandol en la seva consideracio per part de l’INE. Sobretot,perque inclouen els viatges de tornada i una part dels d’arribada, la qual cosa -estant pagats els viatges al pais d’origen, i sobretot, amb targeta ade crèdit i agafen anada i tornada abans d’arribar per aci….AIxo dona una mitjana de despesa mitjana (segons l’INE, un FAKE 100%), per als ciutadans USA son prop de 50 vegades superiors a la mitjana INE (falses) del total espanyol i en relacio a d’altres països. En el cas dels Russos passa, mes o menys, entre la meitat i una tercera part de FAKE,perque també venen,necessàriaemntm, amb avio, pero amb menys de la meitat de la distància i del cost dels vols des d’USA. Per això no els he incorporat perque em sembla una estadistica inutil i perversa.(la responsabilitat, de l’INE espanyol, al 100%). Es evident que la despesa mitjana real a Catalunya del turisme USA es clarament superior a la mitjana global real,entre d’altres raons, perque pràcticament no van a càmpings els nordamericans.

En canvi, el complex turistic de Port AVentura, el 6è més impotant d’Europa, no pateix, ni molt menys, davallades com les globals de visitants turistics en aquests mateixos dos anys. Port AVentura creix entre un 17-19% anual, els darrers anys 2016-2018, i també el 2019, i enregistra increments nitids de visitants francesos, britànica i, evidentment de rusos i de nordamericans. Aquests increments (passen dels 5 milions/temporada) de visitants a Port Aventura van acompanyats d’inversions anuals noves de 90-100 milions d’euros, i l’augment de visitants no es correspon amb un increment de beneficis, que sacrifiquen per mantenir la fidelitat àmplia de visitants catalans i estrangers. El que no fan els hotelers mitjans o familiars.

Fan això la majoria d’hotels catalans? No, ni fan inversions de manteniment o de canvis interns, pugen els preus cada any (Port Aventura manté els mateixos preus des de fa 4 temporades….) i el seu unic objectiu, com el tio Gilito, son beneficis creixents any rera any, i impedir la vinguda d’hotels de cadenes estrangers.

Tornem al turisme estranger. França redueix en mes del 10% el nombre de turistes a Catalunya (4,10 milions de turistes francesos el 2018, front 4,49 milions el 2017 o 4,57 milions el 2016. UNA DISMINUCIO EN 2 TEMPORADES DE 473.000 visitants francesos i del 10,3%). Cal tenir en compte ( i això es atribuible totalment a l’INE espanyol) que les entrades i sortides per a estades de mig dia, 1 dia o dia i mig, es compten de manera repetida com a entrada de turistes francesos. Solemne barrabasada.(entre 1-1,5 milions d’iflacio “estadistica” dolenta espanyola)

I el descens alemany del 8,2% en 2 anys, contrasta molt fortament amb l’augment supersònic del ric turisme nordamericà. Per avions i,també molt importants, pels creuers. El turisme USA (tant lluny que està fisicament) ha crescut en 2 anys un 57%, realment extraordinari. I el turisme USA arriba a ser, ja el 2018, similar a l’alemany (!!!!!!!!!), , i nomes superat pel francès i el britànic. Els turistes USA han superat en nombre absoluts en mes d’un 15% al turisme italia, que s’ha mantingut estable, sense crèixer. I els descensos del turisme suiss (-24% o del Portugues (-10%) quan estsan molt m prop fisicament de Catalunya també hauria de preocupar als nostres hotelers i als consorcis publics o semipublics de promocio del turisme a Catalunya.

En el supersònic creixement del turime USA els dos darrers anys influeixen dos factors:

a)- s’ha trencat gairebe totalment les limitacions d’AENA i del govern espanyol, a fer vols directes des de Barcelona ma les principals ciutats USA, tant de la costa Est com de l’OEst, i ciutats importants com Atlanta. Cal recordar que el trencament de la prohibicio de tenir linies directes des de USA-Barcelona i des de Barcelona-grans ciutats USA s’ha produit, mes que curiós es realment vergonyant per a les autoritats governamentals castelllanes,que ho derivaven tot a i des de Madriz, fins que les grans companyies d’aviacioo nordamericanes es van posar serios i van “obligar” a AENA a liberalitzar el tràfic Barcelona-USA i USA-Barcelona, amb pressions directes i indirectes dels grans i potents mitjans de l’administracio i de les autoritats politiques USA. Han estat els nordamericans, sempre atents als eus clients, els qui han obert la llibertat de traiectes aeris entre Barcelona i les grans ciutats USA i a l’inreves.

Madrid/Barajas encara manté, per decisio política castellana , un monopoli gairebe total dels vols a i des de Mexic,Centre AMèrica i Sudamerica.
Nomes una pressio, amb fets, com la duta a terme per les copanyies USA, a fer per les grans linies aèrees barzilers, argentines, xilenes, mexicanes i colombianes poden fer desapareixer aquest “quasi monopoli forçat per raon´s d’estimació(per no dir putejar al màxim Catalunya,) per l’aeroport Adolfo Suarez-Barajas, oo com li diguin. Les companyies USA han fet la seva feina, i els espanyols a callar i tragar. Una aliança semblant de les linies de bandera dels països grans de Centre i Suadamerica ho aconeguirà en menys de 2 anys, si s’hi posen seriosament. O que contractin 1 ´o alts directius de companyies aerees USA, per un temps limitat, i que dirigeixen les tasques de pressio contra Aena i les governants espanyols.

b). el fluxe supercreixent d’arribada de creurs turistics als ports de Barcelona,sobretot, pero també a Tarragona i a Palamos.El fenòmen es extraordinari, i la feina feta per l’anterior equip de goern del Port de Barcelona, i seguida per l’equip actual recent, ha estat molt i molt positiva i important. Centenars de milers de visitants entrats via creuers (en la seva gran majoria nordamericans i minories canadenques i britàniques, basicament) que té creixements anuls realment escandalosos i ben positius.

El gran salt endevant del turisme USA ha estt el salvador i compensador d’un descens ben notablke dels turistes europeus dels grans païisos accidentals. Sene l’expansio del turisme USA, el turisme estranger a Catalunya no estaria nomes estancadissim, ans ja amb descnesos absoluts.

I les magnituds de resta d’AMerica i resta del Mon (on inclou sobretot el sector asiàtic, (japonès, xines, i coreà, amb creixements clars, moderats, pero creixements) i, aparentment, un “turisme que no es turisme”, visca l’INE a disoldre ben aviat)!! del turisme “africà”, que en un 85% correspoon a l’augment d’inmigracio entrada a Catalunya i que bona part, amb papers o sense papers, s’hi queda. Es a dir, i no hauriem de riure,perque es tràgic, els entrats a Catalunya des de Libia en pateres, els senyors i senyores funcionaris de l’INE els inclouen com a turistes de la resta del mon, no des d’ara, ans de sempre. Realment inutils totals aquests castellans!!!.

La veritable despesa dles estrangers per paîsos d’origen. Una cosa son les institucions governamentals espanyoles i les seves barrabasades, i una altra, ben real, existent, i que durant 10 anys, pel cap baix, va utilitzar i va fer basar la politica promotora del turisme estrangers, van ser les daes, mensuals, i acumulades, lògicament, dl consum pagat amb targetes de crèdit estrangeres a les 4 provincies catalanes. Això si es autèntic consum i autentica despesa dels ciutadas estrangers, per països d’origen.

Aquest tema el conec molt directament des de que es va iniciar i em consta que va ser d’una utilitt extraordinària. Perque a més, es coneix el consum dels estrangers de cada pais forà per cada sector d’activitat (hotels, restaurants, roba,joieria, art, visites culturals, etc, etc.). Vull confiar (es un acte de voluntarisme, perque el pas dels quinquennis i les dècades, aixi com les absorcions bancàries de caixes d’estalvi catalanes),pero no ho sé del cert, que encara ho tenen els directius del Consorci de Turisme de Barcelona,…però s’, pel que sigui, s’ha perdut, es ben fàcil recuperar-lo, en nomes dues reunions. Una CURTA AMB EL sERVEI D’eSTUDIS DE LA cAIXA I UNA segona reunió, curtíssima de fixacio de les dates mensuals de consum d’estrangers (reals, fetes amb targeets de crèdit i dèbit estrangeres) i intercanvi, i les referències del cedent i del que ho rep a nivell informàtic.

Aquestes dades del mon real (no cap estimacio, no cap xapussa, no cap cuineta, com passa a l’INE) son basiques , i encara mes davant els canvis importants que s’estan produint entre els visitants, per al Consorci del Turisme de Barcelona. I si, per casualitat, encara ho rebeu, si us plau, feu arribar a Idescat una estadistica real de consum de ciutadans estrangers a Catalunya, dada que dona 1000 voltes, de realitat i d’inter`s, a les dades FAKE de l’INE.

En resum, sort, sort, sort, del turisme nordamerica, que ha salvat les temporades 2016,2017,i 2018, i suposo que tambe clarament la 2019, amb 3 trimestres ja coneguts, del turisme estranger a Catalunya. Es evident, ara i fa 12-15-20 anys, que aquesta informacio real del consum d’estrangers, i per sectors i per mesos, permet millorar moltes coses i formar a comerciants sectorials, hoteles i estauradors.

Conclussio final: Turistes i families nordamericanes visitants i consumidors a Catalunya: moltissimes gràcies. Us estem molt i molt agraïts i reconeguts.I algu us ha de donar , colectivament, les gràcies, publicament. Us ho mereixeu.!!!

TURISME ESTRANGER 2016-2018 A CATALUNYA
Turistes estranjgers. 2016-2018-Per pais d’origen
2016 2017 2018 (p) VARIACIO 2018-2016-2 anys
Turistes estrangers 18.139,20 19.118,40 19.123,20 984,00 5,4%
Alemania 1.538,60 1.568,90 1.412,40 -126,20 -8,2%
Bélgica 435,2 446,6 402,1 -33,10 -7,6%
Francia 4.574,40 4.487,10 4.101,10 -473,30 -10,3%
Irlanda 353,9 300,3 312,2 -41,70 -11,8%
Italia 1.189,10 1.208,90 1.197,40 8,30 0,7%
Holanda 737,5 785,3 737,4 -0,10 0,0%
Paíoss nórdics 744,5 785,2 709 -35,50 -4,8%
Portugal 215,7 174 193,8 -21,90 -10,2%
Regne Unit 2.061,00 2.174,70 2.086,50 25,50 1,2%
Rusia 561,5 701,6 726,6 165,10 29,4%
Suiss 323,3 399,2 247,3 -76,00 -23,5%
Resta d’Europa 1.835,20 1.912,30 2.259,30 424,10 23,1%
Estados Unidos 864,1 1.114,20 1.358,00 493,90 57,2%
Resta d’América 836,8 1.054,90 1.084,60 247,80 29,6%
Resta del món 1.868,60 2.005,10 2.295,30 426,70 22,8%

SUMA 18.139,40 19.118,30 19.123,00 983,60 5,4%
Font; ANuari Estadistic de Catalunya 2018-Idescat.

Destacat

LES MENTIDES DE LLARENA (INVENT DE REBELIO I DE VIOLENCIA)- TELEPOLIS- Digital ALemany de gran auadiència, 22 setembre.

La invenció de la rebel·lió catalana pel poder judicial independent “espanyol”
22 de setembre de 2018 Ralf Streck

Demostració el dijous del suposat aniversari de la rebel·lió a Barcelona.

La invenció de la rebel·lió catalana pel poder judicial independent “espanyol”
“Hi ha una clara voluntat de no deixar que la repressió ens detengui”

Fa un any, el Ministeri d’Assumptes Exteriors de Spain  assedia la història d’un “aixecament violent” a Catalunya

Laura Masvidal és la dona de l’exministre de l’Interior, Joaquim Forn, que ha estat empresonat durant gairebé un any per presumptes “aixecaments violents” dels catalans contra Espanya, que començarà fa un any. Se li acusa a la tardor d’altres polítics i líders del moviment independentista català per a la “rebel·lió”, tot i que els càrrecs han caigut des de fa temps com una casa de cartes.

Masvidal és una de les dones i homes que fa presència a Catalunya a Catalunya des de fa més d’un any. Es queixa en entrevista Telépolis, el “conte de fades” a, que tracten de reunir als membres de l’anterior govern català, l’expresident del Parlament i els dos activistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez per fins a 30 anys després de les reixes. També parla dels seus profunds canvis personals, de les “tensions” creixents i del fet que “anys llargs i foscos” poden ser imminents.

El punt de partida de les fantasies violentes espanyoles en què es basa la construcció de càrrega total – o “parcel·la a una aturada” com a mitjans francesos anomenen – 20 de setembre de 2017. En aquest dia, els paramilitars espanyols van irrompre diversos departaments del govern català a la recerca de material per el pròxim referèndum de l’1 d’octubre i va arrestar a 14 persones. Sense cap tipus d’autorització judicial forces de seguretat espanyoles també van envair la seu de la copa esquerra radical a Barcelona, ​​perquè el govern havia emès el lema que el referèndum evitaria “per tots els mitjans”.

En els esdeveniments a la Conselleria d’Economia catalana, el que recordaven el dijous a moltes persones en diverses protestes a Catalunya i la llibertat dels presos polítics han exigit el jutge d’instrucció Pablo Llarena ha construït la seva “rebel·lió”. El seu problema és que no era necessari el “cobrament compulsiu públic” segons el definit per la rebel·lió d’un “cop d’Estat”. Es remet als esdeveniments fa un any en el Ministeri Català d’Economia, on 50.000 persones s’havien manifestat en contra de la incursió. Per tant, Llarena havia parlat amb el poder judicial alemany d’un “fanatisme violent” dels manifestants, perquè cinc jeeps de la Guàrdia Civil van trencar aquest dia.

Els vehicles estaven aparcats davant del ministeri català i van trencar simplement sota el pes de tantes persones juntes que s’havia pujat al carro.

Entre ells hi havia molts periodistes que volien erheischen de la ubicació elevada una millor visió sobre la multitud, com s’evidencia en un documental.

A més, el dany a la propietat a Espanya no es defineix com a violència, sinó només un “atac a les persones”. I està provat per vídeo també que el “líder” de “sedició”, que més tard va ser ampliat per Llarena a “rebel·lió”, per sota d’aquests jeeps la quantitat anomenada en la nit, “dissoldre l’Assemblea tranquil·la” a l’ordre del Ministeri adjunt a la Guàrdia Civil per permetre la retirada.

Ja amb ell es va destruir el conte de faldes del jutge, al que va assenyalar fins avui que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez mai no utilitzen el “control per dissoldre l’assemblea”.

 

Això també estableix la detenció dels dos presidents de les principals organitzacions de la societat civil. Els “Jordis” van ser els primers presoners polítics i se sentien el temps més llarg.

 

El raonament del jutge continua. Com que no van dissoldre l’assemblea, “van forçar i van impedir” que els funcionaris realitzessin les “ordres judicials” en les seves investigacions. Tot està mentint a això, després de tot, ni les recerques ni els arrestos van ser impedits i van demanar la dissolució.

Acusacions grotesques
Llarena sap que els assumptes del Ministeri no són suficients perquè algú pugui comprar-li el seu conte de fades rebel. Per tant, Llarena va falsificar el “risc” que després dels esdeveniments del 20 de setembre “, en les mobilitzacions posteriors, es podria aconseguir una violència instrumentalitzada per aconseguir la independència”. En concret, “es preveia una escalada de violència per al dia del referèndum”: “No obstant això, el Govern autonòmic de Catalunya ha decidit celebrar el referèndum l’1 octubre 2017.

____________________________________

Traduccio al català de l’article original a Telèpolis, 22 setembre,

 

Die Erfindung der katalanischen Rebellion durch die “unabhängige” spanische Justiz

22. September 2018  

Demonstration am Donnerstag zum angeblichen Jahrestag der Rebellion in Barcelona. Bild: CDR

Vor einem Jahr fiel der Startschuss mit der Belagerung des katalanischen Wirtschaftsministeriums für das Märchen einer “gewaltsamen Erhebung” in Katalonien

Laura Masvidal ist die Frau des ehemaligen Innenministers Joaquim Forn, der seit fast einem Jahr wegen einer angeblichen “gewaltsamen Erhebung” der Katalanen gegen Spanien im Knast sitzt, die vor einem Jahr gestartet sein soll. Er wird im Herbst mit weiteren Politikern und Führungspersönlichkeiten der katalanischen Unabhängigkeitsbewegung wegen “Rebellion” angeklagt, obwohl die Vorwürfe längst wie ein Kartenhaus in sich zusammengebrochen sind.

Masvidal ist eine der Frauen und Männer, die den Angehörigen der politischen Gefangen seit den Vorgängen vor genau einem Jahr in Katalonien ein Gesicht geben. Sie klagt im Telepolis-Gespräch die “Märchen” an, mit denen versucht wird, Mitglieder der ehemaligen katalanischen Regierung, die ehemalige Parlamentspräsidentin und die beiden Aktivisten Jordi Cuixart und Jordi Sànchez für bis zu 30 Jahre hinter Gitter zu bringen. Sie spricht auch von ihren tiefgreifenden persönlichen Veränderungen, von zunehmenden “Spannungen” und davon, dass “lange und dunkle Jahre” bevorstehen können.

Ausgangspunkt der spanischen Gewalt-Phantasien, auf der das gesamt Anklagekonstrukt basiert – oder das “Komplott zur Inhaftierung”, wie französische Medien es nennen – ist der 20. September 2017. An diesem Tag stürmten spanische Paramilitärs diverse katalanische Ministerien auf der Suche nach Material für das bevorstehende Referendum am 1. Oktober und nahmen 14 Personen fest. Ohne jede richterliche Genehmigung drangen spanische Sicherheitskräfte auch in den Sitz der linksradikalen CUP in Barcelona ein, denn die Regierung hatte die Devise ausgegeben, dass das Referendum “mit allen Mitteln” verhindert werde.

Auf den Vorgängen am Wirtschaftsministerium, woran am Donnerstag viele Menschen auf verschiedenen Protesten in Katalonien erinnert und die Freiheit der politischen Gefangenen gefordert haben, hat der Ermittlungsrichter Pablo Llarena seine “Rebellion” aufgebaut. Sein Problem ist, dass es die dafür notwendige “öffentliche gewaltsame Erhebung” nicht gab, wie mit Rebellion eine Art “Putsch” definiert ist. Er rekurriert auf die Vorgänge vor einem Jahr am Wirtschaftsministerium, wo 50.000 Menschen gegen die Razzia demonstriert hatten. Llarena hatte gegenüber der deutschen Justiz deshalb von einem “gewalttätigen Fanatismus” der Demonstranten gesprochen, weil fünf Jeeps der Guardia Civil an diesem Tag zu Bruch gingen.

Die Fahrzeuge waren vor dem Ministerium geparkt und brachen schlicht unter der Last der vielen Menschen zusammen, die auf die Wagen geklettert waren. Darunter befanden sich auch viele Journalisten, die von dem erhöhten Standort einen besseren Blick über die Menge erheischen wollten, wie auch in einem Dokumentarfilm belegt wurde. Dazu kommt, dass die Beschädigung von Sachen in Spanien nicht als Gewalt definiert ist, sondern nur ein “Angriff auf Menschen”. Und bewiesen ist per Videos auch, dass die “Anführer” des “Aufruhrs”, der später von Llarena zur “Rebellion” ausgeweitet wurde, von diesen Jeeps herab die Menge in der Nacht aufgefordert haben, die “Versammlung ruhig aufzulösen”, um der im Ministerium eingeschlossenen Guardia Civil den Abzug zu ermöglichen.

Schon damit war das Märchen des Richters zerstört, an dem er bis heute festhält, dass Jordi Cuixart und Jordi Sànchez die “Kontrolle niemals benutzt haben, um die Versammlung aufzulösen”. Damit wird weiter die Inhaftierung der beiden Präsidenten der großen zivilgesellschaftlichen Organisationen begründet. Die “Jordis” waren die ersten politischen Gefangenen und sitzen die längste Zeit. Die Argumentation des Richters geht dann so weiter. Da sie die Versammlung nicht aufgelöst hätten, hätten sie die Beamten bei ihren Ermittlungen “genötigt und verhindert”, dass sie die “richterlichen Anordnungen umsetzen”. Daran ist alles gelogen, schließlich wurden weder die Durchsuchungen noch die Festnahmen verhindert und zur Auflösung aufgerufen.

Llarena weiß, dass die Vorgänge am Ministerium keinesfalls ausreichen, damit ihm jemand sein Rebellions-Märchen abkauft. Deshalb fabulierte Llarena das “Risiko” herbei, dass es nach den Vorkommnissen am 20. September “bei späteren Mobilisierungen zu einer instrumentalisierten Gewalt zur Erreichung der Unabhängigkeit” kommen könne. Konkret sei “eine Eskalation der Gewalt für den Tag des Referendums zu erwarten” gewesen: “Trotzdem hat die autonome Regierung Kataloniens entschieden, das Referendum stattfinden zu lassen, und die Kräfte der autonomen Polizei verpflichtet sicherzustellen, dass die Befürworter des Abspaltungsprozesses an der Wahl teilnehmen können.”

Bewiesen ist aber längst, dass es diese Gewalt von Seiten der Unabhängigkeit nicht gab. Zudem ist auch der Verweis auf die Regionalpolizei falsch, denn die Mossos d’Esquadra haben friedlich am 1. Oktober mehr Wahllokale geschlossen als die spanischen Sicherheitskräfte mit brutaler Gewalt. Die gab es bisher stets nur von Seiten spanischer Sicherheitskräfte und im weiteren Verlauf von Faschisten in den Reihen der Unionisten.

Beim Referendum sollte von Guardia Civil und Nationalpolizei offensichtlich in einer “gut geplanten militärähnlichen Operation aus”, wie internationale Beobachter festgehaltenhaben, erst die Gewalt provoziert werden, von der Llarena spricht. Er nimmt deshalb sogar die etwa 1000 verletzten Menschen der Polizeibrutalität als Beleg für seine “Rebellion”. Dass einem Bürger in Katalonien mit illegalen Gummigeschossen das Augenlicht weggeschossen wird – dafür wird das Opfer Roger Español nun angeklagt – und die Prügel, die friedliche Wähler bezogen haben, ist für die spanische Justiz bis heute ein Beleg für eine Art Putsch der katalanischen Unabhängigkeitsbewegung.

Dass unvoreingenommene Juristen der spanischen Justiz diese Märchen nicht abkaufen, ist inzwischen auch bekannt. In Spanien sprechen führende Juristen von “grotesken” Anklagen, deutsche Richter konnten nicht einmal ausreichend Gewalt für einen Landfriedensbruch feststellen, weshalb die Auslieferung vom ehemaligen Regierungschef Carles Puigdemont wegen Rebellion oder Aufruhr abgelehnt wurde. Auch Belgien, Großbritannien und die Schweiz wollen katalanische Exilierte nicht an Spanien ausliefern.

Jordi Turull (links) und der inhaftierte Ex-Innenminster Joaquim Forn auf dem Weg zu einer Demo vor einem Jahr. Bild: R. Streck

All dies stört die spanische Justiz nicht an, die offensichtlich ein massives Problem mit der Unparteilichkeit hat. Was nicht passt, wird gegen “Nazis”, “Putschisten”, “Vergewaltiger” passend gemacht. Mit diesen Worten äußern sich Richter in einem Chat über die Anführer der Unabhängigkeitsbewegung, den die spanische Zeitung eldiario.es veröffentlicht hat. Es ist höchst verstörend, wenn die, die über die Vorgänge zu Gericht sitzen sollen, schreiben: “Mit Putschisten wird weder verhandelt noch gesprochen.”

Der Chat belegt erneut auch, dass die Vorwürfe und Ermittlungen sogar deutlich vor dem 20. September gestartet wurden, obwohl offiziell das Märchen von Llarena auf diesen Vorgängen aufbaut. Es muss verstören, wenn ein Richter sogar schon zuvor eine demokratisch gewählte Regierung, die zudem absolut friedlich vorgeht, mit dem “Nazi-Regime” gleichsetzt. Dabei sprechen Richter im Nazi-Stil vom “infektiösen Virus”.

Ein anderer ruft klar zur Unterdrückung der Bewegung auf: “Der Staatsstreich wird mit Siegern und Besiegten abgeschlossen oder er wird nicht abgeschlossen”, lässt ein Richter den vom Diktator als Nachfolger bestimmten König und die paramilitärische Guardia Civil hochleben. Einer spricht sogar davon, dass die Unabhängigkeitsbewegung “ein Blutbad” gewollt habe. Ferner der Realität kann man kaum liegen, denn Spanien hatte Katalonien mit einem Blutbad gedroht. Viel spricht dafür, dass Bundeskanzlerin Angela Merkel das Schlimmste mit einem Anruf an den ehemaligen Regierungschef Rajoy am Referendumstag verhindert hat, weshalb das brutale Vorgehen am Nachmittag plötzlich abgebrochen wurde.

Destacat

NOSTÀLGIA , Jordi Pujol i Soley, Associacio Serviol -14 febrer

Nostàlgia, de què? Nostàlgia d’Europa. De més coses. Però també d’Europa.

Aquest comentari ve motivat perquè és un fet que Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes relatiu durant els últims vint anys. En part perquè hi ha nous centres de poder en el món. Amb els USA ja consolidats després de 1945 però amb una Àsia emergent, especialment la Xina. I perquè la Unió Europea ha perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor model social i polític del món, però cada cop grinyola més.

Aquest comentari també ve motivat per un altre fet. D’ordre personal. I és la sorpresa que m’ha produït l’aparició d’un llibre sobre Coudenhove-Kalergi “Coudenhove -Kalergi. Un ideal para Europa”, de Juan Manuel de Faramiñán Fernández-Figares, de la Universitat de Granada.

Europa com a subjecte polític i econòmic ha anat perdent pes relatiu durant els últims vint anys.
La UE ha perdut frescor i ha acumulat tensions internes. Segueix essent el millor model social i polític del món, però cada cop grinyola més.
Quan jo tenia setze anys em vaig enamorar d’Europa i del projecte de Pan-Europa que va impulsar un personatge excepcional, Coudenhove-Kalergi. Un personatge mig visionari i mig analista rigorós de la realitat europea. Que a Catalunya va donar a conèixer en Joan Estelrich a través del “Diari de Barcelona” just en el moment que en Churchill va instar els europeus a constituir una unitat política (discurs de Zurich l’any 1946).

Les idees en un cert sentit massa atrevides de C.K. no varen poder resistir l’impacte molt negatiu del Tractat de Versalles, massa inspirat en el revengisme francès. Ni tampoc la radicalització general ideològica i social del període entre guerres (1918-1939). Amb el feixisme i el nazisme, i el comunisme. Però varen reaparèixer – adaptades a la nova realitat europea i mundial – durant la Segona Guerra Mundial i sobretot a partir de 1946 – quan es reprèn la tasca de reconstruir una Europa arruïnada i en crisi política i de projecte. Amb gent com Jean Monnet, Schumann, De Gasperi, Adenauer i en un cert sentit el mateix De Gaulle. Amb un plantejament menys idealista, més pràctic, més operatiu. Més parlant de carbó i d’acer que amb discursos com els de la Societat de Nacions dels anys vint i trenta. Però també va caldre disposar d’arguments històrics i de concepció global (Weltanschaung) que facilités ideològicament la superació de les pors i dels ressentiments entre els pobles d’Europa. I això es va aconseguir amb el canvi d’actitud de la gent – ja molt escaldada després de dues guerres mundials que varen provocar la ruïna d’Europa -, la por de la Unió Soviètica i el suport polític, econòmic i militar dels USA. Però també una renovació del projecte europeista. I a això hi varen contribuir no només polítics i economistes sinó també gent que des de la reflexió històrica i l’actualització dels valors positius d’Europa va donar consistència a un ideal i un projecte europeus renovats. Barreja d’idealisme i realisme, de valors històrics i de projectes de futur. La vella idea de C.K. de “Pan-Europa. Cap als Estats Units d’Europa” (de 1923) no va renéixer ben bé amb la formulació massa teòrica de 1923 sinó amb més esperit pràctic, amb més realisme polític. Però en tot moment amb el mateix objectiu.

D’entrada amb la Comunitat del Carbó i de l’Acer.

………………………………………
Tothom vol ser europeu. És el millor model.
I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.
Més realisme polític és el que ens va donar a entendre l’any 2005 l’ex-Canceller Helmut Schmidt quan en Joan Vallvé i jo mateix el vàrem visitar a Hamburg. Helmut Schmidt, molt europeista en un doble sentit polític i intel·lectual. Pràctic i ideològic. “La Unió Europea no podrà tenir mai el grau d’unitat que tenen els USA, però ha de tenir – i podria tenir – un grau d’unitat sensiblement més alt del que ara té. Si es manté la bona entesa franco-alemanya i si s’aconsegueix una integració ràpida i sòlida dels països de l’Est”. D’aleshores ençà aquests dos objectius només a mitges s’han aconseguit. L’entesa franco-alemanya ha funcionat, però de vegades al ralentí. I la incorporació dels països de l’Est de moment no ha anat del tot bé. I per altra banda han sorgit fets nous. Que el mateix H.Schmidt havia, si més no en bona part, previst. El desplaçament cap a Àsia (i sobretot cap a la Xina) de la iniciativa mundial. I el fet immigratori massiu cap a Europa del qual ja l’any 1992 el mateix Helmut Schmidt havia dit que requeria una eficaç política d’integració.

………………………………………
Tot plegat dibuixa un gran repte per a Europa. Que en alguns aspectes fa la sensació de no estar en condicions de donar-hi una resposta prou adequada. I que justifica el títol d’aquest escrit: nostàlgia. Que es pot entendre en vells europeistes com sóc jo. Però que per la mateixa raó del nostre molt llarg compromís ens permetrà seguir creient en Europa. Per dos motius:

1
Tothom vol ser europeu. És el millor model. I aquest és el millor argument per a no sucumbir a la nostàlgia. Europa no ha estat ni un invent ni una improvisació.
2
En el seu llibre el Professor Faramiñán, explica els antecedents històrics del que finalment ha estat Europa. Ens fa anar molt lluny, quasi bé massa lluny per un no expert com jo. D’abans dels grecs i també dels perses…. Sense anar més lluny i quedar-nos en els grecs antics i en els pobles mesopotàmics – i per tant en un espai geogràfic limitat – ja podem entendre que es va anar creant una civilització que ha arribat fins avui i que ha estat en tots sentits molt productiva. Que es va instal·lar a Europa, que geogràficament només és una península modesta del gran continent euroasiàtic. I que en molts sentits ha arribat a un desenvolupament de molt alta qualitat. Que ha exportat en molts aspectes a bona part del Món. I que sí que és cert que té defectes. I que hi ha hagut moltes civilitzacions en el Món i que n‘hi ha hagut en la història molt antiga, que en el seu marc històric varen ser molt importants i que en alguns aspectes ara mateix ho són. La xinesa, per exemple. Però de moment no és així. Perquè potser sí que ara Àsia marca el rumb del Món com s’afirma en el llibre de Jaume Giner digne de ser llegit i meditat (editat per la Casa Àsia de Barcelona el 2012) però no és menys cert que avui per avui el millor model de societat del Món és l’europea. Si es pregunta a un ciutadà dels Estats Units, de la Xina, de Rússia, de la Índia o de Sudamèrica, etc… a quin sistema sanitari voldria poder-se acollir, la immensa majoria diuen a l’europeu. O a quin sistema de pensions. O quin grau de llibertat política. O de respecte del medi ambient. O de la independència de la justícia (malgrat algunes recents desviacions recents i per nosaltres properes) la resposta seguirà sent “Europa”. I si es pregunta a algun ciutadà d’arreu del Món condemnat a presó a quin sistema penitenciari, a quines presons podria voler complir condemna, la resposta també serà contundent. En una presó europea.

Si això és així – i malgrat falles de vegades greus en termes generals realment és així – , vol dir que Europa, que el model europeu segueix tenint un alt grau de qualitat ètica i política. I d’eficàcia. En tot cas per damunt clarament de gran part del Món. I això ja indica que mereix ser defensat. I que no està justificat el grau elevat d’escepticisme i de derrotisme que de vegades s’observa a Europa
………………………………………
La decadència i la dilució dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a Europa però ho seria també per al Món.
Per tant, nostàlgia sí. Però no tant. No de manera que faci inviable una reacció d’Europa en tots els sentits. El de les idees i els valors. En el de l’autoestima, en el de l’autoexigència, en el sentir-se responsable del poder econòmic, social i polític. Del propi i, en part, en el del Món.

………………………………………
És per això que és just i oportú celebrar l’aparició del llibre del Professor Faramiñán. I s’entén que a alguns utopistes de fa 60, 70, 80 anys ens rejoveneixi. Però sobretot perquè la decadència i la dilució dels valors, finalment la inoperància europea, seria molt dolenta per a Europa però ho seria també per al Món. No hi ha d’haver en això petulància o cofoisme. Entre altres coses perquè en la Història de la Humanitat hi ha hagut i hi ha altres aportacions espirituals, culturals, humanistes, místiques, també tècniques que han constituït un llarg procés de desenvolupament i de progrés. De fet Europa ve de molt lluny, dels primers grecs i d’abans i tot (el Professor Faramiñán ho explica molt bé en el seu llibre). Des d’un punt de vista operatiu avui – i des de fa molts segles i alguns mil·lennis – Europa es pot definir com Steiner va fer fa unes quantes dècades. Com un conglomerat d’etapes successives, totes elles incorporades, presents i operatives.

El món antic, també els dels primers grecs, el del Partenó, el de Sòcrates, Aristòtil i Plató. Amb inicials influències perses.
El dels romans, el de Sèneca i Ciceró, el del Capitoli.
El dels jueus i del cristianisme. El del Sinaí i del Gòlgota.
Amb tardanes influències nòrdiques.
………………………………………
Aquest llarg comentari sobre el llibre del Professor Faramiñán pot semblar l’expressió – com diu el títol – d’un sentiment nostàlgic. Potser ho és. Però des de mil·lennis d’esplendor europeu – amb alts i baixos, però de fet molt positius – no pot no ser objecte d’una reivindicació potent i convençuda. Per nosaltres seria suïcida i pel Món en general seria negatiu. Perquè gran part del progrés general del Món de fa molts i molts segles porta marca europea.

………………………………………
Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus.
Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran.
No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.
Tot plegat pot comportar ara algunes decepcions. D’origen i naturalesa diversos. És el que se’n diu euroescepticisme. És el rebuig a algunes conseqüències de la integració europea o de la globalització mundial. Que ens va semblar que contribuiria a un creixement mundial benèfic per a tothom. I en part així ha estat, però no del tot ni per tothom. Ni a Europa mateix. I ara veiem amb sorpresa que d’uns anys ençà la construcció europea s’encalla. I que hi ha més gent que en desconfia. I que se sent decebuda. Tot i que finalment tothom en vol ser. Però el malestar i la desconfiança han crescut. Cal per tant a nivell europeu recordar a la gent els beneficis de tot ordre – materials, polítics i de progrés general – que Europa i la Unió Europea han representat. Això val també, i especialment, per Catalunya. Que ha estat clarament l’avançada de l’europeisme a Espanya, i sempre a primera fila també en el conjunt d’Europa. I que ara en algun aspecte es podria sentir decebuda. Com enganyada. I s’entén. Però sempre és un risc deixar-se endur per un idealisme excessiu. Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus. Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran. A condició que els valors constitutius de Catalunya no s’esllangueixin. I d’aquests valors formen part la mentalitat i la consciència europees. Formen part del nostre codi genètic. No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també.

És bo recordar ara, que tot sembla que trontolli, que venim de lluny.
Espanya i Catalunya vénen de lluny, i Europa també.
Gràcies al Professor Faramiñán perquè és bo recordar ara, que tot sembla que trontolli, que venim de lluny. Espanya i Catalunya vénen de lluny, i Europa també. I gràcies també – de part dels més vells com jo – per haver-nos recordat anys de joventut il·lusionada. Una mica utòpica, però malgrat tot eficaç. Cal situar-se l’any 1918 i sobretot en el 1945 per a calibrar tot el que de positiu ha fet Europa durant els darrers 100 anys.

Gràcies.

(P.D. Ahir, dia 13 de febrer, hi hagué un col·loqui a l’Ateneu Barcelonès sobre: “Catalunya europeista o euroescèptica?”. Des de la meva perspectiva que, entre altres coses és la d’un nacionalista català, la resposta segueix essent clara. Europeista.)

Destacat

LES ALTRES MIRADES -DIJOUS 15 FEBRER

LES ALTRES MIRADES -DIJOUS 15 FEBRER

1.-Catalunya: Un banc alemany proposa que Merkel mediï i la UE s’impliqui, Lluis Bou, el Nacional, 15/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/catalunya-banc-alemanya-medii-ue-impliqui_239157_102.html

2.-Junqueras al·lega al TC que la declaració d’independència no tenia valor jurídic ,Avui/El Punt, 14/2,http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1340162-junqueras-al-lega-al-tc-que-la-declaracio-d-independencia-no-tenia-valor-juridic.html

3.-Un ministre de Baviera fa referència als presos polítics i als exiliats,el Nacional, 15/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/baviera-presos-exiliats_239196_102.html

4.–Josep Costa nega que Torrent li expliqués que recorreria a Estrasburg, el Nacional, 14/2,   https://www.elnacional.cat/ca/politica/josep-costa-torrent-estrasburg_238887_102.html

5.-Multen el Banc Santander, el Banc Sabadell, BBVA i CaixaBank per concertar ‘swaps’-Les quatre multes sumen 91 milions d’euros,   Vilaweb,14/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/multen-el-banc-santander-el-banc-sabadell-bbva-i-caixabank-per-concertar-swaps/

6. -.-La gran lliçó de Mireia Boya: un ostatge inútil,Pere Cardus,Vilaweb,14/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/la-gran-llico-de-mireia-boya-una-ostatge-inutil-cronica-pere-cardus/

 7.- L’SPD s’enfonsa en un caos intern que complica el futur govern de Merkel, http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1339884-l-spd-s-enfonsa-en-un-caos-intern-que-complica-el-futur-govern-de-merkel.html

8.-Beatriz Talegón: «Els independentistes només són culpables de mostrar la claveguera que hi ha a Espanya»,Nacio Digital, 14/2,https://www.naciodigital.cat/noticia/148407/beatriz/talegon/independentistes/nom/son/culpables/mostrar/claveguera/espanya

9.-Boya i la Republica que no volem simbòlica,Vicent Partal, Vilaweb, 15/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/boya-i-la-republica-que-no-volem-simbolica-editorial-vicent-partal

0.Junqueras demana empara al TC per a ser alliberat,   Vilaweb,14/2,       https://www.vilaweb.cat/noticies/junqueras-demana-empara-al-tc-per-a-ser-alliberat-presos-politics-jxcat-erc-sanchez-cuixart-forn

11.- CHRONIQUES CATALANES. CES NOUVELLES FORMES DE VIOLENCE D’ETAT QUE SOUTIENNENT DES INSTANCES JUDICIAIRES,Christian Campiche,L1DEX,14/2,   https://1dex.ch/2018/02/chroniques-catalanes-nouvelles-formes-dWoRKn6jOV1ge-violence-detat-soutiennent-instances-judiciaires/#.

Destacat

Cada cuadro con su nihil obstat -QUIM MONZO 10/2/2018

Cada cuadro con su nihil obstat -QUIM MONZO 10/2/2018-La Vanguardia-http://www.lavanguardia.com/opinion/20180210/44651928140/cada-cuadro-con-su-nihil-obstat.html

10/02/2018 00:20 | Actualizado a 10/02/2018 03:55

El miércoles, Eusebio Val, corresponsal de La Vanguardia en París, narraba en estas páginas el conflicto que hay entre un maestro de escuela francés, Frédéric Durand-Baïssas, y Facebook, que hace siete años clausuró su cuenta porque había colgado una imagen de El origen del mundo, de Gustave Courbet, una tela de 1866. Se trata de un óleo que muestra, en primer plano, los muslos abiertos de una mujer, con su sexo como centro de la composición. La obra se exhibe desde hace décadas en el Museo d’Orsay, en París, sin ningún problema, pero Facebook –que tiene una brigada censora que no debe de haber estudiado mucha historia del arte– decidió que eso no era una pieza cultural sino simple pornografía. Ya han pasado casos parecidos en esta y en otras redes sociales. El próximo mes se celebrará el juicio que tiene que decidir si Durand-Baïssas tiene razón o no, y si, en caso de que la tenga, Facebook tiene que reactivar su cuenta y abonarle veinte mil euros por el daño moral causado.

Es un debate que recuerda al de Mateo Rueda, un profesor de Utah al que hace un par de meses despidieron por mostrar en clase fotografías de obras básicas del arte –de Ingres, Modigliani, Boucher, Bronzino…– en las que hay desnudos. Dicen los diarios americanos que algún alumno se sintió incómodo ante esas imágenes. Francamente, no me lo creo. ¿Cómo va a sentirse incómodo frente a un Modigliani un chaval que debe estar ya harto de visitar PornHub o Beeg? Evidentemente, cuando se enteraron, los padres de los alumnos protestaron. El resultado: el profesor Rueda, despedido.

Mientras esas cosas pasan en París y en Estados Unidos, en el municipio de Membrilla, en Ciudad Real, el pintor Antonio Ximénez se queja de que una pintura suya de gran formato que donó por encargo del antiguo párroco de la iglesia está arrinconada para que la gente no pueda verla. Se trata de un óleo del apóstol Santiago que el nuevo párroco considera demasiado sexy, incluso erótico. En la cadena Ser, Antonio Ximénez ha explicado esta semana que de ninguna forma puede considerarse un cuadro provocativo ya que el apóstol lleva una túnica que le llega a la rodilla. Ofendido, ha pedido a la iglesia que vuelvan a exhibirlo o, si no, que se lo devuelvan. El pintor, nacido en Membrilla, tiene ochenta y siete años, vive en Miami y ha expuesto en galerías de medio mundo. El cuadro censurado muestra a Santiago con un corte de pelo y una barba tope hipster. Viste una túnica de color azul mecánico, sí, con una concha bordada a la altura del pecho izquierdo y una cruz de Santiago a la del derecho. Como todo buen peregrino, en la mano lleva un bastón.

Francamente, por mucho que Antonio Ximénez haya expuesto en Buenos Aires o en Roma, el cuadro es muy malo, pero eso importa poco porque el neopuritanismo no censura las obras por su calidad. Por cierto, Membrilla es conocida como “la capital mundial del melón”, por su gran producción anual: ochenta millones. Espero que nadie repare en la acepción guarra de melones y decida también censurarlos.

 

Destacat

LES ALTRES MIRADES 11 febrer

LES ALTRES MIRADES 11 febrer

JT
Jordi Lleyda Torres
|
Avui, 0:45
cris.lleyda@gmail.com;

Destacat
RV: recuperacio de mis cuentas de Facebbok,urgent. MAS PROPAGANDA PARA SEGURIDAD FB EN LOS MEDIA CATALANES.
JT
Jordi Lleyda Torres
|
Avui, 1:31
security@facebookmail.com

Destacat

IL.LEGAL BLOCKED FB SPAIN

IL.LEGAL BLOCKED

JT

Jordi Lleyda Torres

|
Avui, 18:56
Press@fb.com

 

Elements enviats
Destacat

FB PRESS – ABSURD –

presoner fb spain

JT
Jordi Lleyda Torres

|

Avui, 19:10 11/02/2018

Press@fb.com

 

Destacat

TITELLA LOLA O TITELLA MARIA DOLORES

TITELLA LOLA O TITELLA MARIA DOLORES
11/2/2018
cartes@lavanguardia.cat

Realment, el sectarisme anticatalanista, antimajoria de vots  sobiranistes catalans està assolint ja l’insult diari des de premsa diària barcelonina.Inaudit.
La mala educacio de redactors, caps de seccio, subidrectores amb afanys televisius forçats, es diària, en cròniques interiors.
Nomes ens queda la tradicional educacio i professionalitat en les croniques dels corresponsals a l’estranger.
A Barcelona, seguint l’estil pervers de la direccio, s’han desmadrat les subdirectores. Ja no sabem si es diuen Lola o Maria Dolores per que firmen amb ambdos noms.,al mateix article. Despreci a lectors..

Ni son simbols ni són realitats. Son correus de La Moncloa, afegint insults propis.

A mi no em diexarien publicar que” Soraya ja admet la possibilitat d’investir amb els dits un nou delegat del gobierno de Madriz a Catalunya, malgrat que tingui la tentacio de convertir-lo en un titella a les seves ordres i que porti la Delegacion del Gobierno com una gestoria, mentra ella, des de la Moncloa, se’n reserva la direccio politica”.

Potser la Maria Dolores no es, de veritat, una titella interessada del director del diari?.

Pensa la titella Maria Dolores, o la marioneta Lola,, que tothom es titella, o marioneta, com ella, quan no es veritat. Mes respecte, titella.

Jordi Lleyda, 11/02, Subscriptor

Destacat

LES ALTRES MIRADES -DISSABTE 10 FEBRER

LES ALTRES MIRADES -DISSABTE 10 FEBRER

1.-JxCat registra una proposta per a modificar la llei de presidència sense l’acord amb ERC-ERC respon que vol continuar negociant un acord global de legislatura,Vilaweb, 9/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/jxcat-registra-una-proposta-per-a-modificar-la-llei-de-presidencia-sense-lacord-amb-erc/

2.-El complicat camí de JuntsxCat i ERC cap al nou Govern,el Nacional, 9/2,tps://www.elnacional.cat/ca/politica/juntsxcat-erc-noms-govern-investidura_237048_102.html

3.- Reunió de 40 alts càrrecs de la Generalitat convocats per Felip Puig, Jordi Barbeta,el Nacional, 10/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/jordi-barbeta-reunio-felip-puig_237525_102.html

4.-Què passa entre Junts per Catalunya i ERC?-Junts per Catalunya registra en solitari la reforma de la llei per a investir Puigdemont mentre ERC demana temps ,Pere Martí, L’Ultima, Vilaweb,9/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/que-passa-entre-junts-per-catalunya-i-erc/

5.-Junqueras amb la unió, Jordi Galves, el Nacional, 9/2 , https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-junqueras-unio_237246_102.html
6.-La deriva falangista, Enric Vila, el Nacional 9/2, https://www.elnacional.cat/ca/opinio/enric-vila-deriva-falangista_237327_102.html

7.-Els catalans suspenen la policia espanyola per la violència de l’1-O i aproven els Mossos, segons el CEO-Percepció negativa generalitzada sobre l’actuació del govern de Rajoy, Vilaweb, 9/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/els-catalans-suspenen-la-policia-espanyola-per-la-violencia-de-l1-o-i-aproven-els-mossos-segons-el-ceo/?f=rel

8.Frau, Bernat Dedeu, el Nacional, 9/2, https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-frau_237285_102.html

9.-Europa Versus Facebook.org-Queixes contra “Facebook Ireland Limited”,http://europe-v-facebook.org/ES/Quejas/quejas.html

10.Muslim Voters and the European Left-When Inclusion Leads to Populism, Rafaela M. Dancygier, Foreign Affairs, 9/2,https://www.foreignaffairs.com/articles/europe/2018-02-06/muslim-voters-and-european-left?cid=nlc-fa_twofa-20180208

Destacat

ALTRES MIRADES – 8 FEBRER

ALTRES MIRADES -DIJOUS 8 FEBRER

1.-JxCat contradiu a ERC i preveu que Puigdemont sigui investit pel Parlament-La formació assegura que no hi haurà consell de la república  i rebutja  la idea de la presidència simbòlica presidencia simbólica, La Vanguardia 7/2, http://www.lavanguardia.com/politica/20180207/44600434033/jxcat-contadice-erc-puigdemont-investido-parlament.html

2.-JuntsxCat negocia amb ERC la proposta de resolució per reconèixer Puigdemont,el Nacional, 7/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/junts-per-catalunya-erc-puigdemont-investidura-resolucio-parlament_236880_102.html

3.- El TC admet a tràmit el recurs del Parlament contra el 155,el Nacional,7/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/tc-admet-tramit-recurs-155_236769_102.html

4.- Tots a la garjola……..menys un, Jordi Barbeta, el Nacional, 7/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/tots-garjola-menys-un_236550_102.html

5.-El meu poble i jo,ANTONI SEGURA I MAS,Avui/El Punt,7/2,,http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1334592-el-meu-poble-i-jo.html

6.-Aparcar Puigdemont,Bernat Dedeu, El Nacional, 7/2,https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-aparcar-puigdemont_236442_102.html

7.-La CUP fa arribar a la militància els plans de Puigdemont-El partit ha enviat un document que recull una investidura de Puigdemont al capdavant del Consell de la República a Brussel·les el 18 de febrer i al parlament el 20 o 21,Vilaweb,7/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/aquesta-es-la-proposta-de-la-cup-a-la-seva-militancia-per-a-investir-puigdemont/

8.Els catalans fem coses, Miquel Puig, La Vanguardia, 7/2,http://www.lavanguardia.com/economia/20180207/44594936276/los-catalanes-hacemos-cosas.html

9.-‘Narcís Serra i l’excúpula de Catalunya Caixa, citats a l’Audiència Nacional,el Nacional, 7/2   ,https://www.elnacional.cat/ca/politica/narcis-serra-excupula-catalunya-caixa-audiencia-nacional_236832_102.html

10.-El zel purità de Facebook, La Vanguardia, 7/2,   http://www.lavanguardia.com/internacional/20180207/44594682072/juicio-facebook-cuadro-lorigine-du-monde-courbet-pronografia.html

11.- Bildu encén el senat amb la defensa del govern legítim: ‘Hi ha res més supremacista que governar des de Madrid?’-El senador Jon Iñarritu denuncia la repressió i l’existència de presos polítics davant la indignació dels senadors espanyols,Vilaweb,7/2   ,https://www.   vilaweb.cat/noticies/bildu-encen-el-senat-amb-la-defensa-del-govern-legitim-hi-ha-res-mes-supramacista-que-governar-des-de-madrid/

12.- El Tribunal d’Estrasburg podrà jutjar si Espanya ha vulnerat el dret intern amb els presos catalansEntrevista al magistrat andorrà, ex-jutge i vice-president del Tribunal Europeu dels Drets Humans,   Vilaweb,7/2https://www.vilaweb.cat/noticies/el-tribunal-destrasburg-podra-jutjar-si-espanya-ha-vulnerat-el-dret-intern-amb-els-presos-catalans/
,

13.- Així desplega Espanya una estratègia clara de ‘lawfare’ contra Catalunya-El concepte de justícia com a arma de guerra política, nascut als EUA, és aplicable en aquest conflicte,Vilaweb,7/2,   ,https://www.vilaweb.cat/noticies/aixi-desplega-espanya-una-estrategia-clara-de-lawfare-contra-catalunya/

14.- Amnistia Internacional demana que es retirin les acusacions de sedició i rebel·lió sobre Sànchez i Cuixart-L’organització acusa el Tribunal Suprem espanyol ‘d’agreujar aquesta injustícia’,Vilaweb,7/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/amnistia-internacional-demana-que-es-retirin-les-acusacions-de-sedicio-i-rebellio-sobre-sanchez-i-cuixart/

15.- Why Spanish Nationalism Is on the Rise-And What It Means for the Country’s Politics,By Omar G. Encarnación,Foreign Affairs, 7/2,http://www.gxi.cat/07-02-18-encarnacion-omar-g-why-spanish-nationalism-is-on-the-rise-foreign-affairs

16.- From Wales to Catalonia and Beyond: Gene Sharp and Non-Violent Nationalism, February 6, 2018 by  & filed under Peace Research,https://blogs.prio.org/2018/02/from-wales-to-catalonia-and-beyond-gene-sharp-and-non-violent-nationalism/

17.- La Moncloa exigeix el ‘sacrifici’ de Puigdemont,Pere Martí, la ultima, Vilaweb, 7/2/https://www.vilaweb.cat/noticies/la-moncloa-reclama-el-sacrifici-de-puigdemont/

18.- PASSES AL COSTAT? HIPÒCRITES, FARISEUS, MEDIOCRES, ANTIDEMÒCRATES, ANTISOBIRANISTES, Andreu Serra, El retorn d’Andreu Serra.blogspot, 31/1

Destacat

PASSES AL COSTAT?  HIPÒCRITES, FARISEUS, MEDIOCRES, ANTIDEMÒCRATES, ANTISOBIRANISTES,

PASSES AL COSTAT?

HIPÒCRITES, FARISEUS, MEDIOCRES, ANTIDEMÒCRATES, ANTISOBIRANISTES,

La frase de fer una “passa al costat” es propietat intelectual del President Artur Mas, el 2016, quan els diputats de la CUP es van encaparrar, SENSE HAVER-HO DIT MAI ABANS A LA CAMPANYA EECTORAL PREVIA, per cert,.

Va ser un xantatge total inesperat, i sense justificar, per a no investir novament President el MH Artur Mas, lider i cap de llista de Junts pel Si.

Certament els diputats d’ERC a Junts pel Si, van donar suport total a la marranada dels Cupaires.

Be, l’Artur Mas va prendre la decisio de renunciar a la investidura en nom de Junts pel Si, i va tenir la saviesa, santa saviesa, i gran decisió, de decidir qui seria el seu succesor a la investidura i a la Presidència, Carles Puigdemont.

Puigdemont, el gran president que tenim des del 2016, únic legitimat pel Parlament dissolt ilegalment  pel 155, i alhora únic candidat a la investidura del 2018, avui paralitzada i suspesa pel President del Parlament, d’ERC, votat pels diputats de Junts per Catalunya, a canvi de la investidura com a President, novament, del gran lider sobiranista refrendat a les eleccions ilegals del 155, del 21-D.

Com sempre, els voltors espanyols i espanyolistes, amb el seu estil violent ,antidemocràtic, i invasor de terres alienes, repeteixen ara la frase del President Mas,en altres cicumstàncies i situacions ben diferents, adreçada al summum opositor al règim antidemocràtic espanyol, des del sobiranisme català pacífic i democràtic, al MH President Carles Puigdemont.

En Puigdemont podia anar de cap de llista, pot ser diputat al Parlament, estigui a Brusel.les o on vulgui, sense cap problema, adhuc per als espanyols. 

Però, ai, amb l’estil discriminatori, personalitzat, plé d’odi i de ressentiemnt, dels politics espanyols, ara s’inventen que un diputat, el President Puigdemont, no pot ser investit President pel Parlament català. Ara i aci, per la punta del  cul,  vulnerant totes les normes, totes, que ho permeten.

Quan tots i cadscun dels 135 diputats/des electes el 21-D tenen la plena capacitat de ser presentants a investidura del Parlament, segons totes les lleis parlamentàries de tots els estats democràtics, s’inventen que Carles Puigdemont no te el mateixos drets que els altres 134 diputats. 

Es frau de pressumptes lleis espanyoles,es dictamen d’uns xixarel.lols idiotes i sectaris que es diuen magistrats dels tribunals espanyols,i del no tribunal i no constitucional sicari TC.

No tenen cap valor, zero patatero, les seves lleis,decrets o interlocutòries ad hoc.

Es impropi d’una separacio de poders inexistant a l’estat espanyol, es impropi d’una democràcia moderna.

Vulneren les seves pròpies pseudolleis espanyoles.

En lloc, en lloc, ni a l’Estatut, ni a la Llei del Parlament ni al Reglament del Parlament, es prohibeix l’actuacio a distància, la presència telemàtica dels diputats. 

I si no està prohibida ex-professo, es que es pot fer.

Volen tornar al segle XIII, quan ni hi havia Spain ni espanyols.

Si en Puigdemont es fes certificar a Brusel.les per un metge en actiu que es troba malalt, i per duracio llarga, (2 setmanes o més), el reglament del Parlament contempla la votació no presencial, i la participacio en les tasques parlamentàries (inclosa la investidura, i tant), com a  plenament admesa.

Pero el President Puigdemont, a part de ser molt inteligent i honest, no menteix. No té per que fer-se certificar per un metge que està malalt,quan no ho està.

La veritat es que l’Estatut, la  Llei del Parlament, i el Reglament del Parlament permeten l’activitat paralamentària a distància, telemàtica, i el Sr. Puigdemont ho hauria de poder utilitzar.

Es 100% cert que el TC, el de la Moncloa, el de no juristes, el dels que no saben idiomes i menteixen als seus curriculums NO POT MARCAR CONDICIONS PER A UN UNIC DIPUTAT ABANS QUE ES PRODUEIXI LA INVESTIDURA,(ES IL.LEGAL COM JA HA DIT FINS I TOT EL CONSELL D’ESTAT ESPANYOL), NI POT MODIFICAR L’ESTATUT DE cATALUNYA, NI LA Llei del Parlament, ni el Reglament del Parlament que nomes poden ser modificats pel Parlament catala.

Aixi, per què ha de fer un pas al costat en Puigdemont, ?

Els espanyolistes no haurien de demanar cap pas al costat si creuen (no s’ho creuen ni ells) que les disposicions del 155 poden estar pel damunt de l’Estatut, la Llei del Parlament.

Per que demanar una cosa obligada?

Ah, perque no està obligada per cap norma legal, ni una.

Es la manera  habitual d’actuar dels envejosos, dels ressentits, dels qui tenen l’odi  al catalanisme sobiranista com a unica fe a la seva trista. vida.

Nomes gent mediocre, antidemòcrata, fariseus, hipòcrites, falsos, derrotats electoralment, mentiders, i alhora imbècils ho poden dir en public o en privat.(Rajoy’s, nana Saenz, Millo el botifler, els no magistrats del TC que nomes volen anar als toros, l”Iceta, l’Albiol i  tota mena d’espècies animal  que fins i tot s’enganya a si mateix)

Be, vegem uns quants dels centenars de casos de corrupcio en que gent significada del PSC-PSoe, del PP i del Psoe , NO VAN FER CAP PAS ENRERA NI VAN DESAPAREIXER DE L’AMBIT DELS SEUS PARTITS, ni de la vida publica espanyola.

1)-Els condemants pel cas Filesa de corrupcio del Psoe i del PSC-Psoe. JOSE MARIA SALA I GRISO, CARLOS NAVARRO GOMEZ, LUIS OLIVERO CAPELLADES, ALBERTO FLORES VALENCIA, AIDA ALVAREZ ALVAREZ,etc.

Jospe M. Sala i Navaro segueixen al si del PSC-Psoe.Cap pas enrera.Ni Un.

Olivero i AIda ALvarez han seguit agafant diners corruptes per al Psc-Psoe i per al Psoe. (Lluis Olivero, un exemple mes: “Francia acredita el pago de 351 millones de Alsthom a Oliveró”.  60 paalaus de la musica!!!  900.000 euros rebuts de Seat per Aida ALvarez, al marge que van declarar la part grossa de la corrupcio PSoe-SEAT. prescrita. 

Olivero, nomes va recollir 1.000 milions ptes, del cas de corrupcio AVE (” Siemens AG, la francesa Alsthom y la española Dragados y Construcciones. Las tres pagaron en Suiza comisiones millonarias (al menos 1.001 millones) a Luis Oliveró,”) 

el cas Roldan (“en los casos Roldán y Urralburu trufaron sus cuentas ginebrinas con 140 talones de la UBS contra las cuentas de Siemens AG por 19.650.000 marcos alemanes, más de 1.200 millones de pesetas del año 1990. 

Luis Roldán, ex director de la Guardia Civil (38 cheques); Gabriel Urralburu, ex presidente del Gobierno de Navarra (14);) Alts càrrecs del Psoe, i cap secretari general del Psoe (Felipe Gonzales)va fer cap pas al canto. Ells son espanyols.

2.- 264 casos  de corrupcio del Psoe i 200 de membres del PP. Cal dimissio, cap pas al cantó, ni de Mariano Rajoy, ni de Perez Rubalcaba, di de José Borrell, ni de Mayor Oreja, ni de Jose Barrionuevo. Cap dimissio, cap pas al cantó.  (any 2009) I recordem els casos d’escoltes ilegals del Sr. Zaragoza (PSC-PSoe), o de la Sra. Camacho (PP C)

“El fiscal general del Estado, Cándido Conde Pumpido, reconoce que el PSOE supera al PP en corrupción al revelar que en la actualidad hay un total de 730 casos de corrupción, entre procedimientos judiciales y diligencias de investigación, abiertos contra partidos políticos, de los que 264 son procedimientos penales abiertos contra cargos públicos o políticos del PSOE y 200 contra miembros del PP.>>   500 pasos a l’esquerra? Zero patatero.

<<También hay 43 causas abiertas contra miembros de Coalición Canaria, 30 contra miembros de Convergencia i Unió, 24 del Partido Andalucista, 20 de Izquierda Unida, 17 del Grupo Independentista Liberal (GIL), 7 de Unión Mallorquina, 5 de Esquerra Republicana de Catalunya, 3 del Bloque Nacionalista Galego, otros 3 de PNV, uno de ANV y otro de Eusko Alkartasuna, además de otras 67 investigaciones seguidas contra miembros de otros partidos de implantación local.>

3.-     2011- ranking corrupcions  partits politics,

  • Partidos políticos con 1 caso de corrupción: Alternativa dos Veciños, ASI, Bloc Progresista, Centro Canario Nacionalista, ERC, GIM, IP (Independientes Portuenses), PIL, PIM, Sineuers Independents, UC (Unión Cordobesa), Unión Bagañeta.
  • Partidos políticos con 2 casos de corrupción: GIL, Nueva Canarias, PA, PAL, UPN.
  • Partidos políticos con 3 casos de corrupción: BNG
  • Amb 6 casos de corrupción: Unió Mallorquina
  • Amb 8 casos de corrupción: IU
  • Amb 9 casos de corrupción: Coalición Canaria
  • Amb 10 casos de corrupción: PAR
  • Amb 13 casos de corrupción: PNV
  • Ambn 14 casos de corrupción: CiU
  • Partidos políticos con 128 casos de corrupción: PSOE
  • Partidos políticos con 177 casos de corrupción: PP                             
  • AIxo es el ranking real, des de Madriz, dels partits politics amb casos de corrupcio vigents i pendents.  CiU i el EAJ-PNB tenen el 11% dels casos del Psoe (inclos PSC-Psoe), i encara no el 8% dels casos vigents del PP.
  •  
  • On estan les demandes de “pas al cantò” per als dirigents màxims del PP i del Psoe? ALgu els hi ha demanat, des de la Moncloa?, des de Ferraz?  Zero patatero. 
  •  
  • No tenen lateralitat, tots els dirigents dels partits sucursalistes espanyols,son disminuits fisics a més de mentals, doncs no tenen lateralitat, ni a l’esquerra ni a la dreta. 

4.– Narcis Serra, ex-ministre de la guerra del govern espanyol. Implicat en cas de terrorisme GAL: Cap pas al canto. VA exigir, i ho va aconseguir de Montilla, ser posat com a President de Caixa Catalunya, en lloc del gran President Serra i Ramoneda.

En 3 anys va fer inviable  i a un pas de la fallida, desprès de multiples operacions creditices rares, sense garanties, i que van esdevenir fallits. En proces judicial vigent per  operacions crediticies no estudiades i per augmentasr-e el sou  de manera enorma  personalment. Cap pas al canto.

4.- ANA  MATO, cas Gurpel.  Jaume Matas, Francesc Campos, ministra i presidents autonomics. Rodrigo Rato, El Sr. Blesa, l’amic antim de Jose Maria Aznar, posat en paraigudes a CajaMadrid, que va acabar sent, com a Bankia, el record europeu d’ajuts amb recursos publics donat per cap estat europeu.. Va acabar suicidat? Corrupcio manifesta, PP

Manuel Chaves, José Antonio Griñan, exPresidents Junta Andalucia; Magdalena Alvarez, exconsellera d’Economia de la Junta d’Andalucia. Prevariacio  per 856 millioms.d’euros-Psoe.  

Cap pas al canto.  Manuel Chaves, fill de coronel franquista, va ser President del Psoe, a més, entre 2000 i 2012.

5,. Miquel Iceta. No tè cap carrera universitària.Va preferir ser membre assalariat del PSc-Psoe.

Des del 1987, ara fa mes de 30 anys consecutius, sempre ha tingut un carrec politic remunerat (cap gabinet Narcis Serra a Madrid els temps del Gal, diputat a Madrid, al Parlament de Catalunya,..) , sense haver trepitjat mai cap empresa privada.

Tampoc ha fet cap pas al costat, ni quan va liderar els pitjors resultats històric en 40 anys del PSc-Psoe  a les generals espanyoles i a les catalanes. Cap pas al costat, cap dimissio.

6.- Xavier Garcia ALbiol, no acabà mai la carrera de dret (a l’gual que Iceta no va arribar a la 2a. part de la carrera de quimiques..), als 23 anys fou elegit President del PP de Badalona, i el 1990, 1 any despres d’afiliar-se al PP.

D’aleshores ença fou Alcalde elegit a l’Ajuntament de Badalona, diputat del PP, i President del PP  de Catalunya, on ha aconseguit el pitjor resultat electoral del PP a Catalunya en eleccions catalanes el 21-D, obtenint 4 escons, fet que impedeix que tinguin grup parlamentari propi.

Tampoc ha dimitit mai ni ha fet cap pas al cantó.  Tampoc tenen lateralitat?

Bé. Conclussio. Cap raó, ninguna, per a demanr un pas al cantó al MH President Carles Puigdemont.

Quan la premsa i teles madrilenyes hagin exigit pasos al canto a tots – i més- aquests delinquents del PPPSOEPSC. aleshores si escoltaré, sense compartir-ho, of course, demandes del espanyols i de la seva caverna mediàtica  demanant-li a Puigdemont. Pero necessiten molts anys per  a fer-ho per ordre temporal, abans de molestar al nostre Molt Honorable President Puigdemont.

El que no puc entendre, ni suportar, es que un català/catalana, per poc catalanista que sigui, ho pugui també dir o demanar.

Primer que se n’assabentin, segon que ho demanin als milers de militants i alts càrrecs del PPPSOEPSC corruptes i als quals no  ho han fet encara.

Cap catalanista es, per definició, sucursalista polític.

Espero, i confio, que cap catalanista, ni que es digui Tardà, ho faci, perque això es propi,unicament, del sucursalisme espanyolista que vol destruir la nacio catalana, la llengua catalana, i la possibilitat, propera, d’independència de Catalunya.

El sobiranisme català nomès fa passes endevant, no en fa a cap cantó, politicament, i aixi arribarem aviat als màxims objectius politics del nostrepoble.

Andreu Serra, 31 gener 2018

Destacat

EL ZELO PURITÀ DE FACEBOOK – La Vanguardia 7/2/18

http://www.lavanguardia.com/internacional/20180207/44594682072/juicio-facebook-cuadro-lorigine-du-monde-courbet-pronografia.html- El celo puritano de Facebook
Un maestro francés pleitea con la red social que lo expulsó por colgar un célebre cuadro del siglo XIX EUSEBIO VAL, París. Corresponsal
07/02/2018 03:20 | Actualizado a 07/02/2018 14:36
Los confines entre el arte y la pornografía siempre han sido borrosos y subjetivos. Sorprende, sin embargo, que en pleno siglo XXI sea todavía motivo de escándalo –y de pleito judicial– un desnudo de mujer. El caso que se dirime en un tribunal civil de París refleja también la contraposición cultural, aún viva en la era digital, entre cierto puritanismo estadounidense y la liberal cultura francesa.

En el centro de la disputa se halla un célebre cuadro de Gustave Courbet, L’origine du monde (El origen del mundo), de 1866. El óleo, de modesto tamaño –46 por 55 centímetros–, está expuesto desde 1995 en el museo d’Orsay de París sin que a nadie se le haya ocurrido presentar una denuncia. Pero hace ya siete años, un maestro de escuela francés, Frédéric Durand-Baïssas, vio cancelada su cuenta en Facebook por haber colgado el cuadro de Courbet. Debió de ser un sistema de control interno, algún censor de la red social, el que detectó la atrevida pintura –sin duda lo fue en su tiempo, pues retrata con extraordinario realismo el sexo femenino– y consideró que era inadecuada para los usuarios de Facebook. Durand-Baïssas, por el contrario, se mostró sorprendido e indignado por la drástica medida, tratándose de una conocida obra de la historia del arte. Su único objetivo era animar a sus alumnos a ver por televisión un documental sobre la vida de Courbet que iba a emitir el canal cultural Arte.

El profesor exige 20.000 euros por el daño moral y la falsa sospecha de pornografía

Facebook se negó a reactivar la cuenta del maestro. Este decidió entonces emprender la vía judicial, por una cuestión de principios, para tratar de asestar un golpe al gigante de internet fundado por Mark Zuckerberg y mostrar que no detenta todos los derechos. Según los abogados de Durand-Baïssas, su cliente se sintió “agredido” por la supresión de su cuenta. Le hizo aparecer casi como un delincuente y hubo de dar explicaciones a algunas de sus amistades, que empezaban a sospechar mal. Por ello reclama a Facebook, además de la reapertura de la misma cuenta que fue cancelada, una indemnización de 20.000 euros por el daño moral causado por este episodio.

No resultó fácil actuar contra Facebook. “Ha sido un poco como David contra el todopoderoso Goliat americano –admitió al diario Nice-Matin la abogada Marion Cottineau-Jousse–. Facebook ha hecho todo lo posible para que el asunto no fuera juzgado en Francia y no someterse así a las leyes francesas”. “Las reglas que quiere imponer Facebook no pueden ir contra las leyes y contra ciertos principios fundamentales como la libertad de pensamiento y la libertad de expresión”, agregó la abogada. Es obvio que el desarrollo del juicio en París da más confianza al maestro y a quienes lo asesoran. La sentencia se espera para el 15 de marzo.

Una portavoz de Facebook en Europa indicó al diario Le Parisien que la red social, después del caso del maestro, ha cambiado de política y ya no considera el cuadro de Courbet un tabú sino como una pieza cultural. “Facebook quiere ser un lugar de acceso a la cultura”, dijo Delphine Reyre.

La red social americana ha vivido otras experiencias polémicas, como cuando borró un seno en una foto alusiva al cáncer o retiró la icónica foto de la niña desnuda, durante la guerra de Vietnam, que corría despavorida tras un ataque estadounidense con napalm. La primera ministra noruega protestó con energía e instó a Facebook “a diferenciar entre pornografía infantil y una imagen histórica”.

El juicio parisino sobre L’origine du monde añadirá aún más leyenda al cuadro de Courbet, que tardó más de un siglo en ser expuesto al público. La obra fue encargada por un diplomático turco-egipcio, Jalil Bey, un peculiar personaje que acabó en la ruina por su afición al juego. En el 2014, el óleo había sido noticia por última vez porque el servicio de correos francés se negó a editar un sello conmemorativo, con el argumento de que la cruda imagen podía herir la sensibilidad infantil y que sus normas internas lo impedían. El pobre Courbet, protagonista de la insurrección de la Comuna de París (1871) y cercano al socialismo revolucionario, que murió en el exilio suizo tras ser obligado a pagar una abultada multa, probablemente atribuiría el azaroso destino de su obra a una injusta persecución política.

Destacat

ALTRES MIRADES DILLUNS 5 FEBRER

ALTRES MIRADES DILLUNS 5 FEBRER

1.-Ser (o sentir-se) espanyol-“A hores d’ara sembla més fàcil ser català a Bèlgica que a Espanya,Xevi Xirgo, Director Avui/El Punt, 4/2, http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1333502-ser-o-sentir-se-espanyol.html

2.-Puigdemont: “Aquesta remor que se sent no és de pluja”,el Nacional, 4/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/puigdemont-remor-no-pluja_235722_102.html

3.-Pujol: ‘La fórmula existeix i les sigles no invalidaran un somni compartit’-El portaveu adjunt de JxCat diu que repetir les eleccions no és una ‘bona via’, Vilaweb,4/2, https://www.vilaweb.cat/noticies/pujol-la-formula-existeix-i-les-sigles-no-invalidaran-un-somni-compartit/

4.- La radiotelevisió alemanya denuncia censura a Espanya per a cobrir el procés, el Nacional, 4/2, https://www.elnacional.cat/ca/politica/radiotelevisio-alemanya-denuncia-censura-espanya-proces_235692_102.html

5.- Llibert Ferri: «Els processos contra els sobiranistes em recorden els de l’antiga Unió SOviètica. L’excorreponsal de TV3 a Moscou creu que els líders de les entitats i el Govern “haurien d’haver fet com Puigdemont i quedar-se a Brussel·les” i que ara toca “evitar el martirilogi”,Nacio Digital, 4/2,http..naciodigital.cat/noticia/147669/llibert/ferr, i/processos/contra/dirigents/sobiranistes/, em/recorden/antiga/unio/sovietica

6.- ERC aborda l’acord d’investidura amb Puigdemont a Brussel·les, el Nacional,4 febrer, https://www.elnacional.cat/ca/politica/erc-investidura-puigdemont-brussel-les-juntxcat_235635_102.html
7.Mà esquerra-El partit d’Oriol Junqueras té davant un dilema que només ell pot resoldre,Andreu Barnils, Vilaweb, 4/2,https://www.vilaweb.cat/noticies/ma-esquerra/

8.-Una experta en dret penal considera que no hi va haver rebel·lió,el Nacional, 4/2,https://www.elnacional.cat/ca/politica/experta-dret-penal-rebelio_235641_102.html

9.-Un Dalai Lama a Brussel·les, Jordi Barbeta, el Nacional, 4/2,https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-barbeta-un-dalai-lama-a-brussel-les_235530_102.html

10.-Toni Comin, l’antipujolisme de pedigrí, Enric Vila,El Nacional, 4/2,htpps://www.elnacional.cat/ca/vides/enric-vila-comin_234873_102.html

11.-Desobeir (o no), Josep Dedeu, el Nacional, 4/2,
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bernat-dedeu-desobeir-o-no_235566_102.html

12.Elezioni Catalane: una nuova lezione di dignità,Il Friuli, it., 4/2,http://www.ilfriuli.it/articolo/Politica/Elezioni_Catalane-points-_una_nuova_lezione_di_dignit%C3%A0/3/176356

13.-S’està gestionant una derrota? Ferran Casas, Nacio Digital, 4/2,https://www.naciodigital.cat/opinio/17057/esta/gestionant/derrota

Destacat

TARDÀ, NO INTENTIS MANIPULAR MES!!, EN LA TEVA DERIVA BOJA! SENSE PRESIDENT INVESTIT, SENSE CARLES PUIGDEMONT NOVAMENT INVESTIT, NO HI HA CAP GOVERN POSSIBLE.

TARDÀ, NO INTENTIS MANIPULAR MES!!, EN LA TEVA DERIVA BOJA!

SENSE PRESIDENT INVESTIT, SENSE CARLES PUIGDEMONT NOVAMENT INVESTIT, NO HI HA CAP GOVERN POSSIBLE.

Joan Tardà s’ha begut l’enteniment, menteix tant com el govern espanyol anticatalà i segueix amb la seva deriva de declaracions bojes, mentideres.

Ara, diu i crida que el més important es tenir govern. Menteix, vilment, no hi ha govern català, si no tenim President de Catalunya investit pel Parlament de Catalunya.

Es de calaix. Qui pot nomenar els consellers d’un govern català democràtic?Nomes el President de la Generalitat, el President de Catalunya.

Amb President tindrem govern. Sense President no es pot nomenar govern.

Tardà, rectifica o plega!!!!Tu no ets diputat al Parlament. Calla sobre el que no entens ni et pertoca. o plega i torna a casa teva, a l’Institut que fa anys que no trepitges.

Tardà, que està fent el Grup Parlamentari a Madrid d’ERC? No en sabem res. No  en dius ni mu. No foteu ni brot?  Ets un dels 42 membres de l’Executiva Nacional d’ERC amb una sola funcio: Portaveu del Grup Parlamentari d’ERC al Congrès dels Diputats. Aquesta es la teva unica funció a l’executiva d’ERC, per la qual cobres molts diners, i de la qual, de Portaveu, res mes, ens has d’informar del que feu o no feu al Congreso dels Diputats de Madrid.

No manipulis la teva funcio, que es solament aquesta.Portaveu del Grup Parlamentari a Madrid. De tota la resta, calla, calla i calla. Hi ha responsables de tot a l’Executiva, de tota la resta. A l’igual que  els altres membres de l’Executiva d’ERC, amb altres funcions, no parlen mai publicament sobre el Grup Parlamentari al Congreso,  sigues una mkica serios, una mica responsable, i no et fiquiis en temes sobre els quals no tens cap competència. Des del 2004 ets diputado a Madrid,per ERC. MAI HAS ESTAT DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

I si no t’agrada, plega de Madrid, de l’Executiva, i torna a fer de militant de,base, dels que no cobren. Deixa de fer i dir pallassades de matèries que no et pertoquen.

ANDREU SERRA 3 febrer 2018

L’APODERAMENT LEGAL ES VALID I D’OBLIGAT COMPLIMENT PER NTRAL.A LA JUNTA ELECTORAL CE

L’APODERAMENT LEGAL ES VALID I D’OBLIGAT COMPLIMENT PER NTRAL.A LA JUNTA ELECTORAL CE

La JEC força Puigdemont i Comín a anar a Madrid si volen la credencial d’eurodiputats- https://www.elnacional.cat/ca/politica/jec-credencial-puigdemont-comin_394351_102.html el Nacional, 13/6.

L’APODERAMENT LEGAL ES VALID I D’OBLIGAT COMPLIMENT PER A LA JUNTA ELECTORAL. CENTRAL.
La JEC força Puigdemont i Comín a anar a Madrid si volen la credencial d’eurodiputats- https://www.elnacional.cat/ca/politica/jec-credencial-puigdemont-comin_394351_102.html el Nacional, 13/6.

La junta electoral espanyola diu que Puigdemont i Comín han de passar per Madrid si volen ser eurodiputats-L’advocat de la defensa de Puigdemont Gonzalo Boye ha assegurat a l’ACN que és una resolució que l’entorn del president s’esperava
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-junta-electoral-espanyola-obliga-puigdemont-i-comin-a-passar-per-madrid-si-volen-ser-eurodiputats/,Vilaweb,13/6,

La Junta Electoral negarà la credencial d’eurodiputats a Puigdemont i Comín si no van a Madrid dilluns-El tribunal electoral decideix que comunicarà al Parlament Europeu la relació de diputats només quan hagin promès o jurat la Constitució,Nacio Digital, 13/6 ,https://www.naciodigital.cat/noticia/182027/junta/electoral/negara/credencial/eurodiputats/puigdemont/comin/si/no/van/madrid/dilluns

Bé. En un estat totalitari, sense separacio de poders, sense compliir estrictament amb les competències donades per lleis superiors, tenim una Junta Electoral Central, que no es ni nomenada a la Constitucio espanyola. O sia, que menys llops, menys feixistes, menys jacobins, i menys barbaritats.

La Junta Electoral Central neix el 19 de juny del 1985, 8 anys desprès de la Constitucio.Inclosa dins la Llei del Regim Electoral General.

La Junta Electoral Central és definida com un “organ” de l’administracio central. (la del govern espanyol).NO ES, ENCARA QUE ACTUI SOBREPASSANT LES SEVES FUNCIONS, COM UN TRIBUNAL DE JUSTICIA. NO ES CAP TRIBUNAL., OF COURSE. Es un òrgan administratiu mes de l’administracio centrla, ni mès ni menys. Menys llops, menys feixisme, mennys totalitarisme, please.

L’article 8è,1er del capitol III,Administración Electoral,Seccio I -Juntes electorals, diu textualment la finalitat: : 1.” La Administración Electoral tiene por finalidad garantizar en los términos de la presente ley la transparencia y objetividad del proceso electoral y del principio de igualdad” -Objectivitat i transparència. Ni discriminacio ni el Movimiento de la Dictadura de Franco.

APODERATS I INTERVENTORS- Seccio 11 – Article 76
“Apoderados e interventores Artículo setenta y seis l. El representante de cada candidatura puede otorgar poder a favor de_ cualquier ciudadano- mayor de edad y que se halle en pleno _uso de sus derechos Civiles _y políticos, al objeto de que ostente la representación de candidatura en los actos y operaciones electorales. (que es la recollida de sertificats? una operacio electoral!!)’ ​,
2. El apoderamiento se formaliza ante ‘notario o ante el Secretaría efe la Junta Electorol Provincial o de Zona, quienes expiden la correspondiente credencíal,conforme al modelo oficial~ mente establecido., .
3. Los apoderados osdeben exhibir sus credenciales y su _Documento Nacional de Identidad a los miembros de las Mesas~ Electorales y demás autoridades competentes. .

4. trabajadores por cuenta ajena y los funcionarios que acreditén su condición de apoderados tienen derecho a un permiso retribuido durante el día de la votacÍón. Los apoderados tienen derecho a acceder libremente a los locales’electorales, a examinar el desarrollo de las operaciones ‘de – voto y. de escrutinio,-a formular reclamaciones y protestas así como a recibir las certíficaciones que prevé esta’ Ley, cúando no báyan sido expedidas a otro apoderado, o interventor de su misma

Be, encara que l’esment d’apoderats i interventors sembli limitat al dia electoral,OBRE LA PROPIA LLEI FUNDADORA DE LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL A LA FIGURA DELS APODEERATS DE LES CANDIDATURES.

La llei ORGANICA 1/1987, de 2 de abril, de modificació de la Llei Orgànica 5/1985, de 19/6, del Règim Electoral General, per a la regulacio de les elecciones al Parlament Europeu,per primera vegada per a l’Estat Espanyol.
Es molt similar al que indica la Llei 1/87, amb els canvis que suposen unes eleccions transeuropees.

I, PER LLEI SUPERIOR, ESTÀ LA FIGURA JURIDICA DELS APODERATS, -DONAR PODERS- QUE CADASCU DE NOSALTRES POT CONCEDIR A QUALSEVOL ALTRA PERSONA PER A QUALSEVOL FINALITAT, FUNCIO (CONCRETADA EN ELS PODERS DONATS) O FUNCIONS CEDIDES/ENCARREGADES ALS APODERATS, DE DURACIO LIMITADA O INDEFINIDA.

PER PODERS, ES EVIDENT QUE TANT EL MH CARLES PUIGDEMONT, PRESIDENT LEGAL I LEGITIM DE LA GENERALITAT, I L’HONORABLE CONSELLER TONI COMIN DEL GOVERN LEGITIM DE LA GENERALITAT, PODEN EMTRE PODERS A UNA MATEIXA PERSONA, O DUES, O LES QUE VULGUIN, PER A RECOLLIR A LA SEU DEL CONGRESO LA CREDENCIAL DE EURODIPUTAT.

ELS APODERATS LEGALS TENEN DRET A CUMPLIR LES SEVES FUNCIONS.
I QUE NO VINGUIN AMB PUNYETES TRILERES ELS FUNCIONARIS CORRUPTES DE LA JUNTA GENERAL CENTRAL.

AMB PODERS CONCRETS, L’APODERAT POT SUBSTITUIR EN UN CASAMENT AL QUE ES CASI, PER LA RAO QUE SIGUI. L’APODERAT POT RECOLLLIR DOCUMENTACIO EN NOM DEL PODERDANT A QUALSEVOL PUNT DEL MON, I CAP OFICINA POT NEGAR-SE A FACILITAR-LA.

COM SEGUEIXEN FENT LA SEVA VIDA ECONOMICA, SOCIAL, DE REUNIONS, DE VIATGES DE TREBALL LES PERSONES IMPOSIBILITADES, AMB ENFERMETAT GREU QUE NO ELS HI PERMET SORTIR DE CASA O DE CLINICA ESPECIALITZADA, ETC. ETC.

EL NIVELL JURIDIC GENERAL DE LA VALIDESA PLENA DELS PODERS ATORGATS A TERCERES PERSONES ESTÀ PEL DAMUNT DE QUALSEVOL DISPOSICIO PURAMENT ADMINISTRATIVA I MENOR.

AIXI ES , GRÀCIES, A DEU, EL FUNCIONAMENT DEL NOSTRE MON.

ES A DIR, ESTIC SEGUR QUE UN O DOS APODERATS -PER A RECOLLLIR LES CREDENCIALS D’EURODIPUTATS ELECTES I ELEGITS- A LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL S’HAN D’ENDUR LES CREDENCIALS I QUALSEVOL ALTRA MATÈRIA QUE ESTIGUIN EN ELS PODERS DONATS.

Andreu Serra
14/juny

PS.- Les funcions principals de la Junta Electoral Central són, diu l’article 19:
Artículo 19
1. Además de las competencias expresamente mencionadas en esta Ley, corresponde a la Junta Electoral Central:

a) Dirigir y supervisar la actuación de la Oficina del Censo Electoral.

b) Informar los proyectos de disposiciones que en lo relacionado con el censo electoral se dicten en desarrollo y aplicación de la presente Ley.

c) Cursar instrucciones de obligado cumplimiento a la Juntas Electorales Provinciales y, en su caso, de Comunidad Autónoma, en cualquier materia electoral.

d) Resolver con carácter vinculante las consultas que le eleven las Juntas Provinciales y, en su caso, las de Comunidad Autónoma.

e) Revocar de oficio en cualquier tiempo o, a instancia de parte interesada, dentro de los plazos previstos en el artículo 21 de esta Ley, las decisiones de las Juntas Electorales Provinciales y, en su caso, de Comunidad Autónoma, cuando se opongan a la interpretación de la normativa electoral realizada por la Junta Electoral Central.

f) Unificar los criterios interpretativos de las Juntas Electorales Provinciales y, en su caso, de Comunidad Autónoma en la aplicación de la normativa electoral.

g) Aprobar a propuesta de la Administración del Estado o de las Administraciones de las Comunidades Autónomas los modelos de actas de constitución de Mesas electorales, de escrutinio, de sesión, de escrutinio general y de proclamación de electos. Tales modelos deberán permitir la expedición instantánea de copias de las actas, mediante documentos autocopiativos u otros procedimientos análogos.

h) Resolver las quejas, reclamaciones y recursos que se le dirijan de acuerdo con la presente Ley o con cualquier otra disposición que le atribuya esa competencia.

i) Velar por el cumplimiento de las normas relativas a las cuentas y a los gastos electorales por parte de las candidaturas durante el período comprendido entre la convocatoria y el centésimo día posterior al de celebración de las elecciones.

L’article 224 (penultim de la llei) es el que recull la xorrada del jurament o prometença sobre la Constitucio.Per cert, “acatamiento” es una novetat molt mes recent, i fora de lloc.
Artículo 224
1. La Junta Electoral Central procederá, no más tarde del vigésimo día posterior a las elecciones, al recuento de los votos a nivel nacional, a la atribución de escaños correspondientes a cada una de las candidaturas y a la proclamación de electos.

2. En el plazo de cinco días desde su proclamación, los candidatos electos deberán jurar o prometer acatamiento a la Constitución ante la Junta Electoral Central. Transcurrido dicho plazo, la Junta Electoral Central declarará vacantes los escaños correspondientes a los Diputados del Parlamento Europeo que no hubieran acatado la Constitución y suspendidas todas las prerrogativas que les pudieran corresponder por razón de su cargo, todo ello hasta que se produzca dicho acatamiento

Es evident que un apoderat pot també “prometre, per imperatiu legal i no per criteri propi” la Constitucio. Si es pot casar amb la que serà la meva dona, amb poders, també fot recollir i fer tot el que calgui per recollir la credencial de Diputat legal, legitim, al Parlament Europeu, per les eleccions fetes el 2019.. UNS PODERS VALEN MES I COMPLEIXEN TOT EL QUE PUGUI DISPOSAR LA MALEIDA JUNTA ELECTORAL CENTRAL ESPANYOL​A

1.- DISTRIBUCIO DE L’ESPAI D’UNA VANGUARDIA (DIMECRES 10 JULIOL-MOSTRA)-

1.- DISTRIBUCIO DE L’ESPAI D’UNA VANGUARDIA QUALSEVOL (MOSTRA: LA VANG. ESPAÑOLAL DEL DIMECRES 10/7)-

La mostra d’un sol dia del diari La Vanguardi Espanyola (en català) es molt minsa, poc significativa, naturalment, però els meus recursos personals son molt limitats i no aspiro a cap càtedra, i SEMPRE VAL LA MOSTRA D’UN DIA QUE NO SABER-NE RES.

Es curios que amb tantes facultats de Periodisme, amb tantissims professors i proofessores a les universitats catalanes de la troupe periodistica que es treu un bon sobresou i poden garantir-se el seu doble sou millor, sempre que siguin o diguin que son d’esquerres, mundialistes, indepes, catalanistes i,sobretot, FEDERALS, aquesta espècie desapareguda amb l’assassinat del General Prim a les Espanyes, aviat farà 150 anys.

O sia, que una mostra de 1 té poc valor, però mes que zero, i similar al 60% de les enquestes que no es fan i es publiquen a diaris dependents del Ibex 35, o del director sectari de torn. O sia que si, la mostra de 1 serà molt poc representativa, pero,si mes no, tant com el 60% de les enquestes que ens difonen com si fossin mes de 1.

2.- RESULTAT DE L’ANALISI DETALLADA DEL CONTINGUT DE LA VANG, DEL 10/7/2019.
DISTRIBUCIO ENTRE 5 CONCEPTES DIFERENCIATS.

lA vANG EN CATALÀ TENIA,EL 10/7,64 PÀGINES, AMB LA INCLUSSIO DE LES 12 DEL VIURE, afegides a les 52 numerades, Curiosa aquesta numeracio de pàgines amb coitus interruptus. Serà un nou invent del nul professor Màriues Carol, o de la Lola-Maria Dolores??? qui ho sapigui, please, que ho digui.

Les 64 pagines inclogueren:

a)-FOTOS Un 20,6% de les 64 pagines – 13,2 pagines ocupades – 68 fotografies.

b)-ANUNCIS uN 16,8% DE LES 64 PÀGINES 10,75 PAGINES OCUADES 20 ANUNCIS*
*Anuncis COBRATS pel diari (de firmes comercials, de TMB, de l’Ajuntament Collboni-Colau. Etapa temporal de pocs anuncis pagats.I un dimecres entre setmana, dia pitjor per als anuncis.

c)-TEXT UN 41,6% DE LES 64 PÀGINES 26,65 PAGINES OCUPADES
*Articles, notes de redaccio, de redactors el davantal brut de cada dia del Carolino,..lletres seguides que fomenm frases.

d)-AUTOPROMOCIO LA VANG. 9,4% DE LES 64 PAGINES 6,00 PÀGIGNES OKUPADES *aNUNCIS DE cLUB vANGUARDIA, DE pROMOCIONS PER AL CAP DE SETMANA (RELLOTGES, PAELLES, VIATGES, ETC.)-

e)- INFRMACIONS SPECIALS 11,6% de les 64 pagines 7,40 pàgines okupades ** Cartel.leras cinema i teatre, el temps,obituari, esqueles, jocs-paraules, creu i granes, programacio tv’s,premis del dia del benemèrit estat espanyol (Bonoloto, els Cecs,la Creu Josa, les Loteries de l’Estat que ens matxaca, i jocs diversos per a fomentar el joc i el vici del joc,temperatures, el temps,passatemps, etc,similars.

TOTAL DIARI 100%/ 100% DE LES 64 PAGINES DEL DIARI DEL 10/7/19

3.- aLGUNES PRIMERES CONCLUSSIONS:

eLS ANUNCIS QUE COBRA L’EMPRESA EDITORA + L’AUTOPROMOCIO (ANUNCIS PROPIS NO PAGATS) OKUPEN EL 30% DE L’ESPAI DISPONIBLE.

aNO ES BAIX, NO. ES COM SI ELS CARGANTS ANUNCIS I ATURADES A LES FAMOSES I DOLENTISSIMES TELES PRIVADES OCUPESSIN EL 30% DE CADA HORA DE PROGRAMACIO. A LES TELES PRIVADES L’AUTOPROMOOCIO SEGUR QUE SUPEREN EL 9,4% DE L’AUTOPROMOCIO DE LA VANGUARDIA.

NO RESULTA UNA MICA EXCESIVA L’AUTOPROMOCIO? (9,4% DE L’ESPAI I 6 PÀGINES OKUPADES? cOMPARADES AAMB TELE5 O aNTENA 3 I FILIALS, SEGUR QUE SON MES BAIXES A LA VANG.

Ens quedem amb un 41,6% de contingut de text, es el conte informacio/desinformacio, signada o no, sectarisme partidista i territorial,mes espai al gobierno central de Madriz que al govern catala,

Anem al cinema i nomes okupa la pel.licula el 41,6% del temps de la sessio? No, com a minim, la pel.licula,bona o dolenta, okupa el 85/90% de la duracio de la sessio, pel cap baix.

Em sembla baic, aquest percenatge d’ocupacio de la lletra impresa informativa o creada, en tot el diari.

M’apunto, per pur dit propi, a esperar/aspirar al 60% de les 64 pagines amb informacions escrites de redaccions, de redactors, d’articulistes, d’entrevistes, en fi d’informacio nova de cada dia, ens sigui interessant o no.

Clar que si sumem el 20,6% d’espai de fotos (es molt suposar que totes les fotos son interessants…, arribariem e un 62,35% d’informacio escrita + informacio gràfica. de tot el diari).

Econòmicament, a nivell personal, que no estic interessssat en els resultats de la bonolotto, traveses, ni en l’autopromocio de La Vang. ni en els anuncis pagats ni en la meitat de les fotografies, arribaria a tenir un 52%, a hores d’ara, teoricament interessant per al lector.

No obrire cap possible debat de cost/maxima utilitzacio possible com a lector.
Però del 50% no passa.

Quan sentim a gent coneguda dir-nos que es llegeix de “pe a pa” cada dia tot el diari, en realitat, ens referim al 50% de l’extensió del diari.

Un descompte segurament excessiu, mes que sobrat.

Andreu Serra
La Terra Alta
11-juliol-2019

GuERRA OBERTA ENTRE EL COMTE DE GODO I ELS SEUS FILL I FILLA SOBRE DESTITUIR DE MANERA INMEDIATA EL DIRECTOR DE LA VANGUARDIA, MARIUS CAROL, O DEIXAR-HO PER A DESPRÈS DE L’ESTIU.

.

GuERRA OBERTA ENTRE EL COMTE DE GODO I ELS SEUS FILL I FILLA SOBRE DESTITUIR DE MANERA INMEDIATA EL DIRECTOR DE LA VANGUARDIA, MARIUS CAROL, O DEIXAR-HO PER A DESPRÈS DE L’ESTIU.

Bé, avis per a navegants. Aquest títol es u’una Notícia FAKE. Totalment falsa. Pur invent. Sense cap font ni base. Realment 100% mentida i inventada.

Però ja se sap, segons el diari madrileny dirigit(??) per Marhuenda, la “Sene Raó”-Grup Planeta,

“Un estudi internacional de la consultora Ipsos afirma que els espanyols son els europeus que mès han caigut en les trampes de les notícies falses (58% del total poblacio),per davant dels suecs (55%), polacas (55%), belgues (45%, alemnys (43%), francesos (41%),britànics (33%) o talians (29%), i els espanyols se siuten en el 5e. lloc de credibilitat de la Fake, nomes pel darrera de Brasilers (67%), saudis (58%), sudcoreans (58%) i peruans (57%).”

Un altre gran triomf de l’Espanya Global, del Ministre Borrell i del sanchisme del Psoe, sense majoria absoluta.

Segons l’informe d’Ipsos Global Advisor, dut a terme a 27 estats del món, el “57% dels espanyols admet haver-se cregut alguna/nes vegades la informacio falsa d’una fake news”.

.LES BESTISESES I DISCRIMNACIO SECTÀRIA ANTI SOBIRANISME CATALÀ ALS TITULARS DE LA VANGUARDIA.

Diumene, ahir, la Vanguardia ocupava la seva portada dominical (un terç del total) amb això:

“GUERRA OBERTA ENTRE ERC I JXCAT PER LA DIPUTACIO.
“GUERRA OBERTA ENTRE ELS SOCIS DEL GOVERN PEL PACTE A LA DIPUTACIO. .” i amb una nova fake news de la Vanguardia Espanyola , i signada per la Periodista Maite Gutierrez, una “sap de tot i de res” ,proactiva militant de la Tercera via, la 2a. via dels espanyolistes antisobiranisme català a Catalunya.

“GUERRA OBERTA ENTRE ERC I JxCAT PER LA DIPUTACIO, A portada grossa.

Son línies vermelles,titulras 100% falsos, miserables, perilloss. mentida, invent, al diari del Comte,dirigit pel tòtila Marius Carol.

Es el primer diari amb seu a Catalunya que esmenta el terme “GUERRA OBERTA” ENTRE DOS PARTITS CATALANS, CATALANISTES, NACIONALISTES, SOBIRANISTES I INDEPENDENTISTES.

Recordem el significat de les paraules que empra, amb una irresponsabilitat penal absoluta, la Vang:

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalanas definex en concret:

“Guerra”: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.
Declarar la guerra a l’enemic. Moure guerra. Emprendre una guerra. Fer la guerra. Estar en guerra amb el país veí. La premsa l’acusa d’haver portat la guerra a l’Àfrica. Guanyar, perdre, la guerra. Una guerra ofensiva, defensiva. Una guerra sangonosa, a mort.
Els flagells de la guerra. Presoners de guerra. El teatre de la guerra. Guerra santa.

“oberta”: OBERTA: 1 adj. [LC] Que ha estat obert. Hi ha totes les finestres obertes. Ja poden passar, que la porta és oberta! Les botigues ja són obertes. Carretera oberta al trànsit. Quan vaig arribar ja hi havia el ball obert.
1 2 adj. [LC] Sense límit de participació. Una sessió, una assemblea, una reunió, oberta. Torneig obert de tennis.
2 adj. [LC] Sense muralles, sense defenses. Ciutat oberta.
3 adj. [LC] Ample, espaiós. Un front obert. A cel obert. Un camp obert.
4 adj. [LC] Receptiu, tolerant, acollidor. Una colla d’amics molt oberta. Mentalitat oberta a les novetats. L’Elisenda té un caràcter molt obert.
5 adj. [LC] Manifest, declarat. Guerra oberta contra la delinqüència.
6 adj. [FL] Que s’emet mitjançant una separació intermaxil·lar o linguopalatal relativament gran respecte d’altres emissions fonemàtiques considerades neutres o tancades.

Aixi l’altíssima (pels sous,xollos i remuneracions que cobren) direcció de la Vanguardia Española preparen i decideixen les portades del diari. Fa poques setmanes, abans de les eleccions generals espanyoles de l’abril, la pròpia Vangespañola dedicava una pàgina explicar com havia anat la presència d’un lider de les principals llistes politiques amb els corresponsables del diari de posar els tems, fotos i textos que anirien en portada. Aixo si els liders unionistes i de la 3a. Via. (“La portada de La Vanguardia de hoy fue seleccionada por el Presidente Sánchez. Pudimos enseñarle cómo es el proceso y él mismo se encargó de elegir los temas del día y cómo debían ser maquetados. 19/04/19)?Amb la prsència, of course, dels senyors Jordi Juan, Marius Carol, Ma.Dolores (alias Lola) Garcia, i altres subdirectors/res.

Aixo significa que el titular de guerra mundial entre JCat i ERC el van decidir l’inclit M.Carol, el Jordi Juan, la Ma.Dolores Garcia(lola) i potser altres subdirectors. AQUESTS SON ELS AUTORS I RESPONSABLES D’AQUESTA PORTADA I NOTICIA FAKE A TOTA PARTADA.
Quin nivell, senyores i senyors, aquests son els responsables del diari que cau en almoneda.
AH,potser es una metàfora? No, la guerra requereix exercis i armes a tot drap. I ni ERC ni JCat han tingt mai cap element militar ni cap arma entre les seves files, perque defensen la pau i l’alliiberament e Catalunya, de forma pacífica.

Es molt mes greu això de la GUERRA OBERTA, que les peticions de rebelío dels fisclas anticatalans i feixistes contra els nostres líders politic empressonats.

Sincerament, jo, si fos decisori a ERC i/o a JxCat, que no ho soc, si plantejaria una querella penal contra la Vang espanyola, contra els seus màxims directius i le periodista(?) Maite Gutierrez que signa la trola KATE INFERNAL TROLERA, SENSE PARIO EN EL DESGRACIAT PERIODISME QUE PATIM FA ANYS.

I POTSER, CALDRIA EXIGIR I DEMANAR EL CESSAMENT I CANVI DE TOTS ELS QUI VAN PARTICIPAR EN LA REUNIO DIÀRIA PER A DECIDIR LA PORTADA NEFASTA fake, TENEBROSA, APEL.LANT A UNA VIOLÈNCIA NO VISTAI MAI EXISTENT. UNA NETEJA A FONS DE LA REDACCIO IMBÈCIL, ESPANYOLISTA, QUE ODIA LA CATALUNYA ON VIUEN I ES GUANYEN EL SOU, ABSOLUTAMENT DE TOTS.

I EL COMTE DE GODO? l’EDITOR NO PARTICIPA EN LA GRAN MAJORIA DE REUNIONS PER A DEFINIR UNA PORTADA LAMENTABLE, FAKE, D’EXTREMA DRETA FEIXISTA, I SENSE CAP MENA DE RIGOR INFORMAIU. UNA PORTADA FAKE, ON L’INCLIT I DISSORTAT MARIUS CAROL E N’HA DER FER EN MÀXIM RESPONSABLE.
Editors de la Vanguardia
I Ramon Godó Lallana 1916-1931
II Carlos Godó Valls 1956-1987
III Javier Godó Muntañola 1988-actual titular

31/32 anys d’edtor , porta l’actual Comte de Godó (Xavier Godó Muntañola, al qual l’anterior rei, el succesor de Franco per volountat de Franco i cap votacio popular explicita, el va nomenar “Grande de Ecspanya”, una xorrada inmensa. 77 anys, complertas el 2018, en farà 77 el 13/12/2019.

Es una edad longeva. Diuen que els 75 anys es el topall màxim per a exercis una tasca important, al front de grans empreses o corporacions. La pèrdua de facultats (memòria, raciocini, etc., progresiva i no entendre les darrers 2 o 3 generacions de la societat i els seus valors,costums, vicis i defectes, no permet continuar al front d’una gran empresa faamiliar o anònima, NI SEGUIR AL CONSELL I A LA COMISSIO EXCEUTIVA DE LA CAIXA PER DECISIO DIGITAL D’ISIDRE FAINE, IL KAPO DE LA MANADA.

JO, SR. COMTE DE GODO, LI DEMANARIA BEN SINCERAMENT QUE ES HORA, POTSRE JA PASSADA, SENS DUBTE, PER RETIRAR-SE DE LA PRIMERA FILA.

ES A DIR, L’OCTUBRE 2019, O COM A MÀXIM, EL 13/DESEMBRE 2019, LI DEMANO LA SEVA RETIRADA VOLUNTÀRIA COM A EDITOR DE LA VANGUARDIA (ESPAÑOLLA O NO), I TRAMETRE AL SEU FILL GRAN, CARLES GODO I VALLS, DE 52 ANYS, QUE JA DUU MOLTS ANYS COM A CONSELLER DELEGAT DEL GRUP GODO I DE LA VANG, DES DEL 2005.

EN PLENA MADURESA CREADORA, LA GESTIÓ DE jAVIER gODO I vALLS COM A CONSELLER DELEGAT DEL mUNDO dEPORTIVO FA VA SER MOLT EXITOSA, CANVIANT L’ESTRUCTURA GRÀFICA DEL DIARI I FEN-LI DOBLAR LES VENDRES. TAMBE ELS CANVIS A LA VANG, DES DE FA 15 ANYS HAN ESTAT TAMBÉ, EN BONA PART, OBRA I DECISIO DE JAVIER GODO I VALLS.

Tamb la seva filla, ANA GODO, es una persona molt inteligent i valuosa, com ho ha demostrat tots els llargs anys que està al Consell d’Administracio del Grup, de la Vang i del Mundo deportivo.

Te la successió aseguarada i en molts bones mans familiars. A que espera? A perdre la salut més?
Segurament, abans podria fer un gest obligat: lamentar, demanar perdó publicament per aquesta dissortada portada guerrera i totalment fake, falsa, i sectària, de despreci als lectors del seu Grup.Crec que es imprescindible fer-ho ràpidament i publicament al seu diari.

I potser cessar d’una vegada al pitjor Director de la Vanguardia des de Galinsoga, Marius Carol, que ha provocat una pèrdua forta,fortissima de vendes i de subscripcion per la linia espanyolista del “A por ellos”, on diverses subdirectores han actutat i actuen com a peons de brea, sense cap manteniment de les regles i valors sagrats del periodisme en un pais democràtic, i que son una cruel, i pesadissim rmòira per a la recuperacio del su diari La Vang. Quan mes temps trigui, Senyor Comte, pitjor els anira.

Andreu Serra
8 juliol
Pallars Sobirà.

CEO CATALÀ,DESAPARICIO I el CIS-ESPANYOL ABANS QUE RES, FINISH . I TANCAMENT INMEDIAT, ACOMIADANT ELS EMPLEATS DE CIS I COE.

CEO CATALÀ,DESAPARICIO I el CIS-ESPANYOL ABANS QUE RES, FINISH. I TANCAMENT INMEDIAT, ACOMIADANT ELS EMPLEATS DE CIS I COE.

PETJADES TOTALITÀRIES SENSE CAP PRECEDENT A L’EUROPA DEMOCRÀTICA NI A AMERICA DEL NORD NI ALS ALTRES ESTATS SAXONS.. CAP ESTAT NI GOVERN DEMOCRATIC TE CAP ENTITAT DEDICADA A FER ENQUESTES, NI POLÍTIQUES, N ELECTORALS, NI DE RES. LES ENQUESTES NOMES LES FAN LES EMPRESES O INSTITUTS O FUNDACIONS, sempre 100% PRIVADSES, QUE VIUEN AL MERCAT OBERT, SENSE DEPENDRE de CAP GOVER NI ESTAT.

NI EL CIS-CENTRO DE INVESTIGACIONES SOCIOLÒGICAS , NI EL CEO CATALÀ, CENTRE D’ESTUDIS D’OPINIO, TENEN LLOC COM A DEPENDÈNCIES DE GOVERNS O ESTATS. DISSOLUCIO INMEDIATA, PLEASE.

Novament, i son moltes oportunitats perdudes, els Parlaments espanyol i el català cometen greus errades en crear institucions, dependències governamentals i de l’Estat, que no tenen parío cap estat democràtic europeu , ni als d’America del Nord, ni a la resta de països saxons. (Bé, van ser decrets, no aprovacions parlamentàries, tant a Madrid com a Barcelona. Casualment (?)qui tenia majoria era el Psoe-Psc, a Madrid, i el dissrotat 1er. tripartit (Psoe-Psc, ERC i ICV) en el cas del CEO.

I em refereixo al CIS-Centro de Investigaciones Sociològiques , i a la seva còpia moderada catalana, el CEO, creat el 2005 amb la majoria tripartita d’esquerres (poc democràtiques, novament) del Psoe-Psc, ERC i ICV.

A- EL CIS, UNA HERÈNCIA FRANQUISTA. EL PSOE AMB FELIPE GONZALEZ LI VA VOLER RENTAR LA CARA, QUAN CALIA LA SEVA DISOLUCIÓ TOTAL INMEDIATA.

El CIS es l’hereu del Instituto de la Opinión Pública-IOP, fundat el 1963, 12 anys abans de la mort al llit del dictador Franco. Es, exactament el mateix cas de la “Audiència Nacional”, organ judicial que no fa justicia, i que es l’hereu, sense cap trencament, del “Tribual de Orden Público” franquista dictatorial.

“El IOP,que fue fundado en 1963 y remodelado en 1977. El CIS es un organismo autónomo desde 1990 y, desde 1995, se rige por estrictas condiciones legales en cuanto a la transparencia de sus trabajos y la difusión de sus resultados. El CIS ha realizado, a lo largo de toda esta trayectoria, unas 2200 encuestas o estudios de opinión (hasta 2017)”

Bé, té al voltant de 100 funcionaris (vade retro) i els anys,com el 2019, en que hi ha diverses eleccions, en fitxa altres 15, per la “feina” inventada, que tenen, segons diuen. O sia, 115 xollos a los Madriles, un mes dels milers d’organismes “pseudopublics” que donen feina als madrilenys afins al partit de torn.

El CIS, realmente NO FA REALMENTE CAP ENQUESTA, NI CAP BARÒMETRE, NI CAP CONSULTA. NO EN FA NI UNA. TOTES LES SUBCONTRACTA A LES EMPRESES D’ESTUDIS D’OPINIO, ENQUESTES, DEL SECTOR PRIVAT, I LES PUBLICA DIENT QUE SON ENQUESTES DEL CIS, QUAN NO ES VERITAT.

El CIS és una “menjadora politica del PPPSOE, segons toqui. I col.loquen els seus militants. El sectarisme es evident. .

Que fan tants funcionaris allà? Cuina, cuina, cuina, i encàrrecs d’enquestes a empreses especialitzades privades. AIxo si, paguen el que costa cada treball d’enquesta feta pel sector privat. Fan amanides, carn, peis, postres, cafè, carajillos,puros, i escenaris teatrals, per a bastir les seves notes de premsa. Certament, fan sempre, des de l’inici, filtracions cuinades als diaris afins al partido del govern espanyol,.. es a dir, fan politica sectària partidista sempre.

ECSPANYA SEGUEIX SENT LA CUA PORCA D’OCCIDENTT.
CAP ESTAT DEMOCRATIC EUROPEU ( i tampoc USA, CANADÀ, AUSTRÀLIA, NOVA ZELANDA..) TENEN cap òrgan semblant al CIS, ni paregut, perque es un principi cabdal democràtics, els governs i estats han de fomentar la llibertat general de tota la ciutadania, i ha de ser rigurós en la despesa publica. CONFONEN LA TAFANERIA I XUCLAR INFORMACIO DE LA SOCIETAT (NOMES HO FAN ELS ESTATS TOTALITARIS..!!), PER A CONTROLAR-LA.

Són els mèdia, en tots els estats civilitzats, els ÚNICS que encarreguen enquestes d’opinio, dels consumidors, de política, de tendències , i son sempre encarregades i pagades pel mitjà que l’ha encrregat i l’ha pagat.

QUE CONY VOL SABER EL GOVERN DE TORN, COM FA EL CIS, si el Riverita TÉ UNA PUNTACIO DE 4, EL cASADITO DE 3, EL DE vOX DE 2, I EL sANCHISTA DE L’ESTUDIANTES UN ALTRE 4??? EL GOVERN de la Moncloa, en tot cas, s’ha d’assabentar de cosetes d’aquestes, o de tendències vot, o de qualifiacio dels ministres i ministrese,SI HI HA ALGUN DIARI O ALGUNA TELE PRIVADA QUE ENCARREGA UNA ENQUESTA, LA PAGA, LA PUBLICA…I genera mes venda d’exemplars…o menys.

Es la llibertat d’opinio que no pot ser coneguda pel govern de torn amb fons publics.

Si el Psoe vol saber si el votaran, ai, ai, segons enquesta pública, un 33%, o un 24%, que el Psoe encarregui una enquesta a una empresa privada, la pagui al 100%, i es cregui el que surt d l’enquesta. PERO EMPRAR FONS PUBLICS(EL SOU DEL TEZANOS I DELS ALTRES PSOCIATES QUE COPEN EL CIS), ATRAVES DEL CIS, DE L’intituto de Opinion Publica del 1963, en ple franquisme, es, pura i absolutament MALVERSACIO I.LICITA DE FONS PUBLICS.

Per això els països democràtics no ten cap CIS (NI UN) PUBLIC eN CAP ESTAT DEMOCRÀTIC. el franquisme segueix viu, som una caca negra negra, unica, enntre els estats democràtics del nostre entorn….i sembla que no passa res. … fins que passi el que ha de passar. DISOLCRE’L TOTALMENT.

I sense cap CIS ala països democràtics, que fan allà?. Molt fàcil i senzill i net i transparent: s’encarreguen enquestes per part de patronals, sindicats i, sobretot, en un 95%, diaris independentss, o emissores de radio /televisio privades,

El Cis ecspanyol (amb un politic partidista i sectari al seu front i 115 persones-funcionaris sota el seu mandat…(vade retro, Satanàs)) fa encàrrrecs faraònics. Els fons publics no s’acaben mai per al CIS.

Els diaris anglesos, els escocesos, els alemanys, els francesos, els danesos, els suïsso, els bàltics, els austíacs, la BBC, Radio Luxemburg, el Bild, les cadenes privases de televisio encarreguen i paguen, tots,ABSOLUTAMENT TOTS, són mes curosos, que el CIS espanyol, que es permet encarregar enquestes de 5.000 o 7.000 elements de les mostres,,,quan als països rics, i no rucs, no passen mai dels 1.500, i majoritàriament, dels 1000 enquestas.

El llençament dels diners publics espanyols (1 bilio de dute public vigent!!!!!!), es , com a les autovies gratuites, amb l’AVE, amb el que va passar a la Junta d’ANdalussia-Psoe (350.000 milions desapareguts!!), es faraònic, irresponsable, i gasten com si fossin els princeps de la families dominants a les monarquies o estats d’Orient Mitjà.

Bé, i qui fan les enquestes als paisos normals, democràtics, rics, encarregades pels dairis privats. ?

Doncs molt fàcil si ho mires i dediques algun temps a saber-ho,perque allà, nord enllà, si que son transparents i rigurosos.

Alemanya, no té ni el govern federal ni el govern dels land, cap dependència administrativa que encarregui enquestes. Cap, ni una. Els mèdia ¡n’encarreguen a l’instiut demoscòpic FORSA, a un altre mes petit i mes procliu als socialdemocrates i a la resta d’empreses que fan enquestes per als fabricants de cotxes i motos,per a les cadenes d’hipermercats, etc. I ho publiquen els diaris de torn.

Està clar, igual que un govern democràtic NO POT TENIR UN DIARI PROPI (al franquisme, si, el Pueblo, l’Arriba, la Soli; l’Ajuntament de Barcelona psociata amb el Pasquis la va errar i va tenir alguns anys el Diari de Barceloona…..pero no han arribat a això, deriva totalitària, dient que per interès public (la majoria del Congreso) fundessin “El Pais del Psoe”, o “El Periodico del PP”..s’ensorrarien rapid, pero mentre hi hagues diners publics,…la malversacio, per al PPPSOE no existeix, sembla.

A França, of course, segueixen l’esquema democràtic, sense cap CIS ni cap COE. Ho encarreguen, per exemple, a l’IFOP, que fa 80 anys que existeix, que fa enquestes de consum (bens de consum, opinions, etc.)a 50 estats diferents,net,
Holanda: Ipsos per a la televisio estatal, al sortir de les urnes. Cap previa.
Gran Bretanya:yougov i altres empreses d’enquestes -cap enquesta del govern

Scotland: cap del govern. per als diaris basicament o grups empresarials o sindicals. 67 enquestes diferensts per a diaris amb informacio de mostres, etc. el 2014.. escòcia:Cap enquesta del govern. contractades pels diaris basicament o grups empresarials o sindicals.

67 enquestes diferensts per a diaris amb informacio de mostres, etc. el 2014, any del refernedum d’independència d’Scotlanad, que va acabar amb un 45% Ok i un 55% negatius. Per això en van encarregar tantes els diaris escocesos.

Vegeu l’annex 1, finals. on es detallen ,de manera exemplar, les 67 enquetses diferents demandades i pagades (en un 95%) pels diaris escocesos. Hi ha detall de la mostra, del realitzador de l’enquesta i del diari que l’havia encarregat,pagat, i difós.

I de manera similar a Gran Bretanya, It’alia, etc, etc, tots els paisos demoocràtics,inclosos, es clar, tots els saxons. NOMES ESPANYA, i dissortadament també Catalunya, son l’excepcio, plenament antidemocràtica, que han de subsanar el mes aviat possible, tancant-los amb dissolucio inmediata.

EL CIS DISPOOSA D’UN PRESSUPOST, EL 2019, DE 11, 5 MILIONS D’EUROS (2.024 MILIONS ANUALS de les antigues pessetes!!!), un 30% superior al del 2018.Tenien mes feina (ha ha)encarregant enquestes per al gobierno de totes les eleccions del 2019-

Bé, pot semblar moderat (??) pero 2.000 milions ptes/any es important. Des de l’any 1982 fins ara, son 74.000 milions de les antigues pessetes malversats. (420 milions d’euros, menys de dèficit public si no hagues existit el CIS).

2)- CEO-Cebtre d’Esutids d’Opinio. Fundat el 2005, per la majoria tripartita d’esquerres escleròtiques de Psoe-Psc-ERC-ICV. Els governs posteriors de CiU o Junts pel Si l’han mantingut, del tot innecessàriaemnt.

Es el mateix funcionament del CIS, en petit. 18 empleats, una sexta part del CIS.Pressupost de 1,5 milions d’euros/any. (un 10% del pressupost del CIS)

Textualment, i de manera vergonyant, el decret del 2005 de creacio del CEO diu textualment que “és l’organ de la Generalitat encarregat de realitzar les ENQUESTES SOBRE INENCIO DE VOT, VALORACIO DELS PARTITS I LIDERS POLÍTICS” (per que gastar diners public en aquestes tonteries antidemocràtiques per als organs públics catalans.i els estudis postelectotals.

Va ser creat per DECRET ( res via Parlament !!!!??) del 11 gener 2005, i com a organisme autònom el 6 de juliol del 2007, amb el segon tripartit,presidit per Montilla.CAL DESTACAR QUE AQUESTES TASQUES ESTADISTIQUES LES DUIA A TERME L’IDESCAT, Institut d’Estadistica de Catalunya, sense enquestes de cap tipus.

El President/Director General,of course fou asignat a un catedràtic universitari militant actiu i destacat del Psc-Psoe !!

I ara, un paràgraf gran en cstellà al respecte del CEO”:

“Cuatro sondeos al año realiza el Barómetro de Opinión Política (BOP), que analiza profundamente el comportamiento y la evolución de las opiniones políticas de los catalanes, así como los principales problemas que percibe la ciudadanía, la valoración de los partidos políticos y de sus líderes, las situaciones sociolaborales, etc. Además de los BOPs realiza los Índices de Satisfacción Política (ISP) y otros barómetros como Valoración del gobierno, Debate de Política General, Perfil Mediático de los electores de los partidos parlamentarios así como estudios puntuales como Los valores democráticos, 30 años después del 15 de junio de 1977.

Vaja, es evident, fa la feina, amb diners publics, que si a algu interesa, es, evidentment,als partits politics, pero no a un govern democràtic. Com sempre aL dissortat estat espanyol, amb diners publics es fa malversacio a favor dels partits i liders politics. INAUDIT, INEXISTENT, ALS ESTATS DEMOCRÀTICS EUROPEUS, NORDAMERICANS I SAXONS.

Com un organ mes de l’Administracio, els tripartits van deixar establert, també, que El Departament d’Economia i Finances de la Generalitat serà l’ens autoritzat per homologar les empreses que faran els estudis d’opinió. (VADE RETRO, MES PARTIDISME , IMPOSSILBE!!) Jo tradueixo, a les empreses que treballen al si de la seu central del Psoe-Psc,

El model històric d’enquestador es GESOP – GESOP Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública, S.L, empresa psociata, que ha treballa anys i panys, i treballa (molt malament, per cert) per su Periòdico, per a l’Ajuntament de Barcelona psociata i /o colauita, els Observatoris (tinglados) dels comuns colauites, tots els ajuntaments psociates del Baix LLoobregat, Diputacio de Barcelona mentre manava el Psoe-Psc, quaslevol estudi sobre efectes urbans de mesures municipals psociates, etc., sempre sense cap concurs de les autoritats publiques psociates. El mateix per a l’Area Metropolitana, TMB, etc. Un autentic colador de fons publics per al Psoe-Psc. Malversacio i corrupcio.

3)-Conclussió única: Be, el cas del CEO es igual, en petit, en molt mes petit (un 16% en personal i un 10% en pressupsots) que el CIS. Però son dos casos greus.

La sol.lucio nomes pot ser una: disoldre el CEO, inmediatament abans o desprès que es disolgui el CIS. Presentacio de propostes legislatives pe tancar ambdos centres publics d’enquestes politiques als Parlaments de Madrid i de la Ciutadella.

Vaja, si no es vol seguir fent de “porcs bruts” envers els valors i practiques europees democràtiques on no existeix cap apendix de les administracions que facin enquestes poltiques per a us dels partits politics.

Malversació, corrupcio, dèficit fiscal, i atemptat democràtic.

Mes que suficient per anul.lar,clausurar, tancar el CIS i el COE, el mès aviat possible.

.
ANNEX 1.- Detall de les 67 enquestes encarregades pels diaris escococesos,sobretot, i anglesos, el 2014, any del Referèndum sobre la Independència, (si o NO) d’Scotland respecte a la Gran Bretanya.

2014[editar]
Fechas
Organización de sondeo Tamaño de muestra Sí No Indeciso Ventaja
16–17 Sep Ipsos MORI/Evening Standard (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial y la última versión). 991 45 % 50 % 4 % 5 %
16–17 Sep Survation/Daily Record 1,160 43 % 48 % 9 % 5 %
15–17 Sep YouGov/The Times/The Sun 3,237 45 % 49 % 6 % 4 %
15–17 Sep Panelbase 1,004 45 % 50 % 5 % 5 %
15–16 Sep Ipsos MORI/STV
Archivado el 18 de septiembre de 2014 en la Wayback Machine.|| 1,373 || 47 % || style=”background: rgb(248, 193, 190);” | 49 % || 5 % || style=”background: rgb(220, 36, 31); color: white;” | 2 %
12–16 Sep ICM/The Scotsman 1,175 41 % 45 % 14 % 4 %
12–16 Sep Survation/Daily Mail 1,000 44 % 48 % 8 % 4 %
12–15 Sep Opinium/Telegraph 1,156 43 % 47 % 8 % 4 %
10–12 Sep Survation/Better Together 1,044 42 % 49 % 9 % 7 %
9–12 Sep Panelbase/Sunday Times 1,014 46 % 47 % 7 % 1 %
10–11 Sep ICM/Sunday Telegraph 705 49 % 42 % 9 % 7 %
9–11 Sep YouGov/The Times 1,268 45 % 50 % 5 % 5 %
5–9 Sep Survation/Daily Record 1,000 42 % 48 % 10 % 6 %
2–5 Sep YouGov/The Sunday Times 1,084 47 % 45 % 8 % 2 %
2–4 Sep Panelbase/Yes Scotland 1,042 44 % 48 % 8 % 4 %
27 Ago – 4 Sep TNS-BMRB 990 38 % 39 % 23 % 1 %
28 Ago – 1 Sep YouGov/The Times/The Sun 1,063 42 % 48 % 10 % 6 %
26–28 Ago Survation/Scottish Daily Mail 1,001 41 % 47 % 12 % 6 %
17 Ago ICM 1,005 38 % 47 % 15 % 9 %
6–7 Ago S urvation/Scottish Daily Mail 1,010 37 % 50 % 13 % 13 %
4–7 Ago YouGov/The Sun 1,142 35 % 55 % 10 % 20 %
23 Jul–7 Ago TNS BMRB 1,003 32 % 45 % 23 % 13 %
28 Jul–3 Ago Ipsos MORI/STV
Archivado el 12 de agosto de 2014 en la Wayback Machine. || 1,006 || 40 % || style=”background:#e96b67;”| 54 % || 7 % || style=”background:#dc241f; color:white;”| 14 %
30 Jul–1 Ago Survation/Mail on Sunday 1,000 40 % 46 % 14 % 6 %
16–22 Jul Panelbase/Sunday Times 1,041 41 % 48 % 11 % 7 %
7–11 Jul ICM/Scotland on Sunday 1,002 34 % 45 % 21 % 11 %
25 Jun–9 Jul TNS BMRB 995 32 % 41 % 27 % 9 %
4–8 Jul Survation/Daily Record 1,013 41 % 46 % 13 % 5 %
25–29 Jun YouGov/The Times 1,206 35 % 54 % 12 % 19 %
10–23 Jun TNS BMRB/Scotland September 18 1,004 32 % 46 % 22 % 14 %
12–16 Jun YouGov/Sun 1,039 36 % 53 % 11 % 17 %
9–12 Jun ICM/Scotland on Sunday 1,002 36 % 43 % 21 % 7 %
9–11 Jun Panelbase/Yes Scotland 1,060 43 % 46 % 12 % 3 %
6–10 Jun Survation/Daily Record 1,004 39 % 44 % 17 % 5 %
26 May–1 Jun Ipsos MORI/STV
Archivado el 5 de junio de 2014 en la Wayback Machine. || 1,003 || 36 % || style=”background:#e96b67;”| 54 % || 10 % || style=”background:#dc241f; color:white;”| 18 %
21–28 May TNS BMRB 1,011 30 % 42 % 28 % 12 %
12–15 May ICM/Scotland on Sunday 1,003 34 % 46 % 20 % 12 %
8–14 May Panelbase/Sunday Times 1,046 40 % 47 % 13 % 7 %
9–12 May Survation/Daily Record (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial y la última versión). 1,003 37 % 47 % 17 % 10 %
23 Abr–2 May TNS BMRB 996 30 % 42 % 28 % 12 %
25–28 Abr YouGov/Channel 4 1,208 37 % 51 % 12 % 14 %
14–16 Abr ICM/Scotland on Sunday 1,004 39 % 42 % 19 % 3 %
11–15 Abr Survation/Sunday Post 1,001 38 % 46 % 16 % 8 %
4–9 Abr Panelbase/Yes Scotland 1,024 40 % 45 % 15 % 5 %
4–7 Abr Survation/Daily Record 1,002 37 % 47 % 16 % 10 %
28 Mar–4 Abr Panelbase/Wings Over Scotland 1,025 41 % 46 % 14 % 5 %
21 Mar–2 Abr TNS BMRB 988 29 % 41 % 30 % 12 %
20–24 Mar YouGov/Times 1,072 37 % 52 % 11 % 15 %
17–21 Mar ICM/Scotland on Sunday 1,010 39 % 46 % 15 % 7 %
7–14 Mar Panelbase/Newsnet Scotland 1,036 40 % 45 % 15 % 5 %
26 Feb–9 Mar TNS BMRB 1,019 28 % 42 % 30 % 14 %
6–7 Mar Survation/Daily Record/Better Nation 1,002 39 % 48 % 13 % 9 %
24–28 Feb YouGov/Scottish Sun 1,257 35 % 53 % 12 % 18 %
20–25 Feb Ipsos/MORI 1,001 32 % 57 % 11 % 25 %
18–21 Feb Panelbase/Scottish National Party 1,022 37 % 47 % 16 % 10 %
17–21 Feb ICM/Scotland on Sunday 1,004 37 % 49 % 14 % 12 %
17–18 Feb Survation/Mail on Sunday 1,005 38 % 47 % 16 % 9 %
29 Ene–6 Feb Panelbase/Sunday Times 1,012 37 % 49 % 14 % 12 %
28 Ene–6 Feb TNS BMRB 996 29 % 42 % 29 % 13 %
3–5 Feb YouGov/Sun 1,047 34 % 52 % 14 % 18 %
29–31 Ene Survation/Mail on Sunday 1,010 32 % 52 % 16 % 20 %
21–27 Ene YouGov 1,192 33 % 52 % 15 % 19 %
21–24 Ene ICM/Scotland on Sunday 1,004 37 % 44 % 19 % 7 %
14–20 Ene TNS BMRB
Archivado el 20 de febrero de 2014 en la Wayback Machine. || 1,054 || 29 % || style=”background:#f8c1be;”| 42 % || 29 % || style=”background:#dc241f; color:white;”| 13 %
3–10 Ene TNS BMRB/BBC Scotland 1,008 28 % 42 % 30 % 14 %

UNA CRONICA QUE RECORDA MOLT ELS INVENTS AMB GASOSA………….O POTSER AMB WHISKY TARRAGONI

La Vanguardia espanyola. Artistes del comtat.

UNA CRONICA QUE RECORDA MOLT ELS INVENTS AMB GASOSA………….O POTSER AMB WHISKY TARRAGONI.

Una TV3 i TVE com Netflix. -Lluis Amiguet

El passat 3 de juliol, el periodista i escriptor Lluis Amiguet va escriure i difondre a la Vang. aquest article.(vegeu-lo al final sencer) Crec que mereix expressar alguna opinió, atesa la qualitat de l’autor.

Sóc ben sincer i llegeixo fa molts anys cada dia La Vang. començant per la darrera pàgina , la de la Contra, de força més interès que la portada. La Contra es potser la mes valuosa nova aportació a la premsa catalana dels darrers anys. I per les seves contres, en LLuís Amiguet s’apropa molt (es la meva opinió) a la Ima Sanchis, mentre que el Víctor Amela resta destacadament en 3a. posicio del trio de la Contra de la Vang.

A més, recordo a un Lluis Amiguet molt, molt, jove, i les seves molt bones cròniques in situ dels recents independitzats països bàltics i també altres cròniques internacionals. No el conec, però li tinc un gran respecte, pel rigor en la seva feina i també, en general, per la major part de cròniques a Opinió que publica cada mes, habitualment.

I entre el respecte professional que li tinc, incloc també que no hagi esdevingut un “travestit parcial” del seu nom i cognom, com han fet, de manera horrorosa, altres col.leguis (la Lola/Maria Dolores o el Vert/Verd, com una nou virus de la Vang.).

Amiguet no “existeix”, ortogràficament, en català (aci, a la nostra nació catalana no hem afusellat ni ens hem deixat “copiar” el lleig “amiguete” de l’espanyol/castellà, tant lleig i alhora tant extés, sobre tot, pels Madriles.

Madriles es , la conurbació de deslleials i antiquats que ens roben col.lectivament el 100% dels 16.000 ml.lions anuals d’expoli fiscal, que ara ja se situa, suposo, en els 18.000/19.000 milions d’euros furtats cada any al poble de Catalunya. Total son 3 bilions 168.000 mil.lions de les antigues pessetes cada any. . Son 2.500 euros fotuts/perduts cada any per cada català viu. Multipliqueu pel nombre de persones de la vostra familia, i multipliqueu per les dècades que potem aixi.

Bé, m’ha sobtat, ben sincerament, la lleugeresa de la crònica d’en LLuis Amiguet . Suposo que haurà tingut molta pressa en fer-la, per motius professionals, perque les dades que inclou son francament horribles i falses.Sempre hi ha excepcions en el bon treball habitual, i no seré jo, un vulgar observador, qui pugui fardar de no cometre moltes errades.

Vull suposar que la calorada de la setmana passada i d’aquesta també hi haurà tingut a veure.

Comentem continguts:
Primerament, em sorpen que parli nomes de TVE i de TVE, les publiques, pero nomes algunes.

Les de Madrid, Pais Valencià, Galicia, Castella-Lleo, ANdalussia, Castella-la Manxa, la d’Euxkadi, la de les Illes, la de Múrcia,.. O sia, que “perdona” a les televisions autonomiques amb menys audiències i amb mes perdues acumulades, no se sap perque, i “tracta amb carinyo de 3a. via, tant perillosa per falses dades sempre” els darrers anys.

Però seguint aquesta moda infernal de la 3a. via, en Lluis Amiguer perdona als oligopolistes (o ja gairebé monopolistes) grups d’ANtena 3 (antena 3, la sexta, Neox, Nova,+ Mega +…..) i de Telecinco (tele5, Cuatro, FDF, Boing, Divinity,Energy, Be Mad,) o les de Discovery (DKiss, Discovery, etc.). Son, per a Amiguet, com ens diuen del rei espanyol:intocables.Deus a la terra.Lucifer el 3/10/2017,segurament.

Per que no s’inclouen els anomenats “grups privats”, que son paràsits del govern espanyol, i que estan exempts de pagament de llicències anuals per emetre, en un camp radiotelevisiu i radioleèctric (radio) ,que està definit (aixo no ho recordeu, unionistes/constitucionalistes/tercera via,) si definit,com una competència exclusiva de l’Estado Español que ens ofega.

I NO COBRA RES PER TENIR EMISORES I EMISORES, PER POSAR MES ANUNCIS DE PUBLICITAT, GAIREBE, QUE HORES DE CONTINGUTS NO PUBLICITARIS…………….MENTRE la nostra desgràcia d’alcaldesa Col i AU, farda de fer pagar (no als Ibex 35, no..) als finalitzadors de la Sagrada Familia de Barcelona (l’estat no ha aportat mai res de res, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament de BCN), obra 100% privada, que paguin una altissima licència d’obres a la demoniaca Col Au.

Per que, ben valorat Lluis Amiguet, nomes comentes TVE i TV3???? Es la consigna de l’Ibex 35?
No fotem.No fotem. O la maniobra ve de Tele5 i ANtena 3, que no gosen de gaire salut ara.

Et deixes prop de 15 teles autonomiques governades pel Psoe o pel PP, i les “anomenades privades” (oblidant sempre que son concessionàries per temps no indefinit d’espais radiolèctric que no son seus,sino competència exclusiva de l’estat espanyol que tant adoreu….)

Es fals que les teles privades (un oligopoli de 2, res de llibertat d’emissio) no ens costin diners als ciutadans i ciutadanes.

Per que van prohibir que TVE seguis emetent anuncis..i ara estan aixecant el peu de la prohibicio? Per donar diners, de la publicitat, als dos grns grups privats oligopolistic.

Per que no limiten els minuts d’anuncis, com està limitat, per exemple, a França i Alemanya, entre d’ltres.? Per la subordinacio del PPPSOECS’s a ambdos grups televisius.

Per que no se’ls hi prohibeix fer anuncis de jocs de loteria, apostes, poker i joc on-line, no soalment en horaris ifantils,sinò les 24 hores? El tabac sí està prohibit.

L’alcohol i el joc, no. No son cap servei public, ni han tingut que fer cap inversio significativa en xarxes i torres de telecomunicacions, que els hi ha posat i regalat l’estat.

Les televisions privades són, exactament, com les autovies gratuites que l’Estat ha escampat per la Peninsula excepte a Catalunya, i amb sobredimensio a Madrid, al desert centric espanyol, a La Manxa, ANdalussia, Múrcia, la vella Castellaa ,Lleo, Asturies……………..de les quals hem estat, els catalans, discriminats i alhora paganos amb el robatori anual de l’expoli fiscal d’Espanya contra Catalunya.

b)- L’invent amb gasosa…o amb whisky tarragoní en dies d’altissima calor.

Es un gran invent………el que proposa l’amic Lluis Amiguet……….però es impossible, es sectari, es per donar mes canxa i mes moneys als dos grups monopolistes d’Antena 3 de Telecinco… i per fer desapareixer la mínima presència de televisions publiques i ràdio publica a Catalunya i a Espanya,si alfinal, per reial borbonic decret llei del Sanchisme i del Psoe, el 2.500 arriba a fer-se.

Per les audiències? Tots sabem que Netflix, i HBO, estan fet molt mal als grups privats oligopolistes de Tele5 i ANtesn3. I també a TVE.

A tv3 no gaire, mínim, perque segueix sent líder d’audiencia a Catalunya mes rera mes, anys rera anys, unic lloc de la Peninsula on una televisio publica catalana està pel damunt, en audiencia, a Tele5 i a Antena 3.

Ja no en teniu prou amb l’escandalosa campanya mediàtica madrilenya i ecspanyola contra TV3 i Catalunya Radio. A mi i als meus, i a l’audiencia -la mes elevada a Catalunya- no ens adoctrina politicament ningu,cap mitjà, i menys el Grup Godó..

Els espanyols, privats o publics, no ens agraden i no els mirem gairebe, i, mira per on, es TV3 la que ens agrada mes per la seva qualitat i programacio. Aixo no pot ser objecte de cap 155.,he he.

Em sembla molt hipòcrita, i corporativista, això de dir que se salvin les redaccions de periodistutxos i que segueixin amb els telenotices i telediarios.

Però, excepte això, a fer de Netflix…………..a l’espanyola, a la xapusseria. Compares les sèries que ofereix Neflix o Hbo amb.les produccions espanyoles, espanyolistes, analussades, casposes de TVE?? Qui se les mirarà altra vegada? Ningu.Potser gent gran d’algunes zones de l’Espanya cañi.

I vols lluitar comercialment amb grans produccions de Hollywood, Usa, ANglaterra, Alemanya, i grandissims actos i actrius d’ara, no del segle XVII, de la recuperacio de series historiques de TVE?

NO fotis,carai, no fotis. On es fan les grans produccions exitoses de sèries televisives actuals de grans cadenes (les 4 nordamericanes, la BBC, Sky, les alemanyes..Hbo, Netflix..).

A més, hem de passar (per reial decret també, per l’article 155, per la Constitucion ecspanyola…)potser (ilegals totes aquestes vies, a trure’ns la llibertat de no voler pagar un bodrio com el que proposes?

El problema, benvolgut LLuis, es el futur dolent que ja ha començat per a Tele5 i per Antena 3.I ara, em diràs radical, i no se perque: a Estònia, Letònia, Lituania, Polònia, Eslovènia, Kosovo, Croàcia, etc.als països escandinaus…) entren lliurement a les llars de tots els països citats les cadenes ruses, les de Qatar, etc..??. No. I No. SI a Espanya no entren lliurement ni les francese ni ls italianes,…hem de fer grans els cortijos monopolistes de tele5 i Antena 3 i salva-los un temps mes de la seva inevitable decadència, pèrdua d’audiència, i de publicitat? No, perque no ens dona la gana, i perque som majoria.

Una hiòtesi, d’una Catalunya independent els propers anys, els hi comporta un risc greu, segurament, per al seu mercat publicitari a la peninsula.

Perquè, ai las,amb una Catalunya independent l’espai radiolèctric seria de competència exclusiva catalana. I, ai, quines condicions posara el govern independent català per a les emissions televisives i de ràdio? Doncs les que Eslovàquia te i gestiona, diferents de les de la Txecoeslovàquia anterior, i als estats bàltics, i a Eslovènica, etc……………emetre en català, espero, i pagament d’un grossen llicència anual, i….etc. etc.

Adeu “grups televisius espanyols d’ara” al mercat d’una Catalunya independent. He, he, nomes pensar aquesta hipòtesi disfruto molt pensant en els amos i artistes actuals d’aquests dos grups monopolistes…..

No te n’adones o no recordes que a la Unió Europea de Radio Televións Publiques hi ha 117 emisores diferents de mes de 40 paisos diferents (nomes 15 emisores o cadenes de radio..pero si 102 televisions publiques, i no hi son les autonòmiques -gràcies al bloqueig del Borrell de RTVE- i que NO S’HA TANCAT CAP EMISSORA DE TELEVISIÓ DE RADIO PUBLIQUES EN 30 ANYS I TENEN BONA SALUT FINANCERA I D’AUDIENCIA? PER QUE NO US EN VOLEU ADONAR.

No entenc per que aquesta idea bon (?)a amb gasosa..o amb whisky tarragoni NO LA INTENTES ABANS A GRAN BRETANYA.

LA BBC, QUE PASSI A SER COM LA TEVA PARIDA PROPOSA PER A RTVE I TVE -I CAP MES, ES CURIOS I REALMENT FA MALPENSAR MOLT I MOLT-. o sia que BBC segueixi sol amb els noticiaris I CREIN UN NETFLIX ANGLES AMB LES SEVES MERAVELLOSES PRODUCCIONS.

MES AUDIENCIA PER A SKY NEWS, AMIC LluIS… Amiguet, UNA REDUCCIO FORTISSIMA DEL PRURALISME CULTURAL, I AIXI, ELIMINES LA BBC. O A ALEMANYA,……………. ES UN ALTRE OU DE COLOM, AmB MOLTA GASOSA……PERQUE VOLS COMENÇAR AMB TV3?

AH, PEL FRACAS ESPERPÈNTIC I BESTIAL DEL CANAL 8 DEL GRUP GODO, I ELS 35 MILLIONS D’EUROS DE PÈRDUES GENERATS? Per que no ho finança la Caixa, on el Comte de Godo està aposentat fent de cul i merda amb l’exnotari psocialista i ara columnista -dolent dolent- dels diumenges, i amb il kapo di kapos Isidre Faine? Encara podrien passar-ho, com molts anuncis, per Obra Social, amb fan amb patrocinis esportius, etc, et, etc.

Crec ,dissortadament, que es veu el llautó i que tu hagis caigut(o no?) a la trampa. Finalitats brutes, sempre brutes,..per intentar reanimar els jodidos Tele5 i Antena 3. Doncs si no en saben mes, que pleguin. No passa res.

I et dono la solucio, per amistat: que el Netflix ecspanyol que proposes el fundin Tele5 i ANtena 3, nomes ells dos, i possin les seves grans produccions artistiques ( el Salvame, el de Luxe, allo que diuen que fan a les platges d’Hondures, els supervivents, els castissos capitols madrilenys de la comunitat de veins de villadidac de abajo, les gales del 31 desembre, les seves obres teatrals (quines???,ningu n’ha vist) o aquellls ligues trucats entre noies aspirants a la fama i nous guapos pero tontissims, no recordo com se diu,….), si, si, que facin el Netflix Espanyol Constitucional Tele 5 i ANTENA 3.

VES A PARLAR AMB EN CREHUERAS (compte que hi encara algun fill Lara inteligent..) o amb l’Italia de Tele5, el nan del Berlusconi, el gran psocialista amic intim del gran Bettino Craxi, el lider psociata italia tant inteligent,…que va morir a Tunisia on s’havia escapolit de les trampes financeres que jutjava la justicia italiana.

Jo, particularment, disfrutaria molt amb aquest nou Titanico (Titanic en petit i en espanyol) del Neflix de Tele5/Antena 3. 5 anys de vida…No crec. Màxim, i patint molt, 3.

c). Dades erronies del teu pla. Pura ressenya.

c.1.- subvencions anuals a RTVE d’Hisenda de 344 M.euros. Si es el que diua la web de RTVE. Però la subvencio d’Hisenda NO SON, NI MOLT MENYS, ELS INGRESSOS I DESPESES ANUALS DE RTVE.

C.1.1-la pròpia RTVE diu “RTVE presenta para 2016 un presupuesto equilibrado, con 974 millones de euros de gastos de explotación-http://www.rtve.es/rtve/20150812/rtve-presenta-para-2016-presupuesto-equilibrado-974-millones-euros-gastos-explotacion/1198680.html.

974 milions anuals,el 2016, prressupostats per a despeses d’explotacio. Despeses reals total al voltant de 1.100 M. euros, 3,5 vegades mes que els 344 M. que dius.

2.1.2.-La UGT demana, per al 2016, un “finançament estable” de 1.200 M. euros.
“La propuesta de UGT que pide una “financiación estable” fija en 1.200 millones de euros el presupuesto de RTVE, lo que significa unos 200 millones más de los 973 millones que tiene actualmente el presupuesto de la Corporación. De estos 1.200 millones, el 60% deberían ser aportados por el Estado y el 40% restante se obtendría según la actual Ley de Financiación a excepción del artículo 6 “que se ha mostrado claramente ineficiente”. En este apartado la actual ley establece que las operadoras de cable, telecomunicaciones y de televisión deben aportar parte de sus ingresos a la televisión pública.”

2.1.3.- Es mes que EVIDENT I OBVI, I REAL, que et manquen els ingressos per patrocinats, els cobrats dels aconteixements retransmesos (voltes ciclistes, partits o resums de futbol, altres programes on es fa propaganda de cotxes, motos, etc, etc. venda series, de capitols, etc, etc.

2.1.4.- Des del 2016 al 2019 els ingressos i despese del grup RTVE s’hauran situat ja en els 1.200 milions euros proposats ja per la UGT per al 2016. De 973 milions de despeses explotacio reals del 2016-pressupost aprovat- als 1.200 M. van 220 milions mes en 3 anys (2017,2018, i 2019).
La diferència amb els 344 M. que dius tu, nomes hi ha una diferència de prop de 900 milions d’euros.Prou elevada.

I dos informacions documentades ddel Grup RTVE: Manquen els ingressos per patrocitats, els cobrats dels aconteixements retransmesos (voltes ciclistes, partits o resums de futbol, altres programes on es fa propaganda de cotxes, motos, etc, etc. venda series, de cpaitols, etc, etc.

I,finalment, dues dades mes de RTVE: “15 Ene 2019 … La partida de RTVE sube por primera vez en tres años, hasta 376 millones de euros” i “Más de 6.300 trabajadores componen la plantilla de RTVE. 2015”- Mes de 6.300 empleats. De res, Lluis.

c.2.- CCMA- La Corpo que finança, en part, a TV3. Tu parles de 256 milions d’euros per a la CCMA (Mitjans audiovisuals, si, i ja fa mes de 2 anys que desapareguè el nom anterior que tu mantens de CCRTV).-

Són menys, clarament menys, els qui van a TV3 i a Catalunya Ràdio. La CCMA també finança i subvenciona en gran part la producció d’audiovisuals del sector privat català de prooductores, i no totes, ni la meitat, acaben en capitols o part de sèries que emetrà en el futur TV3.

Mira els documentals i pel.licules catalanes que han estat presentades a festivals catalans i internacionals i veuràs en gairebé tots la participacio financera de la CCMA.

Per a TV3 i Catalunya Ràdio la subvencio publica de la Generalitat se situa entre 180 i 200 M. euros/any (una cinquena part,encara no, que el pressupost de despeses del Grup RTVE…….i unna audiència, a Catalunya, de TV3 (unic lloc on emet) del 70-75% superior a l’audiencia de RTVE a Catalunya.

d) La teva conclussio primària, i erronia i impossible, all`de “La quota bàsica mensual de Netflix és de 7,99 euros: per què no pagar 2 o 3 euros al mes pel paquet de continguts d’entreteniment de TV3 o de TVE? –

Ja he comentat que l’entreteniment de Tv1 en series i produccions es casi nul, perque son molt antigues i d’escassa audiència de les noves generacions.

TE N’OBLIDES, TAMBÉ, AI, LAS, que amb la quota mensual meva a Netflix (i de tothom) puc fer que arribi a 4 persones diferents (familiars o amics, jo i 3 mes, la qual cosa, deixa la quota mensual a Netflix, real, per persona que se’l mira i l’utilitza in crescendo, es de 2 euros/mes per persona.

Ui, igual que el que tu proposes, de manera obligada per reial decret a tothom,perque ho dius tot, sense llibertat d’elegir com tinc i te tothom amb Netflix (associar-me, donar-me de baixa, canviar algun dels altres 3 beneficiaris..). Incomparable,of course, veure les produccions ultimes de Netflix amb les sères de cinema espanyol fastigos de la Carmen Sevilla, la Marisol, i altres “figures” ecspanyoles……..

Com tenen mes audiència els grups oligopolistes de Tele5 i ANtena 3, si els seus espectadors paguessin els 2 euros per a un netflix devaluat de continguts i de qualitat, com ho son i serien les possibles noves produccions dels 2 grups hisnas, encara tindrien mes recursos….pero la seva audiència seguiria baixant i baixant com ja passa ara.

Pero té una gran i positiva diferència, deixariu d’emprenyar i fer invents amb gasosa per a Tv3 i per a la CCMA. Queda clar, amic?

Per acabar aquestes frases “gracioses” sobre que ningu acaba de veure un programa televisiu,perque son dolents. Home, es allò potser de “pensa el lladre que tothom es com ell, pero no es cert. Es una hipotesi mai demostrada ni mai afirmada amb dades El zapping te la seva influència, com a simbol de llibertat individual.

Però et repto, amicalment, a que em diguis 50 noms de lectors i subscriptors de la Vang. que es llegeixin el 90% (no arribo al 100, t’ho poso fàcil..) dels articles d’opinio, de les informacions de periodistes de redaccio, dels suplements d’Andorra, de la CorpoMetropolitana, de l’Ajuntament de Barcelona en forma de pseudoanunci, PAGAT, per a enganyar el lector.., i ben pagat.

Nomes 50, si us plau i posaré els mateixos diners que tu per als “Altres Netflix inventats amb gasosa”. Ni a la Vang, ni al Mundo deportivo, (ho dic per experiencia propia) no llegeixo mai mes del 60% dels textos posats per la redaccio cada dia.

El seguiment d les produccions del Neetflix bó i del HBO bó (nordamericans, si, aixo dol pero es aixi, dels EEUU), no de les còpies absurdes, sense inversio previa, que proposes, depassa la mitjana de 75-80% de gent que inicia veure una sèrie i l’acaba.

Diferències abismals, noi. AIxò es la realitat, sense gasosa ni wisky tarragoni.

El que sempre queda clar es que el paper ho suporta tot, per alta animalada, somni, hipòtesi o tonteria que hi hagi.

Fins una altra, Lluis AMiguet.

Andreu Serra
5/juliol/2019

NOTA: l’ARTICLE COMENTAT DE LLUIS AMIGUET A LA VANG.

Una TV3 i TVE com Netflix. -Lluis Amiguet – 3/juliol -https://www.lavanguardia.com/opinion/20190703/463257952192/una-tv3-i-tve-com-netflix.html

Una TV3 i TVE com Netflix
0
Lluís AmiguetLLUÍS AMIGUET
LLUÍS AMIGUET
03/07/2019 00:08-Actualizado a 03/07/2019 06:34

Quant temps fa que no veu vostè un programa de TVE o TV3? Sencer, eh?, res de zàping.

Si fa més d’un any, com jo, entendrà que doni la raó al president del Govern, Pedro Sánchez, quan, en la seva última visita a La Vanguardia va anunciar que posaria “al capdavant de RTVE gent conscient de la gran transformació que s’ha de fer, perquè crec que RTVE podria ser un Netflix espanyol”.

Pel que fa al president Torra, no consta que s’hagi plantejat res de semblant (els Telenotícies semblen agradar-li), però convertir TV3 en un Netflix català també seria revolucionar la nostra indústria audiovisual.

En comptes de pagar amb els nostres impostos programes que no veiem, costeja­ríem els de qualitat que sí que veuríem. Parlem dels 343 milions de pressupost anual de RTVE i dels 256 de la CCRTV. A cadascun dels catalans, que paguem les dues, ens costen 41,3 euros a l’any.

ANÒNIMS – TERRORISTES? DE GRANS I MITJANES EMPRESES QUE DESPRECIEN ELS SEUS CLIENTS?

Com més va creixent de forma exponencial els ANONIMS que rebem per tots els dispositius. Mails, correu de propaganda no demanada, missatges impersonals de El Tall Britànics, Aigues de Barcelona, Facebook, Endesa, Grups d’hotels, Su Pais, su Periòdico, Carrefour,el BBVA, el Santander, etc., etc.

A mi em molesta, com més va més, aquest ANONIMAT REMITENT, aquesta manca de responsabilitat, manca de servei, voluntat manifesta d’amagar-se sota la marca de l’empresa sense donar cap nom, cap mail,cap telefon, cap carrec mitjà, elevat,i departament, per a poder-ho comentar, discutir,criticar negativament o positiva, en definitiva contestar. En canvi tots aquests missatges van adreçat al meu nom i cognoms, amb la meva adreça, de forma personalitzada.

I com no se qui colllons m’ho ha enviat o qui se’n fa responsable, no li puc contestar dient que no m’enviin mai mes res que no hagi demanat, I si truco a la centraleta de l’empresa, no vull passar-me, i pagar, temps i minuts d'”Esperi un moment ,i musiqueta”, “no es aquest departament i musiqueta” i aixi in eternum, fins que penjo als 5 minuts. Temps perdut, malgastat i mes diners perduts.

Hi ha, crec, un aspecte cabdal, encara que no hi pensem gaire, de que estigui sent víctima d’un frau o d’una estafa (si, com aquell banc holandes que et processa el 1 euro i numero de targeta que demanen per a un bon premi sota una marca molt coneguda i solvent, que ,si piques pel mail que t’envien, el dia seguent et fan un càrrec a la targeta de 30 o 40 euros, i a prendre pel sac. Ni premi, ni marca coneguda, perdua de 2 hores, pel cap baix, per anar a fer una denuncia, que es “imprescindible” per anar in person a l’entitat financera,i que, 1 mes o 2 desprès, et tornin els diners estafats.)

Ara fa poc temps, si puc retornar a una adreça coneguda el missatge rebut no demanat, els hi dic al mail que he rebut una comunicacio seva terrorista per ser anònima, sense el nom de la Sra. o Sr. que es faci responsable de la comunicació, i que davant aquesta possibilitat terrorista de que emprinn la seva marca, s’abstinguin d’enviar-me mai mes res.

Se que no queda, potser, massa maco, això d’adjectivar els seus missatges com a “terroristes”,possiblement, però es molt pitjor la seva mala educacio d’enviar publicitat, factures, pressupostos, sense cap nom de ningu responsable del contingut enviat.

Afegiria, també, aquesta obsesa mania del “tuteig” indiscriminat, per telèfon, a qualsevol hora del dia o de la nit de publicitat de Vodafone, AMesa, Movistar, i també als futlletons de propaganda no demanats. No saben la meva edat? Ah, es que soc carca….. Mes inutils, i això si, despreciables, i ineptes ho son els/les responsables de marqueting mal entès de moltissimes companyies d’aparent gran prestigi que s’han deixat véncer per un costum que no adiu amb els 40% dels seus clients, pel cap baix.

Sí, pot semblar una “tonteria”, pero el cert es que aquests dolentissimss responsables de màrqueting hispànic no ens tracte com a persones vives, i ells s’amaguen com si fossin de veritat terroristes.

Al primer ministre, al President de la Generalitat, als consellers, als presidents i vicepresidents dels 5 bancs oligopolistes i malèvols d’aquest estat que està en almoneda, vull pensar, segur, que no els hi envien el mateix que a mi i a la resta de persones vives.

Perque, també hi ha una altra posicio, tambe provada, d’adreçar un mail o carta als presidents i consellers d’aquest banc informant-los d’una incidencia en el servei de la seva empresa, amb tuteig, i fixant un termini de resposta.Ai, ai, ací, si que sonen els telèfons (si els hi dic) dient-me que ho han passat al departament tal o qual (tampoc diuen persones responsables,..té colllons) i em tracten de Vostè. L’emprenyada d’aquest presi ha estat notable, pero no es dedica a pensar les pèrdues de temps i nul,gairebé, negoci, que consegueixen amb aquests futllletons de publicitat trucada, amagant moltes clausules, tuteijant-me per que això ho decideix un de màrqueting del banc, mes que totxo, imbècil.

Estem a l’estiu, si, i crec que valdria pena oposar-se a aquests costum gens innovador, sino desprecible amb les persones, que ens envien tantes i tantes companyies. O sia, que us suggereixo tornar-ho amb això d’ANONIM TERRORISTA, quan no son signats per ningu, i, els qui ho vulguin, (jo sí) reclamar el VOSTE o el VOS i no acceptar el tuteig, si no ens agrada.

En definitiva, es tracta d’anar aconseguint que ens TORNIN A TRACTAR COM A PERSONES, no com n´meros o com a grans de sorra inanimats. Ah, i el fracàs d’aquell invent del professor Franz de Conpenhagen del conte, del GESTOR/GESTORA Del nostre compte, sUGGEREIXO TAMBÉ QUE NO sE’L CREGUIN. ES PURA IMATGE FALSA. (pel mig, el trasllat a una altra oficina, despres, quan passen mesos, es presenta una persona (o no existeix) per mail dient que es la nova gestora i està la meva disposicio,..Fals. Vols informacio sobre un crèdit i que hi passssis i t’andrà el director o la directora, res del gestor/ra,que d’això no en te cap d’atribucio, li plantejes una altra cosa i, quan funcionen be, creuen, i s’equivoquen, fan de “corre, ve i diga-li” i al cap de 2 dies et trasllada el que l’empleat expert et diria en 2 minuts,..pero el gestor és el gestor………..I un conte de fades, (lesvances,l’altre trasllat, la prejubilacio, etc., etc. ESTIC COONVENÇUT QUE NO ENS VOLEN TRACTAR COM A PERSONES CONCRETES , no com a grans de sorra del seu Data Base que no saben fer anar. Aquest cas del BBVA el puc acreditar. Ara, ja fa anys, es clar, no en soc pas de client)

ANDREU SERRA
3-juliol 2019

L’APODERAMENT LEGAL ES VÀLID I D’OBLIGAT COMPLIMENT PER A LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL ESPANYOLA, PER MOLT BARROERA QUE SIGUI.

L’APODERAMENT LEGAL ES VALID I D’OBLIGAT COMPLIMENT PER A LA JUNTA ELECTORAL. CENTRAL.

La JEC força Puigdemont i Comín a anar a Madrid si volen la credencial d’eurodiputats- https://www.elnacional.cat/ca/politica/jec-credencial-puigdemont-comin_394351_102.html el Nacional, 13/6.

La junta electoral espanyola diu que Puigdemont i Comín han de passar per Madrid si volen ser eurodiputats-L’advocat de la defensa de Puigdemont Gonzalo Boye ha assegurat a l’ACN que és una resolució que l’entorn del president s’esperava
https://www.vilaweb.cat/noticies/la-junta-electoral-espanyola-obliga-puigdemont-i-comin-a-passar-per-madrid-si-volen-ser-eurodiputats/,Vilaweb,13/6,

La Junta Electoral negarà la credencial d’eurodiputats a Puigdemont i Comín si no van a Madrid dilluns-El tribunal electoral decideix que comunicarà al Parlament Europeu la relació de diputats només quan hagin promès o jurat la Constitució,Nacio Digital, 13/6 ,https://www.naciodigital.cat/noticia/182027/junta/electoral/negara/credencial/eurodiputats/puigdemont/comin/si/no/van/madrid/dilluns

Bé. En un estat totalitari, sense separacio de poders, sense compliir estrictament amb les competències donades per lleis superiors, tenim una Junta Electoral Central, que no es ni nomenada a la Constitucio espanyola. O sia, que menys llops, menys feixistes, menys jacobins, i menys barbaritats.

La Junta Electoral Central neix el 19 de juny del 1985, 8 anys desprès de la Constitucio.Inclosa dins la Llei del Regim Electoral General.

La Junta Electoral Central és definida com un “organ” de l’administracio central. (la del govern espanyol).NO ES, ENCARA QUE ACTUI SOBREPASSANT LES SEVES FUNCIONS, COM UN TRIBUNAL DE JUSTICIA. NO ES CAP TRIBUNAL., OF COURSE. Es un òrgan administratiu mes de l’administracio centrla, ni mès ni menys. Menys llops, menys feixisme, mennys totalitarisme, please.

L’article 8è,1er del capitol III,Administración Electoral,Seccio I -Juntes electorals, diu textualment la finalitat: : 1.” La Administración Electoral tiene por finalidad garantizar en los términos de la presente ley la transparencia y objetividad del proceso electoral y del principio de igualdad” -Objectivitat i transparència. Ni discriminacio ni el Movimiento de la Dictadura de Franco.

APODERATS I INTERVENTORS- Seccio 11 – Article 76
“Apoderados e interventores Artículo setenta y seis l. El representante de cada candidatura puede otorgar poder a favor de_ cualquier ciudadano- mayor de edad y que se halle en pleno _uso de sus derechos Civiles _y políticos, al objeto de que ostente la representación de candidatura en los actos y operaciones electorales. (que es la recollida de sertificats? una operacio electoral!!)’ ​,
2. El apoderamiento se formaliza ante ‘notario o ante el Secretaría efe la Junta Electorol Provincial o de Zona, quienes expiden la correspondiente credencíal,conforme al modelo oficial~ mente establecido., .
3. Los apoderados osdeben exhibir sus credenciales y su _Documento Nacional de Identidad a los miembros de las Mesas~ Electorales y demás autoridades competentes. .

4. trabajadores por cuenta ajena y los funcionarios que acreditén su condición de apoderados tienen derecho a un permiso retribuido durante el día de la votacÍón. Los apoderados tienen derecho a acceder libremente a los locales’electorales, a examinar el desarrollo de las operaciones ‘de – voto y. de escrutinio,-a formular reclamaciones y protestas así como a recibir las certíficaciones que prevé esta’ Ley, cúando no báyan sido expedidas a otro apoderado, o interventor de su misma

Be, encara que l’esment d’apoderats i interventors sembli limitat al dia electoral,OBRE LA PROPIA LLEI FUNDADORA DE LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL A LA FIGURA DELS APODEERATS DE LES CANDIDATURES.

La llei ORGANICA 1/1987, de 2 de abril, de modificació de la Llei Orgànica 5/1985, de 19/6, del Règim Electoral General, per a la regulacio de les elecciones al Parlament Europeu,per primera vegada per a l’Estat Espanyol.
Es molt similar al que indica la Llei 1/87, amb els canvis que suposen unes eleccions transeuropees.

I, PER LLEI SUPERIOR, ESTÀ LA FIGURA JURIDICA DELS APODERATS, -DONAR PODERS- QUE CADASCU DE NOSALTRES POT CONCEDIR A QUALSEVOL ALTRA PERSONA PER A QUALSEVOL FINALITAT, FUNCIO (CONCRETADA EN ELS PODERS DONATS) O FUNCIONS CEDIDES/ENCARREGADES ALS APODERATS, DE DURACIO LIMITADA O INDEFINIDA.

PER PODERS, ES EVIDENT QUE TANT EL MH CARLES PUIGDEMONT, PRESIDENT LEGAL I LEGITIM DE LA GENERALITAT, I L’HONORABLE CONSELLER TONI COMIN DEL GOVERN LEGITIM DE LA GENERALITAT, PODEN EMTRE PODERS A UNA MATEIXA PERSONA, O DUES, O LES QUE VULGUIN, PER A RECOLLIR A LA SEU DEL CONGRESO LA CREDENCIAL DE EURODIPUTAT.

ELS APODERATS LEGALS TENEN DRET A CUMPLIR LES SEVES FUNCIONS.
I QUE NO VINGUIN AMB PUNYETES TRILERES ELS FUNCIONARIS CORRUPTES DE LA JUNTA GENERAL CENTRAL.

AMB PODERS CONCRETS, L’APODERAT POT SUBSTITUIR EN UN CASAMENT AL QUE ES CASI, PER LA RAO QUE SIGUI. L’APODERAT POT RECOLLLIR DOCUMENTACIO EN NOM DEL PODERDANT A QUALSEVOL PUNT DEL MON, I CAP OFICINA POT NEGAR-SE A FACILITAR-LA.

COM SEGUEIXEN FENT LA SEVA VIDA ECONOMICA, SOCIAL, DE REUNIONS, DE VIATGES DE TREBALL LES PERSONES IMPOSIBILITADES, AMB ENFERMETAT GREU QUE NO ELS HI PERMET SORTIR DE CASA O DE CLINICA ESPECIALITZADA, ETC. ETC.

EL NIVELL JURIDIC GENERAL DE LA VALIDESA PLENA DELS PODERS ATORGATS A TERCERES PERSONES ESTÀ PEL DAMUNT DE QUALSEVOL DISPOSICIO PURAMENT ADMINISTRATIVA I MENOR.

AIXI ES , GRÀCIES, A DEU, EL FUNCIONAMENT DEL NOSTRE MON.

ES A DIR, ESTIC SEGUR QUE UN O DOS APODERATS -PER A RECOLLLIR LES CREDENCIALS D’EURODIPUTATS ELECTES I ELEGITS- A LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL S’HAN D’ENDUR LES CREDENCIALS I QUALSEVOL ALTRA MATÈRIA QUE ESTIGUIN EN ELS PODERS DONATS.

Andreu Serra
14/juny

PS.- Les funcions principals de la Junta Electoral Central són, diu l’article 19:
Artículo 19
1. Además de las competencias expresamente mencionadas en esta Ley, corresponde a la Junta Electoral Central:

a) Dirigir y supervisar la actuación de la Oficina del Censo Electoral.

b) Informar los proyectos de disposiciones que en lo relacionado con el censo electoral se dicten en desarrollo y aplicación de la presente Ley.

c) Cursar instrucciones de obligado cumplimiento a la Juntas Electorales Provinciales y, en su caso, de Comunidad Autónoma, en cualquier materia electoral.

d) Resolver con carácter vinculante las consultas que le eleven las Juntas Provinciales y, en su caso, las de Comunidad Autónoma.

e) Revocar de oficio en cualquier tiempo o, a instancia de parte interesada, dentro de los plazos previstos en el artículo 21 de esta Ley, las decisiones de las Juntas Electorales Provinciales y, en su caso, de Comunidad Autónoma, cuando se opongan a la interpretación de la normativa electoral realizada por la Junta Electoral Central.

f) Unificar los criterios interpretativos de las Juntas Electorales Provinciales y, en su caso, de Comunidad Autónoma en la aplicación de la normativa electoral.

g) Aprobar a propuesta de la Administración del Estado o de las Administraciones de las Comunidades Autónomas los modelos de actas de constitución de Mesas electorales, de escrutinio, de sesión, de escrutinio general y de proclamación de electos. Tales modelos deberán permitir la expedición instantánea de copias de las actas, mediante documentos autocopiativos u otros procedimientos análogos.

h) Resolver las quejas, reclamaciones y recursos que se le dirijan de acuerdo con la presente Ley o con cualquier otra disposición que le atribuya esa competencia.

i) Velar por el cumplimiento de las normas relativas a las cuentas y a los gastos electorales por parte de las candidaturas durante el período comprendido entre la convocatoria y el centésimo día posterior al de celebración de las elecciones.

L’article 224 (penultim de la llei) es el que recull la xorrada del jurament o prometença sobre la Constitucio.Per cert, “acatamiento” es una novetat molt mes recent, i fora de lloc.
Artículo 224
1. La Junta Electoral Central procederá, no más tarde del vigésimo día posterior a las elecciones, al recuento de los votos a nivel nacional, a la atribución de escaños correspondientes a cada una de las candidaturas y a la proclamación de electos.

2. En el plazo de cinco días desde su proclamación, los candidatos electos deberán jurar o prometer acatamiento a la Constitución ante la Junta Electoral Central. Transcurrido dicho plazo, la Junta Electoral Central declarará vacantes los escaños correspondientes a los Diputados del Parlamento Europeo que no hubieran acatado la Constitución y suspendidas todas las prerrogativas que les pudieran corresponder por razón de su cargo, todo ello hasta que se produzca dicho acatamiento

Es evident que un apoderat pot també “prometre, per imperatiu legal i no per criteri propi” la Constitucio. Si es pot casar amb la que serà la meva dona, amb poders, també fot recollir i fer tot el que calgui per recollir la credencial de Diputat legal, legitim, al Parlament Europeu, per les eleccions fetes el 2019.. UNS PODERS VALEN MES I COMPLEIXEN TOT EL QUE PUGUI DISPOSAR LA MALEIDA JUNTA ELECTORAL CENTRAL ESPANYOL​A

Ni oblit ni perdó – Les seus i els dirigents de Sabadell i de la Caixa

El catedràtic d’economia illenc, ben preparat, Guillem Lopez Casanovas publicà el 8/6 un article important i interessant a l’Ara. (Els moviments de dipòsits bancaris durant els fets d’octubre del 2017-Els canvis de seu de les entitats bancàries poden ser comprensibles per evitar el risc sistèmic d’una ciutadania poc informada financerament,Guillem López Casasnovas, Ara.ad, 8/6, https://www.ara.ad/firmes/guillem_lopez_casasnovas/moviments-diposits-bancaris-durant-octubre_0_2249175090.html)

Per la seva prudència habitual , sempre ha estat una mica poruc i molt “diplomètic”, i afirma, a mes de moltes altres coses força interessants, que “els canvis de seu de les entitats bancàries poden ser comprensibles per evitar el risc sistèmic d’una ciutadania poc informada financerament”.

Em sap greu però això , i molt menys els clients, no expliquen els canvis de seu-estrictament politics i espanyolista, dels canvis de seu de Sabadell i la Caixa.

Els canvis de seu de Sabadell i la Caixa no són, ni poden ser, en absolut, comprensibles, ni tecnicament, ni comercialment ni identitàriament .

A part dels màxims gestors d’ambdues entitats catalanes, el decret Guindos, demanat per Isidre Faine i Josep Oliu, el frivol, fill de l’extraordinari i prudent Joan Oliu,, de manera urgent, i que es ilegal, atès que per decret madrileny no es pot derogar la legislacio mercantil!! a Rajoy-Guindos, es donaren les trucades del Borbó reiet a amics i coneguts seu de grans empreses, i les de el govern Rajoy, amb la retirada de cop de tots els diposits a la Caixa i Sabadell de les grans empreses espanyoles i de totes les empreses publiques espanyoles, el 80% dels quals es posaren a Madriz (Santander, BBVA, Bankia i encara segueixen…

No va ser el procès,..no,
va ser el desgovern anticatalà de Madrid i els empresaris ecspanyols i els botiflers d’aci).

Aviat farà dos anys de la perversa maniobra ecspanyola, espanyolista, i antidemocràtica, sense que els govern del Psoe, of course, no hagin decretat el boomerang, el retorn de les seus socials a Catalunya de manera inmediata.

Per exemple, la Caixa, si seguis sent una Caixa (com Unicaja, Ontinyent,Ibercaja, la Kutxa, Pollensa) ,per a marxar, fotre el camp de Catalunya per a la seva seu social, el 2017, hagues estat obligada per la Llei de Caixes de Catalunya, vigent encara,a demanar-ho al Govern de la Generalitat, i, per descomptat,t, s’hagues denegat totalment pel govern de la Generalitat, que es el nostre màxim i democràtic govern, el govern de Catalunya.

L’intent de Faine i de les patums patam de la Caixa fa anys i panys, des del temps d’en Vilarasau – gran gestor, aixó si, a diferència de Faine,..que ho va intentar plant als seus amics de Madrid i del PPPSOE, i fins i tot, va intentar aproximacions al President de la Generalitat al respecte. Les respostas inmediates dels Presidents Pujol i Mas van ser totals: mai es concederia una aprovacio de la Generalitt per fugar-se a Madrid o a qualsevol lloc fora de Catalunya. Mai dels mais.

Vist el seu comportament en 2 anys, sembla del tot necessari fer-se notar, efectivament, front els rectors de la Caixa i de Sabadell.

Es tracta de retirar, abns del mes d’octubre, un cop passat l’estiu central de juliol i agost, el maxim de diposits propis mantinguts a la Caixa i/o al Sabadell. Pero no solament diposits, tambe donar de baixa les targetes de crèdit, traspassar els fons/plans de Pensions (gratuit i rapid), els dipòsits de valors, etc. etc.etc.

I on dur-los o que gestionin el trasvassament?

A les notres entitats financeres pròpies i que mai s’han mogut de Catalunya, com ho son la Caixa d’Enginyers, Caixa de Guissona,.. ) i/o a les entitats estrangeres operants a Catalunya (ING, Deutsche Bank,…Caja Laboral Popular, la potentissima Kutxa basca,..), que ofereixen serveis ,operacions d’actiu i de passiu, comissions, mes baixes de les que aplica la Caixa..i el Sabadell..

.
Les Assemblees d’accionistes de Sabadell i la Caixa haurien d’exigir el retorn de la seu social a Catalunya, abans d’octubre 2019, dos anys desprès, i davant la previsible negativa dels ben millionariament remunerats dels membres dels Consells d’Administracio, …

presentar peticions de cessament dels dos presidents i dels que manen a l’ombra

(Faine, el notari jubilat psociata columnista sectari de la Vanguardia despres de ser articulista propsociata sectari tambe al Periodico, el Comte de Godo, que com els altrs no representa a ningu, a sí mateix, i cessament també del conseller delegat actual de la Caixa, madrilenys,espanyolista, provinent de Lheman, es a dir, no precisament de l’activitat financera amb particulars de cap lloc.).

El mateix per al frívol Josep Oliu, (i els 3 seus amiguets de l’ànima )el destructor de l’imperi financer creat per moltes generacions de directius i presidents sabadellencs, entre els quals el gran financer català, Joan Oliu, pare, al qual dissortadament, el seu fill ha sortit totalment oposat)Josep Oliu ja ha col.locat el seu fill com director de la divisio inmobiliària…………

I fer el mateix amb els actius i pasius finances que tenim amb Banco Santander i BBVA, dos oligopolis espanyols, espanyolistes i anticatalans, d’ideologia i de facto.

Ni oblit ni perdò.

Però amb accions de trasvassament el mes massiva possible de diposits i altres serveis a les entitats catalanes puixants que tenim (Caixa Enginyers, Guissona) o a la banca estrangera present i operativa a Catalunya

Sabadell i la Caixa han estat entitats financeres catalanes sempre, des de la seva fundació, fins el octubre 2017, i son moltissimes les generacions de catalans que les han fet importants. I ho tornaran aviat a ser, el que sempre havien estat.

Fainé, Josep Oliu i amiguets: ni oblit ni perdó.
Accions del magnific poble català.

Andreu Serra
10 juny 2019

LES ALTERNATIVES DE MARAGALL SI VOL, DE DEBÓ, SER UN SENYOR ​ALCALDE DE BARCELONA I MANAR , ARA, O ABANS DE L’ABRIL 2020

LES ALTERNATIVES DE MARAGALL SI VOL, DE DEBÓ, SER UN SENYOR ​ALCALDE DE BARCELONA I MANAR , ARA, O ABANS DE L’ABRIL 2020.​

5 JUNY

Bé, ha guayat la llista encapçadala per Ernest Maragall, el 2019. 10 regidors.
Nomes hi ha a les eleccions, un guanyador, que ha estat Ernest Maragall al davant de la llista d’ERC.

No hi ha cap empat de res, malgre l’ofensiva mediàtica, espanyolista, i dels comuners que viuen de la sopa boba de l’Ajuntament malmes per la Colau aquests 4 darrers anys.

Recordem el resultat de Barcelona el 2019: (entre parentesi, s’incloun els regidors obtinguts el 2015 i lloc)

Ernest Maragall (ERC) 10 regidors ( 5 regidors 2015, quarts)
Ada Colau (comunsPodem) segona, 10 regidors (11 regidors el 2015, primera)
Jaume Collboni (Psoe-Psc) 8 regidors, tercers (4 regidors el 2015,5ens)
Manuel Valls (CS’s??)(BCN-Canvi-Cs) 6 regidors, quart. (5 regidors del Cs el 2015, tercers.)
Joaquim Forn (A la pressó injusta)(Elsa Artadi) 5 regidors, 5èns. (10 regidors el 2015, segons)
Josep Bou- PP , 2 regidors, sisèns (3 regidors el 2015,sisens?
CUP – ZERO regidors 2019 (3 regidors el 2015, setens)

Total 41 regidors. ( Total 41 regidors,2015)

Aquests son el números reals unic de a elegir Alcalde.

No cal ni llegir aquestes intoxiicacions dels mèdia, sense proves, i que no serveixen per res. ( la Col es la que té més suport i imatge a BCN?

Mentida trilera, els resultats son els que són, i si recorem que va passsar el 2015-2019 va ser que la Col va ser alcaldesa, , amb un suport interessat, sense justificar, a la primera votacio amb el suportç en vots emesosç per regidors d-ERCç Psoe.Psc i 1 *dels 3 que tenia( de la CUPç per arribar als 21 de la majoria absolutaş

Allö del 2015 va ser una votacio quadripartita, que no es va seguir ni plasmar despres per cap coalicio de govern municipal, amb ningu.

ERC, com sempre, des dels tripartits, es va tornar a lluir de merda, posant novament en questió la seva voluntat sobiranista, independentista, que no ve confirmada pels fets mai.

Va aconseguir fer el mateix que va fer despres la conjuncio de multiples grups parlamentaris a Madrid quan van guanyar la mocio de censura a Rajoy, sense tenir despres cap suport estable dels qui la van recolçar.

La Col realmentç va governar amb els seus 11 regidors i prou.
No es van posar d’acord de manera lamentable, altres grups municipals per fotre.la al carrer de l’alcaldia.

Si, la Colau va ser la mes votada a les eleccions 2015 .I aixi, amb 11 regidors – 15, amb els del Psc-Psoe, durant un any i mig, nomes,- als quals va expulsar del cartapaci de govern quan va voler.,(igual que ho va fer Pasqual Maragall 6 mesos d’acabar la trista i dissortada legislatura del tripartit de pseudoesquerres amb l’ERC de Carod Rovira..) i no fent cas de les 8 reprovacions per majoria absoluta que ha tingut la Col durant el quadrienni, ha seguit fins el final.

En Xavier Trias, que havia quedat segon amb 10 regidors, es va comportar com el que es, un Senyor demòcrata i de manera inmediata va afirmar que ell i el seu partit no intentarien cap maniobra amb altres grups per a intentar obtenir l’Alcaldia, perque corresponia a la llista mes votada, la de la Col.

La diferència amb les pallassades i joc brut que s’està fent aquests dies a Barcelona, es tot el contrari del que va passar el 2015, i tot el contrari del que les regles morals i ètiques democràtiques, i el respecte als ciutadans votants han indicat en les eleccions municipals.

Bé, no entraré ara a fer teories sobre com sumen 21, diverses forces poltiques arrambades entre si, nomes pel poder personal.

PER QUÈ NO HEM SENTIT PARLAR ABSOLUTAMENT UNA PARAULA DEL QUE VOLEN FER, DEL PROGRAMA DE GOVERN, TANT DEL GUANYADOR ELECTORAL, ERNEST MARAGALL, COM DE LA COL, COM DEL COLLBONI, COM EL Monsieur Valls. DESPRECIEN A LA CIUTADANIA,BARCELONINA.

NOMES ES JUGUEN ELS SOUS, EL PODER PERSONAL, EL MONEY, I LA IMATGE PERSONAL.

AIXÒ NO ES POLITICA, NO ES POLITICA EN GENERAL NI ES POLITICA BARCELONINA.

SE’LS HI EN FOTEN LES ASPIRACIONS CIUTADES, LES PROMESES ELECTORALS CoNCRETES QUE VAN ESCAMPAR, SENSE LIMITAR-SE A PARAULES (D’ESQUERRES, PROGRESSISTES (quina trola!!) FRONT PATRIOTIC ESPANYOL), IMPEDIR COM SIGUI QUE BARCELONA TINGUI UN ALCALDE DEMOCRÀTIC INDEPENDENTISTA QUE HA GUANYAT LES ELECCIONS, POSAR-SE D’ACORD GENTUSSA TOTALMENT OPOSADA EN TOT, NOMES PER ESPANYOLISME POLITIC MAL ENTÉS, I, SOBRETOT, NO ESMENTEN CAP PROGRAMA D’ACORD PER A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA,

Em sembla que es molt mes important el programa concret que abordarà qui governi l’ALcaldia de Barcelona 2019-2024, que la distribucio d’arees, nomes en càrrecs personals i sous, que es el que estan fent aquests dies.

Estic segur que l’errada d’en Ernest Maragall de no publicitar i difondre, ara, si, desprès de les eleccions que va guanyar,les mesures importants que vol i pensa abordar, si es ALcalde, els propers mesos i anys.

Ha badat, entrant nomes a discutir càrrecs personals i gens programa d’actuacio.

Per exemple, no sé que volen fer, desfer, o no fer res sobre:

1)- Restablir la SEGURETAT ciutadana ALS NOSTRES BARRIS I CARRERS.
2)- DONAR FUNCIONS,OBJECTIUS I VISIBILITAT A LA POLICIA MUNICIPAL DE BARCELONA
3)- Ampliar en 500 efectius el cos de la Guàrdia Urbana.
4)- Restablie la divisió operativa antidisturbiis en menys de 3 mesos
5)- Habitatge oficial protegit. NOMBRE DE PISOS QUE FARAN EN 4 ANYS, AMB DESGLOSSAMENT ANY PER ANY.
6)- GURDERIES: qUANTES EN FALTEN A bARCELONA? qUE PENSA FER L’aJUNTAMENT bcn?
7?- Guarderies noves a posar en servei: implantar les GUARDERIES CONCERTADES. L’Ajuntament posa , en locals i propietats pròpies, la base imprescindible de local, actualitzat i mobiliari. Contractes per 3 ó 5 anys amb cooperatives de mestres,o grups de mestres, que es fan carrec dels sous del personal docent, i cobra una mensualitat als pares dels nen/nenes que duen a la guarderia concertada. Nivell màxim de preus mensuals competència de l’Ajuntament. Manteniment del local inmobiliari i material docent a carrec dels grups/cooperatives de mestres. Previaemtn, autoritzacio necessària de l’Ajuntament sobre el personal contractat.Control municipal.
8)- AUditoria externa i interna anual dels comptes de l’Ajuntament i de les seves empreses filials. Informació àmplia a la ciutadania.
9)- Quan expira el contracte de Bicing? Pensen continuar amb una activitat que pot i ha de dur a terme la iniciativa privada.
Anunci de no renovacio de cap mes contracte de gestio de bicing, que ha generat sempre perdues notables a l’Ajuntament,
10- Pensen rebaixar el cost per hora de les zones blava i verda? En quina quantia? Quan? 2020? 20%.
11- BTV. QUantes pèrdues ha generat BTV a l’AJuntament de Barcelona? I els darrers 4 anys? ANunci oficial, el primer semstre 2020, del tancament de BTV el 2022, per la seva escassissima audiencia i cobriment per part d’altres emisores publiques de gran aduiencia i per les privades.
12.- Pensen intentar fer l’absurda connexio entre el Trambaix del Baix LLObregat i les linies de Poble Nou? A quin cost? O PENSEN FER PUBLIC I DEFINITIU QUE NO ES FARÀ AQUESTA CONNEXIO DE TRAMVIES, PEL DESORBITAT COST QUE SIGNIFICARIA, PEL VALOR DEL REFERENDUM NEGATIU (85%) A FER P ASSAR TRAMVIES CLASSIC PERL MIG DE LA DIAGONAL. TANCAR DEFIFNITIVAMENT AQUESTS ABSURD TEMA, NO VOLGUT PER LA CIUTADANIA.
13)- Quan acabaran les obres, i a quin cost, de la Plaça de les Glòries? Fer-h public el 1er.semestre 2020.
14)- Compromis public (1er semestre 2020) de no modificar les ordenances de terraces de consumicio, sense acord previ de les dues parts, amb els representants de les cafeteries/bars, etc.
15)- QUANTES PLACES DE PARQUINGS DE MOTO PENSEN POSAR DISPONIBLES ELS PROPERS 4 ANYS. COMPROMISOS ANUALS,FETS PUBLIC EL 1ER. SEMSTRE 2020.
16)- TOP MANTA’S- ACCIONS REPETIDES I EFECTIVES E LA POLICIA MUNICIPAL PER ACABAR AMB AQUESTA LACRA DE CIUTAT DEL È MON QUE PERJUDICA GREUMENT LA MOBILITAT, LES BOTIGUES I COMERÇOS I LA CIUTADANIA.
17)- qUANTS kILÒMETRES DELS CARRILS BICI TENEN UNA UTILITZACIO INFERIOR A 150 BICIS/DIA ENTRE 07/20 HORES?
18)- DESFER AQUESTS KILOMETRES DE NULA O BAIXISSIMA UTILITZACIO, I REVERIR-LOS RAPIDAMENT A LA SEVA ANTERIOR UTILIZAT.
19- PARALITZADA SINE DIE LA REALITZACIO DE MES CARRILS BICI. FER-HO PUBLIC EL 2020.
20.- REDUIR EN 3ANYS UN 33% DEL GEGANTI NOMBRE DE SEMÀFORS EXISTENTS. (40.000 EL 2019), ABSURD.
SUPRIMIR ELS MILERS DE SMAFORS QUE ESTAN A 30 METRES, O MENYS, DE DISTÀNCIA D’UN ALTRE SEMAFOR EN LA MATEIXA VIA.
21- AIXECAR EL BLOQUEI MORATÒRIA D’HOTELS, RETORNANT A LA SITUACIO ANTERIOR. LA MORATORIA DELS DARRRS 4 ANYS NOMES HA BENEFICIAT INVERIONS INTERIORS O ESTRANGERES EN HOTELS NOUS SITUATS A LA CONURBACIO BARCELONINA, QUAN ELS INVERSORS ELS VOLIEN SITUAR A MOLTS BARRIS DE BARCELONA.
22.- REDUCCIO DEL 10% DE LA PLANTILLA DE FUNCIONARIS DE L’AJUNTAMENT I D’EMPLEATS EN EMPRESES MUNICIPALS.EN 3 ANYS, VIA PREJUBILACIONS PACTADES AMB ELS SINDICATS.
23.- TMB- VAGUES CONTINUADES DE PERSONAL DEL METRO BARCELONI, I DELS AUTOBUSOS. INTOLERABLE. PACTAR, O INTENTAR-HO, UN ACORD MARC AMB ELS SINDICATS MAJORITARIS QUE REDUEIXEN , COM A MÀXIM, A 3/4 DIES L’ANY DE VAGUES PER QUALSEVOL MOTIU.
24.- INNUMERABLES -MASSA- CURSES POPULARS O NO POPULARS, MITJANES MARATONS, MARATON, ETC., QUE AFECTEN MOLTS BARRIS I MOLTES VIES DE MOBILITAT I LA TRANQUILITAT CIUTADAN. FER-LES, TOTES, DINS EL CIRCUIT URBA DE MONTJUIC. A PARTIR DEL 2020/2021- TOTES. COBRAR ALS ORGANITZADORS UNA TAXA SIGNIFICATIVA PER LA CESSIO DE VIES PUBLIQUES.
25.- BARCELONA CAPITAL DE CATALUNYA AMB UN PES IMPORTANT I PROACTIU EN EL PROCÈS SOBIRANISTA EN CURS, QUE RESPON A LA VOLUNTAT DE LA GRAN MAJORIA DE LA CIUTADANIA DE BARCELONA.
26.- Tenir superàvit anual en els comptes de l’Ajuntament, petit segurament, però superàvit. Si vol demostrar que seria un ALcalde amb rigor i seriòs, i evitaria els dèficits dels darrers anys de la Col.

ETC. ETC. ETC.

SI NO PACTEN AQUESTS TEMES, I ALTRES, ABANS DE LA CONSTITUCIO DEL CONSISTORI NOU, SEMBLA QUE HAN DE SER INVIABLES PACTES POLITICS DE GOVERNS MUNICIPALS DE COALICIO, ON NO TINGUIN CRITERIS D’ACTUACIO CONSENSUATS..

FER PUBLIC, EL CANDIDAT MES PROPER, PER HAVER GUANYAT LES ELECCIONS, ELS ACORDS O DESACORDS EN AQUESTES TEMES I D’ALTRES IMPORTANTS, ABANS DE LA SESSIO DEL 12 DE JUNY CONSTITUTIVA DEL NOU GOVERN MUNICIPAL.

SENSE ACCIONS PRÈVIES D’ACORD EN LES ACCIONS DE GOVERN CONCRETES AMB LES FORCES POLITIQUES NO GUANYADORES DE LES ELECCIONS, EL CANDIDAT MES BEN COL.LOCAT DESPRES DE LES ELECCIONS, HAURIA D’EVITAR FER ACORDS DE GOVERN NO CONSENSUATS.

ALTERNATIVES D’ERNEST MARAGALL

Realment, si es consolida un tripartit del 155+ la Colau (comuns, psociates,Cs’s -Valls) assolit 24 (o 21 si nomes 3 electes a la llista de Valls), l’alcaldia serà, per un curt termini, per a la Col. Trencant el principi municipal de permetre que el guanyador de les eleccions governi d’inici. Bé, tot i les fortissimes diferencies entre els tripartits apuntats, en ser una operacio de l’estat borbònic i dels paocialistes, duurarà poc, ben poc.

Tanmateix, crec que Ernest Maragall ha d’expressar-se com un alcalde desideratum amb un programa concret riguros i vàlid per a 4 anys, a diferència de la demagògica dels tripartits, que empren sempre les mateixes generalitats falses. L’Ernest Maragall sap, potser mes que ningú, com es va comportar el psc-psoe, a tutti pleni, contra el seu germà Pasqual Maragall, quan era President de Catalunya, també en tripartit dels no guanyadors de les eleccions catalanes del 2003, guanyades per Artur Mas (CDC). Marcar el territori, guanyar-se l’audiència, la comprensió i el suport d’encara mes barcelonins, l’ha de guanyar abans del 15 de juny, de manera pública definitiva. En pocs mesos la convivencia i la inutilitat dels Comuns, del Psoe i dels regidors del Valls estaran clarissims. I aleshores, algu trencarà, i algu marxarà, i es pot fer una mocio de censura i elegir Alcalde a Ernest Maragall.

Però si el candidat d’ERC segueix el cami obscur, no transparent, no public, de programa i d’accios a fer des de l’Ajuntament de BCN, haura perdut l’oportunitat de la seva via. I amb 76 anys, poques oportunitats posteriors tindrà de ser Alcalde de Barcelona.

Si Ernest Maragall juga fort, actua publicament de manera rigorosa i clara , té oportunitats en pocs mesos,pero si fan un govern bipartit entre ERC i els comuns de la Col, seguint amb el silenci, amb el secretisme, despreciant als ciutadans de BCN i als votants d’ERC, i es produeix el tripartit del 155, no tindrà cap mes oportunitat.

I, per descomptat, tot i que sembla que les possibilitats inmediates d’Ernrest Maragall van esmicolant-se cada dia que passa, sap ERC i Ernest Maragall que tindran sempre el suport de l’equip JoaquimForn/Elsa Artadi en qualsevol moment. Ernest Maragall ho pot tenir en compte o no, es el seu problema i la seva decisio, of course,pero negociar nomes la Col em dona la sensacio de gran “cagada” de l’Ernest. Recorda, Ernest, la gran cagada dels psocialistes de Catalunya el 1980 quan us vareu negar a formar un govern de coaliacio amb la CDC congergent guanyadora de les eleccions del 1980. ALlò, la negativa del ressentiment, de l’odi, del decensis, per la derrota front Jordi Pujol el 1980 va permetre que el gran líder nacionalista de CDC governes democràticament i gran exit fins el 2003, mentre els psocialistes restaven a una oposicio tronada, cridanera i sense contingut.

La unica alternativa que em sembla demencial es un govern bipartit entre ERC i els Comuns, que acabarà rapid, i, de ben segur, acabarà amb la llarguissima carrera politica d’Ernest Maragall.

Es la decisio, per descomptat, d’Ernest Maragall i d’ERC, pero amb moltes possibles grans i negatives consequencies.

Com deia en Vazquez Montalban, barceloni de pro, “el que avisa no es traidor”, Ernest.
En canvi, la Col ha estat i es una traidora a tota la gent que la van votar, per desconeixment i per i.lusio, el 2015.

Andreu Serra
5 juny 2019
Libre de virus. www.avast.com

La VANG KAROLINA, una casa de barrets -. (1)

La Vang Espanyola -aviat ho tornaran a posar- ha passat, per la seva (no de tots els redactors, però gairebé..)linia encetada amb l’acomiadament de Josep Antich pel Màrius Karolino, lacai ambiciós i dolent periodista des de sempre.

Recordem que va ser el periodista de la Vang. destinat nomès a seguir, és a dir, anar a tots els viatges dels Borbons reis per la gràcia de Franco a la Sarsuela, sempre elogiant els monarca i els hereus, sempre dient que ha triomfat on ha estat o anat i callant com una puta Karolina els problemes, les discussions internes, les caceres per l’Africa colonitzada, els toros, els xiulets cada any a la final del Kopa seva, amb els espectadors catalans enregistrats per la bofia pegona que va causar 1000 ferits catalans, amb una perdua d’ull inclosa, durant el matí del 1/O, quan van intentar aturar les bofies estatals salvatges el triomfal, espectacular i gran triomf del sobiranisme i de l’independentisme.

Es evident que el Marius Karolino va ser molt dolent, professionlmaent, de pilota cortesa dels Borbons. La prova, la Maria ANgels Alcazar, segueix amb les mateixes “obligacions”, però ho fa sense posar el cor, i previament, i ja de molt jove, havia demostrat la seva categoria professional com a periodista, sent l’azimut que mai va olorar el Marius Karolino.

La reducció de les vendes en paper de la Vang. Karolina es estrepitosa, continuada , i econòmicament molt severa per al compte de resultats del Grup.

Entre la reduccio -com un tsunami-de les vendes en paper, desprès de la fatidica contractacio de l’editora de Josep Cuní per al canal 8 per part del Grup- decisio d’encadenar-se al psociata acreditat i pesetero integral Josep Cuní i la seva productora-, que va causar pèrdues superiors als 30 milions d’euros.

El canal 8 ha estat una altra gran font de pèrdues continuades economiques – a mès del gran tornat ( a les butxaques d’en Cuni-), que han situat ara com un canal d’un poble de 1.000 habitants, que s’ha de nodrir – qui ho diria!!!- de programes, tertúlies i retransmisions esportives de Barça TV, gestionada força be pel propi Barça i per Media Pro.

El canal 8 ha perdut tots els programes d’audiencia notable, com fou el cas del molt bon professional – i gens dilapidador de diners- de l’ALfons Arus i la seva tradicional troupe.

I es ben curios, realment contradictori, que nomes RAC-1, la cadena radiofónica de la màxima audiència a Catalunya, i que emet nomès en català, i darera emisora posada en marxa pel Grup Godo, sigui el gran tresor comunicatiu del Grup, tant en una gairebe milionària audiència habitual ,des de fa anys, com l’unica emisora que genera beneficis economics notables

Cap gran grup editorial i amb diaris ben valorats per les audiències, te la mateixa estructura.

No es la ràdio el que els hi genera beneficis, sino la venda, audiència, dels diaris senyorivols dels diaris de paper.(NYTimes, WPost, FTimes, Time, Guardian, Le Monde,le Figaro, la Republica, el Corriere de la Sera, els grans diaris alemanys i austriacs, etc.), que guanyen diners, i molts/bastants amb el diari en paper , banderola i prestigios símbol dels Grups editorials dels estats civilitzats.

Com Espanya no es un pais normal ni civilitzar, les contradiccions amb la praxis de les democràcies reals occidentals, son totals, anormals.

I si comparem els directros d’aquests grans diaris democràtics i occidentals amb el Marius Karolino, per aci estan a les beceroles…o en front no demoocràtic.

Gràcies al Marius Karolino que ha aconsegut que nomes la informacio internacional dels corresponsals a l’estranger pugui justificar, com mes va meneys, el pagament diari del paper o de la subscripcióò, que ha disminuit encara pitjor que el rendiment del Reial Madriz a les dues darreres lligues espanyoles de futbol, on ha aconseguit situar-se a 36 punts del líder Barça.

Sense Rac1, el grup la Vang estaria en el camí del Periodiko i de l’anterior Grup Zeta, on també es van lluir,-pobrets- amb el director del diari que va accelerar de forma rapissima la debacle del Grup Z, per la seva sectària desinformacio, notices Fake i articulistes que cobraven del Grup Z i del Psc-Psoe, pels seus ditirambs de cada dia als psocialistes mes corruptes d’Europa, i els atacs sectaris i sense proves, amb troles,trilers, i discriminacio envers els dos grans partits sobiranistes catalans.

Bé, en tenim prou -potser massa- per aquesta entrada. Aviat seguirem amb casos reals de les moltes desvergonyants desinformacion, tonteries i desinformacio de la Vang. no dirigida, sinó empesa cap el precipici economic, del Marius Karolino.

Com aperitiu, la portada del diari La Vang de dilluns 27/5, on el triomf esclatant del President Puigdemont a les europees de diumenge, ocupa, menys que un okupa fisic. , amb 9 paraules,en un requadre a la fi de la pagina, que es 1/4 de columna (això no es un diari, es un Marchena) front les 29 paraules i dos columnes amb escreix i foto,of course, al Sanchez d’Ecspanya.

També destaca sobretot que Ernest Maragall, el Tete, guanya a Barcelona, amb una grandiosa okupació de files, columnes a tot drap, superfotos, i tipus de lletres gegant.

Es un diari independent i neutral? Res de Res.

Ja no dona infrmacio, dona consignes del grup del 155 (Psoe- psc-Psoe, CS’s i Vox) anticatalà, com en l’etapa franquista, que ens va eliminar la minça autonomia que tenim.

Màrius Carol, prop de 66 anys, és un cínic integral que varia la seva línia d’actuacio com un grimpeur de mala baba. Evidentment, va treballar (?) a la redaccio de su Pais de Catalunya, d’allà saltà a su Periódico-Grup Z, i d’alla a la Vang., el 1988.

Als 25 anys,el 2013, fooragitat per discrepàncies amb la línia del diari impulsada pel bon director Josep Antich, el xicot Karolino es triat pel Comte com a nou director de la Vang., on tingue, com a prioritària accio i encàrrec, foragitar els periodistes que no fossin espanyolistes.I renovar la redaccio -carrecs, of course- amb gent pro-espanyolista i antinacionalista catalana.

La inestabilitat en la direcció de La Vang. ha estat prou important i frequent:

1983- LLuis Foix (bon corresponal i mal director), succei a Horacio Saenz Guerrero, que finalment aconsegui suprimir el terme “española” a la Vang. 4 anys
1987- Joan Tapia- Ex-pallaquista convers al Psoe i a Felipez Gonzalez. Fins el 2000- 13 anys
2001, Josep Antich, gran periodista i molt bon periodista. Sota la seva direccio aparegue l’edicio en català de la Vang., de mes vendes que l’edicio en castellà. 13 anys
2014- Màriues Carol. (en almoneda) 5 anys en curs.
Els directors “bons” no superen els 13 anys, i els dolents als 4/5 anys son canviats.

M’agradaria recordar l’etapa del gran periodista català i catalanista Manuel Ibañez Escofet a la Vanguarida, com a director adjunt., a partir del 1977.

Marcà epoca. (havia estat director del magnific TeleExpress i previament renovador i amb gran augment de vendes del Correo Catalan) Potser l’etapa mes brillant de la Vang.,durant la transicio.

La “renovacio” de la Vang feta per Marius Karolino fou rapidissima i,com era previsible, espanyolista de la a la z, i antisobiranista. Es a dir, contra la meeitat,creixent, del poble de Catalunya. AIxi pujà a directors adjunts a La “Lola” (en els articles)/M.Dolores en el mail!!, psocialista tuti pleni i deficient escriptora periodistica; i a Miquel Molina,.

Com a noves subdirectores a Isabel Garcia Pagan i a Llatzer Moix, que han tingut també, sobretot en Moix i la Lola, en les seves “anàlisis politiques”, un notable sectarismee i pèrdua creixent d’objectivitat.

El nomenament, mitjan 2018, de Jordi Juan com a Vicedirector, inmediatament per sota del Karolino, permetia esperar un proper i ràpid canvi a la Direccio Geenral de la Vang., pujant en Jordi Juan a substituir el Karolino.

Però no acaba de produirse-

Jordi Juan ja va ser Director Adjunt de la Vang del 2007 al 2009, pero les expectatives de ser nomenat Director General no es compliren i marxà del Grup per anar-se’n a Spanair. 10 anys desprès torna com a Vicedirector.

En Jordi Juan es l’ùnic alt directiu de la Vang., que va formar part de l’equip professional de l’Observador (desprès de passar pel Periodico i su Pais, es clar). Té molt bones referències i experiència en tots els mitjans de premsa on ha treballat, i té mes prestigi professional propi, que endolls politics.

Ja comentarem mes endevant, en altres notes, la vàlua, pels fets publicats i per les tertulies televisives que sovintegen els nomenaments del Karolino. El retorn de Jordi Juan no fou ben vist pel Karolino, of course, i comença a tremolar la cadira d’en Carol.

I recordar també el rapidssim i patètic allunyament de Jordi Barbeta, redaccio cap de política a la Vang, que havia vingut de l’Avui, que el juny 2014 es foragitat de cop i volta, fent-lo anar a Washington amb 2 dies d’antel.lacio. Aixo es la direccio estalinista i cruel de Marius Karolino.

I els resultats economics baixen i baixen i segueixen baixant.

Adjuntem un retall de premsa sobre els exercicis 2015 i 2016.
” ACTUALIZADO: 20/07/2017 03:11
El Grupo Godó cerró el 2016 con un beneficio de 4,5 millones de euros, una cifra bastante inferior a la que obtuvo en el ejercicio 2015, 9,8 millones.

Unos números negros que han quedado empañados por las cuentas que arroja ‘La Vanguardia’, cabecera principal de la editora. El diario que dirige Màrius Carol acabó 2016 con casi un millón de euros de pérdidas (-905.019 euros) frente a las ganancias de 2015.

I els exercicis 2017 i 2018, amb tota seguretat, han anat pitjor, amb les baixes de vendes, audiències i publicitat dels diaris en paper i el deute acumulat pel Canal 8-TV, accelerat i augmentat fortament per la fallida experiència de la participacio en la programacio de la productora de Josep Cuní, caríssima. Son 30 milions d’euros acumulats en pèrdues per 8TV.

Nomes l’evolucio creixent d’audiencia i de publicitat de RAC1, permeten reduir les pèrdues dels diaris i de la televisio del Grup.

Es l’economia, imbècils, diguè en Clinton.

Es el tancament en l’espanyolisme militant, que us fa perdre simpatia, i clientela, sense aturador, entre els 2,5 milions de votants sobiranistes.

AIxò es el que esteu aconseguint, Karolino i superdirectius del Grup Godo.

No us queixeu, us ho heu guanyat amb la vostra pèrdua d’independència i d’objectivitat.

Pinten bastos, per a la Vang. si no hi ha un copernicà canvi de rumb, naturalment i ràpida.

En seguirem parlant, es clar.

Andreu Serra –
La Vall d’Aran. ,
4-juny-2019

Altres articles sobre Màriues Carol.
1)-‘La Vanguardia’ y el referéndum o Màrius Carol no es Kapuscinski, Manuel Trallero (periodista durant molts anys a la Vang)-Cronica Global,4/3/2017 – FORÇA INTERESANT

2)-Marius Carol, impostor , Jordi Galves, Vilaweb, 11/2/2015- https://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4230816/marius-carol-impostor.html

Vosaltres pagueu sempre les nòmines i jo mano per la meva gràcia. Manuel Valls

Manuel Valls, el foragitat de l’alta política francesa, ha retornat a Barcelona de la maneta de Ciudadanos, en concret d’Albert Rivera, per a intentar ser Alcalde de Barcelona ,a les recents eleccions municipals.Fa mes de 18 mesos que s’ha establert per aci, pretenent ser un “fitxatge de campanetes”, un “triomfador” que ha vingut a donar classes i lliçons a la ciutadania barcelonina.

Valls encapçalà una llista anomenada “BCNCanvi-Cs”, desprès de canviar prèviament dues vegades de nom.Nova demostració dentació important dels riveristes/arrambadistes. Denúmero dos, María Luz Guilarte, (diputada de Cs al Parlament) i els números cinc i sis, Paco Sierra i Marilén Barceló I de numero 3 un elitista intelectual històric del PSC-Psoe,com l’acadèmic, en no se sap què ,Celestino  Corbacho,exalcalde de l’Hospitalet (un gran barceloni de pedra per picar!).

Valls es presentà a les municipals sota una plataforma anomenada “BCNCanvi-Cs”, desprès de canviar prèviament dues vegades de nom.Nova demostració de Valls Volubilitat i nul.la estabilitat.

Això , la politica de Valls, genera inestabilitat, , canvis de criteri sense motivacions ni explicacions, nul.la confiança ciutadanes i sembla més una voluntat dèspota i personalista que un polític democràtic. AIxò ve avalat per la seva tràgica i fracassada etapa a França, i en nomes 12 mesos ha ratificat a Barcelona la seva condicio de fracassat, als dos cantons de la fronter.

Sembla,per les enquestes, i per la realitat de les votacions, que no ho aconseguirà pas el que creia i desitjava obtenir.

Creia que el seu nom i passat politic a França despertaria adhesions com si vinguès el Rei de Copes, i que l’electorat de la seva plataforma de CS’s el duria al triomf, sense adonar-se, que la disminucio de vots a Cs’ a Catalunya, i sobretot a Barcelona, des del 21 desembre 2017, supera amb escreix la pèrdua de suport a la resta de l’Estat del propi Partit Popular.

Fracàs, doncs, de Monsier Manuel Valls a Barcelona. Per salvar-se i poder arribar a fer política a Barcelona i a Catalunya, ha fet una darrera oferta a tot el bloc del 155

(155=ilegal decisio d’aturar el Parlament, d’apoderar-se de l’autonomia de Catalunya que va ser anul.lada, i la il.legal expulsio d’un President de Catalunya , de tot el seu govern, i de la Presidenta del Parlament, elegits a l’únic lloc on es poden elegir, al Parlament de Catalunya democràticament elegit, i
i a la pròpia derrotada Colau, de donar suport incondicional a la repeticio de la perdedora Colau, en connivencia amb els del Psoe-Psc i els propis Comuns. AIxò es un tripartit bord del bloc del 155, anticatalà, i annti capital de Catalunya.els quals han esatat posats en prissio provisional,excepte els 5 exiliats que van marxar abans que el poguessin detenir.),

Està ben desesperat ,en Valls, que demanà el vot per fotre fora la Colau i ara, 4 dies desprès, s’ofereix de genolls incondicionalment a que repeteixa la Colau, amb Psc-Psoe i amb ell -Vaalls- i els Cs’s. Gir copernicà que demostra la inestabilitat mental política d’en Valls, aspirant a totes les pallassades politiques de l’Estat

Una de les seves propostes i afrmacions mes boges d’en Manuel Valls va ser com arreglar la insesguretat creixent, duplicada amb escreix en 4 anys de la nul.la administracio barcelonina de l’Ada Colau, l’ex activista sense formació, i no es vol donar derrotada tot i acabar en 2on lloc a les eleccions. En Manuel Valls va expressar en entrevista-massatge-café,copa i puro-que li van regalar a la sempre sectària i tendenciosa la Vanguardia, aquella que es digue prop de 40 anys, la Vanguardia española.

Bé, en uno dels invents amb gasosa de Manuel Valls digué que la sol.lucio a la inseguretat barcelonina de creixement ininterromput l’etapa negra de la Colau, era que es posessin mes Mossos d’Esquadra a Barcelona, molt mes (sense dir res de la invisible, amb la Colau, Policia Municipal de Barcelona), i que també la Guària-Policia de Ports, passessin a ser dirigides i governades per l’Alcaldia de Barcelona.

Vade retro, Valls,!!

I el money! rien de rien. Que pagui la Generalitat, es clar, i el Port de Barcelona, i que mani l’alcalde de Barcelona. Una expropiacio, municipalitzacio , no legals, un oblit que el molt eficient Coss dels Mossos d’Esquadra ES LA POLICIA DE CATALUNYA (no de Barcelona..) i que la dels Ports es nomes en territori del Port de Barcelona.

Això si, no proposa el mateix per la Policia de l’Estat i la Gurdia Civil ( si, cossos de suretat teorica i que van atoninyar durant el mati del 1-10-17 a la tercera part dels votants als col.legis electorals de tot Catalunya en el Referendum d’Autodeterminacio de Catalunya que donà un 86%/14% a favor de la independència de Catalunya, originat mes de 1.000 ferits entre la poblacio que estava a col.legis electorals, en una accio indigna de forces de sguretat a tot Europa.

I, caram, el “valent” “covardica” Sr. Manuel Valls també es va oblidar de reclmar que l’Exercit espanyol situat a Barcelona, també passes a ser governant i administrat per l’Alcalde de Barcelona.

Aquesta bogeria vallenca del francès que volia redimir-se a Catalunya es realment pròpia de Lenin, Stalin o Bèria. Uns paguen i altres governen i gestionen. Sence cap llei que ho permeti.

AI, però, ai, ai, ai, ni amb la Guàrda Civil, ni amb la Policia guvernativa de Madrid, ni amb l’Exercit espanyol, ni mu.

QUin covard!! Quin sectari!! Quin discriminador” Quin totalitari” Quin boig” Quin mal polític!! Es en Manuel Valls!!

Si, el que fa riure mès entre els polítics i mèdia a França.

QUe es retiri de la política, si us plau, Sr. Valls, que es casi o se’n vagi a viure amb la seva amistançada barcelonina, i que visqui tranquil.lament la seva vellesa i senectud,i abandoni quaslevol pretensio nova de fracassar com a politic.

ANDREU SERRA
3 juny 2019

LES MENTIDES, CADA DIA, DEL PSC.PSOE SOBRE LA SITUACIO CATALANA

Núria Marin, del PSC-Psoe,alcaldesa de l’Hospitalet, i membre de l’executiva federal del Psoe. Persona forta de la direccio unionista i espanyolitzada del Psoe. Unionista, espanyolista i anticatalana.

Avui,a Vilaweb, li fan una entrevista on el titular pactat es el seguent,com afirmacio de la Sra.Marin ”

Núria Marín: ‘El PSOE s’ha equivocat poc’

Entrevista amb la batllessa de l’Hospitalet de Llobregat i membre de l’executiva federal del PSOE

________________________________________

Be, sembla que la Sra. Marin actua ja com els seus consocis del 155 del PP i dels CS?s. MENTIDA RERA MENTIDA.

El Psoe s’ha equivocat poc,diu. Indicarem algunes nefastes actuacions del Psoe.

-Comissions de Siemens, Bosch i multinacionas alemanyes.

-Comissions en delictes com Filesa-Malesa.

-Cop d’estat unitarisa i espanyolista del 23 febrer 1981: participacio destacadissima de Enrique Mugica i d’Antoni Siurana, amfitrio diverses vegades del general colpista Milans del Bosch.

-LOAOA, llei d’unficacio, recentralitzacio, i reduccio de competències de les autoonomies, per treure competències a Catalunya – 1983- La sentencia del Tribunal Constitucion als recursos catalans (en un  80% fou desfeta pel TC la Loapa de Psoe i UCD-CDS_AP. Com a càstic, no es va renovar al President del Constituciona, independent, que no va fer cas de les pressions de Psoe,sobretot, PP i AP.

-EL GAL, banda terrorista asesina creada, organitzada i pagada des de la Presidència del Govern espanyol, /Felipe Gonzalez, Barrionuevo, etc.) des del seu Ministeri de Defensa (Narcis Serra)  .AMb fons publicsi amb fons reservats espanyol. Assassinats.

-Corrupcio simultània economica del Director General de la Guardia Civil, de la responsable del BOE,etc. Imports elevadissims,situtant l’Estat espanyol en el primer lloc del ranking de corrupcio a Europa.

-Corrupcio e el desenvolupament de l’AVE espanyol,  xarxa faronica i amb fortissimes perdues per la molt baixa utilitzacio d’usuaris. Excepte el tram Barcelona/Madrid/Barcelona, tota la resta dona pèrdues molt importants,que no s’estan aflorant en les comptabilitats oficials, ja que haurien de tancar la pastanaga de nourics imbècils que ha fet el Psoe.

  • El Psoe es va oposar a la supressio del servei militar espanyol,i dels governs civils, exigides per CiU per a donar suport a un govern del PP.
  • El Psoe ha donat suport total a la linia del 155, extraconstituciona, que durant 6 mesos va suprimir la Generalitat., com el PP i CS’s, com la extrema dreta feixista espanyola.
  • El govern recent del Psoe, molt minoritari (84 diputats nomes) manté, en els fets,  les mateixes bestiesses, vulneracions de la Constituciio als dirigents sobiranistes catalans, als que ha empressonat impunemet o  obligats a exiliarse.
  • El govern del Psoe, tot i les competències economiques, sanitàries i d’ensenyament ja transferides fa 15 anys a totes les autonomies de segon nivell, no ha reduit el nombre bestial de funcionaris de l’administracio central a Madrid, que té un sobrant de  un milio de funcionaris sobrants,sense fer cap reduccio funcionarial per afectar a Madrid, augmentat el deficit public i el deute public, que ha arribat a un bilio d’euros, sent l’estat ms endeutat de la Unio Europea.
  • El govern anterior del Psoe va fer una inversio mastodontica en autovies gratuites a tota l’Espanya castella i andalussa, sense fer res a Catalunya ni a Euskadi.Discriminacio continuda, organitzada pel Psoe,contra l’economia catalana i contra  la ciutadania catalana.
  • Els aeroports construits i que no tenen , o gairbe, tràfic, tambe han generat un forat economic pblic de mes de 60.000 milions d’euros (aeroports de Guadalajara, Osca, Castello, etc.etc.)
  • etc., etc.

Sra. NURIA MARIN: ES MENTIDA EL QUE DIU QUE EL PSOE S’HA EQUIVOCAT POC. LA MOSTRA PARCIAL  INDICADA ,SUMADA, MES LES QUE FALTEN DEMOSTREN TOTALMENT EL CONTRARI:

EL PSOE S’HA EQUIVOCAT MOLTISSIM, EN TORN AL 80% DE LES GLOBALS ACTUACIONS, I NO ARRIBA AL 20% EL PERCENTATGE ACCIO CORRECTA.

EL PSOE S’HA EQUIVOCAT UN 80% DE LES VEGADES, UN RECORD EUROPEU, EN LES DEMOCRÀCIES EUROPEES.

SRA. MARIN, ES VOSTÈ DALTÒNICA, O NOMES SECTARIA AL 100%?

Andreu Serra 23 setembre 2018

 

Sorpresa casual al TGV Madrid/Barcelona

=========================================================

Sorpresa casual al TGV Madrid/Barcelona

Avui tornava, desprès de feina professional,a Barcelona, des de Madrid amb el TGV, com em passa massa sovint.

Bé, avui, de forma casual, resulta que coincidieixo al mateix vagó i grup de seients amb una cara coneguda, dissortadament, pels diaris i mèdia.: el no jutge, el no justícia Mr. LLerena i els seus escoltes. Tot el viatge el silenci general ha estat glacial, ni bromes, ni converses per distreure’s i fins i tot reduccio de l’activitat dels mòbils.Vade retro Satanàs.!

El “susodiicho” també ha estat en silenci, però es respirava un aire diferent, no dirè de por, ni de respecte, per descomptat. M’ha semblat que la gran majoria de viatgers li teniem mania, especial i personal, per les barbaritats que està fent.
Fins i tot, un moment que ha anat al WC,mentre anava i tornava, he pogut fer-li algunes fotos amb el mòbil. Quin fàstic!

Se m’han acudit algunes idees i dubtes que passo a resumir:
a)- Intensitat del treball. No conec cap acte que faci divendres. Treballa a Madrid. Pero el seu suposat cap de setmana, comen´ça el dijous al migdia. Quin xollo.
La setmana habitual de feina de 5 dies, passa a ser de 3,5 dies. Una reduccio de 1,5 dies, es a dir, del 30% de la jornada setmanal. No sé sii ho fa cada setmana, evidentment, però no m’estranyarua. Quina productivitat!!!!!!! Quina eficiencia!!!! Vade retro.

b)- Els costos del TGV del no jutge. Qui els paga? ell?Ho dubto. Els cobra del deficitari estat espanyol? Aventuro a creure que si.
I el cost del viatge dels escoltes? i el seu allotjament? Ostres, conjuminar habitualment cada setmana ambdues coses, surt un “paston” que diuen per les Castelles.

Conclussio: aquest fet casual obre, potser, si algun plumífer o gent dels mèdia ho pot fer, invesstigar aquests casuals desplaçament dels dijous cap a Barcelona. Son setmanals, quinzenals, cada 3 setmanes, mensuals? No ho sé, però m’agradaria saber-ho. Medias que dieu que investigueu, perque no investigueu això, i els costos suplementaris gue ens genera a tots els contribuents de Catalunya i d’Espanya.

No ho sé, però i si els costos del menor treball (- 30%) i els Madrid-BCN escoltat son superiors als costos no pagats per la Srta. Cifuentes i el seu master fantasma fals, potser algu preparat podria parlar de prevaricació, aquesta paraula que aquesta persona aplica sense proves a patriotes i governants catalans i que, com moltes vegades passa, el boomerang arriba a situar les coses no en fake’s judicials sinò en la veritat que desitgem conèixier. Si mès no, per pura tafaneria!. Som-hi ,periodistes!! 10//5/2018

==================================================================================================

Sospites de la Guardia Civil -Fakes papers

Sospites de la Guardia Civil -Fakes papers

Com mes va més, apareixen en els media (diaris i television) sotmesos voluntàriament als Fake News i al 155, libels que son titulars com “La Guardia C ivil sospita que…….bla bla bla”).  Una autèntica porqueria.  La Guardia Civil, per començar, ni sospita ni prova ni afirma res de res.

Es un anònim de la Guardia Civil, això de la “sospita”?

Mai es diu ni es publica que qualsevol informe té sempre un autor, persona fisica, responsable de l’informe, si es informe, o s fake news.

Pepito Perez, tinent de la GUardia Civil sospita? o es Juanito, l’emerit? O son els mateixos que van assassinar a Lasa i Zabala? O es el General Galindo? ó es el Director General de la Guardia Civil, Sr. Jose Manuel Holgado. nomenat a dit pel Ministre de l’Interior del govern Rajoy, també nomenat a dit, Juan Ignacio Zodio?  Es una teoria ,sense proves,d’un número de la Guardia civil que va habitar  dies i setmanes al Piolin?

Mentre no es difongui qui es responsabilitza de la presumpta “sospita”, es pur fum, porqueria, no es cap informacio, no es cap fet, no es cap “indici”, es  un “anònim”, i la Guardia Civil no està autoritzada a emetre anònims ni els mèdia a publicar-los.

Claredat, primer, i responsabilitat, amb noms i cognoms.,previament. No anònims, que sempre son descartables penalment.

Si jo sospito que un vei de l’escala es un atracador, sense cap prova, sense cap,indici, sense cap element objectiu, per pur desig personal revanchista o voluntariista, es evident  que si presento una denúncia, m’aplicaran a mi el delicte de denúncia falsa.  Un jutge pot acceptar indicis, proves, encara que desprès es provi que són fake’s, amb un responsable de les proves o indicis, no pot acceptar anònims, com tampoc pot acceptar “sospites”.

Ens segueixen enganyant. Segueixen amb el “a por ellos”, sense cap prova, segueixen amb l’odi indiscriminat contra els catalans pel simple fet de ser catalans, segueixen escampant elements subjectius,i anònims, per escampar la por. Nosaltres no som d’eixe món, digué el poeta. Ni ho som, ni en volem ser.

Per acabar, recordar  els sinònims del  “sospecha:”segons els diccionaris castellans: creencia, suposición, conjetura, presentimiento, presagio, desconfianza, recelo, aprensión, previsión, suspicacia, escrúpulo, prejuicio, presunción, temor, preocupación, malicia, celos

Potser “malícia” es el que explica milllor  les “sospites de la Guardia Civil”, o Prejudici.   En cap cas una “sospita”i més si es anònima,  es cap indici, ni cap prova, ni cap element considerat en el dret penal dels estats democràtics i no dictatorials.

Copio d’una gran penalista: “La sospecha policial, o la categoría amiga de “olfato policial”, han sido históricamente cuestionadas desde posiciones garantistas por fundar un derecho penal de autor —y no de acto—, avalar la vigencia de un estado de peligrosidad sin que exista delito, estar contra los principios fundamentales de un estado de derecho y habilitar numerosos casos de violencia policial.”  Un estat de dret que sigui garantista NO ACCEPTA SOSPITES, NOMES ACCEPTA INDICIS O FETS, PERO MAI SOSPITES.

Andreu Serra, 16 febrer