El Mas d’en Gual

El jaciment ibèric de Mas d’en Gual, situat al municipi del Vendrell, va ser un petit establiment dedicat a l’explotació agrícola, ramadera i metal·lúrgica entre els segles III-I aC (250-50 aC). L’excavació preventiva efectuada a l’any 2005, per la imminent construcció d’habitatges, van posar al descobert restes de d’una petita granja, sitges per emmagatzemar el cereal i diversos forns i cubetes per al treball del ferro.

Tot i que es van recuperar centenars de restes ceràmiques, d’ossos, peces de ferro, bronze, pasta vítria, destaquen dues restes arqueològiques, per la seva singularitat i importància per la història del municipi: la màscara grotesca i les llavors de raïm.

La màscara grotesca de Mas d’en Gual

Màscara grotesca d’imitació púnica, del segle III aC. Es tracta d’una peça de terracota amb les mides d’una faç humana, inèdita, trobada a Mas d’en Gual. És habitual en contextos rituals i a les tombes de les principals ciutats cartagineses o púniques del Mediterrani com Cartago, Eivissa o Cadis. La seva importància rau en que suposa una prova fefaent de la presencia física de persones de la cultura púnica o cartaginesa a casa nostra El Vendrell, tal vegada relacionat amb la Segona Guerra Púnica, i és l’únic exemplar documentat a tota la península Ibèrica.

Les llavors de raïm de Mas d’en Gual

Llavors carbonitzades de raïm (Vitis vinifera ssp. vinifera) de finals del segle III aC (entorns a l’any 200 aC). Conjunt de més de 300 llavors i centenars de pedicels i peduncles de la varietat cultivada de la vinya. Les restes es van recuperar dins una de les sitges del jaciment. Aquests dipòsits de cereal, una vegada deixaven d’utilitzar-se com a tals, es reutilitzaven com a espai per abocar deixalles. En aquesta sitja van llençar les restes carbonitzades de la brisa resultant d’una premsada de raïm, per això apareixen tant les llavors com les parts llenyoses de la vinya.

La seva importància rau en ser la primera prova fefaent de cultiu de vinya i producció de vi al municipi de El Vendrell, confirmant la tradició mil·lenària d’aquest cultiu a casa nostra. Probablement a Mas d’en Gual va existir un petit celler a l’època ibèrica, tot i que l’alt grau d’arrasament de les restes arqueològiques no ha permès trobar-ho, a dia d’avui.

Més informació:

El Jaciment Ibèric de Mas d’en Gual, el tresor vendrellenc menys conegut