Arqueologia de la vinya

L’aparició del vi i, posteriorment, el cultiu de la vinya al nostre territori va suposar un gran estímul per al comerç de l’època, que va provocar un intercanvi d’idees i aportà una nova dimensió a les relacions socials.

Les dades arqueològiques demostren que és la cultura fenícia qui introdueix el consum de vi durant el segle VII aC o primera edat del ferro a Catalunya, a través de les terres de l’Ebre –amb una ràpida difusió cap a l’interior de la vall del riu-, el Camp de Tarragona i el Penedès històric.

La fundació amb posterioritat de la colònia focea d’Empúries suggereix una introducció de la vinya i el vi per la zona de l’Empordà de la mà dels grecs a partir del segle VI aC, esdevenint important en època ibèrica (segles V-II aC) que és quan té lloc la generalització de la vinya i el vi a bona part del territori actual català.

Arqueologia de la vinya i el vi a la Font de la Canya

Una de les línies de treball de la cooperativa ArqueoVitis és la recerca d’indicadors arqueològics sobre la vinya i el vi a través de la investigació de jaciments protohistòrics com la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), la Timba de Sta. Bàrbara (Castellet i la Gornal / l’Arboç), el Puig del Cocodril (Subirats) i en Mas d’en Gual (El Vendrell), entre d’altres.

La socialització del coneixement que genera la recerca de l’arqueologia de la vinya i el vi es canalitza amb la realització de diverses activitats com el taller ArqueoVitis, visites culturals i tasts de vins, publicacions, conferències i, recentment, la creació del Centre d’Interpretació #DOVinífera de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès.